El dia 11 de juny la Hanna Martínez, alumna de l’optativa revista, va fer una entrevista a Marissa Corredor, una professora del centre que aquest any es jubila.

Ara que et jubiles, com podries definir les teves sensacions, davant d’aquest canvi tan important a la teva vida? 

Bé, doncs en tinc moltes ganes perquè he estat molts anys treballant a gust, però ara des de ja fa un parell de cursos estic visualitzant aquest moment de jubilar-me, de deixar de treballar a l’institut i que a tres quarts de set del matí no em soni el despertador.

Quants anys has treballat al Frederic Martí?

Al Frederic Martí he treballat 27 cursos i 10 cursos en altres instituts.

Quina va ser la teva primera impressió quan vas arribar al centre?

El Frederic Martí ja el coneixia per dues raons, la primera, és que jo hi vaig estudiar el BUP i el COU, és a dir, hi havia estat quatre anys com a alumna. Després pel que fa al funcionament, el coneixia molt perquè la meva parella treballava aquí, per tant, venia una mica com de tornar a casa. De tota manera, l’ambient que hi havia l’any 98, que és quan jo vaig arribar, és bastant diferent del que hi ha ara.

Què penses que fa únic el nostre centre educatiu?

El nostre centre tenia un lema de passadís que era “menys claustres i més sopars”. Hi havia molta vida de companyerisme entre el professorat perquè era una època en què els professors no tenien tanta mobilitat com aquests últims anys. Hi havia grups d’amics que fora de l'institut fèiem dinars, sopars, anàvem al cine, d’excursió… Encara que no ho sembli amb aquest lema pots crear millor relació entre el professorat.

Quina anècdota t’ha fet riure més durant la teva trajectòria?

La veritat és que no en sabria dir una, perquè jo m’ho he passat molt bé fent classe. Sí que haig de dir que aquest curs m’he trobat amb una anècdota que no m’havia passat mai en trenta-set anys de treballar, ja que que un alumne va entregar l’examen i la “xuleta” en un mateix lot. Em va fer riure molt i encara me’n fa ara.

Quina és la lliçó més important que has après com a docent?

La lliçó més important que he après és que els alumnes que tenim sempre són joves, sempre tenen entre 14 i 18 anys. Per tant, sempre et poden ensenyar coses des de la seva joventut; però una de concreta tampoc te la podria dir. 

Hi ha alguna paraula o expressió que consideris que defineix la teva manera d'ensenyar? 

Jo crec que la majoria d'alumnes estan d’acord amb mi que soc estricta perquè m’agrada complir les normatives. Quan entro a la classe vull que tot estigui ordenat. Hi ha companys de feina que em diuen que ja no ho soc tant, llavors imagina’t com era de més jove. Tanmateix, si haig de dir que la meva assignatura o la meva nota ha sigut decisiva, crec que no, ja que en 37 anys no he impedit que cap alumne fes el que volia fer i seguís el seu camí.

Quin consell donaries als teus companys que continuen treballant?

Que hi posin molta energia i molta il·lusió, i que quan les coses es posin difícils tirin d’imaginació, d’esforç i de treball. No hi ha una solució màgica, si volem que les coses ens surtin bé, s’ha de treballar.

Quin tipus d’activitats consideres més efectives per aprendre?

Les activitats han de ser variades no poden ser monòtones. A mi em fa gràcia que els alumnes de 4t A en el discurs de final de curs repassin activitats i  coses que han fet a l'institut i posin: “també hi ha els vídeos educatius que ens posen els professors i que tots sabem que ho fan perquè estan cansats”. Diuen també que ells estan encantats amb els vídeos… La qüestió és que durant la classe es pugui mantenir l’atenció dels alumnes.

Què penses sobre l'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament?

Que ha d’estar controlat, no hem d’abandonar la llibreta ni els llibres en paper. Per tant, les activitats han d'estar equilibrades. Es pot fer servir l’ordinador, ja que hi ha eines molt bones i potents. Quant a la intel·ligència artificial, els professors hem de ser conscients de no posar cert tipus de treballs, ja que és difícil valorar si l’ha fet l’alumne o una altra eina.

