Solució

Pràctica 1

"El fanàtic intentarà imposar la seva valoració, mentre que l’altra part s’hi pot oposar decididament, de manera que la discussió es convertirà en una qüestió de força. Si els que discuteixen, per contra, obren racionalment, intentaran reduir les seves diferències al mínim, i tot i reconèixer-les, procuraran que no afecti les seves relacions, que s’esforçaran a mantenir sobre la base de les coincidències. (...)

La col·laboració entre els éssers humans ha de fonamentar-se en el supòsit de les possibles diferències pel que fa a les valoracions morals. L’argumentació moral consistirà, doncs, a mostrar quines conseqüències es deriven lògicament de les valoracions que s’accepten, després d’haver recorregut els fets i d’haver fet explícites les definicions. Moltes vegades, descobrir conseqüències que no havíem previst pot ser motiu suficient per modificar la nostra manera de fer valoracions.

És fanàtic aquell que no està disposat a modificar la seva postura, sigui quines siguin les conseqüències que se'n derivin. Raonar i argumentar és propi d’éssers racionals; el contrari és propi dels animals. José Hierro Sánchez-Pescador: El llenguatge moral

Qüestionari

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 60 i 80 paraules). [2 punts]

L'autor parla de dues actituds morals, oposades, que poden orientar les accions humanes: la fanàtica i la raonable. En fa la descripció, i es decanta (implícitament) per la segona, que és la pròpia de les societats moralment avançades. Per tant, l'autor contraposa dues formes de plantejar la convivència entre els éssers humans: la que es basa en la força i la imposició, i la que es basa en l'argumentació i el diàleg, buscant la cooperació i el convenciment racional, ja que aquests són els elements que ens identifiquen com a persones humanes.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas) [2 punts]

a) «fanàtic» qui es creu en possessió de la veritat i obliga tothom a acceptar el seu punt de vista.

b) «argumentació moral» Donar raons sòlides i irrefutables que justifiquin una acció, que siguin coherents amb els propis principis morals i amb els objectius desitjats.

3. Per què diu l'autor que: Moltes vegades, descobrir conseqüències que no havíem previst pot ser motiu suficient per modificar la nostra manera de fer valoracions. Explica-ho relacionant-ho amb el que hem estudiat a classe, i especialment, el concepte de "Racionalitat compartida". [4 punts]

Idees (2 punts)

1. Ho diu perquè sovint valorem una acció sense fer una reflexió prèvia, de caràcter racional

2. Quan es reflexiona abans de valorar, es tenen en compte tots els possibles escenaris o hipòtesis, és a dir, es tenen en compte totes les possibles raons que porten a algú a actuar d'una manera determinada, així com els possibles resultats que les nostres valoracions morals poden provocar.

3. Si tothom reflexionés abans de valorar (racionalitat compartida), s'evitarien molts prejudicis o errors. Per exemple, hi ha un partit polític que vol expulsar els immigrants, ja que valora negativament la seva presència. Quines conseqüències tindria aquesta decisió?

Exemple d'una resposta real en un examen:

L'autor diu aquesta frase perquè és bo intercanviar opinions amb els altres, ja que, a més de ser un acte que demostra un gran sentit d'humanitat, permet establir relacions socials i projectes comuns, assumint les petites diferències que pugui tenir cadascú.

Això és el que pretén la RACIONALITAT COMPARTIDA: crear una base moral comuna per a tots els humans, basada en la raó, ja que com que hi ha tantes cultures com morals, es vol fer aquest progrés per intentar agrupar el millor de cada sistema moral i reduir els conflictes que precisament han sigut originats perquè ens mostrem inflexibles amb les concepcions de les coses que no són com la nostra.

Potser és per por o per l'individualisme que ens caracteritza actualment. Però com diu Sánchez-Pescador, descobrir altres maneres de veure i enfocar la vida en general ens ajuda a reformar el nostre criteri i enriquir-nos de més coneixement, que a més és molt millor pel fet de ser compartit.

Continguts treballats a classe que es poden vincular amb el text: (2 punts)

• racionalitat
• esperit crític
• normativitat
• compromís amb la veritat
• pensament lògic
• fenomenisme
• branques de la filosofia: ètica, epistemologia, antropologia
• Video Yuval Harari: la cooperació humana, la imaginació i el llenguatge, factors clau en l'evolució de la nostra espècie

4. Creus que és possible, sempre i en tota circumstància, d’obrar racionalment? Raona la teva resposta. [2 punts]

Aquesta és la pregunta en què es demana directament l'opinió dels alumnes. En la resposta, cal ser més clars que mai (dient "sí" o "no"), i sobretot argumentar bé a favor d'una postura o de l'altra. Aportar exemples originals sempre reforçarà la vostra argumentació. Per obtenir els 2 punts cal que s'exposin amb claredat almenys dos arguments o exemples.

