En Gabriel i l'Alba van estar jugant a imaginar-se que anaven a una illa del Carib, fins que els seus pares els van cridar per anar a dinar. Però en aquell moment, els dos germans s'imaginaven que estaven pescant peixos per dinar. Aquests peixos que pescaven els deixaven a la sorra, i el Tro sense que els germans se n'adonessin, es menjava els peixos, que realment eren les provisions.
De cop i volta, mentre pescaven, van veure uns taurons que s'acostaven. Els taurons quan van ser més a prop els van dir:
- Heu de venir a dinar!
En aquell moment els germans es van adonar que eren els seus pares i com que no anaven a dinar els van deixar sense postres: un gran pastís de xocolata extra de nata. Els pares estaven enfadats perquè havien buidat la nevera agafant provisions sense permís.
Els dos germans estaven penedits del que havia passat i van dir que no ho tornarien a fer. Van proposar un canvi; tornar les provisions que els quedaven a canvi de poder menjar el pastís de xocolata extra de nata.
I conte contat, el pastís de xocolata s'ha acabat!