Per Hanna Martínez
El dia 11 de juny la Hanna Martínez, alumna de l’optativa revista, va fer una entrevista a Marissa Corredor, una professora del centre que aquest any es jubila.
Ara que et jubiles, com podries definir les teves sensacions, davant d’aquest canvi tan important a la teva vida?
Bé, doncs en tinc moltes ganes perquè he estat molts anys treballant a gust, però ara des de ja fa un parell de cursos estic visualitzant aquest moment de jubilar-me, de deixar de treballar a l’institut i que a tres quarts de set del matí no em soni el despertador.
Quants anys has treballat al Frederic Martí?
Al Frederic Martí he treballat 27 cursos i 10 cursos en altres instituts.
Quina va ser la teva primera impressió quan vas arribar al centre?
El Frederic Martí ja el coneixia per dues raons, la primera, és que jo hi vaig estudiar el BUP i el COU, és a dir, hi havia estat quatre anys com a alumna. Després pel que fa al funcionament, el coneixia molt perquè la meva parella treballava aquí, per tant, venia una mica com de tornar a casa. De tota manera, l’ambient que hi havia l’any 98, que és quan jo vaig arribar, és bastant diferent del que hi ha ara.
Què penses que fa únic el nostre centre educatiu?
El nostre centre tenia un lema de passadís que era “menys claustres i més sopars”. Hi havia molta vida de companyerisme entre el professorat perquè era una època en què els professors no tenien tanta mobilitat com aquests últims anys. Hi havia grups d’amics que fora de l'institut fèiem dinars, sopars, anàvem al cine, d’excursió… Encara que no ho sembli amb aquest lema pots crear millor relació entre el professorat.
Quina anècdota t’ha fet riure més durant la teva trajectòria?
La veritat és que no en sabria dir una, perquè jo m’ho he passat molt bé fent classe. Sí que haig de dir que aquest curs m’he trobat amb una anècdota que no m’havia passat mai en trenta-set anys de treballar, ja que que un alumne va entregar l’examen i la “xuleta” en un mateix lot. Em va fer riure molt i encara me’n fa ara.
Quina és la lliçó més important que has après com a docent?
La lliçó més important que he après és que els alumnes que tenim sempre són joves, sempre tenen entre 14 i 18 anys. Per tant, sempre et poden ensenyar coses des de la seva joventut; però una de concreta tampoc te la podria dir.
Hi ha alguna paraula o expressió que consideris que defineix la teva manera d'ensenyar?
Jo crec que la majoria d'alumnes estan d’acord amb mi que soc estricta perquè m’agrada complir les normatives. Quan entro a la classe vull que tot estigui ordenat. Hi ha companys de feina que em diuen que ja no ho soc tant, llavors imagina’t com era de més jove. Tanmateix, si haig de dir que la meva assignatura o la meva nota ha sigut decisiva, crec que no, ja que en 37 anys no he impedit que cap alumne fes el que volia fer i seguís el seu camí.
Quin consell donaries als teus companys que continuen treballant?
Que hi posin molta energia i molta il·lusió, i que quan les coses es posin difícils tirin d’imaginació, d’esforç i de treball. No hi ha una solució màgica, si volem que les coses ens surtin bé, s’ha de treballar.
Quin tipus d’activitats consideres més efectives per aprendre?
Les activitats han de ser variades no poden ser monòtones. A mi em fa gràcia que els alumnes de 4t A en el discurs de final de curs repassin activitats i coses que han fet a l'institut i posin: “també hi ha els vídeos educatius que ens posen els professors i que tots sabem que ho fan perquè estan cansats”. Diuen també que ells estan encantats amb els vídeos… La qüestió és que durant la classe es pugui mantenir l’atenció dels alumnes.
Què penses sobre l'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament?
Que ha d’estar controlat, no hem d’abandonar la llibreta ni els llibres en paper. Per tant, les activitats han d'estar equilibrades. Es pot fer servir l’ordinador, ja que hi ha eines molt bones i potents. Quant a la intel·ligència artificial, els professors hem de ser conscients de no posar cert tipus de treballs, ja que és difícil valorar si l’ha fet l’alumne o una altra eina.
Comentari Marisa:
Us volia dir que estic molt contenta amb aquesta revista “Punts suspensius 3.0” que heu creat aquest curs. Heu fet una molt bona feina, ja que l’hi heu donat un tomb per fer-la entrar al segle XXI. Bon estiu a tots i a reveure.
Per acabar, et volem donar les gràcies per col·laborar amb nosaltres. Els alumnes i les professores de la revista et desitgem de tot cor que siguis molt feliç en aquesta nova etapa de la teva vida. Fins aviat, Marisa.
L’ 11 de març de 2025, els alumnes de l’optativa de revista vam anar a l’Ajuntament a fer-li una entrevista a l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán Morales. Ens va dedicar 1h del seu temps, ens va respondre totes les preguntes i es va mostrar molt propera amb nosaltres. Ella és l’alcaldessa des de l'octubre de 2024, abans treballava com a mestra d’educació primària.
Estàs orgullosa de ser la primera alcaldessa de Palafrugell? Per quins motius?
Evidentment, sí, n’estic orgullosa. És una satisfacció personal poder ser la primera, i al final sempre quedaràs a la història local. No és una novetat, d’alcaldesses n’hi ha hagut moltes, però no en municipis grans. Si més no a la comarca, on hi ha alcaldesses és a pobles petits. A un poble tan gran com Palafrugell no n’hi havia hagut. Palamós sí que havia tingut, en el seu moment, una alcaldessa, fa anys. Aquest és un municipi important, d’envergadura, i per a mi és un repte estar a l’alçada, sobretot perquè hi ha molta gent que segurament et posa expectatives. Però jo crec que això ja està molt assumit, que les dones hem d’estar en llocs de lideratge i en poders de decisió.
Jo acabo de fer 34 anys i quan vaig agafar el càrrec d’alcaldessa en tenia 33. Crec que, sobretot, se’m posava en dubte per la meva joventut. I, a més, perquè jo no vaig ser escollida a les urnes. Tot i que estava a la llista i era la número dos durant dues legislatures, el 2019 i el 2023, però a mi ningú m’havia votat directament, havien votat en Juli, i en Juli és tota una institució com a alcalde a Palafrugell per tots els anys que hi ha estat. La gent el valorava com a molt bon gestor, i llavors devien pensar: «ostres, ara en Juli marxa i entra aquesta nena...». Jo crec que és aquí on m’he sentit més qüestionada o posada en dubte, pel fet de ser jove, no tant per ser dona. Jo crec que la gent ja ho té assumit: que sigui home o dona, tots dos poden estar al càrrec.
Per què et vas presentar a alcaldessa?
Jo no em vaig presentar com a alcaldessa. És el que us deia abans: jo estava a la llista d’en Juli Fernández pel partit del PSC. M’hi vaig presentar el 2019, que vam quedar a l’oposició, i m’hi vaig tornar a presentar amb en Juli com a cap de llista el 2023. En les dues ocasions, anava de número 2. Per tant, evidentment, la gent pot entendre que podia ser el relleu, però jo mai vaig decidir presentar-me com a alcaldessa. Ha sigut més que m’ha vingut, m’ha caigut a sobre. Quan hi ha les eleccions a la Generalitat de Catalunya, el president Illa reclama en Juli per anar al seu equip com a secretari general d’Economia, per a ell és una oportunitat personal i professional, i ell en tenia moltes ganes.