Comentari Marisa:

Us volia dir que estic molt contenta amb aquesta revista “Punts suspensius 3.0” que heu creat aquest curs. Heu fet una molt bona feina, ja que l’hi heu donat un tomb per fer-la entrar al segle XXI. Bon estiu a tots i a reveure.

Per acabar, et volem donar les gràcies per col·laborar amb nosaltres. Els alumnes i les professores de la revista et desitgem de tot cor que siguis molt feliç en aquesta nova etapa de la teva vida. Fins aviat, Marisa.

Estàs orgullosa de ser la primera alcaldessa de Palafrugell? Per quins motius?

Evidentment, sí, n’estic orgullosa. És una satisfacció personal poder ser la primera, i al final sempre quedaràs a la història local. No és una novetat, d’alcaldesses n’hi ha hagut moltes, però no en municipis grans. Si més no a la comarca, on hi ha alcaldesses és a  pobles petits. A un poble tan gran com Palafrugell no n’hi havia hagut. Palamós sí que havia tingut, en el seu moment, una alcaldessa, fa anys. Aquest és un municipi important, d’envergadura, i per a mi és un repte estar a l’alçada, sobretot perquè hi ha molta gent que segurament et posa expectatives. Però jo crec que això ja està molt assumit, que les dones hem d’estar en llocs de lideratge i en poders de decisió.

Jo acabo de fer  34 anys i quan vaig agafar el càrrec d’alcaldessa en tenia 33. Crec que, sobretot, se’m posava en dubte per la meva joventut. I, a més, perquè jo no vaig ser escollida a les urnes. Tot i que estava a la llista i era la número dos durant dues legislatures, el 2019 i el 2023, però a mi ningú m’havia votat directament, havien votat en Juli, i en Juli és tota una institució com a alcalde a Palafrugell per tots els anys que hi ha estat. La gent el valorava com a molt bon gestor, i llavors devien pensar: «ostres, ara en Juli marxa i entra aquesta nena...». Jo crec que és aquí on m’he sentit més qüestionada o posada en dubte, pel fet de ser jove, no tant per ser dona. Jo crec que la gent ja ho té assumit: que sigui home o dona, tots dos poden estar al càrrec.

Per què et vas presentar a alcaldessa? 

Jo no em vaig presentar com a alcaldessa. És el que us deia abans: jo estava a la llista d’en Juli Fernández pel partit del PSC. M’hi vaig presentar el 2019, que vam quedar a l’oposició, i m’hi vaig tornar a presentar amb en Juli com a cap de llista el 2023. En les dues ocasions, anava de número 2. Per tant, evidentment, la gent pot entendre que podia ser el relleu, però jo mai vaig decidir presentar-me com a alcaldessa. Ha sigut més que m’ha vingut, m’ha caigut a sobre. Quan hi ha les eleccions a la Generalitat de Catalunya, el president Illa  reclama en Juli per anar al seu equip com a secretari general d’Economia, per a ell és una oportunitat personal i professional, i ell en tenia moltes ganes.

I ell em planteja: «Escolta, tu estaries disposada a estar al capdavant, a agafar l’alcaldia de Palafrugell?». I jo, bé, m’ho penso una setmana —no gaire temps, perquè tot anava molt ràpid, era el mes d’agost—, i en aquell moment vaig dir: «Va, sí». Igual que ell aprofita aquesta oportunitat per anar a la Generalitat a treballar, jo també em dic: «Escolta, l’oportunitat d’agafar l’alcaldia de Palafrugell et passa per davant; si no l’agafes ara, possiblement ningú t’esperarà perquè et presentis a les properes eleccions, que són el 2027».

Ara, en principi, si tot va bé i a nivell personal no hi ha res, doncs el 2027 sí que em presentaré per liderar la llista del PSC amb el meu equip. Però jo mai em vaig presentar el 2023 com a alcaldessa, sinó que va ser perquè l’alcalde era en Juli, i a mi m’ha vingut i l’he agafat amb molta il·lusió.

