2. El Coneixement/1

En aquesta unitat ens farem preguntes relatives a la capacitat de conèixer dels éssers humans, partint dels següens principis:

1. El coneixement té una funció adaptativa: augmenta les nostres possibilitats de supervivència.

2. El coneixement humà pretén ser predictiu: avançar-se als fets futurs (un terratrèmol, una tempesta, una epidèmia ...)

3. El coneixement humà té límits. Aquests es van superant progressivament, però difícilment arribarem mai a saber-ho tot.

4. No hi ha coneixement sense llenguatge. El llenguatge verbal humà és una capacitat que va molt més enllà de ser una simple forma de comunicació, ja que és la mateixa forma del nostre pensament: sense llenguatge no podríem pensar.

5. Quan el coneixement no es contradiu amb els fets observats, o permet de predir-los, l'anomenem "vertader", i en cas contrari "fals". “Veritat” i “Falsedat” són el “valor de veritat” dels enunciats de què consta el coneixement. Ambdós són necessaris: ens cal saber el que és vertader i el que és fals.

QUÈ ÉS CONÈIXER?

Conèixer és una capacitat cerebral i mental per mitjà de la qual els éssers vius poden formar-se una representació del món i de la realitat que els envolta, i que en el cas de l'ésser humà s'acompanya de la consciència i el llenguatge. A aquesta representació l'anomenem coneixement.

El coneixement comença amb els sentits. El conjunt de dades sensorials que ens arriben a través dels sentits (sensacions de gust, d’olor, color, forma, tamany, suavitat, so, etc) s’organitzen en la nostra ment, formant percepcions. Les sensacions són experiències viscudes individualment (qualies) i incomunicables: no podem explicar a un sord de naixement l’experiència del so d’un piano. Per aquest motiu, els qualia són un repte difícil de superar per a la intel·ligència artificial (IA): difícilment es podrà aconseguir que un robot “experimenti” la sensació de gust, sabor, tacte …

La Percepció és doncs el procés mental complex que ens permet identificar tot el que ens envolta, assignar-li un significat i ser-ne conscients. En el procés de la percepció hi intervenen factors subjectius: la nostra experiència passada, la nostra memòria, la imaginació i el llenguatge.

Tota percepció del món és fenomènica, és una representació del món, però no ens informa sobre com és el món “en-si”, al marge de tota percepció (Hume, Kant). No podem saber si el món és realment tal i com el percebem. De ben segur que els animals no humans es representen el món d’una manera diferent als humans.

Les percepcions depenen de la presència immediata de la realitat: percebo un gos si el tinc al davant. Però també podem crear una imatge mental del gos, quan ja no el tenim present, gràcies a la imaginació. D’alguna manera el seguim “veient”, però només mentalment.

Però el procés del coneixement no s’atura amb la imaginació. Seguint amb l’exemple del gos, podem referir-nos-hi fins i tot sense la seva imatge mental. És aquí quan entren en joc els conceptes i les paraules, és a dir, el llenguatge.

Amb els conceptes, la ment queda alliberada del contacte amb el món exterior: ja no necessitem estímuls directes provinents del medi en què ens trobem. La nostra ment crea i manipula els conceptes de forma autònoma.

El concepte es forma per abstracció de la realitat material. Abstraure és “despullar” la realitat fins obtenir els elements essencials que són comuns a un conjunt d’objectes. Per exemple, per formar el concepte “taula” la ment prescindeix de totes les qualitats que no són “essencials” per definir aquest concepte, com ara el color o la forma, i es limita a conservar únicament aquelles que són imprescindibles: una taula ha de ser sòlida, amb un suport i una superfícies plana elevada del terra amb una alçada variable. Així, cada concepte ofereix les característiques essencials definitòries de cada realitat que ens envolta, fent que aquesta realitat tingui un significat comprensible i alhora comunicable entre ments diferents.

Però la formació de conceptes és un procés que no es pot separar del llenguatge. Sense el llenguatge, no formaríem conceptes. Les paraules són les "etiquetes" indispensables per formar i designar els conceptes, són la “forma” en què aquests es “materialitzen” en la ment. Sense ser el mateix, paraula i concepte formen una unitat inseparable, i el fet que només poguem pensar parlant interiorment n’ès una prova.

