COMUNICATS de PREMSA

ELS VEÏNS D’ALTA-RIBA DENUNCIEN DAVANT EL TSJC AL CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA I A L’ENTITAT GESTIÓ D’AIGÜES DE LA SEGARRA

L’execució d’un projecte de nova canonada d’aigua entre les Oluges i Ferran posa de manifest la mala gestió de l’aigua a la Segarra i la vulneració dels drets de la ciutadania.

Les fuites constants d’aigua del dipòsit d’Alta-riba afecta a les cases veïnes del poble; i l’opacitat en el procés de modificació del reglament del servei d’abastament d’aigua en alta indignen als veïns.

AACSMA - Alta-riba 11-03-2021

El dia 10/03/2021 ens vàrem adonar que havien començat les obres d’execució del projecte: “REHABILITACIÓ DE LA LÍNEA D’IMPULSIÓ DEL BOMBAMENT DE LES OLUGES AL DIPÒSIT DE FERRAN (TT.MM. Estaràs i Les Oluges, La Segarra)”; Que es tracta de fer una nova canonada de 5Km de les Oluges a Ferran per un altre indret malgrat que el projecte es tituli “rehabilitació” es tracta d’una nova construcció.

Aquest projecte de nova línia la promou el Consell Comarcal de la Segarra a través de l’Entitat Pública Empresarial Gestió d'Aigües de la Segarra. Durant tot el procés d’aprovació han hagut vàries irregularitats, com per exemple que en l’Ajuntament d’Estaràs no s’ha fet exposició pública d’aquest projecte i els veïns no s’han assabentat; o que els propietaris afectats per la canonada no han pogut presentar al·legacions, com a tall d’exemple. Davant aquestes greus irregularitats, els veïns d’Alta-riba a través de l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba – AACSMA va presentar recurs d’alçada davant el departament de Territori i Sostenibilitat, que el passat dia 4/01/2021 va ser desestimat; i seguidament es va portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on s’ha presentat un recurs contenciós administratiu i s’han demanat com a mesures cautelars aturar les obres fins que no es resolgui el recurs.

Malgrat no haver-se pronunciat el TSJC, El Consell Comarcal de la Segarra i l’entitat de Gestió d’Aigües de la Segarra han decidit tirar pel dret, malgrat que AACSMA va fer-los saber a través dels seus respectius registres d’entrada que s’havia interposat un recurs contenciós administratiu i que calia esperar.

Aquest és el segon intent de saltar-se la legalitat. El passat mes de novembre, quan encara no estava resolt el recurs d’alçada i sent coneixedors tant el Consell Comarcal de la Segarra com l’entitat de Gestió d’Aigües de la Segarra es van començar a plantar estaques i fer moviments de terra que gràcies a les queixes dels veïns van aconseguir aturar.

Aquesta vegada el Consell Comarcal de la Segarra no respecta els procediments i vulnera la seguretat i les garanties jurídiques dels procediments i la feina dels pagesos, atès que per on passa arrasen amb els cultius. Es podrien esperar a executar les obres al juny, i esperar que els pagesos hagin recol·lectat, i donar transparència i garanties legals d’aquesta execució de l’obra.

Ara davant aquest nou flagrant intent de saltar-se la legalitat els veïns s’han adreçat, a través del registre d’entrada, a les entitats implicades directament que són el Consell Comarcal de la Segarra i a l’entitat de Gestió d’Aigües de la Segarra; i al Síndic de Greuges, al Conseller de Territori i Sostenibilitat, al Secretari General de Territori, a la Directora dels serveis territorials a Lleida, a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida; i Secretari de l’Agenda Urbana i Territori, i a través de l’advocat al TSJC, a fi que algú reaccioni aviat i es deixin de vulnerar els drets i garanties procedimentals, així com els cultius dels pagesos afectats i ordeni aturar l’execució d’aquest projecte fins que es resolgui el recurs contenciós administratiu.

Altrament, els veïns d’Alta-riba estan indignats vers l’Ajuntament d’Estaràs, l’entitat Gestió d’Aigües de la Segarra i l’empresa CEMSA atès que malgrat des del dia 24/02/2021 es va comunicar unes fuites, ben visibles, en el dipòsit d’aigua d’Alta-riba i afectacions a varis habitatges del poble, no solament d’humitats sinó que hi ha cases que hi neix l’aigua; a dia d’avui, encara hi ha fuites en el dipòsit, hi neix aigua en els habitatges i no s’ha fet cap intervenció aparentment.

Des de l’any 2016 la gestió de l’aigua dels nuclis d’Estaràs va passar de gestió municipal a gestió privada. Actualment la duu la gestió l’entitat de Gestió de la Segarra i l’empresa CEMSA. Aquestes empreses no són conscients que es tracta d’un dipòsit que està dins d’una finca privada, a tant sols 8 metres del castell Sant Miquel d’Alta-riba, i passen amb vehicle quasi cada setmana per sobre d’una cisterna gòtica que té un alt risc de col·lapse i ensorrament.

