La visita consistia a saber més sobre l'escriptor Josep Pla, tant de la vida com de l'obra. Aquesta exposició es va renovar l'any passat i està molt bé perquè és més interactiva.

La setmana del 19 al 23 de gener, l’alumnat de 2n de batxillerat va gaudir del viatge de final d’etapa descobrint el nord d’Itàlia. Va ser un viatge de molts quilòmetres en què van visitar ciutats com Venècia, Bolonya, Florència, Lucca i Pisa.

Al llarg del recorregut, a més de viatjar en avió, autocar i vaixell, també van compartir molts riures, moments d’amistat, experiències culturals i anècdotes que van anar més enllà del viatge i que quedaran com a part del seu record personal.

Els alumnes de 4t d'ESO han realitzat la Setmana de l'Orientació. Aquests dies han pogut rebre informació des de diversos àmbits de què fer després de l'ESO. Han conegut més a fons totes les sortides i més concretament el nostre batxillerat i el batxibac, així com el batxillerat artístic i com arribar a cicles formatius o als cursos PFI i IFE. I també les experiències d'exalumnes del batxillerat del Frede. 

Moltes gràcies a tots els i les professionals i col·laboradors/es d'aquesta Setmana de l'Orientació, en especial als nostres exalumnes Guillem, Judit, Marina Martina, Mireia i Unai.

Aquest mural representa la construcció d'un mur però no dels que ens separen si no d'aquells que ens protegeixen, ens acullen i ens uneixen.

No és un mur qualsevol, és especial ja que els maons que el formen contenen paraules que fomenten la pau i la no violència com: respecte, empatia, cooperació, diàleg, solidaritat, justícia...

Aquestes paraules no són només ideals, són accions quotidianes, és a dir, cada vegada que escoltem abans de jutjar, que resolem els conflictes a través del diàleg, que tractem als altres amb respecte, que ajudem als que ho necessiten, cada gest amable... estem col·locant un nou maó en aquest mur, un maó que el fa més resistent, més confortable.

El mur, evidentment, no es construeix sol, el construïm entre tots i totes. I, penseu, que si falta un maó la convivència es debilita encanvi si hi participem plegats, el mur és més sòlid.

La no violència és doncs una acció valenta fruit dels petits gestos diaris. I és que les petites accions sovint porten grans canvis.

Aquest mural ens ajuda a recordar que la pau es construeix paraula a paraula, gest a gest, dia a dia, dins i fora de l'institut.

Els alumnes de segon de l'ESO estem preparant una obra de teatre relacionat amb personatges històrics, però cada classe farà una obra diferent. En cada classe hi ha diferents grups: vestuari, guionistes-personatges, dissenyadors-so-llum, decorat  i el director. Cada grup fa una cosa diferent.

L'obra es farà a l'Aula Magna a principis de febrer. Durant les darreres setmanes, els estudiants han estat treballant molt amb el guió, el disseny dels cartells, els vestuaris, etc. Els actors i actrius també han participat en la creació dels personatges i en el guió de l’obra. A l'Institut Frederic Martí Carreres, el grup de 2nA està treballant amb una obra de teatre anomenat “Ritual al cementeri del temps”, on hi ha els personatges: Van Gogh, Galileu, Da Vinci, Hedy Lamarr, Tesla, Jane Goodall, Rosa Parks i Mendel. 

L'obra tracta que els personatges pacten amb dos estudiants que els han despertat perquè els ajudin col·laboraran en el TDR. 

Encara no hem començat els assaigs, estem segurs que serà molt divertit! 

Hem fet cartells per anunciar l’obra, els penjarem a les parets de l’institut.

No us la perdeu! A primers de Febrer, a l'Aula Magna de l'institut!

Entrevista (directora de la classe: Afra):

Com treballa la classe?

Bé, de moment quasi tothom està fent la seva feina bastant bé.

Els grups fan la seva feina com toca?

Alguns grups van més avançats que els altres, però en general sí.

Treballen tots o n'hi ha que no fan res o que treballen menys que els altres?

Tots treballen, però sí que n'hi ha algun que no fa tant com els altres.

Com veus que va anant l'obra?

De moment anem molt bé, encara que la part difícil és la de crear els decorats i posar-ho tot a l’escenari. Tot això encara no ho hem començat, però tenim temps.

Veus difícil l'assaig de l’obra?

