Durant l'edat dels metalls, a l'època de bronze, cap al 2000 aC, a l'illa de Creta va aparèixer la civilització minoica. Aquesta societat va aprofitar la seva bona localització geogràfica per comercialitzar amb el Pròxim Orient i la Mediterrania Central. Les seves ciutats es caracteritzaven pels seus grans palaus i les pintures murals.

Cap al 1400 aC Creta va ser conquerida per una altra civilització, la micènica. Era una societat molt bèl.lica, les seves ciutats tenien grans muralles amb fortificacions per protegir-se i tombes monumentals. En aquest moment ja trobem escrits on ja reconeixem l'escriptura grega.

Cap al 1200 aC aquest societat va ser destruïda pels doris. Grècia va començar l'època fosca, no va ser fins al s.VIII que té lloc la primera etapa coneguda com a civilització grega antiga: l'època arcaica.

L'inici de l'època arcaica s'estableix en la primera Olimpiada (776 a.C.), moment en que Grècia surt de l'època fosca.

Des del punt de vista polític, els grecs estaven organitzats en petits estats formats per una ciutat, terres de conreu, zones de pastura i boscos, aquests estats independents s'anomenaven polis, les més importants van ser Atenes, Esparta, Corint i Tebes. Les polis eren ciutats que tenien un govern, una manera de viure, unes lleis i un exèrcit propis. Per això, se les anomena ciutats-estat. Al conjunt de territoris grecs se'ls hi donava el nom d'Hèl.lade.

Aquestes polis estaven dominades per un grup reduït de la societat, l'aristocràcia, sovint eren els propietaris de les terres que s'apoderaven del poder polític i tenien també el poder militar. La resta de la població eren majoritàriament camperols sense masses recursos, molts van decidir emigrar per poder donar de menjar a les seves famílies.

Entre aquests segles VIII i VI a.C. es desenvolupen les ciutats estats gregues i els grecs s'expandeixen per tot el Mediterrani a través de la colonització, això fomentarà el comerç i la difusió de la cultura clàssica. L'extensa costa grega i el gran nombre d'illes van fer dels grecs experts navegans, cosa que va facilitar aquesta emigració.

Aquests grups de grecs es van traslladar a zones aptes per l'agricultura i el comerç, allà fundaven una nova polis independent, tot i continuar tenint els lligams amb la polis central. Els grecs es mantenien separats de la societat autòctona però hi comercialitzaven, n'extreien matèries primeres i venien els producte que en feien. Això va propiciar l'aparició de nous rics que va contraposar-se al sistema antic on el poder el tenia l'aristocràcia.

Els territoris triats pels grecs eren accessibles per mar i es podien defensar fàcilment, havien de ser propers a territoris autòctons per poder comerciar.

Els grecs van arribar a la Península Ibèrica per motius econòmics, volien aconseguir metalls i trobar noves terres on establir el seus mercats. Amb la seva arribada van aportar coneixements d'escriptura, ceràmica, tècniques per elaborar vi i oli, i també la moneda.

Al llarg del s. VI a.C hi havia un gran malestar entre l'aristocràcia grega, els camperols i la burgesia comerciant, que va portar a un seguit de reformes socials i polítiques de les quals en destaca l'aparició de la democràcia a la ciutat d'Atenes.

Amb aquest nou sistema polític els ciutadans podien participar en el govern de la ciutat, l'assemblea de ciutadans o Ekklesia es reunia en un turó d'Atenes unes 4 vegades al mes, allà s'hi escollia un ciutadà que seria l'encarregat de presidir l'Assemblea, també anomenat magistrat, un dels més coneguts va ser Perícles al segle V a.C. En aquestes reunions s'hi feien debats on cadascú exposava el seu punt de vista i després es feia una votació, totes les decisions eren votades a ma alçada; però era diferent de la democràcia que tenim avui en dia perquè per exemple només els ciutadans d'Atenes majors de 25 anys podien participar en aquestes reunions i prendre les decisions: les dones i els estrangers no hi podien participar.

