5. La Realitat

Tot el que hem estat analitzant fins ara, respecte del coneixement i la veritat, parteix de fet d'un prejudici, i és que "la realitat" que volem conèixer de forma veritable "existeix". Però, filosòficament i científica, aquesta afirmació no es pot “demostrar”. No sabem si la realitat existeix, no sabem què és real i què no ho és, o de "què" està feta la realitat.

Pensem en la resposta de “sentit comú” que donaríem a algú que ens preguntés si la realitat existeix: la realitat existeix... perquè la veiem, la toquem, la vivim ...

i ara preguntem-nos: tocar, veure, viure, no són accions que portem a terme nosaltres? Es tracta d’experiències personals que, indubtablement tenim, però que, a partir d’elles, no podem “demostrar” que hi ha una realitat més enllà del que els nostres sentits ens permeten de captar.

Una forma d’entendre-ho és recorrent al cinema. Pel·lícules com “Màtrix”, o “El Show de Truman” es basen en l’existència de dues realitats, una postissa i una altra “d’autèntica”. Al final, en les dues pel·lícules els personatges arriben a conèixer les dues realitats i a ser-ne conscients. Però si l’exemple el traslladem a la nostra situació, veiem que no ens és possible de fer aquesta distinció, i que, per tant, ens mantenim en el dubte de saber si la “realitat” que coneixem és realment “vertadera” o és, simplement, una mena de simulació, com intenta explicar-li Morfeo a Neo en el següent fragment de “Màtrix”:

Principals teories filosòfiques sobre la realitat

1. Idealisme Filosòfic

Sosté que la realitat només existeix en la consciència del subjecte. És a dir, considera que les coses només tenen realitat i existeixen, si hi ha una consciència, un subjecte que les percebi o les pensi. D'aquesta manera, les coses depenen dels subjectes i, per tant, la seva existència sempre és relativa als subjectes. És el subjecte qui a partir de les dades de la consciència construeix una totalitat que anomenem objecte. És la consciència mateixa la que constitueix el món. La realitat, l'objecte, és sempre objecte conegut. El filòsof Berkeley és un clar defensor de les tesis idealistes, quan diu: "ser és ser percebut".

En la seva versió més extrema, l'idealisme es converteix en Solipsisme. El solipsista creu que res no existeix fora del contingut de la pròpia ment, i el que sembla que és una realitat exterior no és més que una ficció creada per aquesta ment. Per al solipsista no hi ha proves segures que l'obliguin a afirmar que les idees de la seva ment puguin referir-se a altres realitats no mentals. Per això conclou que només es pot afirmar que ell és un ésser dotat d'una ment que disposa d'unes idees, i que més enllà d'aquesta afirmació tot és dubtós.

En l'actualitat, la ciència intenta donar prou arguments per criticar el Solipsisme. Per exemple, el fet que la ciència pugui fer prediccions amb un grau alt d´èxit demostraria que és capaç de descriure amb encert una realitat que està fora de la nostra ment, (tot i que el Solipsista sempre podria objectar que, aquesta predicció, també és un contingut de la ment).

2. Materialisme Filosòfic

Sosté, en síntesi, que només hi ha una realitat, i que aquesta és material. Per tant, des del materialisme tota la realitat és, en darrer terme, reduïble a la seva base material, sense la qual no existiria. Òbviament, aquesta realitat material, entesa com a objecte de coneixement, existeix, independentment que hi hagi cap subjecte que la pugui arribar a conèixer. Els atomistes grecs (Demòcrit), Thomas Hobbes al Renaixement i Karl Marx al s. XIX són clars exponents del pensament materialista

El materialisme filosòfic va començar amb els primers filòsofs atomistes, com el presocràtic Demòcrit.

En preguntar-se sobre la realitat, es van formular preguntes com ara: com és possible que les coses es transformin unes en unes altres? Per exemple, com es possible que l'herba que menja la cabra es transformi en llana, llet, ossos, carn, sang, etc?

Per a Demòcrit d'Abdera, la resposta és que, en el fons, tot està compost de la mateixa realitat: els àtoms, els quals són partícules sòlides, immutables i eternes que donen origen i fi a totes les coses naturals per mitjà de la seva unió i separació. Val a dir que aquesta unió i separació no té cap ordre predissenyat, ja que és l'atzar qui governa el moviment dels àtoms, per la qual cosa la realitat que veiem podria ser molt diferent.

