Durant l'edat mitjana, el cristianisme, que era la religió majoritària dels europeus, va ser un dels elements que van contribuir amb més força a formar una civilització comuna.

L'Església estava present en TOTS els països i regions d'EUROPA, i per això aquest conjunt de territoris es coneixia amb el nom de cristiandat.

A partir del segle XI es va estendre per tot Europa occidental un nou estil artístic que anomenem romànic perquè ens recorda l'art romà.

L'objectiu principal de les obres d'art era provocar un apropament dels fidels a Déu.

-En arquitectura la influència de la religió es va notar en els tipus d'edificis, perquè els més representatius van ser les esglésies, les catedrals i els monestirs.

-En escultura i pintura la religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava de debò a l'artista romànic era representar l'essència interior, no la bellesa.

Aquest tipus d'art s'anomena didàctic, ja que tenia com a funció ensenyar la religió catòlica al poble analfabet. Les imatges eren més importants que no la seva bellesa.

Per això utilitzen els símbols, per poder transmetre els missatges de la Bíblia. Tant ho trobem en les formes dels edificis com en el material o els motius de decoració.

Els artistes eren considerats uns simples artesans. En la majoria dels casos ni tan sols se sap el nom dels que feien les obres. Acostumaven a fer una vida itinerant, és a dir, quan acabaven la feina en un lloc se n'anaven a un altre per poder guanyar-se la vida.

Els principals edificis romànics es construïen de pedra. Al principi es cobrien amb sostres de fusta, però com que els incendis eren freqüents, es va optar per usar la pedra.

Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes van tornar a utilitzar elements romans, com ara les voltes de canó i les cúpules.

Si et fixes en aquesta imatge del monestir, veiem que és molt gran i hi han moltes parts, cada una amb la seva funció. Mireu la següent dibuix que ho indica:

En els monestirs, aquests edificis religiosos, també hi trobem l'art romànic. A part de l'església, el claustre era una de les zones més importants. És una galeria tancada, normalment quadrada, amb cel obert on s'hi diposita un pati, un hort o un jardí. Aquest està porticat amb columnes, capitells i voltes. Totes elles esculpides amb motius vegetals o temes religiosos.

L'exterior i l'interior dels edificis romànics es decoraven amb escultures. A més de decorar, aquestes escultures tenien una funció educativa i religiosa. Com la majoria de persones no sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els personatges i temes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglésies romàniques eren "bíblies en imatges".

*Les escultures romàniques s'adaptaven a l'arquitectura. Els artistes allargaven, retorçaven o estiraven les figures per adaptar-les a l'espai que disposaven.

*Les figures humanes no eren naturalistes i es representaven de manera esquemàtica.

*Les escultures estaven pintades amb colors vius. Tot i que avui dia, la majoria de les escultures romàniques que podem observar han perdut els colors a causa del pas del temps.

*Decoren els capitells i les portalades d'esglésies i claustres, destacant la representació de Crist en majestat (pantocràtor) i representacions del judici final.

Els temples romànics també estaven decorats amb molts de relleus. El relleu és una representació escultòrica sobre una superfície.

Podem distingir:

-Alt relleu: és quan surt més de mig cos de la figura representada

-Mig relleu: és quan surt mig cos de la figura representada

-Baix relleu: és quan surt menys de mig cos

Com hem esmentat, predominen els relleus a les portalades, ja que és el que primer es trobaven els pelegrins quan arribaven al temple. Per tant, era un element molt important per transmetre el missatge del Déu protector i jutge, i per això tenia molta ornamentació escultòrica, sobretot al timpà, a les arquivoltes i als brancals. Els escultors del romànic omplien tots els espais buits amb escultures. És el que es coneix com a horror vacui o “rebuig del buit” .

Si analitzem la portalada en detall ens trobem que el motiu era el Judici Final quan, segons l'Apocalipsi de Sant Joan, Crist ha de tornar a la Terra a jutjar els vius i els morts.

Al timpà de la portalada s’hi representa Déu creador (Pantocràtor) envoltat per àngels i els quatre evangelistes o tetramorfs:

sant Mateu, l’àngel

sant Marc, el lleó

sant Lluc, el bou

sant Joan, l’àguila

La imatge de Déu es representa de mida més gran per ressaltar la seva importància. D'això se'n diu perspectiva jeràrquica. El missatge que es volia transmetre als pelegrins és de temor, submissió i obediència. Sovint la figura de Crist està emmarcada en un cercle o oval per representar el cel. Aquest cercle es coneix com a mandorla o ametlla mística.

