L'Edat mitjana comença amb la caiguda de L'Imperi romà d'occident ( 476 d.C) i el descobriment d'Amèrica el 1492.

El feu era un conjunt de terres que es concedien com a forma de pagament d'un càrrec públic. Per exemple l'emperador Carlemany va dividir l'imperi Carolingi en comtats i va nomenar un comte per a cada comtat perquè el governés. Aquesta feina que feia el comte es pagava amb l'explotació d'aquestes terres per garantir la seva subsistència.

Amb el pas del temps els càrrecs i els feus van passar a ser hereditaris ( de pares a fills) , i així es va consolidar el sistema feudal.

Els reis cada vegada tenien més problemes per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles.

La concessió del feu comportava un pacte entre qui el donava ( el senyor feudal, un rei, un comte, un abat...) i qui el rebia ( el vassall) que també solia ser un noble/ eclesiàstic de rang inferior. = pacte feudal / pacte de vassallatge , tenia doble cerimònia.

• Cerimònia d'homenatge : El vassall dóna o ret homenatge al senyor feudal/ rei, aquest li jurava fidelitat , suport militar.

• Cerimònia d'investidura: El senyor feudal/rei a canvi dels la fidelitat, es compromet a protegir el seu vassall i li concedia un feu.

Durant l'edat mitjana, la majoria de gent vivia en l'àmbit rural, en pobles i cases aïllades. Es tractava d'una economia agrícola de subsistència.

Europa era un continent poc poblat en aquest època degut a l’alta mortalitat (fam, epidèmies i guerres). El nombre de naixements i el de defuncions era molt elevat, per tant , era molt difícil que la població augmentés. Moltes dones morien a conseqüència del part i la meitat de nadons no arribaven a complir el 1r any de vida.

La societat estava formada per tres estaments (grups socials tancats) :

• el clergat (oratores)

• la noblesa (bellatores)

• la pagesia (laboratores)

Hi havia diferència entre els privilegiats i els no privilegiats. El rei es trobava a dalt de la piràmide estamental, però tenia un poder feble per la divisió de feus. A la noblesa i a l'estament popular s'hi pertanyia per naixement. L'Alt clergat ( abats, bisbes) només hi accedien els fills de la noblesa. Els sacerdots de parròquia, provenien de l'estament popular.

Els privilegiats eren minoria ( noblesa i alt clergat), aquests no pagaven impostos i vivien de les rendes de la propietat de la terra i dels drets que tenien sobre els pagesos. En canvi, el tercer estament, era la majoria de la població , aquests produïen la riquesa, no tenien privilegis ni poder.

El rei o el príncep ocupava la categoria més important dins de la societat feudal. El seu poder, però, havia anat disminuint al llarg del temps; d'una banda, a causa dels conflictes freqüents entre estats o entre la monarquia i la noblesa; de l'altra, a causa del mateix sistema feudal, que va provocar la divisió del territori en nombrosos feus que el monarca no controlava directament, ja que eren propietat dels senyors feudals, és a dir, de la noblesa i del clergat.

A més, els reis no solien tenir prou homes ni armes per participar en les guerres i, en conseqüència, havien de demanar ajut als nobles i clergues en compliment del pacte feudal. Així doncs, els monarques depenien força dels seus vassalls i, per tant, podem dir que la monarquia feudal era feble.

Els nobles eren guerrers, en temps de pau, feien tornejos i les caceres. En l'època medieval no hi havia exèrcits permanents com en l'actualitat. Quan hi havia una guerra el rei convocava els seus vassalls, amb les seves tropes perquè defensessin la corona i el territori dels enemics. Hi havia moltes categories de nobles.

La més baixa era la de cavaller (podia mantenir un cavall. Única finalitat: preparar-se per la guerra). Abans d’ascendir a cavaller, havies de servir com a patge i com a escuder a un noble important.

En cas de guerra: reunir la mainada (exèrcit format pels vassalls) i combatre al costat del rei o del seu senyor feudal.

La dona noble:

Les dones estaven completament sotmeses a la voluntat dels seus pares o marits. Sortien poc del castell.

• Tenia cura del servei i de l’educació dels fills.

• Educada només en religió.

• Si el marit marxava, podia ocupar-se dels afers i administrar el castell.

• Si una dona noble quedava soltera, ingressava en un monestir.

Sempre hi ha excepcions .

Els primers castells de pedra es van edificar al voltant de l'any 1000 per tota l'Europa occidental. Davant les situacions freqüents de violència (invasions, lluites entre senyors feudals...), la noblesa va fer construir fortaleses als seus feus, amb l'objectiu de protegir els seus béns i també la família, els criats i la pagesia que vivia a les seves terres. En cas de perill, tothom es podia refugiar al castell .

Es construïa en un lloc dominat del terreny per controlar els camins, les terres del voltant i que fos fàcil de defensar.

Els castells no solien ser gaire confortables i a l'hivern hi feia molt fred. No fou fins al segle xii que s'hi van instal·lar llars de foc. L'aigua es portava de fora o bé s'acumulava la de la pluja en cisternes. L’espai central del castell era la torre de l’homenatge, servia de lloc de vigilància i habitatge del senyor feudal.

