La població és la quantitat de persones que viuen en un territori. La ciència que estudia tots els fenòmens relacionats amb la població –quantitat, distribució, dinàmica i estructura– és la demografia. Actualment, la població de la Terra supera els 7.000 milions d'habitants. [Font 1] Aquests habitants es distribueixen de forma desigual sobre la superfície del planeta.

La característica principal de la població és el seu dinamisme.

El moviment natural o vegetatiu és la variació que es produeix en el nombre d’habitants d’un territori a causa de dos factors biològics: la natalitat i la mortalitat. La natalitat és el nº de nascuts vius, durant un any, en un lloc determinat. La mortalitat és la quantitat de persones que moren, al llarg d'un any, en un lloc concret. Per analitzar les dades de diferents indrets, s'utilitzen els indicadors següents:

En els mapes anteriors es pot observar que hi ha grans diferències entre països quant a les taxes de natalitat i mortalitat. Les causes que expliquen aquestes diferències són de caràcter social, econòmic i cultural. ( països subdesenvolupats , en vies de desenvolupament i països desenvolupats) font 7

En els països europeus la baixa taxa de natalitat i l’alta esperança de vida han afavorit en les últimes dècades l’envelliment de la població.

Catalunya i Espanya segueixen el model demogràfic dels països rics. El seu creixement vegetatiu és feble com a conseqüència de:

• La majoria de dones tenen el primer fill a partir dels 30 anys.

• La taxa de fecunditat inferior al nivell de reemplaçament - ( 2,1)

• L’esperança de vida elevada gràcies a l’estat del benestar.

• Augment de la taxa de mortalitat a causa de l’envelliment de la població.

L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ: Fins al segle XVIII la població mundial va créixer a un ritme lent. A partir de la segona meitat del XX el ritme del creixement demogràfic es va accelerar fins a l’últim terç del segle XX. Alguns països, però, no van seguir el mateix ritme ja que també depèn del seu nivell de desenvolupament.

Aquest fet s'explica pel descens de les taxes de mortalitat ( millores alimentàries, higièniques i sanitàries) i un manteniment de les taxes de natalitat altes.

La dinàmica demogràfica, però, no va seguir el mateix ritme en tots els països , ja que també depèn del nivell de desenvolupament econòmic.

Els fluxos migratoris més importants es produeixen entre els països pobres i els rics. Els solen protagonitzar treballadors poc qualificats que, allà on van, fan feines poc valorades i mal remunerades ( població jove, depèn dels països són + masculins/ que femenins).

Espanya ha estat, tradicionalment un país d'emigrants, però la bona situació econòmica de l'última dècada del s. XX fins els primers anys del segle XXI , va fer que es convertís en un país receptor d'immigració. Però les elevades taxes d'atur del 2008 , fruit de la crisi financera, econòmica i de la construcció, van convertir altre cop en un país emissor d'emigrants, sobretot joves amb un alt nivell de formació.