Embedded Files
CRONOLOGIA
COM S' INICIA L 'EDAT MITJANA ?
L' Edat mitjana comença amb la desaparició de l'imperi romà d'occident l'any 476 d. C. A partir d'aquesta data l'antic espai ocupat pels romans al voltant del Mediterrani va passar a estar ocupat per tres grans civilitzacions: la bizantina, l'islam i els regnes germànics europeus.
La bizantina ocupava l'espai que havia correspost a l'imperi romà d'Orient. Va tenir el seu moment de màxima esplendor en el segle VI.
L'islam neix en el segle VII i es va convertir en una brillant civilització que es va expandir militarment per l'est fins al riu Indo i per l'oest fins a la península Ibèrica.
Els pobles germànics, que van ocupar l'antic imperi romà d'occident, es van dividir en molts estats independents. La majoria van ser societats rurals i sotmesos al poder de la noblesa i l'església. La religió catòlica controlava tots els aspectes de la vida dels homes, i des del punt de vista artístic es va desenvolupar l'art romànic i gòtic.
1-EDAT ANTIGA I EDAT MITJANA: canvis i continuïtats
Font 3- esquema dels canvis i continuïtats
Font 3- esquema dels canvis i continuïtats
2.QUI SÓN ELS HEBREUS I LA SEVA RELIGIÓ?
2.1 -QUI SÓN ELS HEBREUS?
Els hebreus/ (jueus) eren un poble pastors/comerciants que vivia a la vora del riu Ur.
Cap a l’any 1800 aC Abraham ( patriarca ) els va portar a una nova terra: Canaan ( la Terra Promesa). Després van emigrar a Egipte on van ser esclavitzats.
Van fugir d’Egipte capitanejats per Moisès i es van instal·lar a Canaan.
Al llarg de l’Edat Antiga van ser dominats i expulsats en algunes ocasions ( diàspora).
No tornarien a tenir-hi un estat fins l’any 1947- després de la II Guerra MUNDIAL
Font 4- Mapa del Creixent fèrtil.
Vídeo : Tràiler del Princep d'Egipte, on explica qui era Moisès.
2.2 LA RELIGIÓ DELS JUEUS.
CREENCES
Creuen en un sol déu (Jahvè).= MONOTEISTES
Sinagoga lloc de culte (edifici religiós)
Llibre sagrat: LA TORÀ ( la Bíblia del jueus)
A canvi de la protecció de Jahvè havien de complir els 10 manaments:
Han de dedicar el sàbat ( dissabte)= a descansar i a la pregària.
Estan obligats a fer almoïna als pobres i dejunar determinats dies.
Han de complir unes normes alimentàries: no menjar sang, ni greix, ni carn de porc, ni conills.
Celebren quatre festes importants durant l’any -LES PRINCIPALS FESTES JUEVES
Vídeo : Los exploradores de la història 14 minuts
Per saber-ne més del Poble Hebreu.
Font 5- Imatges de la ciutat sagrada dels jueus: el mur de les lamentacions, símbol jueu: de l'estrella de David, llibre sagrat: La Torà i l'edifici sagrat: Sinagoga.
3. JESÚS I EL CRISTIANISME
3.1 QUI ERA JESÚS ? QUINES CREENCES TÉ EL CRISTIANISME?
El fundador de la religió cristiana és Jesús de Nazaret. Va ser coetani amb l'emperador romà Octavi August ( 27 aC -14 aC).
Els seus actes i paraules són coneguts pels quatre evangelis i altres textos romans. ( NARREN LA VIDA I EL MISSATGE DE JESÚS ).
Fou considerat un agitador, pels dirigents jueus i pels romans, per això el van condemna a mort i clavat a la creu als 33 anys.
El llibre sagrat és la Bíblia i el Nou testament. ( VIDA I ENSENYAMENTS DE JESÚS)
Font 6- imatge dels 4 Evangelistes, els qui van escriure els 4 Evangelis.
Font 7- imatges de la Bíblia ( conjunt de llibres) Antic i Nou testament. L'Antic testament és el conjunt de llibres hebreus.
A partir del segle IV els llocs de culte van ser les esglésies.
Rituals: els sagraments baptisme, eucaristia, matrimoni, unció dels malalts.
Les principals festes del cristianisme recorden els fets més importants de la vida de Jesús. NADAL, SETMANA SANTA,…
4. L'EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME
4.1 L'ORGANITZACIÓ DELS CRISTIANS
Després de la mort de Jesús, els apòstols i els altres deixebles van difondre els seus ensenyaments i van predicar que Jesús era fill de Déu i el Messies anunciat pels profetes.
Va passar a ser de religió perseguida a religió oficial de l’imperi. Per això els temples pagans van ser tancats i els jocs olímpics van ser suprimits. El bisbe de Roma, anomenat Papa, va començar a ser reconegut com el cap de tots els cristians.
Font 8- Mapa de l'expansió del cristianisme.
El missatge cristià es va difondre per les rutes comercials de l'Imperi romà. Va arribar a les ciutats i als ports d'Orient al final del s I. A Occident s'hi estengué durant el s II. A les zones llunyanes de les vies de comunicació la infiltració va ser més lenta.
4.2 DE LA RELIGIÓ PERSEGUIDA A LA RELIGIÓ OFICIAL
El cristianisme va ser perseguit per les autoritats romanes perquè defensava la igualtat de les persones davant de Déu i es negaven a retre culte a l'emperador.
