ELS CATALANS A CHARLEVILLE-MÉZIERES
CRÒNICA DE L'INTERCANVI AMB L'INSTITUT FRED SCAMARONI DE CHARLEVILLE-MÉZIÈRES (FRANÇA)
Per Òscar Peris
Dia 1 (18/04/2016):
La trobada amb l’alumnat a la terminal 2 de l’aeroport del Prat ha anat molt bé. Totes les famílies han fet el màxim per estar a l’hora indicada (4:15h de la matinada). L’embarcament ha estat perfecte i en 30 minuts aproximadament ja estàvem esperant l’avió; amb l’emoció i la curiositat del que ens esperava durant tota aquesta setmana.
En arribar a Bèlgica, aeroport internacional de Zaventem, ens ha sorprès a tots i totes la quantitat de vigilància que tenen com a conseqüència de l’atemptat esdevingut el passat 22 de Març. Degut als controls i la vigilància hem arribat una mica tard a la parada de busos. El conductor ens esperava amb un somriure. Des d’allà hem agafat un bus per anar, en un trajecte d’aproximadament dues hores, fins a Charleville-Mézières.
Hem arribat a l’institut Fred Scamaroni sobre les 11:30h. Després de les explicacions adients de la professora Valerie era el moment per retrobar-se amb l’alumnat francès que va visitar el nostre institut. Les abraçades i els petons calmaven els nervis i l’emoció de tot l’alumnat.A les 12h a dinar i després a gaudir d’una classe d’educació física on han pogut practicar o conèixer una mica l’esport del bàdminton. A continuació, arribava el moment de conèixer la família de cada “correspondant/e” francès. A la porta de l’institut l’alumnat català s’acomiadava dels seus amics per a anar a descobrir tot allò que envoltava el/la seu/seva “correspondant/e” (la família, la casa, l’habitació, …). Amb tot això l’alumnat s’adaptava als ritmes de vida i costums dels francesos.
Dia 2 (19-04-2016):
El dia començava a les 8h a la porta de l’institut Fred Scamaroni. Allà hem rebut les primeres impressions del nostre alumnat. Com era d’esperar, tothom estava encantat amb l’acollida que els havia fet la família. Per començar, una hora de classe i després … a passejar!!
Junt a Valerie hem agafat el bus per anar a visitar el centre de la ciutat de Charleville-Mézières. Cap a les 10h entravem al Museu de l’Ardenne (museu històric de la ciutat) on s’explica la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l’època actual. El present de Charleville-Mézières està molt lligat amb la indústria de les titelles. És per aquesta raó que al museu hi ha diverses sales on s’explica la història, el funcionament i els materials que es fan servir per a la seva construcció.
Després d’això, midi, per tant tocava omplir la panxa amb un bon menjar francès al menjador del institut o a casa de les famílies.
Ja amb la panxa plena vam agafar el bus per tornar al centre a fer la gimcana de descoberta de la ciutat de Charleville-Mézières. L’alumnat es va moure al voltant de la “Place Ducale” omplint un qüestionari que els obligava a conversar amb els vianants per trobar resposta a totes les preguntes i descobrir finalment la frase secreta codificada. Entre d’altres coses, aquesta activitat també els ha permès conèixer la figura més important i emblemática de la ciutat: Arthur Rimbaud, un dels poetes francesos més influent del segle XIX.
Dia 3 (20-04-2016):
El dimecres començava, com cada dia, a les 8h del matí amb la rebuda de l’alumnat al pati de l’institut Fred Scamaroni. Era un dia especial perquè els dimecres les classes a tots els instituts francesos finalitzen al migdia. El programa plantejat per a avui consistia en una visita guiada per veure i conèixer la historia i el desenvolupament de la ciutat de Mézières i com es va fusionar amb Charleville. Mézières tot i ser assetjada i bombardejada durant diferents períodes, sobretot pels exèrcits germànics, va renèixer de les seves cendres gràcies als coneixements i tècniques de treball (el «savoir faire»/el «know how») aportats i implantats pels refugiats que varen entrar al llarg del temps cercant el recolzament de la «Verge noir» (Verge negra).
Gairebé al final de la visita vam tenir l’oportunitat de gaudir de l’experiència de poder accedir, en primícia, a una antiga torre de vigilància restaurada i convertida en dipòsit d’aigua («château d’eau»). Aquesta torre s’obrirà al públic a partir del proper Juny.
Després d’aquesta activitat l’alumnat va tornar a la seva llar per realitzar d’altres activitats en família durant tota la tarda.
Dia 4 (21-04-2016):
Dijous, després d’haver assistit i participat a les clases durant tot el matí, l’alumnat va dinar molt bé per prendre forces i poder afrontar el “défi sportif” (desafiament esportiu) que va tenir lloc al pati de l’institut Fred Scamaroni durant dues intenses hores del vespre. L’activitat consistía en diverses proves en grup de competició al límit, sempre des d’un punt de vista d’esforç i de divertiment. Per realizar aquestes proves l’alumnat havia d’aflorar la creativitat, l’esperit de companyonia, la força, la resistència i l’empatia amb la resta de companys de grup, però també entre els diferents equips. Entre d’altres esports hi havia: acrosport, bàsquet, relleus, …
Dia 5 (22-04-2016):
Tot i que el divendres no estava prevista l’assistència del nostre alumnat a les classes de primera hora, per motu propi van decidir anar-hi, ja que la integració amb la vida escolar francesa continuava donant els seus fruits. A les 9h l’autobus ens esperava a la porta de l’institut Fred Scamaroni per portar-nos, en un trajecte de mitja hora, cap a la ciutat de Bouillon (Valònia, Bèlgica), l’exemple més antic de castell feudal que resta a Bèlgica. Aquesta localitat, amb el seu magnífic castell-fortalesa que sobresurt a dalt de la colina, consta d’un afable riu, el Semois, que realitza un meandre de gairebé 360 graus al voltant de la ciutat.
Després de realitzar la visita obligatòria i molt recomanada del castell (amb guia) i de la performance d’aus rapaces varem fer un picnic a la vora del meandre del riu, on l’alumnat francés i català va mostrar la seva amistat assolida mitjançant jocs, converses, intercanvi d’opinions … en aquest idílic paratge, tal i com es pot veure a les imatges que trobeu a sota.
Finalment vam passejar una estona per la ciutat i a continuació vam tornar cap a Charleville-Mézières de nou amb les seves respectives famílies.
Dia 6 i 7 (23 i 24-04-2016):
Com que el dissabte no hi havia classe l’alumnat ha pogut gaudir d’un dia sencer en familia acomiadant-se d’aquest i fent els últims preparatius per afrontar a l’endemà la tornada cap a Barcelona.
Esperem que us hagi agradat la crònica d’aquesta estada a Charleville-Mézières 2016.