Embedded Files
7.1.- Origen i evolució política
7.1.- Origen i evolució política
7.1.1.- El naixement de la ciutat.
7.1.1.- El naixement de la ciutat.
Al s.VIII la Penínsul.la itàl.lica estava habitada per diferents societats que no tenien cap mena de relació entre elles, els etruscos, els sabins, grecs (a la Magna Grècia), els llatins...
La zona del Laci, dominada pels llatins, era molt important per la seva situació geogràfica. La comunicació entre regions era bona i també era fàcil de defensar. Els llatins es van instal.lar al Palatí i cap al s.VIIaC, s'hi van fundar 7 poblats, en set turons vora del riu Tiber, molt propers els uns als altres.
Aquest poblats acabaran unint-se, formant la ciutat de Roma.
Origen mitològic de la ciutat.
Els romans van voler donar un orígen mític a la ciutat de Roma així que al s.I a.C l'escriptor Virgili va escriure l'Eneida, on s'atribueix la creació de Roma als déus.
Es deia que l'origen de la ciutat estava estretament lligat amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, que va fugir de la ciutat en flames i es va refugiar al Laci.
Ròmul i Rem es consideren descendents d'Enees.
La llegenda de la Ròmul i Rem.
Amuli va derrocar el seu germà Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat important del Laci, i va matar tots els seus fills mascles. Rea Sílva la filla de Numitor va ser obligada a convertir-se en vestal, evitant que tingués fills i agafessin el poder a Amuli. Va ser empresonada però el déu Mart la va veure i va copular amb ella, de la unió en van nèixer dos nens: Ròmul i Rem.
Amuli va fer llençar el nens dins un cistell al riu Tíber, una lloba els va trobar i els va cuidar i alletar fins que un pastor, Fàustol, els va trobar i els va criar com si fossin seus.
Van ser criats com a pastors fins que descobreixen els seus origens i planegen acabar amb el rei Amuli. Així van reclamar el seu dret com a prínceps. Aviat van haver-hi disputes pel seu govern, Romulus va fundar una ciutat al Palatí i Rem a l'Aventí, per saber que tenia dret a ser rei es va demanar consell als déus i Ròmul en va ser el vencedor, va ser proclamat rei i en va marcar els límits.
Rem, enfadat, va saltar el solc que marcava els límits de la ciutat i Ròmul el va matar amb una llança, sent protagonista del fratricidi que donaria pas al naixement d'una de les ciutats més importants de la història clàssica.
La ciutat de Roma va ser fundada el 21 d'abril del 753aC agafant el nom de Ròmul.
La lloba que els va cuidar és coneguda com "la lloba capitolina", existeixen moltes obres d'art que la representen alletant els bessons.
9.1.2.- La monarquia s.VIII a.C - s.VI a.C
9.1.2.- La monarquia s.VIII a.C - s.VI a.C
En un principi Roma va ser governada per una monarquia electiva, és a dir, els patricis escollien el seu rei.
Roma va arribar a tenir 7 reis, 4 llatins i 3 etruscs, aquests tenien el poder màxim en l'administració de la justícia i l'exèrcit. El rei governava junt amb el Senat, format per les persones de més edat de les grans famílies aristocràtiques.
Aquesta monarquia va haver de lluitar amb les regions veines per aconseguir el control del centre d'Itàlia però, finalment, van guanyar els etruscos, que van convertir Roma en una gran ciutat. Durant aquest periode es van edificar molts ponts, aqüeductes, temples, un sistema de clavagueram, anomenat cloaca maxima, i una primera muralla que envoltava els 7 turons.
L'últim rei romà va ser Tarquini el Superb, que va ser expulsat del seu càrrec l'any 509aC pels seu caràcter autoritari, dèspota i sanguinari. D'aquesta manera va acabar el domini etrusc, el Senat va abolir la monarquia i va imposar una nova forma política: la república.
7.1.3.- La República romana (s.VI a.C-I a.C)
7.1.3.- La República romana (s.VI a.C-I a.C)
Durant més de 500 anys (del 509-27aC) Roma va ser una república, en aquest temps la península itàlica es va unificar políticament i, més tard, va conquerir el mar mediterrani.