Anomenem “pensament” al procés mental que ens permet relacionar conceptes utilitzant el llenguatge. Com el propi llenguatge, el pensament és simbòlic: Pensar és relacionar símbols lingüístics, entitats que “representen” de forma arbitrària altres entitats:

El pensament, relacionant conceptes, forma judicis (també anomenats proposicions o enunciats) i raonaments. Tot judici és una relació de conceptes. La seva estructura bàsica té caràcter atributiu, és a dir, “prediquem” que un concepte forma part d’un altre:

a és B

Aquesta estructura pot produir infinits enunciats:

l’ametlla (a) és dolça (B)

En Jordi (a) és català (B)

París (a) és la capital de França (B)

Alhora, el pensament forma raonaments combinant de forma lògica (és a dir, sota regles lògiques) els judicis o enunciats:

A és B

B és C

(per tant)

A és C

L’expressió lingüística d’un judici és una frase o oració. Des d’un punt de vista lògic, només s’admeten com a judicis les oracions declaratives, ja que només aquest tipus de frases poden ser vertaderes o falses:

Els gats són mamífers = V

Els gats són amfibis = F

“Vertader” i “Fals” constitueixen els dos únics valors de veritat que posseeix tot judici lògic (en lògica proposicional). Les oracions que no són declaratives, com ara les interrogacions, les ordres, les valoracions o les exclamacions, no són considerades com a enunciats, des d’un punt de vista lògic. La filosofia i la ciència s’interessen, doncs, per formular enunciats declaratius que informin sobre el món i que puguin tenir valor de veritat, ja sigui vertader o fals:

f = m. a (v)

la força (a) és igual a la massa per l’acceleració (b) (veritat)

ENUNCIATS i PSEUDO-ENUNCIATS

Els enunciats o judicis expressen lògicament FETS. Aquests poden defirnir-se com esdeveniments observats o percebuts, sigui directament per mitjà dels nostres sentits, sigui indirectament per mitjà de tecnologies especialitzades (detectors, microscopis, radiotelescopis, sensors, etc). Exemples:

Avui plou (v o f)
Un electró té carrega negativa (v)
l'aigua és H2O (v)
l'aigua és H3O (f)

Els fets, doncs, no tenen "valor de veritat" com sí tenen els enunciats, és a dir, no té sentit dir que són "vertaders" o "falsos". L´únic que podem dir és si es donen o no, és a dir, si són percebuts i detectats o no.

Per tant, qualsevol enunciat que vulgui expressar un fet mai observat no pot considerar-se com a tal, i en cas que algú tingués la pretensió d'afirmar-lo com a vertader estaria afirmant un "pseudo-enunciat" que, per definició, no pot ser ni vertader ni fals (ja que no és un "enunciat" ben construït). Exemples:

l'ànima existeix
els barrufets són blaus
les sirenes són molt belles
l'astrologia prediu el teu futur
...

Fer ús de pseudo-enunciats en els nostres raonaments pot conduir-nos a fal·làcies i a pseudociències. Recordem que els enunciats autèntics aporten coneixement tant si són vertaders com si són falsos (és a dir, són epistemològicament valuosos), mentre que el pseudoenunciats, en no ser ni vertaders ni falsos, no aporten cap tipus de coneixement. Basar les nostres decisions en pseudoenunciats que provénen de les pseudociències, com ara la "sanació per imposició de les mans", pot portar-nos a l'engany i al desastre.

REGLES D’INFERÈNCIA LÒGICA

Raonament Sil·logístic (Aristòtil):

1. Tots els humans són mortals (Premisa 1)

2. Els catalans són humans (Premisa 2)

------------------------------------------------

Els catalans són mortals (Conclusió)

- formalització:

Tots els H són M

Tots els C són H

----------------------

Tots els C són M

2. Raonament Condicional (Modus Ponens)

1. Si respira, és que està viu

2. Respira

-------------------------------------------------

3. Està viu (Conclusió)

- formalització:

r ---> v

---------

3. Raonament Condicional (Modus Tollens)

1. Si està viu, respira

2. No respira

-------------------------------------------------

3. No està viu (Conclusió)

- formalització:

v ---> r

¬ r

---------

¬ v

4. Raonament per Sil·logisme Disjuntiu

1. estudies o treballes

2. no estudies

------------------------------------------

3. treballes (Conclusió)

- formalització:

e v t

¬ e

---------

Esquema - resum

Activitats

1. A partir dels següents conceptes, elabora judicis i raonaments:

2. Quina conclusió es dedueix a partir dels següents enunciats? Quina regla d'inferència lògica ho fa possible?

3. Analitza les següents il·lusions perceptives. Explica quina relació es pot establir entre aquestes il·lusions i el problema del fenomenisme:

Report abuse