COMUNICATS de PREMSA

ALTA-RIBA CELEBRA LA VII FESTUM CASTRUM, REIVINDICA EL PAISATGE I PRESENTA A LA COMARCA EL NOU GEGANT

AACSMA.

Alta-riba, 12 de juny de 2016

 

Aquest diumenge, dia 12 de juny, a les 12 de migdia, els Amics i Amigues de l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA) han celebrat a la fortalesa la “FESTUM CASTRUM”, la festa anual de l’entitat.

La trobada va girar vers la defensa del paisatge d’Alta-riba, i la Segarra, tenint en compte  que les empreses “Xaviker S.L.”, i “Mármoles y Granitos Segovia S.L.” han projectat a uns escassos 300 metres del nucli de població d’Alta-riba dues plantes d’extracció d’àrids . Les pedreres, de materialitzar-se,  generarien un gran impacte paisatgístic i afectarien  greument la intervisualitat dels castells d’Alta-riba amb Montfalcó Murallat, la Torre Mejanell i el Castell de Malacara; així com la fauna, la flora i el Bassal i la Font d’Alta-riba, com els aqüífers subterranis del torrent de Malacara; que  abasteixen d’aigua de boca al nucli d’Alta-riba. AACSMA defensa el paisatge i participa activament amb la Plataforma “Defensem el Paisatge d’Alta-riba i la Segarra” (DPAS)

En l’edició d’enguany AACSMA, va fer públic el treball de recerca que s’està elaborant sobre el Bassal i la Font d’Alta-riba; que des de temps immemorials pertany al poble d’Alta-riba i ha estat un dels eixos vertebradors de la vida del llogaret  aportant aigua, horta i material de construcció i d’autogestió amb el seu canyissar. Cal ressaltar la importància de l’espai humit i destacar que el rei Alfons el Benigne ja el va defensar l’any 1335. Properament aquesta recerca veurà la llum en forma de llibre.

Altrament els Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba van fer la presentació del gegant “Lo Sinyor  Cavaller d’Alta-riba”, que a cada festa de l’Associació i del castell, a partir d’ara,  participarà dels actes. La figura està inspirada en els grans cavallers del llinatge dels Alta-riba; atès que la fortalesa és el bressol d’aquesta gran estirp medieval que tant va influir i determinar en la història de Catalunya. El gegant s’ha construït en els tallers dels mestres geganters David Ventura & Neus Hosta de Navata i la confecció del elegant vestit l'ha realitzat la Sra. Dolors Baiges de Bellvís. Els elements emblemàtics del gegant d’Alta-riba són la corona de Senyor feudal d’Alta-riba i el bastó de govern que segueix el model del reliquiari de Sant Jordi d’Alta-riba.

La sorpresa de la diada la van protagonitzar un grup d’amics encapçalat per l’artista Teresa Cadafalch que va confeccionar per l’Associació el divertit i creatiu “photocall” del castell d’Alta-riba per promocionar la fortalesa i l’entitat per arreu on ens moguem.


ELS AMICS DEL CASTELL D’ALTA-RIBA ALERTEN DELS PERILLS D’UNA GRAN CANTERA AL SEU MUNICIPI.

AACSMA – Alta-riba (Estaràs)

19/04/2016

CANTERA ARIDS ALTA-RIBA NO

El dilluns dia 11/04/2016 es va publicar al DOGC la resolució TES/851/2016, de 22 de gener, per la qual s'atorgava, en execució de sentència, autorització ambiental a la empresa Xaviker, SL, d’Almacelles per a l'activitat extractiva a “Malacara” en el terme municipal d'Estaràs (Exp. LA20080047). 

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba  (AACSMA), declarada Associació d’utilitat pública, està molt preocupada atès que l’explotació d’extracció d’àrids a la que han atorgat l’autorització ambiental posa en perill el subministrament d’aigua de boca de la població d’Alta-riba, que està a uns escassos 10 metres de la cantera. Tanmateix l’activitat pot repercutir sobre el micro-ecosistema del bassal d’Alta-riba un espai humit d’incalculable valor ecològic que aporta aigua a les aus i animals de la zona i als horts pròxims. L’aigua en aquests espais aflora del subsòl sense brollador i és un sistema molt sensible als canvis.  Entenem també que afectarà significativament en el paisatge, que durant centenars d’anys ha respectat l’orografia de la zona amb una ferida extremadament gran (26 Hectàrees). Afectarà a  la flora i fauna específiques de les zones de secà destruint els marges;  i afectarà també a la Inter-visibilitat dels castells de la Segarra que estan declarats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i que sense aquest paisatge no tindrien raó de ser. I evidentment afectarà al turisme de la zona, en especial dels municipis propers a l’activitat extractiva (Cases Rurals i patrimoni d’Estaràs, de Les Oluges i de Sant Ramon).

El Municipi d’Estaràs es troba en la comarca de la Segarra i està constituït pels nuclis de població d’Alta-riba, Estaràs, Ferran, Gàver, Malacara, Rubió de Cervera, Vergós Guerrejat i La Torre Mejanell. Les activitats econòmiques, com aquesta explotació d’àrids, que generen tant impacte sobre el medi, i que es pretén posar en funcionament, resten valor i tiren per terra als grans esforços de desenvolupament rural que està fent en els darrers anys els veïns i veïnes d’Estaràs i de tota la contrada.

basal alta-riba
Aquesta nova extracció al terme, a cel obert i de grans dimensions (26Ha), es situa en l'àmbit del torrent de Malacara (riu Sió) encara que la màxima repercussió recauria sobre el nucli d’Alta-riba atès que la carretera separa ambdós termes.

La cantera es preveu d’unes dimensions que afecten les parcel·les 227, 229, 230, 248, 249, 250 i 344 del polígon 5 d’Estaràs (26 Ha) i a la via de comunicació LV-105. Segons la informació que disposem, l'explotació tindrà una durada de 28 anys i que l'extracció dels àrids serà de 60.000 m3/any (150.000 tones/any) els dos primers anys, augmentant a partir del tercer any fins als 130.000 m3/any. 