En algunes polis, com ara Esparta, la democràcia no es va implementar. A Esparta regnava una oligarquia, només governaven els millors de la polis, l'èlit guerrera, ja que es tractava d'una societat molt militaritzada. Hi va haver altres polis que en certs moments també van estar governades per tirans, uns líders que prenien totes les decisions polítiques sense tenir en compte als altres (avui en dia els hi diríem dictadors). Totes les polis defensaven el seu territori, tan de les polis veïnes com dels pobles bàrbars, és per això que els homes havien d'estar preparats per la lluita en cas de necessitat i passar a ser soldats. Els soldats grecs estaven equipats normalment amb llances i escuts molt grans i es coneixien com a hoplites.

Aquest segle també es caracteritza per la guerra entre tots els grecs unificats i els perses, les Guerres Mèdiques. Destaca la victòria dels soldats grecs, hoplites, a la batalla de Marató i la batalla naval de Salamina. Va finalitzar amb la derrota de l'imperi Persa i l'augment del prestigi de les polis gregues, amb Atenes al capdavant. Aquesta polis es va convertir en la ciutat dominant de la lliga de Delos, una agrupació defensiva de polis que pretenia defensar els interessos grecs al Mediterrani.

Esparta no estava d'acord amb l'hegemonia d'Atenes i va formar la lliga del Peloponès. Hi havia una gran rivalitat entre les dues lligues que va portar a la Guerra del Peloponès (431-404ac) que va acabar amb la victòria d'Esparta i una pèrdua del poder d'Atenes. En realitat la guerra va deixar molt afeblides a totes les polis que llavors van entrar en un període de crisis fins al període hel.lenístic.

Les diferentes guerres que es van produir durant l'època clàssica van debilitar la població, cosa que va ser aprofitat pel rei Filip II de Macedònia per atacar la societat grega. Al 338aC va conquerir la majoria de polis gregues i el va succeir el seu fill Alexandre el Gran, que va crear un imperi que es va extendre al Pròxim Orient, Pèrsia i Egipte. D'aquesta manera la cultura grega també es va extendre per tot aquest imperi, van aparèixer els regnes hel.lenístics: Macedònia, Egipte i Síria (Pròxim Orient i Pèrsia).

Alexandre pretenia difondre la civilització grega i acostar els grecs a les civilitzacions orientals. Les seves conquestes van comportar la fundacio de nombroses ciutats que es van omplir de temples, teatres i palaus a l'estil grec. Però Alexandre també es va voler acostar a les cultures orientals, va respectar les seves creences i costums i va intentar identificar-s'hi i adaptar-s'hi. Aquesta expansió de la cultura i la civilitzacio gregues es coneix com hel.lenisme.

Les ciutats gregues basaven la seva economia en l'agricultura i la ramaderia, l'activitat artesanal més important era la ceràmica, també es treballava el cuir i la llana. La mineria i el treball de les pedres era important per la construcció d'edificis religiosos. També hi havia un petit comerç a les polis i el gran comerç amb l'exterior que es feia a través del mar, com a base tenien el port del Pireu.

Les polis gregues sovint estaven protegides per muralles i tenien una estructura molt semblant:

• La part més alta era on es trobava l'acròpolis, era on es trobaven els edificis religiosos i sovint tenien muralles al seu voltant. En cas d'atac a la ciutat, els habitants buscaven refugi allà.
• La part més baixa era on hi havia les cases de la població, molt modestes, i al centre hi havia l'àgora, la plaça on es trobava el mercat i els edificis públics.

Les cases solien ser molt senzilles, tot i que les cases de la gent més adinerada eren més sumptuoses. Solien tenir una planta rectangular i tenien diferents espais: un vestíbul, un pati obert, menjador, bany, cuina... A la planta superior hi havia les habitacions i la sala de les dones i els nens. Les habitacions estaven decorades amb mosaics, murals i tapissos. Els grecs consideraven que la higiene personal era molt important, per això tenien banyeres i també banys públics, que es convertien en llocs de reunió i tertúlia.