La República estava formada per tres institucions principals:
- El Senat, eren 300 antics magistrats, s'encarregaven de la vida política, se'ls hi havia de consultar per tot el relacionat amb l'economia i diner públic. Aconsellaven els magistrats i rectificaven les lleis aprovades als comicis.
- Els magistrats, s'ocupaven del govern de la ciutat, ocupaven diferents càrrecs (pretors, encarregats d'administrar la justícia, censors, encarregats de portar el cens de la població, de cobrar impostos i gestionar les finances; edils, qüestors,...) els més importants eren els dos cònsols que manaven l'exèrcit i convocaven les assemblees.
- Els comicis eren assemblees formades per ciutadans que feien reunions per parlar de temes d'interès general, aprovar lleis i escollir els magistrats.
Pel que fa a la participació de la vida política, no tothom tenia els mateixos drets, es podia diferenciar 3 grups:
- El control de la República el tenien el patricis romans, eren una minoria de famílies aristocràtiques (gens), descendents dels fundadors de Roma i propietaris de terres i bestiar. Aquest era l'únic grup social que coneixia les lleis i exercia la justícia, ocupaven tots els càrrecs públics.
- Els plebeus era el grup més gran, format per artesans, camperols i comerciants, no tenien drets polítics, tot i que pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit. Aquest grup va lluitar durant 200 anys per obtenir els mateixos drets que els patricis a partir del s. III aC les lleis van ser iguals pels patricis i pels plebeus, que es van convertir en ciutadans romans de ple dret.
- Els esclaus, no participaven de la vida política i no tenien cap dret.
És a dir, la república romana s'assemblava més a una oligarquia que a una democràcia.
La República es va extendre territorialment, aquesta expansió va tenir diferents fases:
- entre els anys 500 i 250 aC es va conquerir la península itàlica, van vèncer els etruscs i els altres pobles itàlics i, finalment, van conquerir els territoris dominats pels grecs del sud, és a dir, la Magna Grècia. D'aquesta manera els romans van dominar tots els territoris al sud del riu Po.
- entre els anys 264 i 46 aC es van produir les guerres púniques on els romans van entrar en conflicte amb Càrtago, van durar més de 100 anys, les dividim en 3:
1.- La primera guerra púnica (del 264-241 aC), els romans van conquerir Sicília.
2.- A la segona guerra púnica (218-201 aC), Anibal, comandant els cartaginesos van ocupar part d'Itàlia però Roma va contraatacar i va obtenir la victòria.
3.- La tercera guerra púnica (149-146 aC), Cartago va ser destruida i Roma es va convertir en la primera potència al mar Meditarrani occidental.
- entre els s.II aC i I dC les legions romanes van conquerir la península Ibèrica, Grècia, la Mediterrània oriental, la Gàl.lia, la Britània i zones d'Europa central.
Roma va passar de ser una ciutat petita a convertir-se en la capital d'un gran imperi, la raó principal d'aquesta expansió va ser el seu exèrcit. Aquest era molt poderós, format per ciutadans entre 17 i 65 anys, tots els ciutadans que eren cridats a formar part de l'exèrcit hi havien d'anar obligatoriament, en cas contrari eren considerats desertors i perdien el seu dret a la ciutadania i podien passar a ser esclaus. Formar part de l'exèrcit era un deure sagrat.
Aquesta expansió va portar a una crisi social i econòmica dins la societat romana, i el Senat no va saber com controlar totes les noves regions conquerides. Les conquestes van portar moltes riqueses però va propiciar una desigualtat social, hi va haver gent que es va enriquir amb els tresors de guerra, el cobrament d'impostos, la compra-venda d'esclaus i l'explotació de grans finques amb territoris (latifundis); en canvi d'altres es van arruinar al haver d'abandonar els seus terrenys per anar a la guerra. Hi va haver molts conflictes socials que van portar a revoltes. Per evitar tots aquests enfrontaments el Senat va donar el control als caps militars, que es van enfrontar entre ells i va donar lloc a guerres civils. Hi va haver un augment d'esclaus important que va portar a revoltes encapçalades per Espartaco.
Tot aquest malestar intern van propiciar la implementació del primer i el segon triumvirat, el govern de tres persones i, més tard el Principat, amb la desaparició de la República.
