De cop i volta en Goltthar va recordar que portava una fletxa màgica. La va llençar i van sortir focs artificials que van despistar i espantar als llops.
En Goltthar va fer un salt ràpid i va pujar a l' esquena del Basilisc.
Ràpidament, en Basilisc va esquivar tots els arbres com havia fet abans. Mentre corrien entre els arbres, en Basilisc li va dir a en Goltthar que tirés a les plantes carnívores les seves galetes preferides fetes de mandonguilles podrides.
Davant del porc, de nou, veient-lo tant seriós, van decidir explicar-li l' acudit més graciós que sabien. El porc, distret amb els riures es va apartar del camí.
Finalment, ben camuflats van poder esquivar els trons i llamps de la pluja. Escapant definitivament d' aquell lloc i superant la cinquena i darrera prova.
Es van quedar plantats davant d' una gran muralla que van escalar i,
un cop a l' altre costat, van veure la clau daurada i brillant que havia d' alliberar en Ambod del calabós.
Però on era aquest calabós? Potser era aquell que havien vist el dia anterior mentre eren d' excursió! Es va dirigir cap allí, va posar la clau al forat que hi havia a la roca més gran i va alliberar al seu amic!
Es van posar molt contents, es van abraçar i van sortir corrents cap a casa allunyant-se del laberint.
Allà al seu poblat van ser feliços fent el que tant els agradava: tirar fletxes i fer punteria.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s' ha fos.
Classe de França. 3r B
ESCOLA VÍCTOR CATALÀ