Pren força la necessitat de traslladar el dipòsit d’aigua a la part nord del tossal i allunyar-lo del nucli urbà, però l’Ajuntament d’Estaràs es nega a parlar-ne, malgrat que es cedeixen els terrenys de la nova ubicació del dipòsit. Altrament ens sobta que l’Ajuntament hagi projectat i redactat una memòria valorada per fer un nou dipòsit d’aigua potable a Ferran per abastir d’aigua als veïns i les granges, actuals, ampliades i/o futures, i no abordar el tema d’Alta-riba.

Preocupats per la gestió que en fan els polítics de l’aigua a la Segarra els veïns hem estat atents i hem detectat que el passat mes de febrer es va publicar al BOP la modificació del reglament del servei d’abastament d’aigua en alta, al que els veïns d’Alta-riba van presentar al·legacions atès que com diu literalment el text a modificar: “Efectivament hi ha diferents modificacions en el reglament que fan referència a l’aprovació de les tarifes: supressió del penúltim paràgraf de l’article 24 i inclusió d’un apartat 4 a l’article 25. Cap referència es farà d’aquests canvis en el present escrit d’al·legacions” Si es una modificació per què no es pot tenir accés al que diu el penúltim paràgraf de l’article 24 i a la inclusió d’un apartat 4 a l’article 25?. Aquesta situació genera indefensió i manca de transparència.

Tanmateix la modificació de l’article 16 del Reglament passa de 5 hores a 12 hores per tenir informació sobre la suspensió del subministrament i avisar als Ajuntaments i que aquests ho facin als veïns. Hi ha ajuntaments que dels dipòsits d’aigua potable municipals abasteixen granges i això pot suposar un gran problema pels municipis afectats. Estem en plena era de la informació i hem de tardar més que abans els ciutadans a rebre informació. Inversemblant tot plegat, i AACSMA ha presentat al·legacions.

Davant aquestes situacions els veïns ens adonem que els pobles petits estem totalment exposats, venuts i indefensos davant dels grans oligopolis recolzats per l’estat, el consell comarcal i els ajuntaments, davant la defensa i protecció del nostre paisatge i la defensa dels interessos dels propis veïns i veïnes.

Ens indigna observar que és el mateix consell comarcal de la Segarra, la Generalitat i alguns Ajuntaments els que no respecten les garanties procedimentals ni els camps cultivats i la feina dels pagesos. Nosaltres lluitem i volem pensar que en David, encara pot arribar a vèncer a Goliat, malgrat tots els interessos i impediments, traves i inseguretats jurídiques i procedimentals que hi hagin.

Els alcaldes, representats en el consell comarcal si responen amb silenci i opacitat davant aquestes vulneracions de garanties, no estan representant ni defensant els interessos dels veïns i veïnes, sinó els seus propis interessos i els seus egos; i això tard o d’hora passarà factura als pobles o als alcaldes.

Ens sentim indefensos, però tenim veu. Avui és Alta-riba, demà pot ser el vostre poble.

ESTARÀS ES POSICIONA A FAVOR DEL PAISATGE I EL TERRITORI I EN CONTRA DE LA PEDRERA

LA PEDRERA “MALACARA” CADA COP HO TÉ MÉS DIFÍCIL PER COMENÇAR L’ACTIVITAT EXTRACTIVA AL MUNICIPI.

PDPAS – AACSMA Alta-riba 10/07/2019

El 28 de novembre de 2017 l’Ajuntament d’Estaràs (La Segarra) va sotmetre la sol·licitud que va presentar l’empresa XAVIKER S.L. i l’expedient de pedrera de Malacara, a tant sols 200 metres del nucli d’Alta-riba, a exposició pública.

Es van presentar 11 al·legacions i aquests dies l’Ajuntament d’Estaràs, ha notificat a les diferents entitats, partits polítics i particulars les respostes a les al·legacions presentades en el seu dia.

La decisió de la darrera sessió del ple de l’anterior equip de govern de l’Ajuntament d’Estaràs, va ser valenta, decidida, amb molt de criteri i en una clara opció i posicionament en la defensa del paisatge i el territori.

L’acord del ple municipal, del passat 23 de maig, dóna resposta a les inquietuds que planteja aquesta gran pedrera i dóna la raó, en molts dels punts plantejats, als veïns, entitats i partits polítics que defensen el paisatge i el territori.

L’Ajuntament no autoritza l’aprofitament de pedra, que planteja XAVIKER S.L., atès que l’empresa només té autorització sobre parcel·les que abasten 25.81 ha, i no sobre les 52.18ha que vol explotar.

Altrament Estaràs, no autoritzarà l’aprofitament de pedra atès que la proximitat als nucli de població com el d’Alta-riba, els habitatges dispersos propers a l’explotació, els espais protegits i inventariats; poden veure’s greument afectats.

El consistori creu que l’afectació de l’explotació d’àrids pot ser greu i incidir en la salut per l’augment de partícules en suspensió, generant greus problemes de respiració, sorolls resultants, i pot generar un augment del risc d’accidents; atès que la carretera és de tant sols 3 metres d’amplada, i pot generar dificultats de mobilitat.