Juli Cèsar, un militar amb gran poder social entre els plebeus, va formar part del primer triumvirat juntament amb Pompeu i Craso. Va ser nomenat dictador vitalici pel Senat l'any 48 aC. Alguns senadors van veure-hi un perill, pensaven que la República desapareixeria i Cèsar es proclamaria rei, per això van decidir assassinar-lo el dia de les idus de març de l'any 44 aC. Amb la seva mort es forma el segon triumvirat amb Marc Antoni, Octavi i Lèpid.
7.1.4.- L'Imperi romà (s.I a.C- s.V d.C)
7.1.4.- L'Imperi romà (s.I a.C- s.V d.C)
Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, va vèncer el seus rivals en una guerra civil, al 27 a.C el Senat li va donar el títol d'August, que vol dir "elegit pels déus". Aquest va inaugurar un nou sistema de govern: l'Imperi que va durar fins al 476 d.C, moment en que els pobles germànics van envair Roma i van posar fi a l'Imperi Romà d'Occident.
August va concentrar tots els poders, tenia el poder judicial, polític, convocava el Senat, reunia els comicis, nomenava els magistrats i dictava les lleis; el poder militar, va ser nomenat cap de l'exèrcit amb el títol d'Imperator (emperador); el poder religiós, se l'anomenava gran pontífex, per tant, cap de l'esglèsia.
Tot i que les institucions instaurades per la República, com per exemple, el Senat, continuaven existint, no tenien el mateix poder que anteriorment.
El títol d'emperador no era hereditari però la majoria d'emperadors van ser succeïts pels seus fills.
A la seva mort els seguidors d'August van demanar que fos divinitzat, a partir de llavors tots els emperadors es van convertir en déus als que se'ls hi retia culte.
Els romans podien tenir diferents creences religioses però el culte a l'emperador era obligatori, era una manera de demostrar que eren fidels a l'imperi i al es seves autoritats.
Durant l'Imperi, Roma va continuar amb les seves conquestes, a part de sotmetre tot el Mediterrani, va controlar gran part de l'Europa continental i de la Gran Bretanya (Britania). Entre els s.I i II d.C l'Imperi va arribar a la seva màxima expansió, aquest període, que va durar uns 200 anys, és conegut com la pax romana, ja que quasi no hi va haver guerres exteriors.
Va ser una època en que es va prosperar econòmicament i es va construir una xarxa de calçades que abastava tot l'Imperi, cosa que va permetre la difusió de l'estil de vida i la llengua romana, que era el llatí, per tot l'Imperi. L'exèrcit protegia les fronteres, anomenades limes, de les invasions bàrbares, es van construir tot un seguit de muralles per marcar el territori i evitar aquestes incursions.
L'exèrcit romà en un principi estava format per ciutadans, va anar transformant-se fins a tornar-se professional al llarg del s. II i I a.C. Aquest es dividia en legions, amb 5.300 soldats anomenats legionaris, acampaven en campaments protegits per murs, fossats i torres defensives.
Els territoris que es van anar unint a l'Imperi s'organitzaven en províncies, unes 50, dirigides per un governador, aquest ajudat per funcionaris s'encarregava de recaptar impostos per mantenir les infraestructures de l'Imperi.
Aquesta unificació del territori va acabar amb la equiparació jurídica de tots els ciutadans, amb la concessió de la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi, donada per l'emperador Caracalla al 212 d.C
Eix cronològic de Roma
7.2.- La societat romana
7.2.- La societat romana
Durant l'Imperi romà hi va haver una gran desigualtat social, els rics eren molt rics i els esclaus miserables, sovint hi va haver tensions entre els diferents grups per la lluita pel poder i l'adquisició de drets socials.
El ciutadans es diferenciaven socialment segons el seu poder econòmic:
- El patricis, eren ciutadans lliures, es composava de les famílies més antigues de Roma, era l'aristocràcia romana, poseien terres i tenien privilegis de caracter polític, judicial i cultural. Se'ls considerava ciutadans de ple dret, eren nobilitas (privilegiats). El nom de patricis ve de la paraula pater (pare en llatí), fent referència al seu llinatge com a descendents dels pares de Roma. Aquests eren els únics que podien formar part del Senat, eren caps dels exèrcits, ocupaven la magistratura i alts càrrecs al voltant de l'emperador. Amb el pas del temps aquest grup va anar perdent la seva importància ja que els alguns plebeus van anar adquirint més riqueses i poder en tots els sectors socials.