Ens podries explicar de manera senzilla i planera en què consisteix la teva tasca com a alcaldessa?

A veure, de manera senzilla és complicat d’explicar. Sobretot es tracta de planificar el que s’ha de fer a Palafrugell. Jo diria que tenim dues tasques, els polítics: una és atendre el dia a dia, els problemes que van sorgint. Per exemple, el cap de setmana passat hi va haver una ventada i totes les incidències que van sorgir les vam haver de reparar. Fins i tot el problema d’una persona que té un problema al seu carrer, o un problema d’habitatge... És a dir, solucionar els problemes del dia a dia.

I després, una segona part, que jo crec que és la més important i que hem de fer, perquè aquesta del dia a dia estaria coberta, encara que no hi fóssim els polítics. L’ajuntament té treballadors, i són ells els que resolen les incidències: hi ha la policia, que és la que contesta el telèfon, i després hi ha l’àrea de serveis, que talla els arbres i recull i neteja les papereres. Aquesta feina es continuaria fent possiblement sense polítics.

I després hi ha l’altra, que és la més important, i per la qual estem els polítics: és per planificar el futur i dir quins projectes i inversions importants s’han de fer al municipi a curt termini —és a dir, per a l’any que ve— i a llarg termini. Si volem que al 2040 hi hagi 100 habitatges per a joves a preu assequible, això no ho farem d’un any per l’altre, ho hem d’anar planificant, hem de comprar terrenys, hem de fer tals o quals inversions, hem de demanar aquesta subvenció, etc. 

Per tant, jo diria que tinc dos feines: una que és atendre el dia a dia i intentar solucionar els problemes petits que té la gent, i després planificar a llarg termini projectes per Palafrugell i imaginar-nos quin Palafrugell volem.

També hem d'analitzar molt bé les dades de naixement, de l’arribada d'immigració, de fluxos turístics, d’envelliment de la població. És a dir, quines necessitats tindrem per estar preparats per al canvi climàtic, per exemple.  Hi ha tantes coses que hem d’anar analitzant i imaginant, amb les dades que tenim, què podrà passar, i anar-nos preparant per al futur.

Com creus que pots inspirar les dones a entrar en la política local?
Mira, aquesta és una de les coses que més il·lusió m’ha fet, sobretot amb el col·lectiu de noies joves com vosaltres i nenes fins i tot més petites. El fet de tenir contacte amb diferents escoles i que els ha fet molta il·lusió que hi hagués una dona liderant el municipi.

Penso que inspirar es fa fent i demostrant que realment et mereixes el lloc que t’han atorgat. A nosaltres, els polítics,  la ciutadania ens ha donat la seva confiança i, per tant, doncs, cal seguir mereixent-la i demostrant-ho.

Així doncs, el que he de fer és treballar molt i demostrar a tota la gent que potser em posaven en dubte. , M’agradaria que la ciutadania pensés de mi: "Ostres, ho ha fet bé i ha estat al peu del canó i a l’alçada que se li demanava", i que a  les properes eleccions em tornin a votar, i que això pugui significar, per totes les noies i nenes del municipi, de dir: “ si jo faig la meva feina ben feta —no vol dir ni millor ni pitjor que un home, sinó que la faig ben feta—, puc arribar allà on vulgui i guanyar la confiança de la gent”.

Quins són els teus objectius principals com a alcaldessa de Palafrugell?
Penso que a nivell cultural hem de fer un salt qualitatiu i posar la cultura en valor. Aquest seria un dels principals objectius que tinc abans d’acabar el mandat.

I llavors, el poder anar fent les inversions pertinents, sobretot en l’esport. Penso que és molt important que tots els nois i noies, l’esport de base, tingueu espais adequats per poder fer els entrenaments. Perquè, al final, si feu esport vol dir que esteu socialitzant, que esteu actius físicament, que és importantíssim també per temes de salut, que no esteu allà tancats a casa vostra tot el dia. Però ho heu de fer amb les condicions que toquen. Per tant, fer inversions especials en equipament esportiu també és una de les potes en què hem d’actuar.