Els responsables municipals també ressalten que l’activitat pot generar un greu impacte en l’urbanisme amb devaluació econòmica dels habitatges; i sobre tot un gran perill sobre els aqüífers i el subministrament d’aigua al poble d’Alta-riba i contrada. L’explotació extractiva pot generar una greu agressió sobre el paisatge afectant l’entorn, la intervisibilitat del paisatge i els castells i de retruc el turisme, en especial els seus allotjaments rurals.

L’equip de govern municipal, juntament amb els informes sectorials i tècnics ambientalistes, defensen el territori, els veïns, el paisatge, la fauna, la flora i el patrimoni cultural i l’activitat turística; deixant poques opcions de que prosperi la pedrera Malacara.

El municipi recorda, en l’escrit de resposta, que existeix un litigi obert entre l’empresa i la Generalitat; i per tant no pot autoritzar l’aprofitament de pedra. Aquest litigi obert (contenciós administratiu 342/2017), el va presentar l’empresa Xaviker S.L; contra la resolució del director General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial al declarar caducada l’autorització que tenia l’empresa XAVIKER S.L. sobre l’explotació de pedra a Malacara. L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba està representada i participa en aquest contenciós; i ha demanat incorporar a través dels seus equips jurídics, la resposta d’aquestes al·legacions a fi que la resolució sigui positiva, i es doni per caducada definitivament la llicència d’explotació a l’empresa XAVIKER S.L., i es doni per exhaurida aquesta llicència d’explotació i el paisatge i els veïns restin alliberats d’aquesta amenaça.

La Plataforma Defensem el Paisatge d’Alta-riba i la Segarra (PDPAS), l’Associació d’Amics del castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA), veïns i d’altres entitats implicades, seguiran defensant el paisatge i el territori i feliciten a l’Ajuntament d’Estaràs pel seu valent posicionament.

ESTARÀS DEFUIG DEFENSAR EL TERRITORI I HO DELEGA A LA GENERALITAT.

LA PEDRERA MALACARA TIRA ENDAVANT AMB EL SILENCI DE L’AJUNTAMENT.

PDPAS – AACSMA. Alta-riba 23/10/2018

L’any passat XAVIKER S.L. va presentar a l’Ajuntament d’Estaràs la proposta d’instal·lació d’una planta d’extracció d’àrids per començar l’explotació de la pedrera anomenada Malacara, i que està ubicada a tant sols 240 metres del nucli d’Alta-riba, a 10 metres del pou d’aigua potable d’alta-riba, i a 400 metres de Sant Ramon; en la que pretén extreure 150.000 tones de pedra per any i durant 15,7 anys, en una extensió de 52Ha.

Aquesta empresa va presentar la sol·licitud a l’ajuntament d’Estaràs per començar l’extracció de la pedra quan el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial havia declarat, el dia 18 de juliol de 2017, que l’autorització per explotar la pedrera havia caducat i no se li permetia una pròrroga de 3 anys per iniciar els treballs.

Al no estar d’acord Xaviker S.L. en la caducitat de l’autorització de l’explotació, l’any passat, va interposar un recurs contenciós administratiu -342/2017- davant la resolució de la caducitat de la llicència.

Immersos en aquest contenciós 342/17, on l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba està representada, hem sabut avui, que l’ajuntament d’Estaràs, després de tramitar i posar a informació pública (BOP núm 229 de 28/11/2017) la sol·licitud de la instal·lació de la planta d’aprofitament de pedra calcària, s’ha rentat les mans i s’ha limitat a enviar l’expedient i les al·legacions dels veïns i les entitats, sense posicionar-se, al departament de Territori i Sostenibilitat, (Decret d’Alcaldia del dia 3/08/2018 amb núm. 59/2018), defugint posicionar-se i prendre part en la defensa del territori.

Van presentar al·legacions al projecte d’explotació de la pedrera: 5 entitats, 6 particulars i l’Ajuntament de Sant Ramon. L’Ajuntament d’Estaràs encara no ha respost les al·legacions que es van presentar al projecte de la pedrera, i per aquest motiu, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat l’obliga a resoldre les al·legacions presentades durant el tràmit d’informació publica i li ha retornat l’expedient.

La Plataforma Defensem el Paisatge d’Alta-riba i la Segarra (PDPAS), l’Associació d’Amics del castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA) i d’altres persones i entitats implicades, denuncien l’opacitat i la manca d’informació existent en aquest procediment, així com, l’hermetisme i el posicionament poc clar per part de l’ajuntament. Es troba a faltar una defensa ferma a favor del paisatge, la preservació del seu patrimoni, la salut, i qualitat de vida de la seva gent.

Creixen els sentiments i recances vers la gestió de l’Ajuntament en aquest conflicte. La manca de posicionament de l’Ajuntament deixa als veïns, entitats i territori desemparats, malgrat els esforços dels veïns i de les entitats com PDPAS i AACSMA als quals no ha fet saber res de la decisió final de quedar-se al marge en aquest conflicte; malgrat els esforços en la defensa del territori que es van fer i es van materialitzar a través de les al·legacions presentades.