- Els plebeus, ciutadans lliures que en un principi no tenien els mateixos drets que els patricis però amb el pas dels anys i les revoltes socials els van anar adquirint. A partir del s.III d. C la majoria de ciutadans lliures tenien drets polítics. Dins d'aquest grup destacaven diversos grups socials: els cavallers, comerciants, agricultors o professionals, alguns van adquirir algun càrrec intermig; els nobles, eren els plebeus més rics, economicament s'igualaven als patricis i, amb el pas dels anys, van aconseguir ocupar càrrecs importants; i els clients, no tenien llibertat econòmica, donaven servei als patricis i rebien compensacions econòmiques.
- Lliberts, esclaus alliberats que podien adquirir la ciutadania romana. Alguns amos confiaven en els seus esclaus i els hi concedien la llibertat.
- Esclaus, no eren lliures, la major part eren presoners de guerra, persones endeutades, fills d'esclaus i individus que havien estat venuts pels seus pares. Constituien la meitat de la població i feien les feines més dures, tot i que en ocasions podien ocupar altres càrrecs, com el treball administratiu o escolar. La majoria treballava la terra, el treball a les mines o fent feienes domèstiques. El seu destí depenia del seu amo, molts van ser utilitzats per distreure a la societat romana com a gladiadors, lluitaven contra altres esclaus o feres. Durant l'època de l'Imperi els esclaus van arribar a ser tractats amb gran crueltat per part dels seus amos.
Els nens de família amb certa estabilitat econòmica podien anar a escola, els nens de família rica rebien ensenyaments d'un professor particular, només un grup reduït feia cursos de nivell superior.
El paper de les dones a la societat romana.
El paper de les dones a la societat romana.
Les dones nascudes en llibertat, patricies o plebeies, eren considerades ciutadanes romanes però no tenien els mateixos drets que els seus iguals mascles. Les dones no tenien dret a vot ni a ocupar càrrecs importants en la política o l'administració, només en l'àmbit religiós ja que podien ser vestals. No eren independents, és a dir, no podien decidir per elles mateixes sinó que la seva vida estava lligada a l'autoritat legal que se'n feia càrrec, el pater familias, podia ser el seu pare, el seu tutor legal o el seu marit.
De fet tots es membres de la unitat familiar depenien del pater familias en major o menor grau, la societat romana era patriarcal, el pater famlilias tenia autoritat sobre la seva dona, fills i escalus. La familia era considerada una unitat, un colectiu, no com un grup d'individuals independents. Poques dones van aconseguir la seva independència, cosa que els homes si l'aconseguien al marxar de casa. La dona sempre pertanyia a la família d'origen, tot i casar-se podia optar al divorci. La dona romana vivia sotmesa primer a la potestat del seu pare i després a la del seu marit, als 13 anys ja es podia casar, el seu paper principal era la de cuidar de la casa i de la família. Les dones eren molt respectades a la família i participàven de la vida social.
La dona romana sempre havia d'estar sota la protecció legal d'un varó, aquesta podia ser més o menys estricte pero tenien llibertat d'actuació. Les lleis romanes protegien els interessos de les ciutadanes, aquestes podien tenir propietats i, en alguns casos, aconseguir la independència, cosa que no passava en altres societats, com per exemple la grega.
Les dones llibertes tenien quasi els mateixos drets que els lliberts mascles i que les dones lliures, l'autoritat legal era el pater familias que les havia tingut com a esclaves.
Les dones esclaves no tenien drets, igual que els esclaus mascles.
En la societat romana les dones podien treballar, tot i que sovint les dones riques no solien treballar, la resta si que ho feia, tenien diversos oficis que podien anar de perruqueres a matrones, serventes, metges, secretàries,... fins i tot podien tenir un negoci en propietat. Les esclaves sovint feien la feina que havien tingut abans de ser esclaves o segons la seva habilitat tenien una funció o una altra, fins i tot podien ser gladiadores.
