Tema 3. L'edat dels metalls

La metal.lúrgia va començar, igual que el Neolític, al Pròxim Orient cap al VI mileni a.C. El primer metall que es va utilitzar va ser l'or colpejant-lo en fred amb un martell fins a que quedés fi com una làmina, amb ell es feien objectes ornamentals, joies,...

L'utilització dels metalls per fer eines, armes, joies... posa fi al Neolític i obre una nova etapa de l'evolució humana, l'edat dels metalls, aquesta la dividim en 3 etapes:

• L'Edat de coure. Cap al 5.000 a.C es va inventar la forja per poder treballar del coure, aquest metall s'escalfava per poder moldejar-lo millor, com també la fosa, s'escalfava el metall fins a desfer-lo i avocar-lo en motlles per crear nous utensilis. Aquest material però resultava massa tou i els estris es deformaven amb molta facilitat.
• L'Edat de bronze. Barrejant el coure amb estany van obtenir bronze, molt més resistent; l'Edat del bronze s'inicia al voltant del 3000 a. C. En aquesta època els poblats es trobaven en turons i s'envoltaven de muralles fetes de pedra o estaques de fusta, algunes tenien fortificacions per poder vigilar. Les cases podien ser circulars o rectangulars i es feien de tova amb una base de pedra, el sostre era de palla i branques i es sostenia amb troncs de fusta.
• L'Edat de ferro. Més endavant, al voltant del 1800 a.C, a la zona d'Anatolia van començar a utilitzar el ferro. El seu ús però només es va expandir cap al segle XII a.C (cap al 1200 a.C). El seu descobriment va suposar una revolució, era més fàcil de treballar i era més dur i resistent, cosa que el va fer idoni per fabricar armes i estris agrícoles. A la vegada, la població que tenia aquest metall tenia més poder. La major part de la població tenia accés a aquest metall. Per tant aquesta edat en molts casos pertany ja a l'època antiga depenent si les civilitzacions ja coneixien l'escriptura.

La fabricació d'objectes de metall (metal.lúrgia i siderúrgia) era una activitat molt dura i difícil, les persones que s'hi dedicaven no podien fer altres coses al mateix temps. D'aquesta manera va sorgir l'especialització productiva: els treballadors s'especialitzen en una activitat i, per tant, depenien d'altres persones per obtenir allò que ells no produien.

L'especialització i la divisió del treball va portar a l'aparició dels artesans, això va donar lloc als diferents oficis: metal.lúrgic, joier, terrissaire...que produien noves mercaderies i a l'intercanvi de productes, és a dir, a l'aparició del comerç. Per facilitar el transport de mercaderies van apareixer les primeres formes de navegació a vela i es va inventar la roda, que es va utilitzar per moure carros tirats per bous o cavalls.

Així mateix, l'especialització comença generar una certa diferenciació social. Abans, les persones tenien més o menys els mateixos recursos; a partir d'ara, algunes persones comencen a acumular riquesa i poder i es distingeixen de la resta.

També sorgeix un grup d'homes armats, guerrers, per fer front a les necessitats defensives dels poblats. Però aquests guerrers també poden posar-se al servei dels més rics i privilegiats... Molt sovint, el cap dels guerrers era el cabdill o rei, que era qui governava el poblat.

Per la seva construcció només es disposava de feines rudimentàries de pedra i metall, troncs, cordes i un bon coneixement del pla inclinat (rampa) i la palanca. La tasca era molt complexa i mostra l'organització de la societat en aquesta època, posiblement hi havia algú que dirigia i una especialització dels treballs a realitzar en la seva construcció.