Ara l’Ajuntament haurà de respondre als veïns i entitats les al·legacions que es van presentar. I què dirà? Que ho deixa tot en mans del Departament de Territori i Sostenibilitat; i que no es mulla? Esperem que l’Ajuntament governi i després de reflexionar canviï de posicionament i s’impliqui amb el territori i els seus veïns. No volem que es torni a repetir la mateixa història. Per la manca d’implicació de l’ajuntament d’Estaràs en aquest procediment es va perdre l’anterior contenciós amb la mateixa empresa. Nosaltres entenem que un ajuntament ha de defensar, juntament amb els veïns, el seu territori. I Volem i desitgem que l’Ajuntament d’Estaràs també ho faci.

ALTA-RIBA CELEBRA LA VII FESTUM CASTRUM, REIVINDICA EL PAISATGE I PRESENTA A LA COMARCA EL NOU GEGANT

AACSMA.

Alta-riba, 12 de juny de 2016

Aquest diumenge, dia 12 de juny, a les 12 de migdia, els Amics i Amigues de l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA) han celebrat a la fortalesa la “FESTUM CASTRUM”, la festa anual de l’entitat.

La trobada va girar vers la defensa del paisatge d’Alta-riba, i la Segarra, tenint en compte que les empreses “Xaviker S.L.”, i “Mármoles y Granitos Segovia S.L.” han projectat a uns escassos 300 metres del nucli de població d’Alta-riba dues plantes d’extracció d’àrids . Les pedreres, de materialitzar-se, generarien un gran impacte paisatgístic i afectarien greument la intervisualitat dels castells d’Alta-riba amb Montfalcó Murallat, la Torre Mejanell i el Castell de Malacara; així com la fauna, la flora i el Bassal i la Font d’Alta-riba, com els aqüífers subterranis del torrent de Malacara; que abasteixen d’aigua de boca al nucli d’Alta-riba. AACSMA defensa el paisatge i participa activament amb la Plataforma “Defensem el Paisatge d’Alta-riba i la Segarra” (DPAS)

En l’edició d’enguany AACSMA, va fer públic el treball de recerca que s’està elaborant sobre el Bassal i la Font d’Alta-riba; que des de temps immemorials pertany al poble d’Alta-riba i ha estat un dels eixos vertebradors de la vida del llogaret aportant aigua, horta i material de construcció i d’autogestió amb el seu canyissar. Cal ressaltar la importància de l’espai humit i destacar que el rei Alfons el Benigne ja el va defensar l’any 1335. Properament aquesta recerca veurà la llum en forma de llibre.

Altrament els Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba van fer la presentació del gegant “Lo Sinyor Cavaller d’Alta-riba”, que a cada festa de l’Associació i del castell, a partir d’ara, participarà dels actes. La figura està inspirada en els grans cavallers del llinatge dels Alta-riba; atès que la fortalesa és el bressol d’aquesta gran estirp medieval que tant va influir i determinar en la història de Catalunya. El gegant s’ha construït en els tallers dels mestres geganters David Ventura & Neus Hosta de Navata i la confecció del elegant vestit l'ha realitzat la Sra. Dolors Baiges de Bellvís. Els elements emblemàtics del gegant d’Alta-riba són la corona de Senyor feudal d’Alta-riba i el bastó de govern que segueix el model del reliquiari de Sant Jordi d’Alta-riba.

La sorpresa de la diada la van protagonitzar un grup d’amics encapçalat per l’artista Teresa Cadafalch que va confeccionar per l’Associació el divertit i creatiu “photocall” del castell d’Alta-riba per promocionar la fortalesa i l’entitat per arreu on ens moguem.

ELS AMICS DEL CASTELL D’ALTA-RIBA ALERTEN DELS PERILLS D’UNA GRAN CANTERA AL SEU MUNICIPI.

AACSMA – Alta-riba (Estaràs)

19/04/2016

El dilluns dia 11/04/2016 es va publicar al DOGC la resolució TES/851/2016, de 22 de gener, per la qual s'atorgava, en execució de sentència, autorització ambiental a la empresa Xaviker, SL, d’Almacelles per a l'activitat extractiva a “Malacara” en el terme municipal d'Estaràs (Exp. LA20080047).

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA), declarada Associació d’utilitat pública, està molt preocupada atès que l’explotació d’extracció d’àrids a la que han atorgat l’autorització ambiental posa en perill el subministrament d’aigua de boca de la població d’Alta-riba, que està a uns escassos 10 metres de la cantera. Tanmateix l’activitat pot repercutir sobre el micro-ecosistema del bassal d’Alta-riba un espai humit d’incalculable valor ecològic que aporta aigua a les aus i animals de la zona i als horts pròxims. L’aigua en aquests espais aflora del subsòl sense brollador i és un sistema molt sensible als canvis. Entenem també que afectarà significativament en el paisatge, que durant centenars d’anys ha respectat l’orografia de la zona amb una ferida extremadament gran (26 Hectàrees). Afectarà a la flora i fauna específiques de les zones de secà destruint els marges; i afectarà també a la Inter-visibilitat dels castells de la Segarra que estan declarats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i que sense aquest paisatge no tindrien raó de ser. I evidentment afectarà al turisme de la zona, en especial dels municipis propers a l’activitat extractiva (Cases Rurals i patrimoni d’Estaràs, de Les Oluges i de Sant Ramon).