7.3.- La vida quotidiana
7.3.- La vida quotidiana
Els romans eren especialistes en agricultura i el comerç, els esclaus van tenir-hi una gran importància com a mà d'obra. El conreu del blat, la vinya i l'olivera era molt important, la introducció de l'arada, el regadiu, les premses i el molí va ajudar a millorar el seu conreu i fabricació de productes derivats.
La major part dels terrenys eren propietat de families importants de patricis, tot i que hi havia terres que eren propietat de camperols lliures o soldats retirats. Es van fundar moltes vil.les agrícoles de diverses dimensions on hi havia la casa de l'amo, magatzems, cellers, premses, estables i les cases dels treballadors (esclaus). La construcció de calçades va ajudar al desenvolupament del comerç però era lent i insegur, és per això que també existia el comerç fluvial i marítim.
A les urbs (ciutats) romanes s'hi trobava l'Administració, eren lloc de residència de les autoritats i també el centre cultura, econòmic i religiós de la societat, al fòrum s'hi feien les activitats comercials i artesanals, també era el centre de la vida política i religiosa.
Durant l'època de l'Imperi es van fundar moltes ciutats, totes amb la mateixa estructura, eren ciutats emmurallades que disposaven de 4 poertes d'accés. A partir d'aquestes portes es traçaven el cardo i el decumanus, els dos carrers principals de la ciutat, aquests es creuaven al forum, al seu voltant hi havia temples, la cúria, el mercat i la basílica. Les ciutats tenien edificis públics com el teatre i les termes. Fora de les muralles hi havia el cementiri i l'amfiteatre, on hi havia les lluites de gladiadors. Les ciutats més importants tenien conduccions d'aigua i clavegueram tot i així les ciutats romanes eren poc segures i no gaire higièniques.
Roma era la capital de l'Imperi i va arribar a tenir 1 milió d'habitants era molt cosmopolita on arribaven persones i productes de tot l'Imperi.
A les ciutats hi havia 2 tipus d'habitatges:
La domus, la casa dels més adinerats, eren unifamiliars, confortables i de grans dimensions, hi havia un pati central i al seu voltant la resta de dependències.
La resta de la població vivia en insulae, edificis de pisos, normalment eren de lloguer, ala planta baixa hi havia tabernae (botigues), moltes persones vivien al mateix lloc on treballaven. Sovint s'incendiaven o s'esfondraven.
7.4.- L'art
7.4.- L'art
L'arquitectura.
L'arquitectura.
Els romans van continuar amb l'arquitectura grega però executant-la amb uns nous mètodes de construcció que els permetia que els edificis fossin més alts i sòlids. Es van crear nous instruments de mesurament i noves màquines per poder aixecar grans pesos, també van introduir el morter romà, una mena de formigó format per pedres petites compactades, evitant així la utilització de grans blocs de pedres. Al utilitzar materials pobres per al construcció, els edificis es decoraven amb marbre a l'exterior i amb pintures i mosaics a l'interior.
L'aportació més important que van fer el romans a l'arquitectura va ser la utilització de l'arc, la volta i la cúpula.
Les noves tècniques van permetre la construcció d'edificis molt grans destinats a la diversió de la ciutadania, vies de comunicació i monuments commemoratius.
Pels temples van seguir l'exemple grec de sustentació per columnes amb frontó i arquitrau, l'edifici quedava elevat sobre un podium i tenia un pòrtic d'entrada que donava a una façana principal per la que s'entrava per una. Van utilitzar els ordres grecs i també en van crear un de nou anomenat l'ordre compost on es combinava les volutes jóniques amb les fulles d'acaant corínties.
També es van construir temples circulars.
A diferència del teatre grec, el romà no es construia utilitzant una muntanya sinó que el seu suport eren unes galeries sobre arcs com les dels amfiteatres i els circs.
L'escena era la construcció més alta i tenia un decorat permanent, l'orquestra era semicircular.
Tot l'imperi es comunicava mitjançant calçades i ponts.
Els aqüeductes canalitzaven l'aigua i la transportaven a les ciutats.
Les columnes i els arcs de triomf commemoraven triomfs militars.
Els mausoleus contenien les restes de persones importants o ciutadans rics.
El circ, on s'hi feien curses de carros.
L'amfiteatre estava destinat als espectacles més violents, lluites de gladiadors amb altres gladiadors, gladiadors amb feres, sacrificis de cristians, batalles,...