I ell em planteja: «Escolta, tu estaries disposada a estar al capdavant, a agafar l’alcaldia de Palafrugell?». I jo, bé, m’ho penso una setmana —no gaire temps, perquè tot anava molt ràpid, era el mes d’agost—, i en aquell moment vaig dir: «Va, sí». Igual que ell aprofita aquesta oportunitat per anar a la Generalitat a treballar, jo també em dic: «Escolta, l’oportunitat d’agafar l’alcaldia de Palafrugell et passa per davant; si no l’agafes ara, possiblement ningú t’esperarà perquè et presentis a les properes eleccions, que són el 2027».
Ara, en principi, si tot va bé i a nivell personal no hi ha res, doncs el 2027 sí que em presentaré per liderar la llista del PSC amb el meu equip. Però jo mai em vaig presentar el 2023 com a alcaldessa, sinó que va ser perquè l’alcalde era en Juli, i a mi m’ha vingut i l’he agafat amb molta il·lusió.
Ens podries explicar de manera senzilla i planera en què consisteix la teva tasca com a alcaldessa?
A veure, de manera senzilla és complicat d’explicar. Sobretot es tracta de planificar el que s’ha de fer a Palafrugell. Jo diria que tenim dues tasques, els polítics: una és atendre el dia a dia, els problemes que van sorgint. Per exemple, el cap de setmana passat hi va haver una ventada i totes les incidències que van sorgir les vam haver de reparar. Fins i tot el problema d’una persona que té un problema al seu carrer, o un problema d’habitatge... És a dir, solucionar els problemes del dia a dia.
I després, una segona part, que jo crec que és la més important i que hem de fer, perquè aquesta del dia a dia estaria coberta, encara que no hi fóssim els polítics. L’ajuntament té treballadors, i són ells els que resolen les incidències: hi ha la policia, que és la que contesta el telèfon, i després hi ha l’àrea de serveis, que talla els arbres i recull i neteja les papereres. Aquesta feina es continuaria fent possiblement sense polítics.
I després hi ha l’altra, que és la més important, i per la qual estem els polítics: és per planificar el futur i dir quins projectes i inversions importants s’han de fer al municipi a curt termini —és a dir, per a l’any que ve— i a llarg termini. Si volem que al 2040 hi hagi 100 habitatges per a joves a preu assequible, això no ho farem d’un any per l’altre, ho hem d’anar planificant, hem de comprar terrenys, hem de fer tals o quals inversions, hem de demanar aquesta subvenció, etc.
Per tant, jo diria que tinc dos feines: una que és atendre el dia a dia i intentar solucionar els problemes petits que té la gent, i després planificar a llarg termini projectes per Palafrugell i imaginar-nos quin Palafrugell volem.
També hem d'analitzar molt bé les dades de naixement, de l’arribada d'immigració, de fluxos turístics, d’envelliment de la població. És a dir, quines necessitats tindrem per estar preparats per al canvi climàtic, per exemple. Hi ha tantes coses que hem d’anar analitzant i imaginant, amb les dades que tenim, què podrà passar, i anar-nos preparant per al futur.
Com creus que pots inspirar les dones a entrar en la política local?
Mira, aquesta és una de les coses que més il·lusió m’ha fet, sobretot amb el col·lectiu de noies joves com vosaltres i nenes fins i tot més petites. El fet de tenir contacte amb diferents escoles i que els ha fet molta il·lusió que hi hagués una dona liderant el municipi.
Penso que inspirar es fa fent i demostrant que realment et mereixes el lloc que t’han atorgat. A nosaltres, els polítics, la ciutadania ens ha donat la seva confiança i, per tant, doncs, cal seguir mereixent-la i demostrant-ho.
Així doncs, el que he de fer és treballar molt i demostrar a tota la gent que potser em posaven en dubte. , M’agradaria que la ciutadania pensés de mi: "Ostres, ho ha fet bé i ha estat al peu del canó i a l’alçada que se li demanava", i que a les properes eleccions em tornin a votar, i que això pugui significar, per totes les noies i nenes del municipi, de dir: “ si jo faig la meva feina ben feta —no vol dir ni millor ni pitjor que un home, sinó que la faig ben feta—, puc arribar allà on vulgui i guanyar la confiança de la gent”.
Quins són els teus objectius principals com a alcaldessa de Palafrugell?
Penso que a nivell cultural hem de fer un salt qualitatiu i posar la cultura en valor. Aquest seria un dels principals objectius que tinc abans d’acabar el mandat.
I llavors, el poder anar fent les inversions pertinents, sobretot en l’esport. Penso que és molt important que tots els nois i noies, l’esport de base, tingueu espais adequats per poder fer els entrenaments. Perquè, al final, si feu esport vol dir que esteu socialitzant, que esteu actius físicament, que és importantíssim també per temes de salut, que no esteu allà tancats a casa vostra tot el dia. Però ho heu de fer amb les condicions que toquen. Per tant, fer inversions especials en equipament esportiu també és una de les potes en què hem d’actuar.
Després, a nivell social també hi ha molta feina, el que passa és que és més lenta. És el tema de l’habitatge, i vosaltres ho tindreu complicat perquè els preus estan molt cars, hi ha poca oferta d’habitatge, i hem de fer que les administracions públiques puguin oferir-vos pisos per viure, perquè pugueu independitzar-vos i perquè no hàgiu de marxar de Palafrugell.
El que m’interessa és que la gent jove preparada, amb estudis, us pugueu quedar al municipi i pugueu fer els vostres projectes de futur aquí. I que no us n’hàgiu d’anar a viure a un altre poble perquè resulta que Palafrugell és un poble turístic i els preus de l’habitatge estan disparats, i aquí no podeu desenvolupar el vostre projecte de família ni independitzar-vos.
Per a mi, serien aquestes tres potes: cultura potent, equipaments esportius i habitatge per la gent jove.
Què t’ha inspirat a entrar en la política?
Mira, jo mai m’havia fet el càrrec que podia arribar a ser alcaldessa. El 2019, quan vaig dir al Juli que podia comptar amb mi, mai ho vaig pensant en arribar a ser alcaldessa. En aquell moment, no era el meu objectiu.
Sí que havia estat força activa políticament a la universitat, amb diferents grups. Hi va haver un moviment estudiantil que vosaltres no recordareu, el 15-M, durant el qual els joves vam sortir molt al carrer a reivindicar drets civils, sobretot el dreet a l’habitatge. En aquesta època hi havia molts desnonaments. Hi havia crisi econòmica, a la gent li costava trobar feina. Si ho pregunteu als pares o ho busqueu per internet, veureu que la gent jove dormia a les places, acampava davant de l’ajuntament, davant dels governs, i es passaven dies i dies allà fora dormint en tendes, al terra. Jo, en aquell moment, estava a la universitat, a Girona, i vam estar presents en moltes d’aquestes manifestacions. Es va fer fins i tot alguna tancada a dintre de la universitat. A part, vaig tenir un professor que es diu Xavier Besalú que ens feia reflexionar moltíssim sobre diferents fets socials i històrics.