El Municipi d’Estaràs es troba en la comarca de la Segarra i està constituït pels nuclis de població d’Alta-riba, Estaràs, Ferran, Gàver, Malacara, Rubió de Cervera, Vergós Guerrejat i La Torre Mejanell. Les activitats econòmiques, com aquesta explotació d’àrids, que generen tant impacte sobre el medi, i que es pretén posar en funcionament, resten valor i tiren per terra als grans esforços de desenvolupament rural que està fent en els darrers anys els veïns i veïnes d’Estaràs i de tota la contrada.

Aquesta nova extracció al terme, a cel obert i de grans dimensions (26Ha), es situa en l'àmbit del torrent de Malacara (riu Sió) encara que la màxima repercussió recauria sobre el nucli d’Alta-riba atès que la carretera separa ambdós termes. La cantera es preveu d’unes dimensions que afecten les parcel·les 227, 229, 230, 248, 249, 250 i 344 del polígon 5 d’Estaràs (26 Ha) i a la via de comunicació LV-105. Segons la informació que disposem, l'explotació tindrà una durada de 28 anys i que l'extracció dels àrids serà de 60.000 m3/any (150.000 tones/any) els dos primers anys, augmentant a partir del tercer any fins als 130.000 m3/any.

No es pot permetre posar en funcionament una explotació extractiva a tan sols 10 metres del pou d’aigua de boca que subministra aigua al nucli d’Alta-riba. L’activitat extractiva pot tenir greus repercussions en la salut i en l’economia dels seus veïns. La Segarra és una comarca on l’aigua és un bé molt preuat i escàs, i no ens podem arriscar a que l’activitat econòmica d’una empresa afecti el cabdal, la qualitat, la potabilitat i la contaminació del subsòl. El fet que la zona d’explotació estigui sobre el torrent de Malacara (el Sió) pot interferir negativament en els fluxos d’aigua subterranis i fins i tot posar en perill el naixement del riu Sió que es troba en el mateix municipi, en el nucli de Gàver, si malauradament es veu afectada alguna veta d’aigua.

L’explotació extractiva es troba també a molt pocs metres del Bassal i la font d’Alta-riba, uns espais protegits, amb esdeveniments remarcables per la història d’Alta-riba i Malacara, i amb un ecosistema molt fràgil al tractar-se d’una zona humida enmig del secà. L’aigua del bassal i la font BROLLA DEL TERRA. No te brollador i el sistema és molt fràgil. Petits canvis en el sòl i subsòl pot afectar aquest petit ecosistema. L’aigua que neix del Bassal aporta aigua a les aus i animals. Altrament el Bassal i la font també subministren aigua als propers horts del nucli d’Alta-riba, per la qual cosa és extremadament important pels veïns d’Alta-riba. No podem valorar la magnitud l’afectació sobre la fauna salvatge i la flora. Però cal recordar la importància del timó (farigola) a la zona així com la important presència d’animals i aus. La magnitud de l’explotació pot generar alteracions considerables en la flora (timonedes) molt presents en la zona i en els marges de la zona afectada, i implica la desaparició d’alzineres i roures tal com es pot comprovar a través de la comparació d’imatges de varis anys i per contrast en parcel·les contigües a l’explotació (la 231 per exemple), on s’estan aniquilant i fent desaparèixer vegetació i arbres per guanyar cultiu.

La comarca de la Segarra és coneguda pels seus paisatges, la seva història, la seva orografia i els seus castells termenats. Els turons van afavorir les fortificacions des de l’època medieval i les seves gents han sabut conservar el paisatge i la història fins els nostres dies. L’explotació canviaria l’orografia de la zona i el paisatge que es contempla des dels castells (patrimoni nacional).

El nucli d’Estaràs té un ric paisatge i unes quantes fortaleses: Estaràs, Malacara, Alta-riba, Gàver, Mejanell, per no parlar d’altres castells dels municipis veïns tals com La Manresana, Santa Fe, o el propi convent de Sant Ramon, que la seva inter-visibilitat es veurà terriblement afectada per la greu agressió al territori. L’impacte visual de l’activitat i visible des de les fortaleses de la zona afectada, que són motor econòmic i turístic, repercutirà negativament sobre el turisme. En els darrers anys el Turisme de la zona ha augmentat molt quantitativament i qualitativament. Prop de la cantera estan situades dos cases rurals (Cal Salvadó i Torre Mejanell) i també s’està duent endavant el projecte de recuperació del Castell d’Alta-riba, juntament amb el Castell de Vergós Guerrejat.

La dimensió i tipus d’asfalt de la carretera LV-105 no pot aguantar el trànsit de camions pesats en la zona. Amb molta dificultat passen dos cotxes a la vegada en direcció contrària, quan es creuen, i per això la carretera no té línia central de separació de carrils. Per tant l’activitat a la planta extractiva posarà en perill els conductors i en especial els veïns que més utilitzen aquesta via de comunicació. La quantitat de pols en la via degut a l’activitat extractiva pot generar sortides del vehicle de la calçada.