No es pot permetre posar en funcionament una explotació extractiva a tan sols 10 metres del pou d’aigua de boca que subministra aigua al nucli d’Alta-riba. L’activitat extractiva pot tenir greus repercussions en la salut i en l’economia dels seus veïns. La Segarra és una comarca on l’aigua és un bé molt preuat i escàs, i no ens podem arriscar a que l’activitat econòmica d’una empresa afecti el cabdal, la qualitat, la potabilitat i la contaminació del subsòl. El fet que la zona d’explotació  estigui sobre el torrent de Malacara (el Sió) pot interferir negativament en els fluxos d’aigua subterranis i fins i tot posar en perill el naixement del riu Sió que es troba en el mateix municipi, en el nucli de Gàver, si malauradament es veu afectada alguna veta d’aigua.

Bassal Alta-riba 2
L’explotació extractiva es troba també a molt pocs metres del Bassal i la font d’Alta-riba, uns espais protegits, amb esdeveniments remarcables per la història d’Alta-riba i Malacara,  i amb un ecosistema molt fràgil al tractar-se d’una zona humida enmig del secà. L’aigua del bassal i la font BROLLA DEL TERRA. No te brollador i el sistema és molt fràgil. Petits canvis en el sòl i subsòl pot afectar aquest petit ecosistema. L’aigua que neix del Bassal aporta aigua a les aus i animals. Altrament el Bassal i la font també subministren aigua als propers horts del nucli d’Alta-riba, per la qual cosa és extremadament important pels veïns d’Alta-riba.

No podem valorar la magnitud l’afectació sobre la fauna salvatge  i la flora. Però cal recordar la importància del timó (farigola) a la zona així com la important presència d’animals i aus. La magnitud de l’explotació pot generar alteracions considerables en la flora (timonedes)  molt presents en la zona i en els marges de la zona afectada, i implica la desaparició d’alzineres i roures  tal com es pot comprovar a través de la comparació d’imatges de varis anys i per contrast  en parcel·les contigües a l’explotació  (la 231 per exemple), on s’estan aniquilant i fent desaparèixer vegetació i arbres per guanyar cultiu.

La comarca de la Segarra és coneguda pels seus paisatges, la seva història, la seva orografia i els seus castells termenats. Els turons van afavorir les fortificacions des de l’època medieval i les seves gents han sabut conservar el paisatge i la història fins els nostres dies. L’explotació canviaria l’orografia de la zona i el paisatge que es contempla  des dels castells (patrimoni nacional).

Font Alta-riba
El nucli d’Estaràs té un ric paisatge i unes quantes fortaleses: Estaràs, Malacara, Alta-riba, Gàver, Mejanell, per no parlar d’altres castells dels municipis veïns tals com La Manresana, Santa Fe, o el propi convent de Sant Ramon, que  la seva inter-visibilitat es veurà terriblement afectada per la greu agressió al territori. L’impacte visual de l’activitat i visible des de les fortaleses de la zona afectada, que són motor econòmic i turístic,  repercutirà negativament sobre el turisme.

En els darrers anys el Turisme de la zona ha augmentat molt quantitativament i qualitativament. Prop de la cantera estan situades dos cases rurals (Cal Salvadó i Torre Mejanell) i també s’està duent endavant el projecte de recuperació del Castell d’Alta-riba, juntament amb el Castell de Vergós Guerrejat.

La dimensió i tipus d’asfalt de la carretera LV-105  no pot aguantar el trànsit de camions pesats en la zona. Amb molta dificultat passen dos cotxes a la vegada en direcció contrària, quan es creuen, i per això la carretera  no té línia central de separació de carrils. Per tant l’activitat a la planta extractiva  posarà en perill els conductors i en especial els veïns que més utilitzen aquesta via de comunicació. La quantitat de pols en la via degut a l’activitat extractiva  pot generar sortides del vehicle de la calçada. 

L’escassa distància de  240 metres de distància entre l’explotació d’àrids i el  nucli urbà d’Alta-riba, juntament amb l’extrema aridesa de la zona generarà a través dels vents predominats un augment considerable de partícules en suspensió afectant negativament en la salut respiratòria dels veïns; i no solament a Alta-riba sinó també els de Ferran, Santa Fe, Estaràs i Sant Ramon que són uns nuclis de població molt propers a la futura activitat extractiva. Cal destacar que en la zona els vents són constants i d’una elevada velocitat. Sol cal veure la proliferació de molins de vent que generen electricitat.

Malauradament  tenim els antecedents d’una cantera propera.  A la Carretera N-141f de Sant Ramon a les Oluges  i a una distància superior, que genera un gran impacte visual  des del Castell d’Alta-riba i visible des de tots els castells veïns. Aquesta pedrera està tancada, encara que alguna vegada es veu moviments i hi ha abandonada ferralla d’antiga maquinària i retroexcavadores; i la ferida en el paisatge no ha estat mitigada.  No volem que la història es repeteixi. Cal preservar el paisatge i tot el que se’n deriva.

Per tot plegat entenem que no tenim garanties suficients dels afectes adversos de l’activitat extractiva en aquest paratge, per la qual cosa demanem que no es deixi començar l’activitat a la empresa Xaviker, SL, per a l'activitat extractiva “Malacara” del terme municipal d'Estaràs i a la seva planta entenent què no hi ha hagut possibilitat de participació ciutadana, d'acord amb la normativa europea i la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats;  i a més a més, no s’han valorat suficientment els efectes adversos de l’explotació. Cal estudiar l’impacte de l’explotació en l’espai humit del Bassal d’Alta-riba sobre l’ecosistema i si ‘impacte en la cantera modificarà el flux d’aigua i en un extrem l’assecaria i això repercutiria sobre les aus i  fauna de la zona i si repercutirà en el pou d’aigua de boca del nucli d’Alta-riba ubicat a tan sols 10 metres de l’explotació.