També havia estat als Estats Units, fent el primer de batxillerat, que allà totalment és diferent, hi havia una classe que en dèiem “Government” i que ens fèien fer com si fóssim polítics del govern d’Amèrica, preparar debats i coses així, la classe era molt dinàmica. Això m'agradava i se'm donava bé. Per ser polític has de saber parlar en públic.
Com has viscut la transició de ser regidora a convertir-te en alcaldessa?
Amb molt de vertigen, la veritat. Quan va sorgir la proposta em va fer por perquè una cosa és ser regidor, que és exigent, però bé, és limitat o té una parcel·la petita Quan em diuen de ser alcaldessa era al mes d'agost i al setembre ho vam començar a lligar. Setembre, octubre i novembre són els mesos que hi ha més activitat a Ajuntament, no al municipi, però a l'Ajuntament s’han de preparar els pressupostos, és quan preparem les taxes i ordenances fiscals, el que cobrem al ciutadà, hi ha moltíssims plenaris, etc. Jo no havia fet mai cap pressupost a la meva vida i el pressupost de l'Ajuntament de Palafrugell són 45.000.000 d'euros, i això són molts de zeros!
Tot això va ser un aprenentatge molt i molt gros en poc temps. Vaig haver d'aprendre una gran quantitat de coses, de conceptes, informació, entendre com funcionava l’Ajuntament en global. Durant dos mesos gairebé no vaig dormir. Primer per falta de temps, perquè quan sortia d'aquí necessitava anar-me'n a casa i preparar-me, estudiar, llegir i saber de què m'estaven parlant, i després pels nervis, perquè ho vols fer bé, tenia molta pressió a sobre, però vaig tenir tot l'equip que em recolzava, em van donar molt de suport. Per una banda estava molt contenta i molt motivada, a mi aprendre coses m'agrada molt, però per l'altra, per dintre passant-to malament, dient-me que no podia fallar, amb molta pressió a sobre. Ara estic súper bé, tranquil·la, però els primers mesos van ser molt durs.
Tens alguna nova idea per ampliar l’oferta d'activitats pels joves?
Jo penso que l’oferta pels joves és prou bona, tot i que ens costa arribar a alguns públics. Hi ha unes edats, possiblement la vostra, aquesta dels catorze fins als disset o divuit, que encara no podeu entrar a alguns locals i que us trobeu en una mena de llimb. També teniu gustos i caràcters molt especials. Ens costa molt com a Ajuntament trobar quina oferta us podem oferir perquè us hi i enganxeu i us agradi, i hi aneu. Perquè sou massa grans per a depèn de què i massa petits per a altres coses, i és aquella edat que costa trobar els espais.
Però jo penso que les places i els parcs són els espais on els joves han de ser, i moltes vegades la gent es queixa de que “hi ha molts joves parlant, és que hi ha joves menjant pipes”, és que és on han d’estar, als parcs, a les places, quedar amb els amics i xerrar fins que es fa fosc. Un dels projectes que tenim és recuperar Els Ametllers, on hi ha l’espai jove i ara està en molt males condicions, encara que sigueu joves no teniu perquè tenir goteres o no tenir calefacció o finestres que no tanquen bé. Escolta, que els joves esteu bé a qualsevol lloc i que normalment seieu per terra de qualsevol manera, però han d’estar les coses dignes i en bones condicions. Per tant, a final d'aquest any volem recuperar tot l’espai de dalt de Els Ametllers, fer-hi una bona sala per fer concerts de petit format, ben insonoritzat, amb bones condicions i que també sigui un espai polivalent.
Com és el teu dia a dia com a alcaldessa?
Jo normalment arribo aquí a l’Ajuntament a les vuit i mitja, surto entre les dues i les tres. Durant el dia tenim diferents reunions, tant amb els tècnics com amb els ciutadans o entitats que em venen a veure per explicar-me diferents temes, per planificar i anar fent seguiment. Les trobades amb els ciutadans són a les tardes, sobretot cap al final de la tarda, cap a les set o les vuit és quan tenim reunions amb les entitats, perquè la gent durant el dia treballa. Llavors hi ha dies que tenim plenaris o les comissions informatives, quan ens trobem amb l'oposició i els presentem els diferents temes que hem anat treballant, en fem un parell de cops al mes.
A part, els caps de setmanes hi ha actes. A les tardes, quan no tinc reunions, el que faig és sortir amb els diferents regidors a voltar pel carrer, a vegades amb el regidor de comerç a visitar el diferents comerciants, amb els regidors de barri anem a veure els diferents barris, comprovar en quin estat estan, com estan els parcs, com estan els carrers. Anar voltant, això s’ha de fer perquè no ens podem adormir, cal que estiguem al dia del manteniment, anar voltant i trepitjar el carrer. Perquè durant el dia, els matins, me'ls passo tots al despatx, és un continu de reunions, correus o signar documents. Això tanca molt i intento buscar temps a les tardes per trepitjar carrer. Per exemple ahir a la tarda vam anar a Tamariu, a la urbanització d’Aigua-Xellida, a veure la situació d’un carrer, perquè un ciutadà ens informava que una vorera està molt malament.
Si no fossis alcaldessa quina professió haguessis volgut triar?
Jo soc mestra, era el que estava fent abans d’entrar en política, i per tant és el lloc on tornaria. Després, projectes d'emprenedoria, vaig estar amb el meu germà fent un food truck, vam estar durant quatre estius portant-lo, per tant qualsevol coseta que pogués ser un projecte d’emprenedoria també m’agradaria, però sobretot tornaria a ser mestra. Quan acabi l’etapa d'alcaldessa tindré el meu lloc a l’escola.
Per Marina Varela i Daniela Guzmán
El dia 26 de març, des de l'optativa de revista, la Marina Varela i la Daniela Guzman van fer una entrevista a en Lluís Batlle sobre com era l'institut abans. Vam triar aquest professor perquè és el més veterà del centre.
Què et motiva a continuar ensenyant després de tants anys?
La motivació més gran és que sempre t'has de preparar les classes i sempre estàs aprenent alguna cosa, i això potser és el que més m'agrada.
Tens alguna anècdota especial que recordis amb afectes?
N'hi ha moltes, però el que sí que recordo d'aquí a l'institut, és que hi havia molt de canvis, hi havia moltes vagues, hi era molt diferent a ara, recordo que preparàvem pancartes i sortíem al carrer amb els professors, no és com ara que quan hi ha vaga ens quedem a casa.
Quines matèries o habilitats creus que s'haurien d'ensenyar més a l'escola avui en dia?
Més que res, mantenir la part manual, no tantes pantalles, penso que predomina massa tot el tema digital.
Hi ha les mateixes assignatures?
En general, potser sí, el que passa és que no triàvem tant al batxillerat i teníem més matèries troncals, sí que n'hi ha algunes que han passat a ser voluntàries, com per exemple la religió o ètica.
La relació entre els alumnes i els professors ha canviat?
Jo crec que no massa, perquè sempre hi ha hagut qui et cau més bé i qui no, crec que en aquest sentit no ha canviat.
Els espais de l'institut són iguals que abans?
Això sí que ha canviat molt, quan jo vaig venir feia poc que funcionava l'institut, i només era un rectangle, no hi havia ni el pavelló, que el van fer després, però sí que hi havia un menjador que ara no existeix. També hi havia un edifici on ara hi ha la pista de bàsquet, la paret del qual donava a l'estadi i allà es va construir el menjador, però al principi no hi havia ni menjador ni porxo, per això el famós subterrani de què parlem era el que fèiem servir de pati cobert quan plovia. El primer gimnàs que vam conèixer estava on ara és l'aula magna, on hi havia espatlleres per fer educació física.
