S'anomena poblament la manera com la població s'estableix al territori. Es distingeixen 2 grans tipus de poblament: el rural i l'urbà.

Tipus de poblament:

• 1.Rural: concentrat o dispers

• 2.Urbà.

No és fàcil definir la ciutat d’una manera que sigui vàlida a qualsevol indret del món per les diferències en la densitat de població que hi ha entre els diversos països.

Dos aspectes característics de totes les ciutats:

• Concentració d’una quantitat important de població.

• Les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen solen correspondre al sector terciari o dels serveis.

La població urbana mundial ha anat augmentant al llarg del temps. L’any 2007, va superar per primera vegada la població rural. Les prediccions diuen que aquesta tendència d’augment de la població urbana continuarà en augment.

Les ciutats que més creixen són les dels països emergents i les dels països en vies de desenvolupament. Tot i així el creixement urbà i el creixement econòmic no sempre estan relacionats. En conseqüència , una part important de la població d’origen rural que es desplaça cap a les ciutats no hi troba la resposta que esperava a les seves necessitats, i sovint ha d’acabar vivint en barris perifèrics de barraques. La pobresa urbana és ja un dels reptes que la humanitat té plantejats a curt i mitjà termini.

La morfologia o la forma de les ciutats, tant pel que fa al traçat dels carrers com a l'estructura dels edificis, ha canviat al llarg del temps. El pla de la ciutat , es poden veure reflectits aquests canvis, degut a la construcció de les noves necessitats del nous mitjans de transport, o als criteris estètics i les noves necessitats de cada època.

La disposició desordenada del pla és característica de la part antiga de les ciutats. Exemple: ciutats medievals. Els carrers presenten un traçat tortuós ( ciutat preindustrial) ja que la ciutat creixia dins de les muralles i calia aprofitar l'espai disponible. Els edificis creixien en alçària i els carrers eren molt estrets i irregulars.

Les ciutats de pla radiocèntric s’estructuren en cercles concèntrics i s’ordenen a l’entorn d’un punt central del qual surten tots els carrers. aquests, traçant radis en forma d'estrella , travessen els diversos cercles i comuniquen el centre amb la perifèria. Al centre de la ciutat hi convergeixen els activitats i les comunicacions. Exemple: Paris, Moscou

Les funcions urbanes són el conjunt d'activitats de caràcter econòmic, social, polític i cultural que dur a terme la població d'una ciutat determinada.

Algunes ciutats estan especialitzades en una funció determinada. A Roma, Jerusalem, la Meca hi ha una funció religiosa, i a Florència i Venècia hi ha una funció cultural i d'oci.

Xarxa urbana, àrea metropolitana, conurbació i megalòpoli seran conceptes dins d'aquest apartat.

Les funcions i les activitats urbanes van més enllà dels límits de la ciutat. La seva influència arriba a les ciutats i els pobles propers, que utilitzen els seus serveis i, a la vegada, li proporcionen allò que la ciutat necessita i no pot produir per si mateixa.

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori determinat que mantenen entre si relacions intenses.

Es creen una sèrie de relacions estables entre els diferents nuclis de població d'un territori que donen lloc a les xarxes urbanes. Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d'un territori determinat que mantenen entre si relacions intenses ( que es manifesten a través dels moviments de població, mercaderies o d'informació.)

L’elevat consum d’energia, sobretot de combustibles fòssils, és la causa principal de la contaminació atmosfèrica i acústica de les ciutats. El transport urbà i l’ús de la calefacció i la refrigeració en són els agents principals.

L’expansió d’un model de vida consumista influeix en la gran quantitat de residus sòlids que produeixen les ciutats. Així doncs, l’eliminació dels residus urbans constitueix un repte molt important, ja que són formats per materials molt diversos que és imprescindible seleccionar i separar per al seu tractament posterior.

La col·laboració de la ciutadania és imprescindible per fer realitat l’anomenada estratègia de les tres erres, és a dir, reduir, reutilitzar i reciclar.