INTRODUCCIÓ 9

EL LABERINT DELS LLOPS

En una illa perduda de l’oceà Pacífic hi havia un bosc encantat on habitaven un munt d’éssers fantàstics.

Dins el bosc hi havia una petit poblat on hi vivia, juntament amb la seva família, en Goltthar, un hobbit de dos-cents cinc anys. Ell era el més jove de la casa (per si no ho sabeu, els hobbits poden arribar fins els vuit-cents anys o més).

La seva família estava formada pels seus pares, la seva germana Mitla i els seu germà Whider.

En Goltthar mesurava un metre deu (una alçada molt normal per a un hobbit de la seva edat) i era més aviat prim. Tenia els ulls grans d’un color verd-blavós i els cabells rinxolats i castanys. Les seves orelles eren punxegudes i el nas petit i rodó. Tenia uns peus molt grans i peluts. Vestia una samarreta de cuir i uns pantalons de pell d’ós.

Era un noi molt simpàtic però força tímid. El que més li agradava era fer punteria amb l’arc i cada dia anava a entrenar-se una estona a un lloc del bosc on hi havia un gran roure mil·lenari.

Aquell mateix matí havia quedat per trobar-se allà amb el seu amic Ambod i practicar una mica amb l’arc i les fletxes. De bon matí va agafar la seva mascota, que era un basilisc, i es va endinsar al bosc.

Quan va arribar de seguida es va adonar que el seu amic no hi era. Llavors es va apropar al roure i... clavat al seu tronc va veure una nota que deia:

“Si vols tornar a veure el teu amic hauràs d’entrar al Laberint dels Llops i passar les 5 proves. Si aconsegueixes arribar fins al final, trobaràs la clau d’or que obre la porta del calabós. Però pensa que si no pots superar-ne alguna, tots dos morireu. Només podràs portar el teu arc i fletxes i el teu basilisc.”

Quan en Goltthar va acabar de llegir la nota li va entrar un calfred i va sentir molta por. Però de seguida va pensar que havia de fer tot el possible per poder alliberar l'Ambod.

Classe de tercer - Els Taurons

Escola Heura