Quina funció ha tingut el soterrani a l'institut?
Era el pati cobert, on aparcàvem les bicicletes, no era massa alt, fins i tot abans d'haver-hi el menjador el conserge hi tenia muntat una espècie de minibar, on tenia refrescos, llaminadures, patates a l'hora del pati, etc. En una part del soterrani hi havia la casa on vivia un dels conserges.
Qui era el conserge? Te’n recordes del nom?
N'hi havia dos, un es deia Gonzalo, em sembla, el que sí que sé que havien sigut guàrdia civil tots dos.
Has estat alguna vegada al soterrani? Sí
Ens podries explicar una mica com és?
S’aprofita per a passar alguns tubs, també serveix de magatzem, hi ha un mini taller, però principalment per guardar coses.
Quin canvi destacaria sobre l’àmbit educatiu d'aquest centre?
Em sembla que el més important és la diversitat, a la meva època a tothom el tractàvem per igual i potser aquest és un dels canvis més rellevants que podríem destacar.
Si poguessis donar un consell als professors d'ara, quin seria?
Mantenir el respecte entre els companys, que a vegades això es fa difícil, i el fet de poder treballar conjuntament, que això és la base real perquè de veritat funcioni bé un institut.
Per Wissal Benbrahim i Roeya el Koumairi
El passat dia 24 de març la Roeya i la Wissal, alumnes de l’optativa de revista, van fer una entrevista a la Rosa Angulo, ja que aquest curs es jubila.
Hi ha alguna paraula o expressió que consideris que defineix la teva manera d'ensenyar?
Vull pensar que és rigor. La matèria que ensenyo em desperta passió perquè m’agrada molt, per tant, serien aquestes dues paraules: rigor i passió.
Quin consell li donaries a algú que vulgui ser professor/a de llengua castellana?
Que li agradi molt el que ha de transmetre, perquè és una part molt important. Que s’ho passi bé a l’aula amb els seus alumnes. Si això t’agrada, si la teva feina t’agrada, la resta pot canviar, poden canviar els plans educatius, poden canviar els centres on vas a treballar, poden canviar els companys de feina… Però la feina d’aula té aquestes dues potes importants, que són que t’agradi el que ensenyes i que t’agradi estar a l’aula amb els alumnes, això és el més important.
Hi ha alguna anècdota divertida que hagis viscut amb els teus estudiats?
Jo diria que tot sovint hi ha anècdotes divertides, perquè com que els professors de llengua i literatura hem de corregir redaccions i els alumnes a vegades sou una mica agosarats a l’hora d’escriure, tot sovint s'escapa algun somriure o alguna rialla, ja que les expressions o el vocabulari que utilitzeu sovint són curiosos, sorprenents, surrealistes... això m’ha passat sovint, penso que a tots els professors de llengua literatura ens passa sovint.
Què penses sobre l'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament del castellà?
En l’ensenyament del castellà en concret, penso que no hi ha una afectació diferent del que és per qualsevol assignatura, les noves tecnologies són un gran avenç tecnològic, això és clar, però em sembla que som una mica víctimes de la novetat. Espero que amb el temps es puguin adequar millor a l'aula i als alumnes, són recursos útils, però no sé si els fem servir adequadament. A més a més, amb l’última incorporació de la intel·ligència artificial, a mi em fa preocupar, ja que això implica que hi ha alumnes que ni tan sols llegeixen i ja directament demanen al ChatGPT que els redacti la informació i ja se salten fins i tot el pas de buscar fonts d’informació i de seleccionar i fer ni que sigui copiar i enganxar, o sigui que em preocupa com es fan servir, però espero que sapiguem trobar una solució a aquest tema.
Com ha canviat l'ensenyament de la llengua castellana des que vas començar fins ara?
Els canvis que a mi m’han preocupat són el que han estat causats pel Departament d’Ensenyament, no per l’assignatura en si mateixa. Hem incorporat qüestions que poden ser interessants, com ara valorar l’expressió oral, que ara es té més en compte que quan vaig començar, això penso que és positiu. També hem incorporat elements audiovisuals a l’aula i tot això em sembla positiu, però, en canvi, hi ha altres qüestions que estan per sobre l’assignatura que venen per part del Departament, com són les diferents reformes que s’han anat fent a la matèria, però en el mateix sentit que totes les matèries s'han vist afectades, i no acabo de veure que tots aquest canvis siguin a millor. En aquest sentit, no soc gaire optimista.
Si poguessis canviar alguna cosa en el sistema educatiu, què canviaries i per què?
Del sistema educatiu, així, de manera global, la llista podria ser molt llarga, no sabria per on començar. Jo penso que cal recuperar la cultura de l’esforç, seria important deixar de menysprear l’ús de la memòria, perquè si perdem la memòria ens perdem una mica a nosaltres mateixos. Hem de recuperar el valor dels continguts com a base per anar incorporant els coneixements, posteriors, de manera que això et permet establir relacions, desenvolupar l’esperit crític.
Tens algun escriptor o escriptora preferit que t'hagi inspirat tant en la teva vida personal com professional?
Hi ha molts escriptors, molts, evidentment, per algú que ha fet filologia és fàcil que et vinguin un grapat de noms al cap. Dels clàssics, penso en la biografia de Cervantes, que és un cant de llibertat a la vida, a l’aventura, i també la seva obra. A part, els poetes contemporanis, com Àngel González, per exemple, i, naturalment, escriptores, com Emilia Pardo Bazán, com a dona i com a escriptora ha sigut una figura molt rellevant. Com a dones del segle XXI, necessitem tenir referents sòlids com ella.
Quin valor té per a tu la literatura en el desenvolupament d'una persona?
La literatura per a mi és una forma d’art, i per a mi l’art és una forma de cuidar les nostres emocions i també de conèixer el món, de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Per a mi la literatura és un plaer i una forma de créixer i evolucionar, no sabria dir quantes virtuts té la literatura per a mi, forma part de la meva vida i m’agrada pensar que forma part també de la vida de molts alumnes, perquè a tots els grups hi ha alumnes que gaudeixen de la lectura.
Quin consideres que ha estat el repte més gran que has enfrontat com a professora de llengua castellana?
El repte més important és assumir la frustració de constatar que no pots arribar a tothom, és impossible, m’agradaria pensar que la feina que faig a l’aula la faig prou ben feta per arribar a tothom, però això no és així i és un repte millorar per intentar fer la feina ben feta i que arribi al màxim d’alumnes, aquest és el repte.
Quin llegat t'agradaria deixar com a professora i quin creus que ha estat el teu major assoliment en l'ensenyament?
Vull pensar que la meva feina ha estat important, més que important vull pensar que, pels alumnes, en algun moment, la meva feina pot ser com un petit far que de tant en tant emet una llum que t’ajuda a distingir alguna cosa en la foscor. Vull pensar que en algun moment això s’ha produït, no en tothom, com us deia abans, perquè saps que no pots arribar a tothom com a docent. Vull pensar que he col·laborat a millorar el coneixement de la llengua, de l'expressió oral i de l'expressió escrita, això sí, però sobretot vull pensar que som un model pels alumnes, que en aquesta etapa sou joves i esteu en un moment de creixement, això és més important. M’agrada pensar que jo encara tinc contacte amb alguns exalumnes, sobretot amb alguns amb qui hem establert un lligam especial i que al llarg dels anys ha evolucionat la relació, de docent i alumne hem passat a ser amics, i això per a mi és important, pensar que aquesta relació ha anat més enllà de l’estricta estona d’aula.
