Tema 5. Les primeres civilitzacions: Egipte

Dins la societat egípcia hi havia diversos grups socials molt diferenciats entre si, era una societat jerarquitzada i estructurada en forma de piràmide:

• El faraó es trobava al capdamunt de la piràmide social, era un monarca que tenia el poder absolut sobre el que governava a nivell polític, militar i religiós, era considerat un déu vivent, el fill del déu Ra sobre la terra.
• El seguien els alts funcionaris, com el visir (primer ministre), els governadors dels nomos, els comandament militars i els sacerdots. Aquests últims habitaven als temples, dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència (astronomia, matemàtiques, escriptura,...) i administraven les terres del temple.
• Tot seguit trobem els funcionaris, els més importants d’aquest grup eren els escribes, coneixien el càlcul i l'escriptura, s'encarregaven d'administrar els impostos, assegurar els treballs de construcció i irrigació, organitzaven l'exèrcit i transcrivien les ordres del faraó.
• El següent esglaó l'ocupaven els soldats, l'exèrcit, que protegia el territori dels enemics exteriors, protegien les fronteres i el comerç marítim; i preservaven l'ordre interior. El faraó era el màxim representant de l'exèrcit.
• Més avall hi trobem els artesans i comerciants, aquests feien la seva feina en petits tallers o comerços i vivien millor que els camperols. Els principals oficis es dedicaven al treball dels teixits, l'orfebreria, el cuir, la fusta, la ceràmica i els metalls.
• El grup més nombrós, era un 90% de la població, eren els camperols, homes lliures que treballaven la terra del faraó, dels nobles i del temple, havien de donar part de la collita a l'amo de les terres com a tribut. Sovint havien de treballar, obligatòriament i sense rebre cap compensació econòmica, quan se'ls hi ordenava, com ara en a construcció de piràmides, temples, dics i canals. Vivien en pobles petits prop del riu en habitatges molt senzills fets de fusta, canya i tova.
• Ja a l'últim esglaó trobem els esclaus, era la gent que estava sotmesa sota el poder del faraó i era l'únic grup social que no era lliure. Podien ser fills d'altres esclaus, presoners de guerra o persones endeutades. Normalment els esclaus construïen les piràmides dels faraons. Un esclau tenia drets legals, podia aconseguir riqueses, i rebia un bon tracte, sobretot els destinats al servei domèstic. Havien de rebre com pagament alimentació i allotjament, però també una quantitat determinada de teles, robes i oli, i podien comprar terres o ser mantinguts pel seu amo.

Els caps de l'exèrcit, els alts funcionaris, els nobles i els sacerdots eren grups privilegiats i posseïen la major part de les terres. Vivien en cases luxoses amb servents i esclaus.

La dieta alimentària de la classe popular era variada, bàsicament menjaven pa i bebien cervesa, també menjaven llegums, verdures i fruita; en poca quantitat menjaven carn. Les classes més altes tenien més accès a la carn de vaca i bebien vi.

La vestimenta era molt senzilla, els nens anaven nus fins als 12 anys, després es vestien amb robes fetes de lli de color blanc. Els homes de l'alta societat portaven una faldilla curta i les dones un vestit llarg, s'adornaven amb joies, perruques i lligadures. Les classes més baixes sovint anaven nus o amb robes amples que afavorissin el treball.

A l'antic Egipte la religió era molt importat, creien que l'univers i la vida estava governada per déus que dominaven els elements naturals com l'aire, l'aigua i el foc. La seva religió era politeista, tenien diversos déus que representaven diferents elements, sovint els representaven amb cos humà i cap d'animal. El benestar de la humanitat depenia de les divinitats, que proporcionaven la crescuda del riu Nil, controlaven les seves aigües i permetia que es puguessin realitzar els cultius. Per això, havien divinitzat els animals que els eren més útils: el cocodril, que anunciava la crescuda del riu Nil, l'Ibis, una au que atacava les serps i les eliminava, i el xacal, que netejava el riu de carronya.

Cada déu tenia el seu temple principal en una província o ciutat d'Egipte i els sacerdots lluitaven entre ells per que el seu déu fos el més influent, i revés més ofrenes i diners dels seus creients.

Els egipcis eren molt supersticiosos i acostumaven a protegir-se dels mals esperits amb amulets. Segons ells, l'home estava format per un cos i una ànima que es dividia en el ka i el ba. El ka era la força vital que desapareixia amb la mort i el ba era la part més espiritual, la que es presentava davant d'Osiris en el judici final. El ba es representa com un ocell amb el cap del difunt.

Quan el cos moria el ba anava cap a una vida d'ultratomba al regne d'Osiris. No tothom hi podia accedir, per ser acceptat el cos havia de romandre incorrupte, això volia dir que el cos havia de ser momificat. Llavors el ba havia de seguir tot un sofisticat ritual davant del tribunal d'Osiris, guiat pel déu Anubis, on es pesaven ls seves bones accions i males obres; superat el judici d'Osiris, el ka havia de retrobar-se amb el seu cos momificat.

Els cossos momificats es posaven dins d'un sarcòfag fet de fusta o pedra i eren enterrats en tombes decorades amb relleus o pintures, tot depenia de l'estatus social del difunt. Per acompanyar-lo s'hi posaven objectes personals i menjar.

A les tombes posaven un exemplar escolpit o pintat del llibre dels morts, on s'explicaven les regles de com s'havia de comportar el difunt davant del tribunal dels déus.