Des d’AACSMA ens preguntem: què en diuen els responsables de l’Agència Catalana d’Aigua, Medi ambient, Cultura i Turisme sobre tot això? Com que no ho sabem, a tots ells els farem arribar la nostra preocupació a través de varis escrits  amb registre d’entrada a les respectives delegacions.

Ens agrada saber que no estem sols. La comissió de paisatge de l’Espitllera i el Grup de Treball del medi natural de la Segarra estan vetllant pel nostre paisatge, població i territori. Gràcies a tots ells per la seva dedicació. 


L’ASSOCIACIÓ DELS AMICS DEL CASTELL ST. MIQUEL D’ALTA-RIBA DECLARADA D’UTILITAT PÚBLICA.

En la VI edició de la “Festum Castrum” es presenta el projecte de recuperació de la fortalesa, malgrat els inconvenients de Cultura de Lleida.

 Alta-riba 15 de juny de 2015 - AACSMA

festum castrum 2015Aquest diumenge, 14 de juny,  ha tingut  lloc la tradicional “Festum Castrum”, la festa anual del castell Sant Miquel d’Alta-riba al municipi d’Estaràs, que organitza l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA). La trobada ha celebrat  enguany  la seva 6a edició, malgrat els impediments dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida que dirigeix el Sr. Josep Borrell Figuera i l’arquitecte territorial i dictatorial Jaume Fresquet Folch. El projecte compta amb el recolzament de Turisme, Urbanisme, l’Ajuntament d’Estaràs i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, però la negativa frontal, dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, a la recuperació de la casa forta, i al recreixement i encapçalament singular de la torre del castell que impedeix aprovar definitivament el projecte de recuperació. Després de vàries reunions amb Lleida i falses expectatives tot continua enrocat. Els sí inicials del Departament de Cultura a Lleida al projecte de recuperació, per màgia es transformen en no, als informes escrits que redacta  el Sr. Fresquet.

 Fa 40 dies que AACSMA ha demanat per escrit una reunió urgent amb el Conseller de Cultura Ferran Mascarell, encara no tenim dia, però estem molt esperançats en què la seva prompta intervenció en el conflicte ajudi a desencallar definitivament el projecte del castell d’Alta-riba i puguin avançar en la consolidació i recuperació de les estructures del castell, abans que no sigui massa tard.

Des d’AACSMA  no poden entendre la situació que han  generat els Serveis Territorials de Cultura a Lleida, després de tantes falses promeses,  a no ser per les antipaties que poden sentir vers AACSMA o a les carències personals o afectives que poden tenir els seus representants de Lleida.  El Sr Borrell i el Sr Fresquet els deu incomodar la constància, l’activitat, el protagonisme, l’empenta,  i la il·lusió que els Amics del castell generen i desprenen vers la recuperació i preservació del patrimoni de Catalunya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN); una altra motivació, AACSMA, no la concep, i més quan han autoritzat grans intervencions en altres castells com el de la Curullada o Llordà per citar alguns exemples.

La 6a “Festum Castrum” va començar a les 12 del migdia amb la visita a l’església de Sant Jordi d’Alta-riba, presentant a tots els socis i simpatitzants les darreres intervencions que s’han dut a terme a l’interior de l’esglesiola  gràcies el mecenatge del Sr. David Miquel i la col·laboració especial de l’Associació dels Amics del castell Sant Miquel d’Alta-riba.

Un cop arribats al recinte fortificat es va presentar als assistents el projecte general de recuperació del castell i les principals traves que exposen els serveis territorials de Cultura a Lleida. Després va tenir lloc el tradicional ritual de nomenament dels nous socis i “Amics” del castell,  on també es van homenatjar  amb les mencions especials  d’”Ambaixadora”, “Restauradora dels Tresors del castell”, ”Honorables veïns” i “Cavaller d’Alta-riba” a les personalitats que amb aquests darrers temps s’han involucrat d’una manera significativa i sentida  amb l’Associació.

L’acte de cloenda va tenir lloc amb un dinar de germanor a Palouet de Massoteres, on un grup d’amics, encapçalat per l’Amiga i Restauradora dels Tresors del Castell, Sra, Teresa Cadafalch, va confeccionar i regalar pel les estances del futur castell un retaule modern amb el logo de la fortalesa i una bosseta d’“Ametlles del castell Sant Miquel d’Alta-riba” en record de la trobada, per cadascun dels assistents a la festa.

Durant la festa  l’associació va comunicar als socis i assistents la magnífica  notícia que recentment s’ha rebut la notificació de que AACSMA  ha estat  declarada “Associació d’Utilitat Pública”, i que a partir d’ara es podrà acollir al règim fiscal de la llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge (BOE de 24/12/2002). Un reconeixement a  AACSMA, per part del Departament de Justícia, a la tasca que duu a terme l’Associació respecte la dinamització socio-cultural del municipi i el territori;  i a l’interès General  de l’Entitat vers la recuperació del patrimoni històric de Catalunya, com és el Castell Sant Miquel d’Alta-riba.



INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE L’INTERIOR DE L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT JORDI D’ALTA-RIBA.

Alta-riba - Estaràs 23 d’abril de 2015

Durant les celebracions de Sant Jordi, patró d’Alta-riba, molt abans que de Catalunya han tingut lloc al llogaret d’Alta-riba, municipi d’Estaràs, les tradicionals misses de Sant Jordi, i la inauguració de les obres, intervencions i millores fetes en l’interior de l’església romànica, així com la celebració de la diada amb el  repartiment popular de la coca beneïda de Sant Jordi.

L’esglesiola de Sant Jordi, és important perquè s’hi venera una de les dues relíquies del Sant existents a Catalunya, conté el Sagrari de pedra més antic del món, documentat  l’any 1358; així com perquè custodia una pila baptismal romànica de dimensions considerables.

El primer document que parla de l’edifici i l’advocació a Sant Jordi  és el testament del cavaller Berenguer d’Alta-riba, castlà del terme, de l’any 1183. Malgrat que s’han realitzat intervencions al segle XVIII on es va fer el campanar, el cor i els altars laterals buidats en els murs, la planta del temple no ha sofert modificacions,  conservant, fins avui en dia, l’essència de les petites esglésies medievals de la Segarra.

