...Resultava que el noi s’havia quedat dormit mirant els llibres.
L’endemà, quan la biblioteca va tornar a obrir les portes, el noi es va despertar amb la claror de la llum del sol. A l’adonar-se d’on era es va amagar sota la taula perquè la bibliotecària no el trobés i el renyés. Allà va estar quiet durant dues hores pensant i pensant, tenia tanta por que no volia sortir perquè creia que el lladre l’estaria esperant per raptar-lo.
Tot d’una la bibliotecària va escoltar un soroll estrany al passadís 13 i va anar a mirar què passava però com no va trobar res i se’n va anar.
Un senyor gran, d’uns 90 anys, va entrar a la biblioteca i es va dirigir al passadís 12. El noi va escoltar les passes molt a prop de la taula i va sortir corrents oblidant-se la motxilla.
La bibliotecària va tornar a escoltar un soroll que sortia del passadís 13 i aquest cop es va espantar. Va anar corrents a mirar i va trobar la motxilla del noi a terra.
El senyor havia vist al noi sortir de la biblioteca i el va perseguir fins que el va agafar. Ell, pensant que era el lladre dels seus somnis, va començar a cridar. El senyor li va dir que es tranquil·litzes perquè només li volia tornar la motxilla. Quan li va tornar se’n va anar corrents cap a casa a fer el treball.
El va poder entregar a la seva hora, era un treball fantàstic!!!. Mai havia fet un treball tan bo, estava molt content però no volia repetir mai més aquella l’experiència.
Grup 6è. Escola Pau Casals