Tenien contacte amb les civilitzacions exteriors a través del comerç (imperi bizantí i imperi sassànida.- persa)

Eren politeistes. A la ciutat de la Meca hi havia un santuari on els pobles de la vora solien anar de pelegrinatge. Allí es venerava la Ka’ba, una pedra negra, juntament amb algunes escultures que representaven diverses divinitats.

Segons la tradició musulmana, la Ka'ba va ser construïda pel profetes jueus Abraham i Ismael, dels quals els islàmics es senten hereus. Per als musulmans, la Ka'ba és la <<casa de Déu>>, és el punt de connexió entre la terra i la divinitat. Més tard al voltant d'aquesta es va construir la mesquita més important del món islàmic.

Mahoma és el profeta de la religió de l’Islam. Al 610 dC, quan tenia 40 anys va tenir una revelació divina. Després va començar a predicar la nova religió a la Meca, on va tenir deixebles. Els dirigents de la ciutat no volien aquesta nova religió ( ja que eren politeistes) i Mahoma va fugir 622 a la ciutat de la MEDINA ( hègira )= inici del calendari musulmà. Entre les 2 ciutats va començar una guerra oberta. El 630 Mahoma i els seus seguidors van entrar vencedors a la Meca. = Mahoma dona unió a les tribus de beduïns, aquesta zona va seguir la mateixa religió i mateixa llengua.

Els pobles islàmics no fan diferència entre la vida quotidiana, social , jurídica o política i la religió.

La llei ( xaria) neix de l’Alcorà i de la Sunna ( 2n text religiós) = recopilació del conjunt de dites i fets . Citació de Mahoma “ la religió i el poder polític són germans bessons”

Després de la mort de Mahoma, l'islam es va començar a expandir. Els dirigents que el van succeir, foren els califes, al cap davant d'exèrcits poderosos, van anar incorporant nous territoris i fent nous seguidors. En poc més de 100 anys , van forjar un vast imperi .

En aquest període, l'imperi persa va desaparèixer i l'imperi bizantí va quedar reduït. A mesura que l'imperi islàmic creixia, la seva capital es va desplaçar cap al nord. Com que la Meca i la Medina quedaven allunyades del centre de l'Imperi, l'any 661 els califes de la dinastia omeia es van instal·lar a Damasc. Un segle més tard 762, la dinastia dels abbàssides van situar la nova capital a Bagdad .

Els historiadors donen diverses raons per explicar la ràpida expansió: l'impuls de la nova religió, la força militar i la tolerància envers els costums i les lleis dels pobles dominats.

Mahoma mor en 632, però els musulmans iniciaran una expansió militar que els va permetre crear un gran imperi.

ETAPES

Califat ortodox (632-661). L'imperi va estar governat per parents directes del profeta. Els musulmans van controlar tota la península Aràbiga i es van enfrontar amb l'imperi bizantí. Però les lluites internes pel poder van fer que el califa Alí fos assassinat en el 661, i accedint al poder la família Omeia. En aquest període es va generar una divisió en la comunitat musulmana entre xiïtes (defensaven que el califa havia de ser un descendent directe de Mahoma) i els sunnites (es basaven en l'Alcorà i en la Sunna i pensaven que el califa devia triat entre els millors creients).

Els Omeies (661-750). Fan hereditari el títol de califa entre els seus familiars, van traslladar la capital a Damasc (actual Síria) i van conquistar territoris des de Pèrsia fins a la península Ibèrica. En el 750 una rebel·lió va posar fi al regnat dels Omeies.

Els Abbàssides (750-1258). Van traslladar la capital a Bagdad (actual Iraq). Es multipliquen les lluites pel poder i l'imperi va començar a desintegrar-se (exemples van ser Al-Àndalus, Egipte o el Marroc). I a partir del segle XIII va anar cedint pas als turcs, un poble musulmà provinent de les estepes asiàtiques que es convertiria en el més poderós del món islàmic.