Les obres i intervencions que s’han dut a terme resumidament han estat integrals i contemplen els apartats d’obres, pintura, decoració i il·luminació.

Esglesia Alta-riba

Les obres han consistit en el sanejament integral del morter de l’altar nord dedicat al Sagrat Cor; atès que degut a les humitats estava molt malmès i bufat i amb grans esquerdes i despreniments. Una altra intervenció ha estat en la zona de la pica baptismal romànica, consistent en la restauració de la mateixa, amb el sanejament  de les faltes de morter  en la part  que l’envolta i amb la construcció d’una petita volta per dignificar i harmonitzar l’espai on està encastada; així com molts d’altres petits arranjaments en diferents parts de l’esglesiola.

Les intervencions en pintura han estat en tots els espais de l’església enguixats i que diferencien els elements del segle XVIII dels romànics que es mostren en pedra vista i són: la volta que subjecta el cor;  la paret de les escales que pugen al cor, així com la paret adjunta del baptisteri i la reixa que el protegeix; els arcosolis dels altars laterals; i la mitja lluna de la zona d’accés al campanar. També s’ha fet un tractament contra els corcs en els bancs i altres elements de fusta, i s’han pintat tots els seients de l’església.

Les intervencions en decoració han aportat al temple nous elements artístics com els escuts d’Alta-riba en els encapçalaments dels altars laterals; una dotació d’una faixa de fusta esmaltada en els peus de la figura de sant Jordi amb una reproducció del reliquiari, a fi de projectar i identificar millor el sant venerat a la Segarra; un escut artístic de Sant Jordi en l’arc del cor; i un òcul amb la imatge de l’esperit sant representat per un colom, d’inspiració romànica en l’interior del baptisteri. Sobre l’altar central o major, s’ha instal·lat un nou element  de fusta que emmarca l’altar i la pedra consagrada primigènia. I finalment s’han readaptat i actualitzat, els elements obsolets de ferro que s’utilitzaven de porta-espelmes, als nous formats de ciris d’avui, personalitzant-lo i decorant-lo amb l’escut de Sant Jordi.

Baptisteri Alta-riba

Les intervencions en la il·luminació han estat en la zona de l’altar major, canviant els antics paraments per altres de baix consum i tecnologia led i s’han afegit una filera de focus a cada costat dotant l’altar d’una llum molt càlida que enalteix el frontal. Pels altars laterals s’han escollit uns focus amb reflectors de gran concentració per destacar les figures dels altars laterals amb la llum; i a més a més s’han actualitzat les aranyes de forja, transformant els mecanismes elèctrics dels punts de llum i els seus globus de vidre groc per mecanismes elèctrics en forma d’espelma i bombetes de tecnologia led. Altrament s’ha dotat d’un punt de llum en l’interior de la zona del baptisteri i a l’entrada de l’esglesiola.

Tot plegat ha estat un renovació integral que s’ha pogut dur a terme gràcies al mecenatge del Sr. David Miquel; i l’ajuda i mà d’obra dels veïns de Cal Graells, i l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, que han aportat més de 300 hores de treball voluntari.

Gràcies a tots ells l’església romànica de Sant Jordi d’Alta-riba, que custodia la preuada relíquia del sant,  ha recuperat tot el seu esplendor interior.

 

Castell Sant Miquel d’Alta-riba

 

L’altra joia del poble medieval d’Alta-riba és el seu castell de St Miquel, que l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA) treballa intensament per recuperar-lo de la ruïna en què es troba i treballa per retornar-li l’esplendor.

Els Amics del Castell estan duent una intensa i continuada tanda de reunions amb les administracions implicades. AACSMA no deixa de treballar amb els tècnics i polítics de les administracions,  i esperen que a finals d’any estiguin els permisos desencallats i la reordenació urbanística aprovada per poder començar les obres de consolidació, restauració i recuperació de la fortalesa, que vol esdevenir un pol d’interès turístic pel municipi i la comarca, juntament amb la perla de l’esglesiola de Sant Jordi.

 


Més de 200 persones recolzen el projecte de recuperació del castell Sant Miquel d’Alta-riba

L’acte de col·locació de la primera pedra va tenir un fort component sentimental i simbòlic.

Alta-riba 16-06-2014

AACSMA

Aquest diumenge dia 15 de juny va tenir lloc la cinquena edició́ de la “Festum Castrum” al castell Sant Miquel d’Alta-riba. L’acte va convocar a més de 200 persones i va tenir tres clars protagonistes, els Amics i Amigues, el Castell, i el recentment desaparegut escultor Josep Ma Subirachs. El suport de l’artista a aquest projecte ha donat una nova empenta i il·lusió́ a tot el col·lectiu.

La festa va començar a les 11h del matí, on la gent que anava arribant va poder gaudir de visites guiades, de les explicacions del projecte de recuperació i de les darreres descobertes arqueològiques. En l’espai es va instal·lar un photocall dissenyat per l’ocasió, on els assistents es van poder fotografiar. Paral·lelament els més menuts podien gaudir de l’espai de dibuix, mentre tot estava amenitzat pel grup de música antiga i medieval “Caladrius” que en cercavila pels diferents espais de la fortalesa anava omplint de música i d’ambient el castell.

A les 12h van començar els actes festius i simbòlics amb un homenatge al recentment desaparegut escultor Josep Maria Subirachs amb la performance “El renaixement d’Alta- riba”; on el photocall que en una part reproduïa la lletra “OMEGA” de la invitació i que alhora simbolitzava el desgast, la fi i l’acabament de l’etapa actual es va tapar per complert amb una tela de color negre que va anar lliscant i desplegant-se de la part superior per deixar veure la llum i descobrir a la lletra “ALFA” com a símbol del començament, de la il·lusió, de la forma, de l’empenta, i de la lletra “A” d’Alta-riba per així esdevenir com a símbol de tot un poble unit per la recuperació del seu castell.