L’escassa distància de 240 metres de distància entre l’explotació d’àrids i el nucli urbà d’Alta-riba, juntament amb l’extrema aridesa de la zona generarà a través dels vents predominats un augment considerable de partícules en suspensió afectant negativament en la salut respiratòria dels veïns; i no solament a Alta-riba sinó també els de Ferran, Santa Fe, Estaràs i Sant Ramon que són uns nuclis de població molt propers a la futura activitat extractiva. Cal destacar que en la zona els vents són constants i d’una elevada velocitat. Sol cal veure la proliferació de molins de vent que generen electricitat.

Malauradament tenim els antecedents d’una cantera propera. A la Carretera N-141f de Sant Ramon a les Oluges i a una distància superior, que genera un gran impacte visual des del Castell d’Alta-riba i visible des de tots els castells veïns. Aquesta pedrera està tancada, encara que alguna vegada es veu moviments i hi ha abandonada ferralla d’antiga maquinària i retroexcavadores; i la ferida en el paisatge no ha estat mitigada. No volem que la història es repeteixi. Cal preservar el paisatge i tot el que se’n deriva.

Per tot plegat entenem que no tenim garanties suficients dels afectes adversos de l’activitat extractiva en aquest paratge, per la qual cosa demanem que no es deixi començar l’activitat a la empresa Xaviker, SL, per a l'activitat extractiva “Malacara” del terme municipal d'Estaràs i a la seva planta entenent què no hi ha hagut possibilitat de participació ciutadana, d'acord amb la normativa europea i la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats; i a més a més, no s’han valorat suficientment els efectes adversos de l’explotació. Cal estudiar l’impacte de l’explotació en l’espai humit del Bassal d’Alta-riba sobre l’ecosistema i si ‘impacte en la cantera modificarà el flux d’aigua i en un extrem l’assecaria i això repercutiria sobre les aus i fauna de la zona i si repercutirà en el pou d’aigua de boca del nucli d’Alta-riba ubicat a tan sols 10 metres de l’explotació.

Des d’AACSMA ens preguntem: què en diuen els responsables de l’Agència Catalana d’Aigua, Medi ambient, Cultura i Turisme sobre tot això? Com que no ho sabem, a tots ells els farem arribar la nostra preocupació a través de varis escrits amb registre d’entrada a les respectives delegacions.

Ens agrada saber que no estem sols. La comissió de paisatge de l’Espitllera i el Grup de Treball del medi natural de la Segarra estan vetllant pel nostre paisatge, població i territori. Gràcies a tots ells per la seva dedicació.

L’ASSOCIACIÓ DELS AMICS DEL CASTELL ST. MIQUEL D’ALTA-RIBA DECLARADA D’UTILITAT PÚBLICA.

En la VI edició de la “Festum Castrum” es presenta el projecte de recuperació de la fortalesa, malgrat els inconvenients de Cultura de Lleida.

Alta-riba 15 de juny de 2015 - AACSMA

Aquest diumenge, 14 de juny, ha tingut lloc la tradicional “Festum Castrum”, la festa anual del castell Sant Miquel d’Alta-riba al municipi d’Estaràs, que organitza l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA). La trobada ha celebrat enguany la seva 6a edició, malgrat els impediments dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida que dirigeix el Sr. Josep Borrell Figuera i l’arquitecte territorial i dictatorial Jaume Fresquet Folch. El projecte compta amb el recolzament de Turisme, Urbanisme, l’Ajuntament d’Estaràs i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, però la negativa frontal, dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, a la recuperació de la casa forta, i al recreixement i encapçalament singular de la torre del castell que impedeix aprovar definitivament el projecte de recuperació. Després de vàries reunions amb Lleida i falses expectatives tot continua enrocat. Els sí inicials del Departament de Cultura a Lleida al projecte de recuperació, per màgia es transformen en no, als informes escrits que redacta el Sr. Fresquet.

Fa 40 dies que AACSMA ha demanat per escrit una reunió urgent amb el Conseller de Cultura Ferran Mascarell, encara no tenim dia, però estem molt esperançats en què la seva prompta intervenció en el conflicte ajudi a desencallar definitivament el projecte del castell d’Alta-riba i puguin avançar en la consolidació i recuperació de les estructures del castell, abans que no sigui massa tard.

Des d’AACSMA no poden entendre la situació que han generat els Serveis Territorials de Cultura a Lleida, després de tantes falses promeses, a no ser per les antipaties que poden sentir vers AACSMA o a les carències personals o afectives que poden tenir els seus representants de Lleida. El Sr Borrell i el Sr Fresquet els deu incomodar la constància, l’activitat, el protagonisme, l’empenta, i la il·lusió que els Amics del castell generen i desprenen vers la recuperació i preservació del patrimoni de Catalunya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN); una altra motivació, AACSMA, no la concep, i més quan han autoritzat grans intervencions en altres castells com el de la Curullada o Llordà per citar alguns exemples.

La 6a “Festum Castrum” va començar a les 12 del migdia amb la visita a l’església de Sant Jordi d’Alta-riba, presentant a tots els socis i simpatitzants les darreres intervencions que s’han dut a terme a l’interior de l’esglesiola gràcies el mecenatge del Sr. David Miquel i la col·laboració especial de l’Associació dels Amics del castell Sant Miquel d’Alta-riba.