Pràctica 2

Fins a l'arribada de la física moderna s'acostumava a pensar que tot el coneixement sobre el món podria ser obtingut mitjançant observació directa, i que les coses són el que semblen, tal com les percebem a través dels sentits. Però els èxits espectaculars de la física moderna , que està basada en conceptes, com ara els de Feynman , que xoquen amb l'experiència quotidiana, han demostrat que no és així. Per tant , la visió ingènua de la realitat no és compatible amb la física moderna.

Per tractar amb aquestes paradoxes , adoptarem una posició que anomenem «realisme dependent del model» , basada en la idea que els nostres cervells interpreten les dades dels òrgans sensorials elaborant un model del món .

Quan el model explica satisfactòriament els esdeveniments tendim a atribuir-li, a ell i als elements i conceptes que l'integren, la qualitat de realitat o veritat absoluta. Però hi podria haver altres maneres de construir un model de la mateixa situació física, emprant en cadascuna d'elles conceptes i elements fonamentals diferents . Si dues d'aquestes teories o models prediuen amb exactitud els mateixos esdeveniments, no podem dir que un sigui més real que l'altre, i som lliures per utilitzar el model que ens resulti més convenient ."

(Stephen Hawking: El Gran Disseny)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 60 i 80 paraules). [2 punts]

El tema és la relació entre la realitat i el coneixement que tenim sobre aquesta realitat, i si és vertader i fiable.

La primera tesi és que no podem limitar-nos a a acceptar el coneixement immediat del món ja que la ciència moderna el contradiu. La segona tesi és que el coneixement científic de la realitat sempre és provisional, perquè es basa en hipòtesis teòriques (models) que la ment elabora per explicar què és i com funciona la realitat.

Es conclou que si aquestes hipòtesis es demostren, s'accepten com a provisionalment vàlides en espera de ser substituïdes per hipòtesis millors, alhora que dues interpretacions diferents poden ser vàlides, i en aquest cas cal acceptar-les totes dues.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas) [2 punts]

a) visió ingènua: interpretació acrítica de la realitat, sense posar-la a prova per tal de determinar si és fiable o no

b) model: representació mental de la realitat que parteix de les dades sensibles i que pretén tenir valor explicatiu i predictiu.

3. Per què diu l'autor que:

"la visió ingènua de la realitat no és compatible amb la física moderna"

Explica-ho relacionant-ho amb el que hem estudiat a classe [4 punts]

Per obtenir els 4 punts, l'alumne ha de fer referència a 4 idees:

1. L'alumne ha d'explicar per què l'autor diu aquesta frase: la física moderna aconsegueix demostrar experimentalment que la realitat material es regeix per lleis que escapen a la nostra observació immediata. Per exemple, una partícula subatòmica pot estar al mateix temps en dos llocs diferents. Un altre exemple: els bacteris i els virus poden provocar infeccions nocives per la nostra salut, però l'observació immediata de la realitat no ens informa de la seva existència. (1 punt)

2. A classe hem estudiat el problema del fenomenisme, del qual Hawking se'n fa ressò quan afirma: els nostres cervells interpreten les dades dels òrgans sensorials elaborant un model del món. Aquest model depèn de la interpretació fenomènica que el nostre cervell realitza per facilitar la nostra adaptació al medi i a la realitat en què ens trobem. Els models són provisionals perquè la nostra interpretació del món (el fenomen) també va canviant al llarg del temps. (1 punt)

3. A classe hem estudiat les possibilitats i les fonts del coneixement, i Hawking defensa, a partir d'aquest text, la perspectiva del criticisme filosòfic, en la línia d'autors com Kant i Popper. (1 punt)

4. A classe hem estudiat els criteris de veritat. Hawking se situa, en aquest text, en la línia dels qui defensen els criteris de veritat basats en la coherència (la visió ingènua de la realitat no és compatible amb la física moderna) i la correspondència(el model explica satisfactòriament els esdeveniments), quan afirma que els models plantejats per explicar la realitat han de ser lògics i no contenir contradiccions (coherència) i han de poder ser demostrables (correspondència) (1 punt)

4. Estàs d'acord amb les tesis que defensa S. Hawking en aquest text? Raona la teva resposta. [2 punts]

Aquesta és la pregunta en què es demana directament l'opinió dels alumnes. En la resposta, cal ser més clars que mai (dient "sí" o "no"), i sobretot argumentar bé a favor d'una postura o de l'altra. Aportar exemples originals sempre reforçarà la vostra argumentació.

Si l'alumne opta per dir que està a favor, un exemple d'argument vàlid el trobaríem en posar de manifest com la ciència ha transformat la societat en què vivim, però alhora no ha estat capaç de trobar teories definitives que donin resposta final a les grans preguntes de la ciència: quin és l'origen de l'univers? Per què es va produir? De què està feta la matèria? Com es va originar la vida? Quin és l'origen del llenguatge? Com funciona el cervell humà? Quin és l'origen de la consciència? etc.

Si l'alumne opta per dir que està en contra, pot basar la seva opinió en diferents actituds filosòfiques que hem estudiat a classe: escepticisme, dogmatisme, relativisme, subjectivisme, etc.