Seguidament, va tenir lloc l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra on l’Alcaldesa d’Estaràs la Sra Montse Majà i la Il·lustríssima Sra Rosa Maria Perelló, vicepresidenta segona de la diputació de Lleida, van fer els parlaments on ambdues donaren recolzament explícit al projecte de reconstrucció i recuperació del castell Sant Miquel d’Alta-riba i van ressaltar la feina de l’Associació. Després es van introduir en un cilindre l’acta del dia sobre els acords de la recuperació de la fortalesa, que va llegir el vicepresident de l’Associació Sr Antoni Dueso, diaris del dia, monedes en curs i un targetó de l’esdeveniment, per a continuació depositar-los dins d’un mur de la fortalesa, darrera de la primera pedra que el picapedrer i amic Sr. Domènec Altarriba va esculpir i va ser l’encarregat de descobrir-la i presentar-la als assistents.

Acte seguit, l’amiga i ambaixadora del castell Sra. Rosa Maria Mateu, en representació d’un grup d’amigues, va lliurar al president de l’Associació, Sr. David Miquel, un cobretaula de punta de coixí confeccionat per l’amiga Sra Carme Escoda, i un retaule de Sant Miquel d’Alta-riba dissenyat i pintat per totes elles, que a partir d’aquesta festa presidirà tots els actes de l’Associació.

Finalment a la part sud del castell es va descobrir la placa inaugural de la diada, on es va destacar que la placa no hi havia cap nom d’autoritat, atès que la iniciativa és de la societat civil i els veritables protagonistes del castell són els amics i amigues del Castell Sant Miquel d’Alta-riba presents en aquesta Festum Castrum, i que amb la seva obstinació són els autèntics artífexs de la diada i del projecte de recuperació.

Recull Fotos 5 FESTUM CASTRUM
Un cop descoberta la placa va tenir lloc la tradicional ESPANTADA DEL DRAC, que segons el llibre novel·lesc Espill de Cavalleries al castell d’Altarripa hi vivia un monstre negre, brut i llefiscós que espantava a la gent i que destruïa el castell. La diada va finalitzar amb un dinar de germanor a Palouet de Massoteres.

Un camí amb moltes traves

AACSMA va ressaltar que mai s’haguessin pensat que per recuperar el patrimoni històric de la destrucció i de l’abandó es trobarien amb tantes traves per part del Departament de Cultura. Van ressaltar que 'Catalunya necessita un Departament de Cultura i una Generalitat compromesa amb el territori, dialogant, atenta a les necessitats, i resolutiva. No una Generalitat confiscalitzadora, autoritària i que sol posa obstacles i no aporta solucions'. Altrament van recordar que si en 'Ponç d’Alta-riba, descendent d’aquest castell, i que va participar en el naixement de la Generalitat a les corts de Cervera, aixequés el cap de la seva tomba i vegués com tracten la seva estimada fortalesa i a les persones d’aquesta contrada, segur que tallaria algun cap'. Van demanar per La Segarra i tota Lleida, uns serveis territorials de cultura a l’alçada del seu ric patrimoni; alhora que van demanar dimissions i que es depuressin responsabilitats en els serveis territorials de Cultura de Lleida; atès que pensen que 5 anys de traves són masses anys. Els amics del castell sant Miquel d’Alta-riba van decidir no desistir ni cedir davant l’administració i mantenir-se ferms en el seu projecte, que varis tècnics reconeguts recolzen.



Nous despreniments i festa de col·locació de la primera pedra al castell d’Alta-riba

 

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, ha organitzat l’esdeveniment  assumint que es pot convertir en el darrer acte de l’entitat, si no es desencalla l’expedient de recuperació de la fortalesa al departament de Cultura de Lleida, tenint en compte el ràpid procés de degradació que pateix la fortalesa.

Alta-riba, 13 de maig de 2014

AACSMA

Després de 5 anys de memòries tècniques, projectes, dues intervencions arqueològiques, i múltiples reunions i gestions sobre el procés de recuperació de les restes arquitectòniques del castell Sant Miquel d’Alta-riba, els amics del castell han organitzat pel proper dia 15 de juny l’acte de col·locació de la “primera & darrera pedra”, dins de la cinquena edició de la “Festum Castrum”.

Festum Castrum Castell Alta-riba

La jornada festiva, marcarà un abans i un després en el procés de recuperació de la  fortalesa romànico-gòtica que es troba en procés avançat de degradació  i amb el risc de col·lapse total. Les traves més significatives del projecte que ha redactat l’arquitecte especialista en monuments històrics Antoni Martí, a petició de l’Associació d’Amics de Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA), pels serveis territorials del departament de cultura de Lleida, és la negativa frontal a autoritzar la recuperació de les estructures històriques del castell; que alhora són les més preuades per l’associació i que s’obstinen en recuperar. Aquesta manera de valorar el projecte del castell d’Alta-riba, per part dels serveis territorials  contrasta, amb altres autoritzacions que ha donat el departament de cultura de Lleida per recuperar estructures significatives d’altres fortaleses. A tall d’exemple cal recordar que l’administració va permetre  la reconstrucció del castell de Llordà, i del castell de la Curullada, i recentment ha autoritzat a la Diputació de Lleida que recuperi i reconstrueixi  els tres pisos interiors del castell de Mur. AACSMA voldria creure que aquesta darrera autorització per reconstruir el castell de Mur és l’avantsala d’un canvi significatiu de criteri en el departament de Cultura a Lleida, i aporta esperances a creure que l’administració autoritzarà també  la  reconstrucció del castell d’Alta-riba.

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba confia que abans de l’estiu el projecte es desencalli i obtingui el vist-i-plau del departament de cultura a fi que es puguin començar el més aviat possible les tasques de consolidació i recuperació de les estructures encara existents i evitar així la destrucció i desfiguració total del monument.