A final del segle XIII, l'estil gòtic va succeir el romànic. Va néixer a França i des d'aquest país es va estendre ràpidament per tot Europa.

El gòtic, igual que el romànic, va ser un art religiós, però també el símbol del poder i la riquesa de les ciutats.

La catedral n'era l'edifici més representatiu, però també els van construir altres edificis no religiosos, com ara castells, palaus, ajuntaments, universitats, etc.

La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. No només s'hi feien els ritus religiosos, sinó que també s'hi reunien els gremis i els governs municipals abans que es construïssin els ajuntaments.

Fins i tot, van sorgir rivalitats entre les ciutats per construir la catedral més gran i alta.

Característiques principals

En els edificis gòtics es van utilitzar tècniques arquitectòniques noves que van permetre construir esglésies i edificis d'aspecte totalment diferent dels romànics.

1. S'usava l'arc ogival o apuntat. Es tracta d'un arc en forma de punta de fletxa que, a causa de l'estructura vertical que presenta, permet elevar l'altura de l'edifici.

2. S'usava la volta de creueria, el pes de la qual no descansava sobre el mur, sinó sobre els pilars a l'interior de l'edifici i els arcbotants i contraforts a l'exterior. Els arcbotants rebien el pes de la volta i, com si fossin una mena de pont, els transmetien els contraforts.

Gràcies a aquestes tècniques, ja no calien murs gruixuts i es van obrir finestres enormes. D'aquesta manera la llum va penetrar a l'interior dels edificis. Els finestrals es tancaven amb vitralls molt vistosos i rosasses amb colors intensos.

Com a resultat, mentre que a l'art romànic dominava la foscor i el recolliment, l'art gòtic va edificar construccions cada vegada més altes i lluminoses.

Les plantes dels edificis també van ser diferents de les romàniques. Malgrat que es va conservar la forma de creu llatina, les capçaleres, enlloc de ser semicirculars, es van fer poligonals i la nau central es construïa molt més alta i ampla que les laterals.

Els escultors gòtics, igual que els romànics, representaven sobre tot temes religiosos, especialment els temes de Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Nen.

Igualment, les escultures van continuar tenint una funció educativa. No obstant això, l'estructura gòtica va experimentar canvis importants:

1.Les obres es van anar alliberant de l'adaptació a l'arquitectura i, d'aquesta manera, les escultures exemptes, les que poden ser vistes des de tot el seu entorn, van anar adquirint més importància.

2.Les figures es representen de manera més realista i natural, els vestits, les actituds i els gestos dels personatges eren cada cop més detallats. Aquest realisme va afavorir l'aparició dels primers retrats de nobles i burgesos.

3.Va triomfar la línia corba i les figures van anar adquirint moviment.

4.Hi va haver interès per expressar sentiments d'alegria, tristesa, dolor, etc. El Crist crucificat pateix, i la Mare de Déu, contenta, juga amb el seu fill.

Van destacar les portalades de les esglésies i catedrals i els ornaments com ara les gàrgoles, els cadirats de cor, sobre fusta i també l'escultura funerària.

La pintura mural va perdre la importància que havia tingut durant el romànic a gairebé tot Europa, excepte a Itàlia. Els murs van ser substituïts per finestrals molt amplis i no va quedar lloc per fer-hi les pintures.

Al principi del gòtic, els exemples més importants de pintura van ser les miniatures que decoraven els llibres i els vitralls de les catedrals, que estaven fets per pintors.

Més tard, va adquirir importància la pintura sobre fusta, fet que va originar l'aparició dels retaules pictòrics. Aquests retaules van evolucionar des dels que estaven formats per una sola taula fins als que es componien de diverses peces.

Els temes més representats van continuar sent els religiosos (en retaules dedicats a la vida de Jesucrist, la Mare de Déu i els sants), malgrat que també cal destacar l'aparició dels retrats. Molts nobles i burgesos, quan encarregaven un retrat, volien mostrar el poder tenien i passar a la posteritat.

Les característiques més importants de la pintura gòtica van ser la riquesa de colors, l'ús del daurat, la introducció de paisatges de fons, la recerca de realisme i el moviment de les figures.