Un cop arribats al recinte fortificat es va presentar als assistents el projecte general de recuperació del castell i les principals traves que exposen els serveis territorials de Cultura a Lleida. Després va tenir lloc el tradicional ritual de nomenament dels nous socis i “Amics” del castell, on també es van homenatjar amb les mencions especials d’”Ambaixadora”, “Restauradora dels Tresors del castell”, ”Honorables veïns” i “Cavaller d’Alta-riba” a les personalitats que amb aquests darrers temps s’han involucrat d’una manera significativa i sentida amb l’Associació.

L’acte de cloenda va tenir lloc amb un dinar de germanor a Palouet de Massoteres, on un grup d’amics, encapçalat per l’Amiga i Restauradora dels Tresors del Castell, Sra, Teresa Cadafalch, va confeccionar i regalar pel les estances del futur castell un retaule modern amb el logo de la fortalesa i una bosseta d’“Ametlles del castell Sant Miquel d’Alta-riba” en record de la trobada, per cadascun dels assistents a la festa.

Durant la festa l’associació va comunicar als socis i assistents la magnífica notícia que recentment s’ha rebut la notificació de que AACSMA ha estat declarada “Associació d’Utilitat Pública”, i que a partir d’ara es podrà acollir al règim fiscal de la llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge (BOE de 24/12/2002). Un reconeixement a AACSMA, per part del Departament de Justícia, a la tasca que duu a terme l’Associació respecte la dinamització socio-cultural del municipi i el territori; i a l’interès General de l’Entitat vers la recuperació del patrimoni històric de Catalunya, com és el Castell Sant Miquel d’Alta-riba.

INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE L’INTERIOR DE L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT JORDI D’ALTA-RIBA.

Alta-riba - Estaràs 23 d’abril de 2015

Durant les celebracions de Sant Jordi, patró d’Alta-riba, molt abans que de Catalunya han tingut lloc al llogaret d’Alta-riba, municipi d’Estaràs, les tradicionals misses de Sant Jordi, i la inauguració de les obres, intervencions i millores fetes en l’interior de l’església romànica, així com la celebració de la diada amb el repartiment popular de la coca beneïda de Sant Jordi.

L’esglesiola de Sant Jordi, és important perquè s’hi venera una de les dues relíquies del Sant existents a Catalunya, conté el Sagrari de pedra més antic del món, documentat l’any 1358; així com perquè custodia una pila baptismal romànica de dimensions considerables.

El primer document que parla de l’edifici i l’advocació a Sant Jordi és el testament del cavaller Berenguer d’Alta-riba, castlà del terme, de l’any 1183. Malgrat que s’han realitzat intervencions al segle XVIII on es va fer el campanar, el cor i els altars laterals buidats en els murs, la planta del temple no ha sofert modificacions, conservant, fins avui en dia, l’essència de les petites esglésies medievals de la Segarra.

Les obres i intervencions que s’han dut a terme resumidament han estat integrals i contemplen els apartats d’obres, pintura, decoració i il·luminació.

Les obres han consistit en el sanejament integral del morter de l’altar nord dedicat al Sagrat Cor; atès que degut a les humitats estava molt malmès i bufat i amb grans esquerdes i despreniments. Una altra intervenció ha estat en la zona de la pica baptismal romànica, consistent en la restauració de la mateixa, amb el sanejament de les faltes de morter en la part que l’envolta i amb la construcció d’una petita volta per dignificar i harmonitzar l’espai on està encastada; així com molts d’altres petits arranjaments en diferents parts de l’esglesiola.

Les intervencions en pintura han estat en tots els espais de l’església enguixats i que diferencien els elements del segle XVIII dels romànics que es mostren en pedra vista i són: la volta que subjecta el cor; la paret de les escales que pugen al cor, així com la paret adjunta del baptisteri i la reixa que el protegeix; els arcosolis dels altars laterals; i la mitja lluna de la zona d’accés al campanar. També s’ha fet un tractament contra els corcs en els bancs i altres elements de fusta, i s’han pintat tots els seients de l’església.

Les intervencions en decoració han aportat al temple nous elements artístics com els escuts d’Alta-riba en els encapçalaments dels altars laterals; una dotació d’una faixa de fusta esmaltada en els peus de la figura de sant Jordi amb una reproducció del reliquiari, a fi de projectar i identificar millor el sant venerat a la Segarra; un escut artístic de Sant Jordi en l’arc del cor; i un òcul amb la imatge de l’esperit sant representat per un colom, d’inspiració romànica en l’interior del baptisteri. Sobre l’altar central o major, s’ha instal·lat un nou element de fusta que emmarca l’altar i la pedra consagrada primigènia. I finalment s’han readaptat i actualitzat, els elements obsolets de ferro que s’utilitzaven de porta-espelmes, als nous formats de ciris d’avui, personalitzant-lo i decorant-lo amb l’escut de Sant Jordi.