Quin consell donaries als joves d’avui en dia?
Potser els diria que en el viatge que esteu començant sigueu valents i trieu bons companys de viatge, deixeu-vos acompanyar per la bondat i per la bellesa, per a mi això seria clau, m’agradaria poder dir això als alumnes.
Quina classe creus que guanyarà?
Hi ha 3 classes empatades
En què us heu fixat més a l’hora de valorar?
Originalitat, si tota la classe participa, si és de creació pròpia i la posada en escena, és a dir, si ballen o no.
Com es pot reforçar un barret perquè sigui més resistent i durador?
Cartolina i uns suports de cartó.
Com veieu el disseny dels barrets dels altres grups, us han agradat?
La part d'originalitat estava molt bé en tots els grups, però es pot millorar la confecció.
Penseu que us mereixeu el primer premi? Per què?
Sí, perquè ho hem fet amb material reciclat.
Quines eines són imprescindibles per confeccionar un barret de Carnestoltes?
Les eines imprescindibles per confeccionar un barret són les tisores, cola, retoladors, llapis de colors, cúter…
Com es pot reforçar un barret perquè sigui més resistent i durador?
Es pot reforçar gràcies a la silicona calenta, cartró, cinta, etc.
Com veieu el disseny dels barrets dels altres grups, us han agradat?
Els veiem pitjors que els nostres. Els que menys ens han agradat són els de la classe C (1r C) i els que més ens ha agradat són els de 3r A.
Quins tipus de teles reciclades (roba vella, sacs, retalls) es poden fer servir per decorar barrets?
Es poden reutilitzar les ampolles de plàstic, bosses de xarxa…
De quina manera es poden aprofitar cartons o caixes per confeccionar barrets amb formes creatives?
Jo crec que depèn del barret.
LAIA CERVANTES: «He tingut alumnes molt xafarderes a les quals els encantava saber coses de la meva vida personal»
Per Aina Frigola Contreras
Laia Cervantes és una de les professores de l’institut Frederic Martí que imparteix classe de les assignatures de Física i Química i Biologia. En aquesta entrevista, que li ha fet l’Aina Frigola de 3r D el dia 15 d’octubre de 2024, hi podem trobar preguntes, tant de la seva vida personal com professional.
Com vas descobrir que volies treballar de professora?
Doncs mira, jo vaig fer la carrera de Biotecnologia i vaig estar molts anys en un laboratori fins que em vaig adonar que el que m'agradava era ensenyar.
Quant de temps has treballat en aquest centre?
He treballat en aquest centre dos anys.
Quins són els teus objectius?
Com a objectiu personal: intentar créixer, dedicar-me temps, ser el màxim de bona persona que pugui i ser bona mare. I com a objectiu professional, intentar ajudar els meus alumnes el màxim possible i que aprenguin alguna cosa.
Com és la relació amb els altres professors de l’institut?
Molt bona, suposo que no amb tots perquè encara hi ha algú de molt nou, però crec que en general està bé.
Si poguessis tornar enrere en el temps quin consell donaries al teu jo més jove sobre l’ensenyament?
Doncs que continuï amb el mateix caràcter i que tot es pot aconseguir.
Podries compartir alguna anècdota divertida de les teves classes?
Divertida no me n'ha passat cap, però he tingut alumnes molt xafarderes que els encantava saber coses de la meva vida personal.
Què et fa gaudir més quan ensenyes?
Quan hi ha una classe amb molts alumnes que fan moltes preguntes encara que no tingui res a veure amb el tema, i que tenen molta curiositat i que segueixen el fil a la classe.
Quins són els conceptes que els estudiants solen trobar més difícils?
Tot el que hagi de veure amb càlculs varis.
Com abordes les diferències del nivell o interès entre els alumnes en una mateixa classe?
Com bonament puc.
Hi ha algun alumne que sàpigues que s’ha interessat per estudiar carreres de ciències gràcies a les teves classes?
La veritat és que m’agradaria molt! Però que jo sàpiga no hi ha cap alumne que hagi triat ciències només per mi.
Marisa Corredor: “Fa vint-i-set anys que estic al centre”
Per Hanna Martínez
Marisa Corredor és professora de l'institut Frederic Martí Carreras des de 1998. Igual que la seva mare i la seva àvia, va optar per la docència, tot i que ella va escollir anar pel camí de la Física i la Química, ja que aquesta carrera li agradava bastant. Així ho explica en una entrevista a Hanna Martínez, alumna de 3r C, el dia 19 de novembre de 2024.
Quants anys porta al centre?
Aquest any farà vint-i-set anys que estic al centre.
Quan va descobrir la seva passió per aquestes ciències?
La meva passió és l'educació. Quan era petita jugava amb les nines, posant-les a classe. La meva mare era mestra i la meva àvia també, per tant, va ser com un procés natural i va arribar un moment en què vaig decidir si fer Magisteri o fer una llicenciatura i em vaig decantar per aquesta última opció. El que sí que sabia, però, era que em volia dedicar a l’educació.
Quina ha estat la seva trajectòria acadèmica i professional fins a arribar a ser docent?
Jo vaig estudiar BUP i COU que era l’equivalent a l’ESO i el Batxillerat actuals i llavors vaig fer els 5 anys de la llicenciatura en Ciències Físiques a la UAB.
En acabar vaig començar sent professora substituta a l'institut de Palamós, vaig estar un any a Girona i 8 anys a l'institut Puig Cargol de Sant Antoni de Calonge. Finalment, vaig venir aquí a l'institut Frederic Martí Carreras, on em jubilaré al final d’aquest curs.
Algun alumne que sàpiga s'ha interessat per estudiar carreres científiques gràcies a les seves classes?
Sé que hi ha alguns alumnes, no gaires, que han estudiat Física. Ara mateix no recordo els noms, però sé que pocs, perquè és una carrera molt exigent. D’alumnes que han estudiat altres carreres científiques com Química o Biologia n’hi ha molts, el que no puc assegurar és que sigui gràcies a les meves classes. De tota manera, m’agradaria pensar que sí.
Quin consell li donaria a un estudiant que vol dedicar-se a la Física o la Química?
Són graus universitaris on s’ha de treballar de valent, però si en tens ganes són carreres molt interessants i amb molt de futur.
Quina és la importància de la Física i la Química en la societat actual?
La Física és la base de la tecnologia i, per tant, té força importància en l'àmbit del desenvolupament dels aparells mèdics i comunicació. I la Química és la base de la vida, o sigui que la seva importància també és molt gran.
Podria compartir alguna anècdota divertida o memorable de les seves classes?
D’anècdotes n’hi ha hagut moltes, però cap d’especial si es treu del context i del moment.
Quina ha estat la seva major satisfacció com a docent d'aquesta matèria?
La meva satisfacció més gran és quan et trobes pel carrer antics alumnes i veus que tenen ganes de parlar amb tu.
Com es manté actualitzada en els avanços de la Física i la Química?