L’any 313 dC l’emperador Constantí amb l’edicte de Milà autoritzava els cristians a practicar la seva religió.
L’any 390 dC l’emperador Teodosi la va declarar religió oficial de Roma.
Font 9- Imatge de les Catacumbes de Sant Calitx a Roma. Els cristians, com que eren perseguits, es reunien i enterraven els seus morts en llargues galeries subterrànies, les catacumbes (en la imatge, catacumbes de Roma). Durant els tres primers segles molts cristians van sofrir martiri públic.
5. LES PRIMERES ESGLÉSIES CRISTIANES
Durant tota la història s'han construït edificis destinats als rituals d'acord a les seves creences. A partir del segle IV els llocs de culte van ser les esglésies, quan el cristianisme ja era la religió oficial pels romans.
El model que van adoptar les esglésies va ser la basílica romana. L'església era un edifici per reunir-se , en memòria de Jesús. Els cristians van copiar la basílica civil romana ( on es feien afers comercials i judicials) , però li van donar un sentit diferent.
Font 10 -Dibuix esquemàtic amb els elements principals de l’església romana.
Font 11- Planta i parts d’una església cristiana.
6. LES INVASIONS GERMÀNIQUES I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ
Tot i la seva decadència, el s.III dC els territoris que comprenia l'imp. romà eren una de les zones més riques del món antic. L’Imperi romà era molt atractiu per altres pobles per la seva riquesa. Per això, diversos pobles estrangers van fer incursions en territori romà aprofitant espais de debilitat política . Alguns d’aquests pobles empesos pels huns ( poble d’Àsia) Són:
Els Visigots (Península Ibèrica)
Francs ( Nord de França)
Alans ( zona de França)
Els Vàndals
els Sueus ( Galicia + Nord Portugal )..
Al 476 l’últim emperador de Roma occidental ( Ròmul August) és derrotat per Odoacre i l’Imperi romà d’occident deixa d’existir.
En aquest moment els diversos pobles estrangers ( bàrbars) que s’havien instal·lat en territori romà formen els regnes germànics.
Els regnes més importants van ser el dels francs, a la Gàl·lia, i el dels visigots, a la península Ibèrica.
Font 12 -Mapa de les invasions germàniques als territoris de l'Imperi romà.
Amb l'enderrocament de l'últim emperador romà d'Occident i la creació dels regnes germànics, es considera que s'acaba l'edat antiga i comença l'edat mitjana.
7.IMPERI BIZANTÍ
És el nom que rep el territori de l'antic imperi romà d'Orient. Perviurà fins al segle XV i la seva capital va ser Constantinoble. En els seus inicis comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte.
Des del segle V la seva història va travessar per períodes d'auge i decadència. El seu moment de màxima esplendor es va desenvolupar en el segle VI sota el regnat de l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora (527-565). En el segle VII, els musulmans van conquistar les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte) reduint bastant el seu territori. Des de mitjan segle XI, Bizanci va travessar una profunda crisi. Fet que va ser aprofitat pels turcs en el 1453 per a conquistar-la i acabar amb l'imperi bizantí.
El govern de Justinià va representar el moment més esplendorós de l'imperi (veure mapa), i es va caracteritzar per:
Va intentar reconstruir l'antic imperi romà. Van conquistar gran part de la P. Itàlica, nord d'Àfrica i sud de la P. Ibèrica.
Govern. L'emperador concentrava tots els poders (exèrcit, administració i religió) amb ajuda d'una important xarxa de funcionaris i una legislació basada en dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el Corpus iuris Civilis. Això va fer que en tot l'imperi imperessin les mateixes lleis.
Administració. Es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En elles van exercir un paper fonamental la cavalleria i l'armada. També va tenir un importat cos de diplomàtics que mantenia relacions amb altres regions.
Economia. L' agricultura era la base de l'economia bizantina. La majoria de les terres eren grans propietats de nobles i monestirs que treballaven els serfs. L'artesania es va caracteritzar pels articles de luxe. I la seva posició estratègica entre els dos continents els va fer gaudir d'un ric comerç: arribaven sedes de la Xina; espècies, ivori i perles de l'Índia; i ambre, pells i blat del nord d'Europa. Un reflex d'aquesta riquesa ens ha arribat avui dia gràcies a les seves icones i als magnífics mosaics.
Font 15- Imatge del mosaic de Justinià (Ravenna, Itàlia). El mosaic era una tècnica consistent a decorar una superfície per mitjà de la incrustació de trossets de pedra o de marbre de diferents colors, anomenats tessel·les, en el ciment fresc.
Font 13- Mapa de L'Imperi bizantí en l'època de Justinià (527-565).
Font 14- Imatge de l'església de Santa Sofia de Constantinoble ,exemple de l'esplendor de L'època de Justinià, va voler afirmar que la seva ciutat era l'hereva de Roma, capital d'un imperi romà i cristià.
Aquesta gran església va ser durant 900 anys el lloc on es coronava l'emperador de Bizanci i el símbol de la capital religiosa. L'any 1453 els turcs la van transformar en mesquita.
A partir del segle VII, els àrabs, per l'est i el sud, els van prendre el nord d'Àfrica i bona part de Pèrsia. L'any 1453 els turcs van enderrocar l'Imperi bizantí i van canviar el nom de Constantinoble pel d'Istanbul.
Page updated
Report abuse