La conclusió és que tota la diversitat canviant que podem observar en l'univers obeeix als canvis dels àtoms. Ara bé, per què veiem coses diferents, si tot està fet del mateix? Per respondre a aquesta pregunta, els atomistes van introduir una distinció molt important en la història del pensament: la diferència entre qualitats primàries i qualitats secundàries de la matèria.

1. qualitats primàries: són característiques reals que els àtoms posseeixen, com ara la solidesa, l'eternitat o el moviment. La seva existència no depèn, per tant, del subjecte que les coneix.

2. qualitats secundàries: són propietats que observem en les coses reals no perquè hi siguin, sinó perquè en resulten de la manera com els nostres sentits queden afectats en percebre aquestes coses reals i materials: el color, el sabor, el tacte, etc. La seva existència depèn totalment, per tant, del subjecte que les coneix.

Amb aquesta distinció, els atomistes van posar les bases d'una nova manera d'entendre la realitat, tot distingint entre el que la realitat "és" i les diferents "maneres" en què aquesta realitat se'ns manifesta, i donant prioritat lògicament a les qualitats primàries, a l'hora de cercar un coneixement vertader sobre l'univers.

A més, varen introduir dos conceptes nous que es mantenen vigents en l'àmbit de la ciència: el de "particula elemental" o unitat mínima de què totes les coses estan fetes, i el fet de considerar la matèria com la base de tot el que és real, tant a nivell natural com cultural i psicològic.

MARX: EL MATERIALISME HISTÒRIC

Tot i la fàcil acceptació del plantejament materialista per tal d'explicar la realitat física, pel que fa a explicar la realitat humana i social el materialisme ho ha tingut més difícil.

Això es deu a la gran influència històrica de la religió i de certes filosofies, com la platònica, que no accepten una interpretació materialista i atea de la realitat humana i dels seus productes culturals. De fet, no és fins a l'aparició de Karl Marx, al s. XIX, que apareix una explicació global de la cultura i la societat humana en clau materialista: el Materialisme Històric.

Per a Marx, l’aparició de l’home i la societat també s’ha d’explicar en clau materialista. I quina és aquesta base material que constitueix a l’ésser humà? Doncs l’economia i la possessió dels bens materials que fan possible l’existència, inclosa la de l’home.

Per a Marx, la societat apareix en el moment en què els humans prenen consciència d’aquesta realitat (la condició material de la seva subsistència). I amb l’aparició de la societat comença, segons Marx, la història de la desigualtat entre els homes, i la “legitimació” d’aquesta desigualtat.

La desigualtat té, doncs, un origen material, que divideix els humans entre aquells que posseeixen els béns (sempre una minoria) i aquells que són desposseeits d’aquests béns (que són la majoria). Dit d’un altre manera, per a Marx la història de l’home és la història de la desigualtat entre pobres i rics, considerant que aquesta desigualtat és injusta, ja que es basa en l’explotació. Aquesta explotació consisteix en què la minoria rica s’apropia dels bens que genera la majoria pobre, per la qual cosa cada vegada els rics ho són més i els pobres també, fent que es perpetuï històricament aquesta situació injusta de desigualtat.

Segons Marx, al llarg de la història, aquesta desigualtat ha tingut diferents noms, però la realitat de base sempre ha estat la mateixa, una injusta desigualtat i una injusta distribució de la riquesa:

• època antiga: homes lliures / esclaus

• època medieval: senyors / serfs

• època moderna: burgesos / proletaris

En conclusió, podem dir que Marx fa un plantejament històric i materialista de la realitat humana, una realitat dinàmica moguda pel motor de la lluita de classes, i amb un objectiu final que és el de l’emancipació de l’ésser humà i el seu alliberament respecte de tota forma d’opressió, cosa que es produirà per mitjà de la “revolució socialista”, un canvi radical en la manera d’entendre l’home i la societat, el qual, segons Marx, ha de desenvocar en la instauració de la nova societat comunista, on desapareix la propietat privada i la distribució injusta de la riquesa.

1. Debat a classe:

• ets idealista o materialista? Pot existir una cosa que ningú percep o pensa? Dóna arguments a favor de la teva postura filosòfica i exposa-les a classe.

• Quina vigència té el Marxisme avui? Hi estàs d’acord?

• Es pot arribat a conèixer la realitat?

• Hi ha una única realitat?

• Formes part de la realitat?

• Com definiries la teva realitat?

2. Es pot arribat a confondre la realitat virtual amb la “real”? Amb les tecnologies digitals podem crear noves realitats que, pas a pas, poden anar substituint a la realitat “convencional”? Mira els següents videos i dóna la teva opinió:”