Embedded Files
És l'etapa més antiga de la Prehistòria: s'esten des de l'aparició dels primers éssers humans, (Homo Habilis) fa uns 2,8 milions d'anys, aproximadament, fins l'any 8000 a.C., moment en que entrem en el Neolític. Recordeu que alguns historiadors remunten l'inici als 4 milions d'anys i agafant com a referència l'Austrolopitecus com a homínid que inicia aquesta etapa. Heu de tenir en compte que entre aquests dos períodes històrics alguns historiadors també parlen d'un període de transició que anomenem Mesolític. El Mesolític començaria amb la transició del Plistocè l' Holocè, fa uns 13 000 anys, i finalitzaria amb l' aparició de les formes de vida productores, la cronologia dels quals canvia segons les regions
La paraula 'paleolític' ve del grec i està format pels mots παλαιός, palaiós: ‘antic’, y λίθος, ithos: 'pedra', és a dir, 'pedra antiga', perqué durant aquesta etapa els homes feien estris de pedra poc perfeccionats.
El paleolític es subdivideix internament en inferior, mitjà i superior, però aquestes etapes no les estudiarem per parts sinó que en farem una visió general.
B.1.- Forma de vida al paleolític.
B.1.- Forma de vida al paleolític.
Els primers grups d'homínids vivien en unes condicions molt dures, per ajudar-se els uns als altres es van agrupar i van formar tribus nòmades. Aquests grups no tenien un assentament fix sinó que es desplaçaven pel territori seguin les seves preses, per qüestions meteorològiques o per falta de recursos. Els seus habitatges eren molt rudimentaris, podien ser cabanes fetes de pals i pells o coves, sovint a prop d'un riu.
Al paleolític els homes vivien de la caça, la pesca i la recol.lecció de fruites, plantes, llenya... Com que no produien aliments encara, se'n diu que són depredadors. Dels animals que caçaven aprofitaven la carn per menjar, la pell per fer-se vestits, els óssos per fer eines, les dents, els tendons per fer cordes... Per tant, la caça era la seva activitat principal, caçàven búfals, rens, mamuts, conills, aus, rèptils... no era una feina fàcil i s'havia de fer en grups, això vol dir que necessitàven una certa organització i molta habilitat.
B.2.- El descobriment i el domini del foc.
B.2.- El descobriment i el domini del foc.
El foc el va descobrir l'Homo erectus de forma casual fa uns 400.000 anys, va descobrir les seves possibilitats i el va intentar mantenir viu, encara no sabia com fer-lo aparèixer. El va utilitzar per escalfar-se, per coure els aliments, per fer llum, per espantar les feres,...
Van ser els neanderthalis els que van descobrir com encendre el foc. El seu domini va ser una part molt important de la seva evolució.
B.3.- La fabricació d'estris
B.3.- La fabricació d'estris
El fet de poder fabricar eines és un dels trets que diferencia l'ésser humà de la resta d'animals.
Els primers estris consistien simplement en pedres tallades, trencades i esmolades amb un percutor, com per exemple còdols per aconseguir una pedra que tallés.
Més endavant van aprendre a fer bifaços de sílex, un mineral molt dur que si es pica fort es trenca en làmines i es pot aconseguir una aresta molt afilada. Picaven el sílex eliminant làmines de pedra per tots dos costats i aconseguien unes puntes molt afilades. D'aquesta manera van fabricar bifaços, eines tallades per les dues bandes, que servien per tallar altres materials, com per exemple la fusta, la carn dels animals, podien perforar óssos,...
El tall de la pedra va anar evolucionant i van construir eines molt més especialitzades, com raspadors (per eliminar les impureses a les pells), perforadors, puntes de llança. A més de la pedra, faran servir ossos i banyes per fabricar agulles de cosir, arpons...
B.4.- Creences religioses
B.4.- Creences religioses
Les creences religioses sorgeixen davant la incomprensió dels fenòmens naturals i altres misteris de la vida (la pluja, les estacions, el creixement de les plantes, les tempestes, el naixement, la mort). Per tal d'influir sobre aquests fenòmens que no controlaven, els homes i dones del paleolític invocaven les forces de la naturalesa mitjançant cerimònies rituals.
Els neanderthals van ser els primers en enterrar els seus morts junt amb un aixovar funerari format per eines, joies, aliments,...
B.5.- L'art rupestre.
B.5.- L'art rupestre.
Ja a finals del paleolític comencem a trobar mostres artístiques en forma d'art rupestre trobat a les coves. A les seves parets trobem moltes pintures, anomenades art parietal amb representacions de diversos tipus, també s'han trobat objectes escolpits en pedra, os o banyes, anomenat art moble.
Per pintar s'utilitzaven pigments d'origen vegetal, mineral o animal, com el carbó, l'argila, la sang,... és per això que els colors més habituals són el negre, el vermell i el marró.
No es considera que aquestes societats creessin art pel simple fet de dibuixar o escolpir alguna cosa per plaer. Hi ha diverses explicacions sobre els significat d'aquestes representacions artístiques:
- Simbolisme màgic/ritual, s'ha pensat que formaven part d'un ritual màgic per afavorir la caça, dibuixaven aquells animals que volien caçar.
- Simbolisme funerari/religiós, es diu que les pintures es feien als espais religiosos, és a dir, als llocs on es practicaven les cerimònies rituals, sovint a les profunditats de les coves. Es creu que els rituals religiosos els portava a terme un xaman o mag, ja que en algunes pintures apareix una figura humana que es podria identificar amb aquest personatge.
- Culte a la fertilitat, alguns símbols s'han identificat com a representacions d'homes i dones.
Tot i les diferents interpretacions, podriem dir que no en tenim un coneixement precís ni un significat concret.
L'Art Moble és un conjunt de peces fetes amb pissarra, pedra, os, fusta o calcita que tenen animals gravats o pintats, penjolls fets amb óssos,...
També trobem figures petites de dones conegudes com les Venus paleolítiques, com la Venus de Willendorf (Àustria). Segurament relacionades amb el culte a la fertilitat.
Les pintures rupestres són molt naturalistes i sovint representen animals. S'aprofitava el sortint de les roques per donar volum a les figures.
Com a pintures rupestres també hi ha perfils de mans fets amb bufador i símbols geomètrics dels quals no en sabem la simbologia concreta.
L'Art rupestre a la Península Ibèrica i Catalunya.
L'Art rupestre a la Península Ibèrica i Catalunya.
Península Ibèrica
Península Ibèrica
A la península ibèrica podem trobar moltes reperesentacions de pintura rupestre a la zona cantàbrica, on destaca la cova d'Altamira amb representacions d'animals, i a l'àrea mediterrània on els dibuixos són més esquemàtics i d'un sol color.
Catalunya
Catalunya
Les representacions més importants són un conjunt de pintures de la serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià), les imatges mostren escenes de cacera.
Activitats de repàs sobre les formes de vida al Paleolític.
Primer visiona a casa els següents vídeos i després contesta les següents preguntes:
1.- Què és el Paleolític? Com vivien els éssers humans en aquesta època?
2.- Quines aplicacions feien del foc els homes i les dones del Paleolític? Com el devien descobrir i com van aprendre a utilitzar-lo?
3.- Quin significat es dóna a les pintures rupestres?
4.- Busca a Internet una il.lustració de la Venus de Willendorf. Quines característiques observes? Quin significat li atribueixes?
5.- Ara fes un petit resum per apartats del que consideres més important d'aquest apartat (un parell de frases o tres per apartat).
Report abuse