Depèn de si els actors s'esforcen, però jo crec que la majoria en tenen ganes.

Els alumnes de 1r de Batxillerat de l’optativa Problemàtiques Socials i Ciutadania han treballat la Participació ciutadana en democràcia a través de les ILP (Iniciativa legislativa popular). 

Per grups de 3 o 4 alumnes han creat la seva pròpia ILP i l’han defensada davant d’un hemicicle semblant al del Congrés dels Diputats, format pels seus companys, amb força, convenciment i arguments molt ben elaborats. 

Després per grups s’ha votat la ILP que els ha interessat més.

Finalment, han fet una presentació síntesi de tot el que han treballat: anàlisi i exemple d’un país de règim democràtic i un d’autoritari, campanya i eslògan publicitari de la seva ILP, resum preguntes formulades pels companys i explicació de la ILP que els ha interessat més de totes les exposades.

Les ILP i els grups son les següents:

1-“L’accessibilitat a l’habitatge pels joves” Aitana Peris, Sara Mezei, Kevin Muselin,Lili Aleman

2-"Prohibició de les fiances als condemnats” Nadine Khyat, Soraya el Yazidi, Marc Díaz i Abril Peris

3-“Energies renovables al 2040” Max Llaona, Clàudia Avellí, Isabella Martínez, Daniela Martín

4-“Prohibició de la prostitució a Espanya” Alba Requena, Marco Vargas, Bruna Castillo i Astrid Cavagna

5-“Dret a un habitatge digne. Assegurar l’accés a un habitatge” Noemí Bruguera, Oriol Romero i Ruth Páez

6-“Medicaments bàsics gratuïts per a gent necessitada” Berta Aldrich, Berta Barceló, Carlota Valencia i Marc Marin

7-“Sistema de dipòsit amb sistemes d’incentiu econòmic” Maria Piferrer, Aina Montes, Malak Lahrach i Yasmine Sennouni

8-“Productes d’higiene menstrual gratis”  Jana Nadal, Noa Chirinos, Vàlia Verpelis i Gonzalo 

Aviles

9-“Reducció del malbaratament alimentari”  Adrià Oller, Xavier Alvear i Laia Pi

Hi ha hagut un empat en les que han provocat més interès que han sigut la  1, 2 i 4. Una prova evident del grau de consciència dels nostres adolescents respecte a les problemàtiques de la societat que els envolta.

Us deixem algunes imatges i comentaris de l’experiència viscuda que tots coincidim a valorar com a molt satisfactòria:

«Ens ha semblat una activitat molt gratificant perquè ens ha fet reflexionar i implicar-nos, per primer cop, en problemes socials que afecten Espanya. També ens ha agradat que ens donessin veu per expressar les nostres preocupacions». G1 Aitana Peris, Sara Mezei, Kevin Muselin,Lili Aleman

«Valorem molt positivament l’activitat, ja que aquest projecte ens ha ajudat a prendre consciència de diverses problemàtiques actuals i ens ha ensenyat com la població pot participar activament en la vida política». G2 Nadine Khyat, Soraya el Yazidi, Marc Díaz i Abril Peris

«Amb aquesta activitat hem après l’existència de valors importants en la nostra societat, les propostes han sigut molt interessants i elaborades, creiem que poden tenir un gran futur social». G3 Max Llaona, Clàudia Avellí, Isabella Martínez, Daniela Martín

«Durant aquestes darreres setmanes hem tingut l’oportunitat d’aprendre què és una ILP i de què es tracta. Aquest projecte ens ha fet reflexionar i informar-nos sobre els problemes de la societat en que vivim. Hem conegut diversos temes que giren al voltant de la política i no coneixíem. Ens ha semblat una activitat molt original que no dubtaríem en repetir!». G4 Alba Requena, Marco Vargas i Astrid Cavagna

«Hem viscut aquest projecte amb molta implicació ja que han sorgit problemes que ens afecten directament com a joves. Treballar la ILP ens ha ajudat a entendre millor la importància de defensar els nostres drets i participar activament en la societat». G5 Noemí Bruguera, Oriol Romero i Ruth Páez

«Ens ha semblat una experiència interessant i molt útil, ja que s’ha donat visibilitat a temes actuals  que no ens hi parem a pensar normalment i afecten la nostra vida en algun punt." G6 Berta Aldrich, Berta Barceló, Carlota Valencia i Marc Marin