Lamentablement després de la segona intervenció arqueològica una part de la torrassa del segle XI s’ha ensorrat. La part malmesa de l’atalaia es una de les tres partes que configuren la cambra interior de la torre,  que per la inclinació respecte del seu eix,  les pluges de setmana santa i l’alliberament de la runa del seu voltant van acabar per cedir sobre les restes arqueològiques recentment descobertes. Per sort els despreniments no van ferir a ningú.

Despreniments castell Alta-riba

La “V Festum Castrum” inclourà els actes de col·locació de la “primera & darrera pedra”, amb els rituals clàssics per aquestes ocasions, i amb la descoberta de la placa que testimoniarà la diada. Un altre punt fort de la celebració serà l’homenatge que es farà al recentment desaparegut escultor Josep Maria Subirachs; amb una performance que jugarà amb els símbols de la il·lustració que l’artista va cedir desinteressadament a l’Associació, com a mostra del seu  suport al projecte de recuperació del castell d’Alta-riba, i que segur que a partir de la festa d’aquest any  esdevindrà el nou símbol d’Alta-riba i ajudarà a projectar el poble.

La festa que està oberta a tothom, comptarà també, amb visites guiades sobre les darreres descobertes arqueològuiques, un concurs de dibuix infantil, una fi de festa amb la ja tradicional espantada del Drac del Castell d’Altarripa segons el llibre Espill de Caballeríes, i tot plegat amenitzat pel grup de música antiga i medieval Caladrius. En acabar la festa a Alta-riba, per aquells que s’hagin inscrit, la diada continuarà a Palouet de Massoteres amb un dinar de germanor.

Si malauradament aquesta festa esdevé l’acte de col·locació de la “darrera pedra”, l’associació vol compartir amb tothom la fi d’aquesta bonica etapa i donar les gràcies a tota  la bona gent que s’ha trobat en aquest camí i que els ha recolzat. AACSMA voldria ser recordada com un grup de homes i dones que un dia van voler recuperar una part del patrimoni històric i cultural de Catalunya; i malgrat potser no aconseguir-ho, amb la seva tasca, han escrit  i han estat una part significativa d’un nou capítol de la història del castell Sant Miquel d’Alta-riba. 



SEGONA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL SANT MIQUEL D'ALTA-RIBA 

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, que promou la recuperació del castell, finança amb fons privats la intervenció arqueològica que ha posat al descobert noves estructures de la fortalesa.

Alta-riba, 28 d'abril de 2014 

AACSMA

Segona int arqueologica castell Alta-riba

La primera intervenció arqueològica durant l’agost de 2013, va posar en relleu el sistema constructiu, els límits de les edificacions de la zona oest, i es va descobrir la cantera del castell. Amb la finalitat de cercar més informació el dijous 17 d’abril va finalitzar la segona intervenció arqueològica a la part sud-est del castell Sant Miquel d’Alta-riba, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN),  amb l’objectiu de comprovar l’estat i la potència de les restes del sector sud-est i de la torre del castell.

El resultat de la segona intervenció arqueològica, dirigida per l’arqueòleg Joan Ramon Renyer, i finançada exclusivament amb fons privats de l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA), procedents de mecenes particulars implicats en la història i el patrimoni arquitectònic  de Catalunya,  va ser espectacular. La intervenció va deixar al descobert les estructures de la casa forta habitada fins la guerra civil espanyola (1939), i posteriorment cremada; així com també van ser descobertes, estructures primigènies, assentades sobre roca mare, dit també fiter, amb les possibles escales d’accés a l’antic castell medieval, a l’espera de la redacció de la memòria arqueològica.

Durant la intervenció arqueològica van haver-hi moments molt emotius, com per exemple quan al remoure i extreure la runa es va començar a sentir un intens olor a cremat, que ens va fer retrocedir a l’època en que la casa forta estava habitada i va ser incendiada. L’olor a cremat era l’avantsala de les traces de cendres  aparegudes després de 75 anys de la destrucció del castell. Un altre moment interessant va ser quan en la cambra rectangular de l’inferior de la torrassa vàrem trobar grans de blat o ordi mig cremats, fet què ens evidenciava  que en aquell espai que s’havia utilitzat com a forat del càstig, per retenir els presoners, segons els capbreus d’Alta-riba del segle XV, s’havia reconvertit en sitja d’emmagatzematge al segle XX. Tanmateix va ser molt emotiu resseguir el fiter i anar alliberant de la terra i les runes, les diferents estructures originàries encara conservades. Entre les descobertes cal mencionar les interessants escales d’accés a la fortalesa medieval i les graus d’accés al nivell superior. Cal destacar també, diferents elements estructurals i parets mestres que sostenien el primer pis de l’edificació; així com varis espais preparats per emmagatzemar diferents productes agrícoles.

La troballa més interessant ha estat una estructura en la zona sud en forma de terrassa respecte l’edificació més moderna on es veuen les traces d’una escala d’accés d’una estructura encara més antiga i que fa canviar la idea del castell Sant Miquel d’Alta-riba que teníem fins ara i que cal estudiar a fons.

Tot plegat, sense la runa pel mig, el castell d’Alta-riba ha esdevingut un altre castell que cal reinterpretar a partir de les traces trobades, i reforcen el projecte de recuperació inicial projectat per l’Associació d’Amics. Les memòries arqueològiques, arquitectòniques i documentals de les noves troballes ajudaran a redefinir el projecte  amb molt més detall. Amb la gran quantitat de material original recuperat, tal com diu l’art. 35 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català, sobre els criteris d’intervenció, el Departament de Cultura hauria de permetre la recuperació  total o parcial de les estructures del bé, donada la gran quantitat de pedra original recuperada.

El dia 15 de juny tindrà lloc l’acte de col·locació de la primera & darrera pedra del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, dins de la V Festum Castrum” on tothom està convidat a participar. Aquell dia es col·locarà la primera pedra, es retrà homenatge al gran escultor Josep M. Subirachs, i es presentaran al públic les magnífiques troballes arqueològiques. AACSMA, amb una trajectòria de 5 anys de treballs constants per recuperar la fortalesa d’Alta-riba, espera que aquestes interessants troballes desencallin definitivament el projecte de recuperació del Castell Sant Miquel d’Alta-riba que es troba bloquejat als Serveis Territorials del Departament de Cultura de Lleida.