Les termes o banys públics eren molt grans, a l'interior hi havia frigidarium (banys freds), caldarium (banys calents) o el trepidarium (temperats).
L'escultura
L'escultura
Els romans van seguir els models grecs, la innovació més rellevant va ser els retrats realistes que col.locaven a les escultures. Els retrats mostraven a la persona amb els seus defectes i imperfeccions, reflectien la seva personalitat i sentiments, la idea era que la persona passés a la història.
Els romans van omplir les ciutats de d'escultures d'emperadors i personatges importants de cos sencer, asseguts, nomes el cap, amb el bust o a cavall. Les escultures podien fer-se per l'àmbit familiar o públic.
Les escultures estaven fetes de marbre i de bronze.
També van fer molts relleus que representaven escenes de la via quotidiana o gestes d'emperadors, de gran importància històrica per la seva veracitat.
La pintura
La pintura
Els romans decoraven les parets de les seves cases amb pintures murals utilitzant la tècnica del fresc.
El mosaic
El mosaic
Servia per decorar les parets i els terres de les cases, s'elaboraven amb peces petites de ceràmica anomenades tessel.les, tenien formes i colors diferents. Primer es feia el dibuix i es distribuien les tesel.les formant el dibuix, després s'unien amb ciment. Les representacions podien ser geomètriques o figuratives, imitant la ceràmica.
Els romans van aconseguir realitzar escenes de gran complexitat, detallisme i color.
7.5.- La romanització
7.5.- La romanització
El llatí va ser la llengua que era utilitzada per totes les classes socials, moltes de les llengües actuals són filles del llatí. L'època d'esplendor de la literatura romana va ser durant el regnat d'August, es coneixen molts poetes romans com Virgili, Horaci i Ovidi; i filòsofs com Sèneca i Lucreci; oradors com Ciceró i historiadors com Tit Livi.
Els romans van fer una gran aportació amb la instauració del dret, tot un seguit de normes molt específiques que regulaven la propietat, l'herència, la família, el comerç,...
L'adopció del dret romà, el llatí i les costums romanes per part de la població conquerida s'anomena romanització.
7.6.- La religió romana.
7.6.- La religió romana.
Els romans van agafar la religió grega i la van adaptar a la seva societat i les seves creences, el culte es retia als temples i es feien processons, sacrificis i libacions (vessament d'un líquid com ara llet, mel,...). També es feien cultes privats dins les cases i dirigits pel pater familias. A Roma cada família tenia un larari, un altar on es retia culte als genis, lars i als penats, déus protectors de la casa; i els manes, esperits dels avantpassats..
La religió era politeista i benerava a un gran nombre de divinitats provinents de diferents regions com la grega, l'etrusca, l'egípcia,... no tenien sacerdots, eren els ciutadans amb més prestigi els que s'encarregaven de celebrar el culte als déus.
Era comú demanar la voluntat divina abans d'empedre alguna acció, això es feia als oracles, on es rebien missatges enigmatics que eren interpretats per les sibil.les. Sovint es feien sacrificis d'animals per fer contents els deus, un cop la bestia era morta se li treien les entranyes i els arúspex (endevins) les interpretàven.
A Roma era molt important el culte a la deesa Vesta (Hèstia), protectora de la ciutat, del seu culte se n'encarregaven les vestals, unes sacerdotesses que tenien cura que la flama sagrada no s'apagués, ja que simbolitzava el poder de Roma.
A partir d'August es va introduir el culte a l'emperador per a reforçar la seva figura davant dels ciutadans romans.
L'aparició d'una nova religió: el Cristianisme.
L'aparició d'una nova religió: el Cristianisme.
La costa oriental de la Mediterrània estava habitada per hebreus, aquests seguien una religió monoteista anomenada judaisme. Aquesta religió parlava d'un sol déu anomenat Jahvé i de l'arribada d'un Messies (Crist en grec) salvador que els redimiria dels seus pecats. Tenien un llibre sagrat, la Bíblia, que explicava l'origen del món, la història de la societat jueva i la seva relació amb Jahvé, també tenia els 10 manaments i els preceptes a seguir.
Al s.I d.C aquesta religió va ser adoptada pels romans i Judea es va convertir en una província romana governada per un prefecte romà, Ponç Pilat.