Després, a nivell social també hi ha molta feina, el que passa és que és més lenta. És el tema de l’habitatge, i vosaltres ho tindreu complicat perquè els preus estan molt cars, hi ha poca oferta d’habitatge, i hem de fer que les administracions públiques puguin oferir-vos pisos per viure, perquè pugueu independitzar-vos i perquè no hàgiu de marxar de Palafrugell.

El que m’interessa és que la gent jove preparada, amb estudis, us pugueu quedar al municipi i pugueu fer els vostres projectes de futur aquí. I que no us n’hàgiu d’anar a viure a un altre poble perquè resulta que Palafrugell és un poble turístic i els preus de l’habitatge estan disparats, i aquí no podeu desenvolupar el vostre projecte de família ni independitzar-vos.

Per a mi,  serien aquestes tres potes: cultura potent, equipaments esportius i habitatge per la gent jove.

Què t’ha inspirat a entrar en la política?
Mira, jo mai m’havia fet el càrrec que podia arribar a ser alcaldessa. El 2019, quan vaig dir al Juli que podia comptar amb mi, mai ho vaig pensant en arribar a ser alcaldessa. En aquell moment, no era el meu objectiu. 

Sí que havia estat força activa políticament a la universitat, amb diferents grups. Hi va haver un moviment estudiantil que vosaltres no recordareu, el 15-M, durant el qual els joves vam sortir molt al carrer a reivindicar drets civils, sobretot el dreet a l’habitatge. En aquesta època hi havia molts desnonaments. Hi havia crisi econòmica, a la gent li costava trobar feina. Si ho pregunteu als pares o ho busqueu per internet, veureu que la gent jove dormia a les places, acampava davant de l’ajuntament, davant dels governs, i es passaven dies i dies allà fora dormint en  tendes, al terra. Jo, en aquell moment, estava a la universitat, a Girona, i vam estar presents en moltes d’aquestes manifestacions. Es va fer fins i tot alguna tancada a dintre de la universitat. A part, vaig tenir un professor que es diu Xavier Besalú que ens feia reflexionar moltíssim sobre diferents fets socials i històrics.

També havia estat als Estats Units, fent el primer de batxillerat, que allà totalment és diferent, hi havia una classe que en dèiem “Government” i que ens fèien fer com si fóssim polítics del govern d’Amèrica, preparar debats i coses així, la classe era molt dinàmica. Això m'agradava i se'm donava bé. Per ser polític has de saber parlar en públic.

Com has viscut la transició de ser regidora a convertir-te en alcaldessa?

Amb molt de vertigen, la veritat. Quan va sorgir la proposta em va fer por perquè una cosa és ser regidor, que és exigent, però bé, és limitat o té una parcel·la petita Quan em diuen de ser alcaldessa era al mes d'agost i al setembre ho vam començar a lligar. Setembre, octubre i novembre són els mesos que hi ha més activitat a Ajuntament, no al municipi, però a l'Ajuntament s’han de preparar els pressupostos, és quan preparem les taxes i ordenances fiscals, el que cobrem al ciutadà, hi ha moltíssims plenaris, etc. Jo no havia fet mai cap pressupost a la meva vida i el pressupost de l'Ajuntament de Palafrugell són 45.000.000 d'euros, i això són molts de zeros! 

Tot això va ser un aprenentatge molt i molt gros en poc temps. Vaig haver d'aprendre una gran quantitat de coses, de conceptes, informació, entendre com funcionava l’Ajuntament en global.  Durant dos mesos gairebé no vaig dormir. Primer per falta de temps, perquè quan sortia d'aquí necessitava anar-me'n a casa i preparar-me, estudiar, llegir i saber de què m'estaven parlant, i després pels nervis, perquè ho vols fer bé, tenia molta pressió a sobre, però vaig tenir tot l'equip que em recolzava, em van donar molt de suport. Per una banda estava molt contenta i molt motivada, a mi aprendre coses m'agrada molt, però per l'altra, per dintre passant-to malament, dient-me que no podia fallar, amb molta pressió a sobre. Ara estic súper bé, tranquil·la, però els primers mesos van ser molt durs.

