Embedded Files
En Goltthar no s’ho va pensar i va anar al laberint dels llops amb el seu arc i la seva mascota en Basilisc . Quan va entrar es va trobar amb un laberint molt fosc i tenebrós on uns arbres gegants l’estaven esperant, aquests estaven vius i caminaven i l’impedien passar i avançar en el laberint . Com que el Basilisc era molt àgil i valent va aconseguir despistar als arbres i portar-los cap una altre direcció. En Goltthar va aprofitar per passar corrents i avançar en el laberint. La primera prova estava superada! I en Basilisc va tornar amb el Goltthar després de despistar als arbres gegants. Després de caminar una bona estona de sobte es van trobar amb tot ple de plantes carnívores que treien foc per la boca i havien d’intentar dormir a les plantes per poder passar per sobre d’elles. Van provar d’ adormir-les cantant una cançó, contant ovelles, números... però les plantes continuaven despertes i tirant foc per la boca. En Goltthar va començar a cridar el nom del seu amic: Ambod, Ambood!!! I va recordar que sempre jugaven a dir els noms al reves i va cridar DOBMAAA i les plantes es van adormir... van quedar impressionats i van passar molt sigil·losament per sobre d’elles per no despertar-les. Segona prova superada!!!
Molt contents van continuar avançant i van trobar un porc gegant màgic que els va dir:
- Heu de triar un camí. Si escolliu el camí equivocat el verí us matarà, si escolliu el camí correcte passareu a la següent prova.
El Goltthar va pensar i ho tenia clar quin camí triar perquè coneixia molt bé al seu amic i sempre que havien jugat junts a jocs sempre triava el camí esquerra. En Goltthar va triar el camí esquerre però hi havia un cadenat i tenien un minut per poder endevinar els tres números que havien de posar al cadenat. Van provar molts números però finalment el Goltthar va posar els anys del Ambod i va encertar! 206 era el número que va ajudar al Goltthar i a Basilisc a continuar la cerca del seu amic. Quan van obrir el cadenat es van trobar amb una tempesta amb molts llamps i trons que havien d’esquivar i ho van aconseguir va llençar una llança a una palanca que va veure i la tempesta va desaparèixer. Gràcies a la punteria que cada dia practicava amb el seu amic Ambod va poder continuar el laberint.
Un cop la tempesta va marxar van començar a arribar moltíssim llops negres, amb els ulls vermells i udolant molt fort a la lluna plena i totes les proves que havien superat els envoltaven per tots costats. Els arbres que es movies estaven allà, també les plantes carnívores, el porc gegant màgic i la tempesta. En Goltthar i en Basilisc estaven molt espantats enmig de tot això i pensant com poder superar aquesta prova final.
Page updated
Google Sites
Report abuse