La veritat és que el nivell que es dona a ESO i batxillerat no requereix actualització dels conceptes, més aviat hem d'actualitzar-nos en l'àmbit de metodologia, és a dir, la manera en què expliquem i fem les classes.
Quins són els conceptes que els estudiants solen trobar més difícils?
En general, explicar Física és complicat perquè són conceptes molt abstractes i sovint es necessiten les matemàtiques per a poder-los construir correctament.
Com aborda les diferències de nivell o interès entre els alumnes en una mateixa classe?
Doncs aquest és un dels punts més difícils de la nostra tasca. Sempre intento que hi hagi uns coneixements bàsics a l’abast de tothom, i també que els alumnes més avançats tinguin activitats d’ampliació.
Com imagina que serà l'ensenyament de Física i Química en vint anys?
Doncs la veritat és que no sé ni com serà l’educació en general d'aquí a deu anys, però em sembla que d’alguna manera es tornarà a un ensenyament més clàssic, de lectura, escriptura i càlcul bàsic.
Si pogués tornar enrere en el temps, quin consell li donaria al seu jo més jove sobre l'ensenyament?
Segur que no estudiaria Física. És una carrera molt exigent i vaig patir força. Però sí que estudiaria Magisteri.
Què la fa gaudir més d’ensenyar Física i Química?
El més important i divertit de la meva feina és el contacte amb alumnes. Ells sempre són joves encara que jo m’he anat fent gran.
JORDI SERRA: EL CAMÍ CAP A L’ENSENYAMENT
“Abans de treballar de professor em dedicava a la restauració arqueològica»
Per Ana Meshveliani, 3r C
El dia vint de novembre de 2024 entrevistem en Jordi Serra, professor de Dibuix Tècnic de 1r i 2n de batxillerat, d’Educació Visual i Plàstica de 3r i 4t d’ESO i tutor de 3r C a l’institut Frederic Martí Carreras. En aquesta entrevista, en Jordi explica com de restaurador de materials arqueològics va passar a dedicar-se a l’ensenyament.
A quina edat et vas adonar que et volies dedicar a això?
Mentre estava estudiant a la universitat, devia tenir uns vint-i-dos anys, hi havia una opció de fer un curs d’aptitud pedagògica, que era un curs per preparar els estudiants universitaris que volien dedicar-se a l’ensenyament. Vaig apuntar-me en aquest curs, ja que vaig pensar que seria una oportunitat més.
Tenies pensat a dedicar-te a aquest treball, o t'esperaves treballar d’una altra cosa?
Em vaig especialitzar en restauració de materials arqueològics, per això abans de treballar de professor, vaig estar de becari al laboratori de restauració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona fent restauració de ceràmiques romanes i, de fet, pensava que m’hi podria dedicar. Tanmateix, després de les olimpíades del 92 es va reduir molt tot el que era la dotació econòmica per a la cultura, perquè ja no s’havia de dissimular ni fer veure que érem un país avançat. Es van acabar les beques de restauració i em va sortir la possibilitat de l’ensenyament. Com que ja era una cosa que havia contemplat quan estudiava, vaig obrir via cap aquest costat.
Quants anys has sigut professor?
Aquest és el meu curs número 29.
Per què vas decidir treballar en aquest nivell educatiu?
Perquè els llicenciats universitaris només podem treballar en aquest nivell educatiu, no podíem treballar a primària. Per treballar a primària s’ha de ser mestre, és a dir, s’ha de tenir una formació específica. Per tant, els que som llicenciats només podem treballar a secundària o en l'àmbit superior, com a professors d'universitat.
En quin nivell se't facilita més fer classes?
Hi ha vegades que sembla que les coses puguin ser més fàcils amb alumnes més grans, però de vegades també hi ha coses més sorprenents, diguem que no hi ha cap curs igual, així com dic curs, vull dir cap any acadèmic. Hi ha anys que pot ser que hagis estat molt bé a batxillerat perquè hi ha hagut una resposta fantàstica per part dels alumnes, i potser un altre curs han funcionat molt més bé els nivells de primer d’ESO. Per tant, no en tinc cap en concret.
En quins cursos has estat treballant? Com ha sigut l’experiència?
Jo he treballat en tota la secundària. Vaig començar quan encara hi havia el sistema antic. Vaig entrar l’any 96 quan encara hi havia BUP i COU, que era l’equivalent en el sistema anterior al 3r i 4t d’ESO i el Batxillerat d’avui dia. La primària en comptes d’acabar-se a 6è, s'acabava a 8è. Els alumnes es quedaven dos cursos més a primària i després anaven a l’institut o a formació professional. A l’institut feien BUP que és una mena de batxillerat de l’època que vam estudiar. Vaig fer de professor d’Història de l’Art els últims cursos de COU, fins que es van extingir amb la implantació del nou batxillerat. Pel que fa a Dibuix Tècnic, sempre l’he fet amb els alumnes de batxillerat i Història de l’Art també amb els d'ara.
Com és la relació amb la resta de professors del centre?
Jo penso que és correcta, penso que no podem agradar a tothom i sé que tothom no em pot agradar. És igual que la relació que puc establir amb la gent del carrer, però aquí la relació és més propera, però tampoc és així amb tothom. És a dir, hi ha gent amb la qual les relacions són més fàcils i gent amb qui són més distants, més difícils, o inexistents. De tota manera, no és una cosa que em preocupi gens. Procuro tenir la relació justa amb qui correspon tenir-la. Si he de dir alguna cosa a algú li dic i si és algú a qui considero que no li he de dir res, doncs m'estic de tenir-hi tracte i ja està.
Creus que com a institut, en general, hi ha un bon nivell educatiu?
Sí, penso que sí, tot i que en general el nivell educatiu és bastant baix. Per tant, és difícil de respondre i ara mateix em costaria de definir. Però sí, penso que sí. També veig que és un institut no gaire gros. En conseqüència, hi ha menys fressa i a vegades quan hi ha menys fressa sembla que es treballi més, però tampoc es garantia, però bé, s’hi està bé.
A quin col·legi o institut vas començar a fer de professor?
Com que jo estava a Tarragona i era un becari de restauració de béns culturals mobles, estava al Museu Arqueològic de Tarragona i em van oferir la possibilitat de triar entre 5 instituts on podia treballar. Vaig anar a treballar a Torredembarra, una ciutat que és a la vora de Tarragona. Vaig ser allà el primer curs, després ja vaig venir cap aquí dalt perquè no calia ser a Tarragona per fer de professor. El fet d’anar a Tarragona va ser perquè de restaurador només podia ser-ho allà, i per fer de professor podria tornar per munt, jo soc d’aquí, i vaig tornar, i llavors sempre he estat per aquí dalt.
Havies fet de professor de dibuix abans de començar aquí al centre? Quina va ser la teva primera impressió?
Sí, jo només fa dos anys que estic treballant aquí. Vaig arribar l’any passat, o sigui, vosaltres fa més anys que jo que esteu aquí al centre. Abans havia estat a molts llocs i la meva primera impressió va ser que era un institut força silenciós, ja que jo venia d’un institut molt gran.
Per Emma Delgado Fernández
Jordi Lorca és professor a l’institut Frederic Martí Carreras. És el cap del Departament de català, tutor de 2n C de batxillerat i coordinador lingüístic. Va començar sent entrenador de bàsquet i després va estudiar Filologia Catalana i Castellana. En l’entrevista que li va fer l’Emma Delgado de 3r C el dia 22 d’octubre de 2024, ens explica que el seu objectiu és que els seus alumnes descobreixin coses noves a través de la lectura o l’escriptura.