Les ciutats estaven envoltades de muralles i al seu voltant hi solia haver camps de conreus. Els carrers no tenien un ordre determinat.

Les ciutats creixien a mesura que s'anaven construint les cases fora muralles, s'arribaven a forma barris o ravals.

Els àrabs, igual com havien fet els romans, van aconseguir islamitzar pobles i cultures diferents. La llengua àrab, la religió islàmica, van ser adoptades per pobles molt diversos.

Els musulmans van recopilar i traduir a l'àrab els diversos coneixements adquirits a mesura que entraven en contacte amb altres cultures. Les madrasses, eren centres semblants a les universitats. L'astronomia, la medicina, la química, i sobretot, les matemàtiques van fer grans progressos en l'àmbit musulmà.

Un cop els islàmics assimilaven els nous coneixements i les noves tècniques, els transmetien per tot l'espai comercial on exercien el seu domini. Així, des de la Xina van difondre arreu el paper, el timó de codast i la brúixola.

Tota l'activitat comercial i ciutadana en l'àmbit musulmà es basava en l'existència d'una agricultura intensiva. Els musulmans van copiar les tècniques de regatge utilitzades pels habitants d'alguns llocs on es van establir, com ara Pèrsia i el Iemen, i les van difondre per tots els seus dominis. En són exemples la sínia, el molí hidràulic i sèquia .

Els islàmics tenen una arquitectura religiosa. Mahoma, no va parlar mai de com havien de ser els temples. Les pregàries s'havien de fer de cara a la Meca, per això hi havia ( alquibla) La mesquita és el seu edifici sagrat.

Les mesquites s'inspiren den la primera cada de Mahoma a la MEDINA, on el profeta tenia un pati amb un dels murs orientat a la Meca.

Al-Àndalus

Al primer terç del segle viii, els musulmans van ocupar gairebé tota la península Ibèrica, que aleshores estava sota el domini dels visigots.

En només tres anys van ocupar gairebé tota la península ( menys la zona costanera del Cantàbric).

L’antiga Hispània romana es va convertir en una nova província de l’Imperi islàmic anomenada Al-Àndalus amb capital a Còrdova.

L’avenç dels musulmans cap a Europa va ser frenat a la batalla de Poitiers al 732 on van ser derrotats pels francs.

La conquesta de la P. Ibèrica es va fer mitjançant pactes de capitulació.( si et rendeixes mantens alguns drets i part de les propietats). Els musulmans van substituir la noblesa visigòtica en la recaptació d’impostos i van establir guarnicions militars als indrets més importants.

En general la població es va poder quedar en els seus llocs de residència i mantenir els seus costums i tradicions. Però com que els que no eren musulmans havien de pagar més impostos, molta població es va convertir a l’islam.

En els seus inicis va ser un emirat (= província) que depenia del califa de Damasc.

A partir del 756 se’n va independitzar i el 929 l’emir Abd al-Rahman III se’n proclama califa.( califat de Còrdova)

Al segle X el califat de Còrdova va viure l’època de més esplendor.

Aquest califat va durar fins el 1031, quan es va separar en regnes taifes. = ( regnes independents).

A partir del segle XI, els regnes cristians del nord van dur a terme una política expansionista, llevat de dos moments en què van ser frenats:

• 1er pels almoràvits (provenien del Sàhara= + del sud),

• Després pels almohades ( berbers islàmics= + del nord, de les muntanyes)

A mitjans del segle XIII la presència islàmica a la Península es limitava al regne de Granada.

Una de les aportacions islàmiques més importants es va donar en el camp de l'art.

Mesquites i palaus. Són els testimonis més importants de l'art islàmic. Encara avui la mesquita de Còrdova i el palau de l'Alhambra de Granada (en la imatge) són exponents de les grandeses passades. A Catalunya, les ciutats islàmiques també tenien fortaleses (sudes), palaus, mesquites, drassanes i banys, però gairebé no n'han quedat restes.

Font 34- decoració d'interiors.