Tens alguna nova idea per ampliar l’oferta d'activitats pels joves? 

Jo penso que l’oferta pels joves és prou bona, tot  i que ens costa arribar a alguns públics. Hi ha unes edats, possiblement la vostra, aquesta dels catorze fins als disset o divuit, que encara no podeu entrar a alguns locals i que us trobeu en una mena de llimb. També teniu gustos i caràcters molt especials. Ens costa molt com a Ajuntament trobar quina oferta us podem oferir perquè us hi i enganxeu i us agradi, i hi aneu. Perquè sou massa grans per a depèn de què i massa petits per a altres coses, i és aquella edat que costa trobar els espais. 

Però jo penso que les places i els parcs són els espais on els joves han de ser, i  moltes vegades la gent es queixa de que “hi ha molts joves parlant, és que hi ha joves menjant pipes”, és que és on han d’estar,  als parcs, a les places, quedar amb els amics i xerrar fins que es fa fosc. Un dels projectes que tenim és recuperar Els Ametllers, on hi ha l’espai jove i ara està en molt males condicions, encara que sigueu joves no teniu  perquè tenir goteres o no tenir calefacció o finestres que no tanquen bé. Escolta, que els joves esteu bé a qualsevol lloc i que normalment seieu per terra de qualsevol manera, però han d’estar les coses dignes i en bones condicions. Per tant, a final d'aquest any  volem recuperar tot l’espai de dalt de Els Ametllers, fer-hi una bona sala per fer concerts de petit format, ben insonoritzat, amb bones condicions i que també sigui un espai polivalent. 

Com és el teu dia a dia com a alcaldessa?

Jo normalment arribo aquí a l’Ajuntament a les vuit i mitja, surto entre les dues i les tres. Durant el dia tenim diferents reunions, tant amb els tècnics com amb els ciutadans o entitats que em venen a veure per explicar-me diferents temes, per planificar i anar fent seguiment. Les trobades amb els ciutadans són a les tardes, sobretot cap al final de la tarda, cap a les set o les vuit és quan tenim reunions amb les entitats, perquè la gent durant el dia treballa. Llavors hi ha dies que tenim plenaris  o les comissions informatives, quan ens trobem amb l'oposició i els  presentem els diferents temes que hem anat treballant, en fem un parell de cops al mes.  

A part, els caps de setmanes hi ha actes.  A les tardes, quan no tinc reunions, el que faig  és sortir amb els diferents regidors a voltar pel carrer, a vegades amb el regidor de comerç a visitar el diferents comerciants, amb els regidors de barri anem a veure els diferents barris, comprovar en quin estat estan, com estan els parcs, com estan els carrers. Anar voltant,  això s’ha de fer perquè  no ens podem adormir, cal que estiguem al dia del manteniment, anar voltant i trepitjar el carrer. Perquè durant el dia, els matins, me'ls passo tots al despatx, és un continu de reunions, correus o signar documents. Això tanca molt i intento buscar temps a les tardes per trepitjar carrer. Per exemple ahir a la tarda vam anar a Tamariu, a la urbanització d’Aigua-Xellida, a veure la situació d’un carrer, perquè un ciutadà ens informava que una  vorera està molt malament. 

Si no fossis alcaldessa quina professió haguessis volgut triar?

Jo soc mestra,  era el que estava fent abans d’entrar en política, i per tant és el lloc on tornaria. Després, projectes d'emprenedoria, vaig estar amb el meu germà fent un food truck, vam estar durant quatre estius portant-lo,  per tant qualsevol coseta que pogués ser un projecte d’emprenedoria també m’agradaria, però sobretot tornaria a ser mestra. Quan acabi l’etapa d'alcaldessa tindré el meu lloc a l’escola.