Com vas decidir ser professor?
Vaig decidir ser professor perquè m’agradava. Però primer vaig ser entrenador de bàsquet, ja que també m’entusiasmava. Després vaig fer la carrera de Filologia Catalana i Castellana i vaig decidir apuntar-me a llistes.
Quina és la teva assignatura preferida per ensenyar a part de la de català?
La meva assignatura preferida a part de la de català és castellà. Vaig començar a ensenyar les dues filologies, primer va ser castellà i després català.
Què és el més difícil de ser professor?
El més difícil de ser professor és adaptar-te al diferent alumnat que tens. En una classe hi ha molts nivells i intentar arribar a tothom de manera satisfactòria és complicat.
Has tingut algun alumne famós?
No, no he conegut a cap alumne famós, però he conegut alumnes que després han acabat sent brillants en les seves respectives carreres, una és cardiòloga, l’altra treballa en un hospital clínic… Però no és gent que surt a la tele.
Quin consell donaries als estudiants per treure bones notes?
El consell que donaria és que estiguessin atents a classe, sobretot que entenguessin la majoria de les coses que s’expliquen a l’aula i, després, que facin un repàs a casa. També que tinguessin un mètode per preparar-se ells sols els esquemes. I, per acabar, la part de memorització.
Si no fossis professor, quina feina t’agradaria tenir?
Si no fos professor seria entrenador de bàsquet.
Quin és el teu record més bonic com a professor?
El meu record més bonic és que quan passen els anys els exalumnes et troben pel carrer et saluden, se’n recorden de tu i t’expliquen la seva vida. Després et diuen que quan eres el seu tutor et comentaven que els agradaria ser enginyers, metges o infermeres i que, finalment, han aconseguit realitzar els seus somnis. Això és el més satisfactori.
Creus que els deures són útils?
Jo crec que sí que són útils, almenys per intentar aplicar allò que s’explica a classe en diferents contextos i de diferents maneres. No vull dir els deures repetitius de fer el mateix que s’ha treballat a l’aula, però fer coses variades, doncs, sí.
Com eres tu quan eres estudiant?
Quan jo era estudiant sempre em portava bé i treia bones notes. M’agradava estudiar, no era per satisfer els pares, sinó que era per satisfer-me a mi mateix. Veure que era capaç d’entendre alguna cosa i quan me la preguntaven i la sabia em produïa una satisfacció. Jo mai he tingut problemes de disciplina.
Quina és la pregunta més estranya que t’ha fet mai un alumne?
Bé, coses d’aquestes que quan hi ha certa confiança et pregunten, com per exemple coses de la teva edat o del teu look. Són preguntes sense mala fe, però divertides.
Tens alguna afició fora de l'escola?
Sí, m’agrada molt llegir. Ara ho faig menys, perquè tinc un nen petit que segueixo en les seves activitats, però llegir és el que m’agrada més.
Quin és el millor viatge escolar que has fet amb els alumnes?
Recordo un viatge de 2n de batxillerat en què vam anar a Holanda, l’any 2004. Vaig començar l’any 2003 a fer classe i, clar, jo era jove i tenia més afinitat amb alumnes de 2n de batxillerat. Va ser molt divertit.
Creus que l'educació ha canviat molt des que tu eres estudiant?
Sí bastant, diguéssim que hi ha una mica menys d’exigència acadèmica i això es nota, després, a la pràctica no. Els estudiants, potser, apreneu més coses, coses diferents que no són estrictament del currículum, però també teniu menys nivell en lingüística. En aquest sentit, l’enfocament de les matèries ha variat.
Quina és la cosa més important que vols que els teus alumnes aprenguin?
La cosa més important que vull que aprenguin és que han de ser constants, han d’esforçar-se per aconseguir un bon nivell. A la vida no ens regalen res, sempre hi ha d’haver un esforç, facis el que facis. La matèria, per tant, t’ha d’ajudar una mica més, qui s’ho guanya té recompensa. Així és com funciona el món.
Quins són els teus objectius?
Els meus objectius depenen de les sessions, però en general, l’objectiu, és que els alumnes descobreixin noves coses a través de la lectura o a través de l’escriptura.
Roeya El Koumairi, 3r A
Wissal Benbrahim Harmane, 3r B
-Com et sents en aquest moment?
-Nerviosa, em sento nerviosa.
-Et sents còmoda amb la classe d’aquest any?
- Sí, em sento còmoda.
-T’agrada aquest institut? Per què?
-A mi sí que m’agrada l’institut perquè és un lloc per aprendre pel futur.
-Què opines d’aquest horari?
-Jo crec que està bé.
-Com t’has sentit amb aquest canvi?
-A mi la veritat no m’agrada, perquè són tres hores seguides i és massa.
-Quina és la teva assignatura preferida, i quina la que menys?
- La que més és educació física, i la que menys anglès.
- A què t’agradaria dedicar-te en un futur?
-Educadora de nens petits, educació infantil.
-Amb qui vius actualment?
-Amb els meus pares i els meus germans.
-Després de classes, què fas?
-Vaig a anglès.
-Fas algun tipus d’extraescolar?
-Sí, anglès.
Marina Varela i Daniela Guzmán, 3r B
El dia 16 d'octubre la Marina Varela i la Daniela Guzman de 3r B van entrevistar al Moha el Amrani sobre el seu punt de vista a les seves classes.
Com vas acabar fent aquesta feina?
Molta casualitat, vaig acabar una carrera que tenia molt poques sortides professionals i vaig estar un any sense trobar treball, i per casualitat un dia em van dir que fent el màster de professor aconseguiria feina ràpida, i va ser així.
Estàs content del teu treball?
A estones, sí, generalment diríem que sí, però hi ha moments i moments.
L’any que ve quin curs t’agradaria fer?
M'agradaria tornar a segon de l'ESO.
Penses que les teves classes són dinàmiques?
L'assignatura de llengua i literatura catalana, que és la que faig, em costa molt trobar-li un dinamisme, però procuro que així sigui, perquè sé perfectament que la capacitat d'atenció dels meus alumnes és més aviat limitada, llavors he de procurar que sigui variat, canviar cada 20 minutets allò que s'està fent a classe. Com a màxim puc dedicar 15 minuts a explicar la teoria i després ja hem de fer pràctica, i així anar combinant durant tota la sessió més teòrica i més pràctica.
Què consideres que és el més important per ser un bon professor?
El vincle amb l'alumne. Crec que estem en un moment en què tenim tota una generació que presenten certes mancances, sobretot en relació amb com es perceben a si mateixos, de gestió emocional, que són qüestions que només es poden treballar amb l'alumne si s’hi estableix un vincle, sense aquest vincle es fa molt complicat.
Hi ha alguna cosa que canviaries de la teva manera de fer classes?
El que he anat aprenent és a ser molt exigent des del principi, i en tot cas deixar una mica de màniga ampla al llarg del curs, quan les coses ja funcionen a classe. Ara també m’està costant aprendre a deixar anar.
Consideres important la confiança entre alumne i professor?
Totalment, estrictament necessari, sí.
T’agradaria fer una altra matèria que no fos català?
Sí, Història.