Jesús de Natzaret va néixer a Betlem en temps de l'emperador August, els seus pares (Maria i Josep) eren jueus que havien anat a Judea a empadronar-se, tot seguint les lleis imposades per l'Imperi romà. Quan va arribar als 30 anys va proclamar-se com a fill de Déu i els seus seguidors el van considerar el Messies que havien estat esperant.
Jesús, junt amb 12 apòstols, va recòrrer Samaria i Judea donant a conèixer les seves creences, aquestes es basàven en l'amor a Déu i al pròxim, a perdonar i a renunciar als béns materials. Tots aquells que seguissin el seu dogma es podrien salvar dels seus pecat i arribar a aconseguir la vida eterna al Paradís. Jesús proclamava una religió universal, la dirigia a tothom que en volia formar part, no només als jueus. No va ser acceptat pels jueus, que el consideràven un fals Messies.
Als 33 anys va ser detingut per Ponç Pilat i condemnat a mort crucificat a la creu. Els seus seguidors van explicar que va ressuscitar als 3 dies i després va ascendir al cel junt al seu pare. Els apòstols van continuar amb la feina de Jesús entre les comunitats jueves pero pocs es van convertir. Pau de Tar va decidir difondre la paraula de Jesús entre les comunitats no jueves, als anomenats gentils, per tot l'Imperi romà. Els Evangelis, escrits per 4 dels seus seguidors, recullen episodis de la vida de Jesús i les seves ensenyances, que van esdevenir la base del cristianisme que es va estendre per tot l'Imperi.
Els primers seguidors de Jesús es reunien en petits grups anomenats Esglèsia (reunió de tots els cristians) dirigides per una persona responsable, un bisbe, per poder ser un membre d'aquests grups s'havien de seguir unes regles que s'aprenien amb la catequesis, i també havien de ser batejats.
Amb el pas del temps el bisbe de Roma va evolucionar a la figura del Papa de Roma, cap de tots els cristians.
7.7.- La fi del món antic
7.7.- La fi del món antic
A partir del s.III d.C l'Imperi romà va entrar en crisi, les fronteres eren insegures degut als atacs dels pobles germànics. També hi va haver una crisi econòmica, hi havia una manca de mà treballadora als camps i a les mines degut a la falta d'esclaus, es van tallar les vies de comunicació i es va paralitzar el comerç. Era difícil recaptar impostos i les arques de l'estat van baixar, no es podien pagar els soldats que vigilaven les limes.
L'autoritat de l'emperador va quedar afeblida i hi van haver revoltes, els caps militars van anar agafant poder i l'exèrcit es va convertir en l'única autoritat a les províncies.
Hi va haver un empobriment de la població i una disminució del consum, la gent va deixar les ciutats i va marxar cap al camp. Va desaparèixer l'esclavitud, els camperols es va convertir en colons, conreaven una part de la terra del senyor a canvi d'una part de la collita. D'aquesta manera la propietat de la terra es va concentrar en poques mans i es va implantar el latifundisme.
El Cristianisme es va anar expandint, la crisi social va portar a un canvi de religió i molts romans es van convertir a la nova religió. Al 313 d.C l'emperador Constantí va autoritzar la pràctica lliure del Cristianisme amb l'Edicte de Milà i convertint-se al cristianisme. A finals del s.IV d.C l'emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en la religió oficial de l'Imperi.
La debilitat de Roma va afavorir l'entrada dels pobles germànics dins l'Imperi, Roma, al adonar-se que perdia el control van decidir dividir l'Imperi per defensar millor les seves fronteres.
Al 395 d.C l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus dos fills:
- A Arcadi li va donar l'Imperi d'Orient, conegut com a Bizanci, on l'emperador va mantenir la seva autoritat i es va poder defensar contra els bàrbars.
- A Honori li va donar l'Imperi d'Occident amb capital a Ravenna, molt més pobre.
Al s.V d.C l'imperi estava dividit i la part occidental va ser conquerida pels pobles germànics que es van anar instal.lant i van crear regnes independents.
L'any 476, Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, últim emperador de l'Imperi d'Occident, i amb aixó la fi de l'antiguitat i l'inici de l'Edat mitjana.
Report abuse