Com eren els castells???? Eren austers, els mobles eren escassos ( taules, llits,

bancs, caixes de núvia) Per no tenir tanta fred, els terres es cobrien de catifes, es penjaven tapissos a les parets de pedra i s’encenien llars de foc de cada estança a partir del s XII. De nit utilitzaven torxes ( per fer llum)

Les activitats més destacables que es feien als castells eren les festes i els banquets amb la participació de joglars. ( persona que cantava textos escrits pels trobadors. )

La religió cristiana es va anant estenent per tota Europa. Un cop desaparegut l’Imperi romà, la religió cristiana es mantingué com a oficial. La major part dels invasors germànics es van convertir al cristianisme. El cristianisme influir de manera decisiva en la forma d’entendre la vida i el món d’aquells anys.

L’Església mantenia la unitat i fixava les obligacions religioses. La vida social o privada estava marcada per l’Església (naixements, matrimonis i defuncions). També les festes estaven marcades per la religió : Nadal, Setmana Santa, Quaresma...= importància social. També l’ensenyament i l’assistència al pobres. L'Església fixava la “pau de Déu” i la “treva de Déu”.

Les obligacions religioses que havien de fer els creients: resar, anar a missa, dejunar per Quaresma .....

També havien de pelegrinatge algun lloc sant, si era possible ( Roma, Jerusalem, Santiago de Compostela) . L'església era l’edifici central de qualsevol poblet o ciutat. Els creients hi anaven els diumenges, també per festes, batejos,... Les campanes cridaven a l’oració , advertien del perill o convocaven també reunions/ assemblees) .

El clergat és un grup privilegiat, té grans extensions de terra ( actuava com a senyor feudal) . Té poder en la societat feudal. Una prova del poder són les croades van ser campanyes militars de caràcter religiós europeu per alliberar la ciutat de Jerusalem dels musulmans ( Turcs) entre XI-XIII.

A partir del s. XI es van construir noves esglésies i monestirs. = Eren centres religiosos , on hi vivien els monjos o monges que pertanyen a l’orde religiós ( d’acord amb unes normes determinades - regla.)

Els membres de la comunitat havien de fer vot d’obediència, pobresa i castedat, aquestes eren les normes o regles.

Es regien per una norma que es deia la “REGLA”. La màxima autoritat era l’abat o l’abadessa. Tots els membres de la comunitat seguien el mateix horari per llevar-se, fer els àpats, les pregàries, fer la feina i anar a dormir.

La feina dels monjos podia ser manual al camp o bé intel·lectual a la biblioteca, on copiaven i escrivien llibres. També tenien cura dels malalts i podien ensenyar.

La senyoria o feu era el conjunt de terres que estaven sota el domini d’un senyor feudal. Aquest, que vivia al castell, fixava les lleis i jutjava els delictes que s’hi cometien. També un exèrcit propi per exercir la seva autoritat. Vivia dels drets senyorials que exercica sobre els pagesos.

En els primers temps del feudalisme, la situació en què es trobava la pagesia no es considerava excepcional, sinó que formava part de la normalitat quotidiana. De vegades els pagesos es revoltaven, però sempre eren reprimits amb contundència o amagaven una part de la collita que havien de pagar al senyor.

No va ser fins al segle XIII, en el cas dels territoris catalans, que el poder reial va fixar una sèrie de lleis que limitaven els abusos dels senyors feudals sobre la pagesia.

La senyoria constava de diverses parts:

• La reserva senyorial, formada per les millors terres, que el senyor explotava amb el treball dels serfs. Aquests eren pagesos adscrits a la terra, és a dir, que no la podien abandonar sense el permís del senyor. Generalment, el castell on vivia el senyor feudal era en aquesta zona.

• Les tinences, que eren terres cedides a la pagesia a canvi del pagament d'un lloguer o cens, gairebé sempre en espècies.

• Les terres comunals, formades per prats i boscos i instal·lacions com el molí, la ferreria o el forn, que la pagesia podia utilitzar sempre que pagués al senyor l'impost establert.

Mentre que els nobles feien la guerra o anaven de cacera i els monjos resaven o traduïen textos antics, la pagesia treballava durament de sol a sol. Des de la primavera fins a la fi de la tardor, el pagès treballava sense parar. Les eines agrícoles eren molt rudimentàries, ja que gairebé no ha-vien evolucionat des de l'època romana.

Els conreus més importants eren els llegums i els cereals, que constituïen la base de l'alimentació. Altres conreus eren els arbres fruiters, les hortalisses i el lli. Al sud d'Europa es continuava practicant la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera).

A més del conreu de la terra, també es practicava la ramaderia. Així, la cria d'ovelles proporcionava la llana que es feia servir per confeccionar peces de roba. Pel que fa als boscos, s'aprofitaven per obtenir llenya i recol·lectar fruits. El policultiu feia que els pagesos fossin autosuficients, de manera que el comerç tenia poc pes dins l'economia de l'alta edat mitjana. Els rendiments, però, eren baixos. Era una agricultura de subsistència en què els pagesos a penes obtenien el mínim per sobreviure i una mala collita significava la fam per a tot l'any.

La dieta dels pagesos, a base de cereals, llegums, ous, llet i formatge, era més aviat pobra. Habitualment, només menjaven carn de porc o aviram en les celebracions o festes importants.

L'activitat principal de la pagesia era el treball de la terra, en què participava tota la família. Les dones, a més de fer totes les tasques domèstiques, participaven en la sega i la verema i tenien cura del bestiar i de l'hort. A més a més, sobretot a l'hivern, filaven, teixien i confeccionaven la roba de tota la família.