Durant el dia la gent feia vida al carrer però a la nit els carrers podien ser perillosos i la gent es tancava a casa. La vida dels homes i de les dones era molt diferent, mentre l'home passava les estones de lleure a l'àgora, la dona es quedava tancada a casa.

No hi havia escoles públiques i només rebia educació qui s'ho podia pagar, els nens privilegiats anaven a casa d'un mestre on rebien lliçons d'escriptura, lectura, literatura, música, gimnàsia,....

Els grecs tenien els mateixos costums i formes de vida, es vestien i s'alimentaven de manera molt semblant.

Els vestits grecs eren fets de llana i eren molt amples, els homes lliures es vestien amb una túnica curta lligada a les espatlles i anaven coberts amb un mantell. Les dones portaven un peá de tela sense talls que subjectaven amb cinturons i agulles. Com a calçat portaven sandàlies, les dones podien portar sabates amb talons.

Els grecs menjaven poc, consideraven el sopar l'àpat més important del dia. Els productes més consumits eren les llenties, les faves, les cebes, la fruita seca, el formatge i el peix. La base de la seva alimentació eren els cereals: el blat i l'ordi. Els grecs adinerats celebraven uns banquets on hi anaven molts convidats, es menjava i es feia tertúlia, hi havia música i dansa, s'anomenaven simposis.

La societat atenesa no era igualitària sinó que cada persona tenia un estatus diferent segons la seva situació social i lloc de naixement. Només uns quants eren considerats ciutadans i podien votar a l'Assemblea del govern. Hi havia diferents estatus socials:

1. Ciutadans: fills de pare i mare atenesos, podien votar i tenir un càrrec públic. La gran majoria eren ciutadans pobres que exercien d'artesans i jornaleres, la minoria eren comerciants i ciutadans rics. Participaven a l'exèrcit i podien tenir càrrecs militars.
2. Mètecs: estrangers, es a dir no eren fills d'atenesos, eren comerciants i artesans, no podien participar en la política però pagaven impostos. Formaven part de l'exèrcit però sense càrrec militar.
3. Dones: vivien tancades a casa seva i s'encarregaven de la vida domèstica. No tenien dret a vot i tampoc participaven de la política.
4. Esclaus: eren el grup més gran, eren propietat del seu amo i no tenien cap dret, eren èssers inferiors. Podien treballar en condicions molt dures.

Els grecs eren politeistes, creien en molts déus que els guiaven i els ajudaven. Els déus eren antropomòrfobs, és a dir, aquests es representaven en forma humana tot i tenir un poder infinit i ser immortals. No eren éssers perfectes, tenien virtuts i defectes, passions i vicis que els acostaven a la resta dels mortals. De vegades els déus es relacionaven amb mortals i així naixien els herois: fills d'un déu i un home o una dona mortal. Els herois no eren immortals però tenien poders i capacitats molt per sobre dels humans. Alguns dels herois grecs més coneguts eren Perseo o Hèrcules.

Les històries dels déus i els herois estan recollides en un conjunt de mites i llegendes que conformen la mitologia grega. Per honorar-los es celebraven unes festes religioses, culturals i esportives als grans santuaris que ajuntaven a tots els grecs, les festes panhel.lèniques.

L'art grec serà l'origen de l'art clàssic, inspirador de molts estils artístics posteriors. Els grecs pensaven que l'home era la mesura de totes les coses, aixó ho van reflectir en les proporcions dels temples i les representacions escultòriques.

En arquitectura destaca el temple grec, la funció del qual era representar la casa del déu o deesa a la Terra. Eren edificis rectangulars delimitats per murs fets amb pedra o marbre, tot el temple estava envoltat de columnes, a sobre hi tenien un arquitrau i a sobre una teulada de dues vessants que formaven un triangle on hi havia dues façanes anomenades frontó. Els temples podien ser de diferents estils, a Grècia tenien tres tipus d'ordres :

• dòric, el temple més important d'aquest estil el podem trobar a Atenes, es tracta del Partenó.
• jònic
• corinti