Què és el que menys t’agrada de la teva feina?
Treballar per un sistema educatiu que no funciona i tota la burocràcia que tenim darrere, que en el fons no serveix per absolutament res.
Com et veus en el futur?
Si m'ho haguessis preguntat el curs passat, t’hagués dit que en aquesta professió, aquest curs m'està costant una mica més.
Maria Jiménez Lopez, 3r A
Martina Luis Gallego, 3r B
Avui, 22 d'octubre del 2024, entrevistem l’Òscar Sancenon, professor de biologia i geologia i tutor de 3r B de l’institut Frederic Martí Carreras, per saber més sobre el seu treball i els seus estudis.
Per què vas triar aquest treball?
Va ser una feina que vaig començar quan vaig acabar la carrera, hi havia una borsa de treball de professors, llavors jo m’hi vaig apuntar i al cap d’un cert temps em van cridar i vaig venir cap aquí. Jo soc valencià, vivia allà i al cap de sis mesos vaig venir i ja m’hi he quedat.
Què vas estudiar?
Vaig estudiar biologia.
T’agrada ser tutor? Per què?
M’agrada ser tutor perquè m’agrada tenir relació amb els alumnes, però considero que és una feina que té molta responsabilitat i que dona molt de treball.
Si no haguessis triat aquest treball, quin hauries triat?
Qualsevol feina de treball o investigació de camp, de plantes o d’animals, també m’hauria agradat.
Quants anys portes en aquest centre?
En aquest centre, set.
Quants vas trigar a triar el teu treball?
Des de que vaig acabar la universitat, doncs, poc, uns 6 mesos.
A quina universitat vas estudiar?
A la Universitat de València.
Per què vas decidir treballar en un institut com a professor i no en un laboratori com a biòleg?
Més que prendre una decisió, va ser que hi havia molta més feina de professor en aquella època que no en el laboratori, al laboratori era molt difícil de treballar.
Què és el que més t’agrada del teu treball? Per què?
El que m’agrada és quan faig la classe i veig que els alumnes realment estan aprenent, és el que m’agrada, i quan veus que els alumnes no s’estan assabentant de res no t’agrada tant.
Què és el que menys t’agrada del teu treball? Per què?
El que menys m’agrada és la feina burocràtica, la feina d’haver d’escriure o de fer resums o de fer programacions.
Naia Ruiz Garcia, 3r A
Giulia Simion , 3r A
El dimecres 16 d’octubre del 2024, la Giulia Simion i Naia Ruiz Garcia vam entrevistar la nostra professora de tecnologia, Mone Serra. La vam entrevistar perquè és una professora que ens va cridar l’atenció i teníem curiositat per saber com respondria les nostres preguntes.
Quants anys portes a l'institut?
En aquest institut porto des del 2019.
T’agraden els alumnes que tens aquest any?
Encara no els conec gaire, els de 1r. Bé, com cada any comencen tranquil·lets, alguns apunten maneres, però igualment després els acabes apreciant, encara que els alumnes no ho sàpiguen. A aquells que són més trapelles els tenim afecte, són els que porten més feina, però els acabes apreciant, tot i que com a profe s’ha de dissimular.
Quin curs voldries fer l’any que ve? Per què?
Jo sempre faig 1r i 2n, perquè m’agrada veure l’evolució dels alumnes, tenir-los a 1r i després tornar-los a tenir a 2n. Però també m’agrada fer alguna cosa de 3r o de 4t perquè poden fer més coses que a 1r i 2n, i si no em quedaria com molt antiquada, si pots fer un curs més elevat també vas tenint les coses més al dia.
T’agradaria fer classe amb els alumnes del batxillerat?
Sí, ja n’he fet en el passat, però ara em faria una mica de mandra. Els de batxillerat ja que tenen molt clar els estudis que volen fer, i l’avantatge és que pots explicar i que t'escoltin sense cridar. El que passa és que per fer classe a batxillerat has d’estudiar més i preparar-te més els temes, perquè n'hi ha alguns que hauran de fer la selectivitat i d’altres que faran un cicle. És diferent, hi ha més de teoria.
Hi ha algun curs que no voldries fer?
No, tots tenen el seu què. Ara que ja esteu a 3r puc dir-ho, a 1r i 2n has de fer més de mama i de papa, perquè hi ha alumnes que són molt despistats, d’altres són molt desordenats, n’hi ha un altre que no sap ni a quin dia viu, i has d'estar molt a sobre seu. Però també té la seva part maca, són molt agraïts i veus la seva evolució, a 1r n'hi ha alguns que encara són molt infantils i veus que a 2n n'hi ha que ja han madurat, i això a mi també m’agrada veure-ho. A 3r, ja heu fet un pas més i el tracte és diferent.
Quants anys fa et dediques a ser professora?
Molts, no sé si massa… No, però encara m’agrada ser professora, vaig començar l’any 1995, és a dir, quasi 30 anys! A què no ho sembla?
A quants instituts has estat treballant?
A veure… vaig per ordre, d’acord? Vaig començar a Llançà, després vaig estar un any a Torroella de Montgrí, de pràctiques, després em van donar plaça a L’Escala i hi vaig estar des del curs 98 fins a l'any 2014, és on vaig estar més anys. Després vaig estar 4 o 5 anys a Palamós i després aquí que en porto 5, però també havia fet alguna cosa de professora per a adults o gent amb discapacitats.
Quants anys tens?
Tinc 53 anys. Soc del 1971.
Tens fills?
Sí, tinc una nena, l’Estel, alguns ja la coneixeu.
Què és el que més t'agrada de ser professora i que el menys?
Mira, fent de professora no t'avorreixes mai, perquè hi ha de tot. Encara que facis la mateixa assignatura, com que vas canviant d'alumnes, hi ha coses que canvien i fas coses noves que potser abans no havies fet. A mi m’agrada molt anar al taller, si fos per a mi, només aniria allà i trauria la teoria. Hi ha alumnes que els costen més les matemàtiques o les coses teòriques, i, clar, quan fas alguna cosa més manipulativa aquests alumnes se centren més.
T'agradaria dedicar-te a una altra cosa?
Bé, al nivell professional, fa temps agafava uns permisos i me n'anava a reballar fora, a altres països, i ho combinava, i no descarto de tornar-ho a fer. Abans de jubilar-me m’agradaria fer alguna cosa diferent, però com que ja faig altres coses a nivell de voluntariat de moment no ho trobo a faltar.
Per què vas escollir ser professora?
Doncs, no ho sé, quan vaig acabar la carrera vaig estar buscant treball d’enginyeria, però hi havia el tema que preferien homes abans que dones. Recordo una entrevista que em van fer, em van dir que, com que era dona, la feina a la qual optava era molt perillosa per a mi. Em va costar molt trobar una feina del que jo volia. Jo vaig estudiar enginyeria tècnica i moltes feines eren de laboratori i a mi això no m'agradava, jo volia treballar en alguna empresa que portés el tema dels residus. Vaig començar a fer cursos i feinetes. A part, jo abans havia fet de monitora de colònies d'esplai i m'agradava el tracte amb els nens i els joves, i vaig veure l’oportunitat d'entrar a ensenyament. Jo no em veia com a professora de física, mates ni de res així massa teòric, però amb la reforma educativa va sorgir l’especialitat de tecnologia i això em va cridar l'atenció.