Més informació:  www.locastell.org

Persona de contacte: David Miquel Telf. 639965433

Mail: castellaltarriba@gmail.com



L’ESCULTOR JOSEP Mª SUBIRACHS DÓNA SUPORT I ES SOLIDARITZA AMB EL CASTELL SANT MIQUEL D’ALTA-RIBA

El cartell de l’acte de col·locació de la “Primera & Darrera pedra”, que tindrà lloc durant la “V Festum Castrum” a Estaràs, tindrà l’empenta de l’artista.

Alta-riba, 11-02-2014

AACSMA

Alta-riba per  Josep Maria Subirachs
 Josep Mª Subirachs, un dels grans escultors del nostre país, reconegut mundialment per la seva trajectòria escultòrica, s’ha solidaritzat amb els Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba i ha cedit de forma desinteressada  la creació “Alfa i Omega” per il·lustrar l’esdeveniment que tindrà lloc el proper dia 15 de juny al Castell Sant Miquel d’Alta-riba, a Estaràs.

La petjada de Subirachs ha estat present des de l’acta fundacional de l’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA). Fa 4 anys els Amics del Castell es van inspirar  en l’obra de l’artista per crear el  logotip de la seva entitat retent-li així un petit homenatge a la gran persona i artista que és en Subirachs.

Degut a la admiració que els membres de l’associació tenen a Josep Mª Subirachs, es va comunicar a l’artista el projecte de recuperació del  castell d’Alta-riba. L’escultor i la seva filla Judit Subirachs-Burgaya, no en van dubtar ni un moment i, amb la generositat que els caracteritza, es van solidaritzar en la recuperació del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, tal com ho han fet en tants d’altres esdeveniments i commemoracions de la vida cultural i social de Catalunya.

L’obra que l’escultor Josep Mª Subirachs cedeix per il·lustrar el cartell de l’acte de col·locació de la primera i darrera pedra del castell, i que alhora el vincula amb el poble, és la creació “Alfa i Omega”.  El joc entre les dualitats de l’inici i la fi, il·lustren a la perfecció l’estat en què es troba el projecte de recuperació de la fortalesa d’Alta-riba. L’AACSMA es troba probablement a la fi de la seva etapa, com el propi castell. Els membres de l’Associació treballen per desencallar els diferents obstacles burocràtics, tècnics i polítics; però no saben si podran continuar gaire temps més. Els amics del Castell treballen per una nova etapa per Alta-riba, Estaràs i la comarca; i sense deixar de gaudir de la història volen celebrar l’inici de la fi, el final de les traves burocràtiques, o el final del seu projecte. No saben gaire el què hauran de celebrar el dia 15 de juny, però volen celebrar amb tota Catalunya, que durant aquests 4 anys han omplert de vida el recinte del castell d’Alta-riba, amb activitats, atencions, celebracions, projectes i esperances;  i què aquest esforç ha valgut la pena per la gent que han trobat pel camí i què els han deixat somniar una mica què podien canviar la història d’un petit castell roquer.

Cal destacar que la força de l’estètica, els traços  i les formes que empra Subirachs units al simbolisme i els seu univers de significació  aquest dibuix té encara més força, doncs conjuga a la perfecció  la força de la lletra “Alfa”, com inici de la creació i de les etapes de la vida;  i la lletra “A” d’Alta-riba.

El castell Sant Miquel d’Alta-riba (Estaràs, La Segarra) és una fortalesa d’inici romànic que encara conserva les seves estructures com el seu torreó i evoluciona cap un gòtic arcaic i es troba en perill de col·lapse. Altrament cal destacar que d’aquest castell és descendent el cavaller Ponç d’Alta-riba, que com a representant del braç militar,  va participar en les corts de Cervera de l’any 1359 en el naixement de la Generalitat de Catalunya. 



DESPRENIMENTS AL CASTELL SANT MIQUEL D'ALTA-RIBA. 

Alta-riba 02/01/2014

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA), que gestiona el castell del mateix nom i protegit amb la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), ha detectat en una visita  guiada al castell amb un grup de turistes que parts significatives s’han ensorrat. Per sort no ha hagut ferits.  Els nous despreniments afecten el celler, el torreó del segle XII, el magatzem adjunt, els cups, i el distribuïdor medieval entre d’altres parts. Els quatre anys de gestions i burocràcia amb les diferents administracions, les prohibicions d’intervenir-hi, i la meteorologia han accelerat el procés de destrucció de les estructures arquitectòniques encara conservades.

L’AACSMA lamenta profundament la situació que s’ha generat al Departament de Cultura de la delegació de LLeida, davant la seva poca claredat en els plantejaments, i la poca capacitat en la gestió del patrimoni per part d'aquesta delegació, amb  una manca de criteris clars i definits, i l'afany de protagonisme d'alguns tècnics i la desídia d'alguns representants polítics que generen que el patrimoni, com el castell Sant Miquel d’Alta-riba en surti molt perjudicat i ratlli la total destrucció.

A finals d’any els despreniments del Castell de Vergós Guerrejat van posar en evidència la gestió què en fa la delegació del Departament de Cultura a Lleida del nostre patrimoni. A finals d’any el patronat del castell de Ciutadilla es planteja dissoldre’s. I avui, els despreniments al castell Sant Miquel d’Alta-riba, que curiosament és del mateix municipi que el castell de Vergós, posen una altra vegada de relleu la mala gestió que fa aquesta delegació del  patrimoni provincial i ens fa replantejar d’abandonar a la sort de l’administració aquest castell.

Davant aquesta situació es planteja el dilema de si la protecció que fa del  patrimoni la Generalitat és alhora la sentència de la seva autodestrucció; atès que la seva intervenció és més burocràtica, costosa i exageradament més fiscalitzada; quan hauria de ser tot al contrari. A Catalunya l’administració és ferra gossa, solament t’obliga i difícilment  t’ajuda i et facilita els processos. Aquesta és la nostra experiència.