Les intervencions en la il·luminació han estat en la zona de l’altar major, canviant els antics paraments per altres de baix consum i tecnologia led i s’han afegit una filera de focus a cada costat dotant l’altar d’una llum molt càlida que enalteix el frontal. Pels altars laterals s’han escollit uns focus amb reflectors de gran concentració per destacar les figures dels altars laterals amb la llum; i a més a més s’han actualitzat les aranyes de forja, transformant els mecanismes elèctrics dels punts de llum i els seus globus de vidre groc per mecanismes elèctrics en forma d’espelma i bombetes de tecnologia led. Altrament s’ha dotat d’un punt de llum en l’interior de la zona del baptisteri i a l’entrada de l’esglesiola.

Tot plegat ha estat un renovació integral que s’ha pogut dur a terme gràcies al mecenatge del Sr. David Miquel; i l’ajuda i mà d’obra dels veïns de Cal Graells, i l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, que han aportat més de 300 hores de treball voluntari.

Gràcies a tots ells l’església romànica de Sant Jordi d’Alta-riba, que custodia la preuada relíquia del sant, ha recuperat tot el seu esplendor interior.

Castell Sant Miquel d’Alta-riba

L’altra joia del poble medieval d’Alta-riba és el seu castell de St Miquel, que l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA) treballa intensament per recuperar-lo de la ruïna en què es troba i treballa per retornar-li l’esplendor.

Els Amics del Castell estan duent una intensa i continuada tanda de reunions amb les administracions implicades. AACSMA no deixa de treballar amb els tècnics i polítics de les administracions, i esperen que a finals d’any estiguin els permisos desencallats i la reordenació urbanística aprovada per poder començar les obres de consolidació, restauració i recuperació de la fortalesa, que vol esdevenir un pol d’interès turístic pel municipi i la comarca, juntament amb la perla de l’esglesiola de Sant Jordi.

Més de 200 persones recolzen el projecte de recuperació del castell Sant Miquel d’Alta-riba

L’acte de col·locació de la primera pedra va tenir un fort component sentimental i simbòlic.

Alta-riba 16-06-2014

AACSMA

Aquest diumenge dia 15 de juny va tenir lloc la cinquena edició́ de la “Festum Castrum” al castell Sant Miquel d’Alta-riba. L’acte va convocar a més de 200 persones i va tenir tres clars protagonistes, els Amics i Amigues, el Castell, i el recentment desaparegut escultor Josep Ma Subirachs. El suport de l’artista a aquest projecte ha donat una nova empenta i il·lusió́ a tot el col·lectiu.

La festa va començar a les 11h del matí, on la gent que anava arribant va poder gaudir de visites guiades, de les explicacions del projecte de recuperació i de les darreres descobertes arqueològiques. En l’espai es va instal·lar un photocall dissenyat per l’ocasió, on els assistents es van poder fotografiar. Paral·lelament els més menuts podien gaudir de l’espai de dibuix, mentre tot estava amenitzat pel grup de música antiga i medieval “Caladrius” que en cercavila pels diferents espais de la fortalesa anava omplint de música i d’ambient el castell.

A les 12h van començar els actes festius i simbòlics amb un homenatge al recentment desaparegut escultor Josep Maria Subirachs amb la performance “El renaixement d’Alta- riba”; on el photocall que en una part reproduïa la lletra “OMEGA” de la invitació i que alhora simbolitzava el desgast, la fi i l’acabament de l’etapa actual es va tapar per complert amb una tela de color negre que va anar lliscant i desplegant-se de la part superior per deixar veure la llum i descobrir a la lletra “ALFA” com a símbol del començament, de la il·lusió, de la forma, de l’empenta, i de la lletra “A” d’Alta-riba per així esdevenir com a símbol de tot un poble unit per la recuperació del seu castell.

Seguidament, va tenir lloc l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra on l’Alcaldesa d’Estaràs la Sra Montse Majà i la Il·lustríssima Sra Rosa Maria Perelló, vicepresidenta segona de la diputació de Lleida, van fer els parlaments on ambdues donaren recolzament explícit al projecte de reconstrucció i recuperació del castell Sant Miquel d’Alta-riba i van ressaltar la feina de l’Associació. Després es van introduir en un cilindre l’acta del dia sobre els acords de la recuperació de la fortalesa, que va llegir el vicepresident de l’Associació Sr Antoni Dueso, diaris del dia, monedes en curs i un targetó de l’esdeveniment, per a continuació depositar-los dins d’un mur de la fortalesa, darrera de la primera pedra que el picapedrer i amic Sr. Domènec Altarriba va esculpir i va ser l’encarregat de descobrir-la i presentar-la als assistents.

Acte seguit, l’amiga i ambaixadora del castell Sra. Rosa Maria Mateu, en representació d’un grup d’amigues, va lliurar al president de l’Associació, Sr. David Miquel, un cobretaula de punta de coixí confeccionat per l’amiga Sra Carme Escoda, i un retaule de Sant Miquel d’Alta-riba dissenyat i pintat per totes elles, que a partir d’aquesta festa presidirà tots els actes de l’Associació.

Finalment a la part sud del castell es va descobrir la placa inaugural de la diada, on es va destacar que la placa no hi havia cap nom d’autoritat, atès que la iniciativa és de la societat civil i els veritables protagonistes del castell són els amics i amigues del Castell Sant Miquel d’Alta-riba presents en aquesta Festum Castrum, i que amb la seva obstinació són els autèntics artífexs de la diada i del projecte de recuperació.