Els moments no són fàcils, però davant el tarannà d’alguns estaments,  personatges i administracions,  ens plantegen seriosament plegar. Si l’administració, amb els seus representants al capdavant, no canvien d’actitud és molt difícil tirar endavant qualsevol projecte de recuperació patrimonial. Les traves que trobem en el departament de Cultura i Urbanisme, per sort no les hem trobat amb l’Ajuntament d’Estaràs.  Tant l’alcaldessa Montse Majà com la regidora Maria Alet han estat un gran suport per continuar amb aquest bonic projecte; que per desgràcia és tant difícil de consolidar i desgasta tant.. 

AACSMA vol un país millor i lligat al seu patrimoni, sense oblidar la seva història i els seus orígens i per això cal  professionals i polítics de veritat. Comencem l'any 2014 MOLT MALAMENT. El castell Sant Miquel d'Alta-riba s’ensorra. Com a societat civil organitzada ens indignem al veure que després de quatre anys hem avançat molt poc en la recuperació del castell; ans al contrari, cada dia en desapareix un tros més per la forma de funcionar de l’administració catalana. Creiem que quatre anys són massa per poder actuar en el monument. En definitiva es tracta d’arreglar papers. Però ens oblidem que amb moltes memòries i projectes, si no hi ha voluntat i una actitud col•laboradora i facilitadora no es pot construir res. 

Davant els criteris plantejats per la delegació de cultura a Lleida amb el Castell Sant Miquel d’Alta-riba, i la manca de claredat en la resolució que ha fet el mateix departament de cultura a Lleida AACSMA ha presentat un recurs d’alçada. Esperem que el nostre recurs al Departament de Cultura a Barcelona resolgui allò que no saben fer, o no volen fer, des de Lleida. 

Arribat aquest punt la nostra Indignació és majúscula. Algú hauria de dimitir; encara que sabem, què per desgràcia, ningú ho farà. ENS MEREIXEM A LLEIDA UNA ADMINISTRACIÓ MÉS SERIOSA, PROFESSIONAL I SOLIDÀRIA QUE VETLLI PEL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC



------------------------------------------------------------------------




Abril 2013.
 
Trasllat solemne de la relíquia de Sant Jordi dAlta-riba

El petit poble dAlta-riba, què és bressol dels símbols nacionals, organitza una caminada popular per traslladar la seva relíquia de forma definitiva.

Alta-riba (Estaràs) Abril 2013.- El proper diumenge 21 dabril, tot celebrant la festa del patró de Catalunya, tindrà lloc el trasllat solemne i definitiu de la relíquia de Sant Jordi dAlta-riba. El comitè organitzador, format pel bisbat de Solsona. lAjuntament dEstaràs i lAssociació dAmics del Castell Sant Miquel dAlta-riba, està enllestint els darrers preparatius. El termini dinscripcions de la caminada popular de caire nacional, cultural i religiós està obert a tothom i és gratuït.

Alta-riba és un petit poble lligat a la història de Catalunya. Des de la construcció de lEsglésia de Sant Jordi, al segle XII, lesglesiola ha estat sota ladvocació del sant i disposa duna petita relíquia, que per diversos motius és custodiada, fins ara, a la parròquia de Santa Fe de Segarra.

Mons. Novell, bisbe de Solsona, després de beneir solemnement lofrena del reliquiari de plata del S. XVI feta per lAssociació dAmics del Castell Sant Miquel dAlta-riba, va decretar que El dia de la festa major, en motiu de Sant Jordi, es procedís al trasllat solemne de la relíquia en el seu nou reliquiari i el seu dipòsit en un lloc digne de lesglésia dAltarriba.

Per aquest motiu tot el municipi dEstaràs i de Santa Fe han organitzat la caminada popular; entenent que aquesta decisió és històrica pels seus pobles. La diada de Sant Jordi, vol ser un jornada per fer país, venerar la relíquia del patró de Catalunya, recordar les tradicions, reafirmar-nos com a poble, i donar compliment a la disposició del Mons Novell, a petició dels altarribencs i altarribenques, per tal que el trasllat de la relíquia sigui el més solemne, festiu i participatiu possible.

Alta-riba, és un petit llogaret medieval, que es troba en procés de recuperació patrimonial i de la seva història. En aquests moments es treballa per recuperar el Castell Sant Miquel dAlta-riba, al capdamunt del tossal; i en la primera fase de restauració de lesglésia romànica de sant Jordi; així com en la recuperació del seu forn de pa.

Alta-riba és bressol dels símbols de Catalunya a nivell institucional, cultural, religiós i de llengua. Cal recordar que: en Ponç dAlta-riba, descendent del castell dAlta-riba, va assistir a les corts de Cervera de 1359 i va participar activament en el naixement de la Generalitat; Alta-riba el llegat de la relíquia del patró de Catalunya des de temps immemorials; i el topònim i sobrenomAlta ribaés de les primeres paraules en llengua catalana que trobem escrites, enmig de mots llatins, en els documents medievals. Tanmateix, a lesglésia del poble hi ha el sagrari de pedra més antic del món gràcies a Mons Bellera, bisbe de Vic, que el manà fer lany 1358; al prohibir fer missa fins que hagués un lloc digne per guardar les formes consagrades. Petites curiositats però de gran transcendència pels seus veïns i veïnes.

La festa tindrà tres blocs ben diferenciats. A les 9 del matí benvinguda dels participants inscrits i esmorzar de franc a Alta-riba; Un segon bloc consistent en la caminada popular amb estendards dAlta-riba a Santa Fe i retorn a Alta-riba amb la relíquia del sant (total 5 Km)-; i un tercer bloc de celebració de lEucaristia i de la festivitat de Sant Jordi.

Més informació i inscripcions de la caminada popular a: www.locastell.org ó www.estaras.ddl.net

INFORMA: Comitè organitzador del trasllat solemne de la relíquia de Sant Jordi & Castell Sant Miquel d'Alta-riba.  

Subpàgines (1): RECULL PREMSA & ARTICLES
Comments