«L’activitat proposada aquest trimestre l’hem trobat molt interessant. Creiem que aquesta mena de dinàmica de treball ens ajuda a adquirir coneixements amb mes facilitat. També ens ajuda a donar la nostra opinió i expressar-nos lliurement». G7 Maria Piferrer, Aina Montes, Malak Lahrach i Yasmine Sennouni

«Aquesta activitat ens ha resultat positiva, interessant i l’hem trobada ben organitzada. Hem treballat bé en grup i hem après coses sobre el nostre entorn i l’actualitat i això ens ha ajudat a veure millor la realitat que ens envolta». G8 Jana Nadal, Noa Chirinos, Vàlia Verpelis i Gonzalo  Aviles

«Creiem que aquesta activitat ens ha servit per conèixer alguns problemes de la nostra societat i aprendre a cercar solucions». G9 Adrià Oller, Xavier Alvear i Laia Pi

Avui, en motiu del 25 de novembre, Dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, els alumnes de l’institut han representat el nombre de víctimes d’aquest 2025.

Com podeu observar a la fotografia les papallones, representen les víctimes, formen el nombre total de feminicidis d’aquest any. Són 75 les dones que han mort assassinades del gener fins a dia d’avui. 

Avui, recordem les dones que aquest any han mort però també aquelles que trenquen el silenci amb valentia reclamant poder viure sense por. 

Avui i cada dia diem prou a la violència física, psicològica, sexual, econòmica i digital. Prou a la indiferència i a la complicitat del silenci. 

Eduquem en valors positius per fomentar la convivència, per sentir-nos lliures respectant-nos mútuament, fent valer l’amabilitat, ajudant-nos, sent empàtics… Perquè si ens tractem bé els uns als altres la violència no existeix. 

Fa aproximadament un any, vaig començar un dels viatges més importants de la meva vida. Em dic Malak, vinc del Marroc i ara visc i estudio a Palafrugell. Aquest article és la història del meu canvi de país, de les dificultats, dels aprenentatges i de totes les persones que han fet que aquest camí sigui especial.

Abans d’arribar aquí, vivia al Marroc, envoltada de la meva família, els meus amics i tot allò que m’era familiar. Deixar-ho tot enrere no és mai fàcil. El dia que vaig marxar vaig sentir una barreja de por i esperança: por de perdre el meu món i esperança de construir-ne un de nou.

Quan vaig arribar a Palafrugell, tot era completament diferent: els carrers, la llengua, la manera de parlar, les persones, l’organització de l’escola. Em sentia petita en un lloc tan nou, però també tenia ganes de descobrir-lo. Els primers dies van ser confusos, perquè gairebé no entenia català i el castellà també em costava. Però a poc a poc, vaig començar a sentir que no estava sola.

Una de les coses que més ha marcat el meu any a Palafrugell ha estat l’escola. Va ser el lloc que em va donar seguretat quan tot al meu voltant era desconegut.

L’Aula d’Acollida va ser com un refugi. Allà vaig poder aprendre al meu ritme, fer preguntes, repetir paraules i practicar sense por de jutjar-me. Els professors m’han acompanyat des del primer dia amb paciència i afecte. Em van ajudar no només amb la llengua, sinó amb tot: entendre els horaris, la manera de treballar i la cultura.

Una de les experiències més importants que he viscut aquest any ha estat participar en el Projecte Rossinyol. Aquest projecte és molt especial perquè et posa en contacte amb un mentor o mentora universitària amb qui comparteixes temps, activitats i converses.

Per mi, el Projecte Rossinyol ha significat molt més que tenir una mentora. Ha estat tenir una persona que m’escolta, que m’anima, que m’explica coses sobre la vida aquí i que m’acompanya en el procés d’adaptació.

Hem fet activitats juntes: hem visitat llocs de Palafrugell, hem parlat de la cultura catalana, hem compartit moments divertits i hem creat una relació que m’ha ajudat moltíssim a integrar-me. Amb ella he pogut parlar de les meves dificultats, dels meus somnis, de què m’il·lusiona i també del que em preocupa.

El Projecte Rossinyol m’ha ajudat a guanyar confiança, a expressar-me millor i a sentir que tinc una persona de referència fora de la família i l’escola. Forma part del meu creixement i del meu procés d’adaptació i sempre ho recordaré amb afecte.

Al principi, el català era una llengua que em semblava complicadíssima. No entenia res. Però cada dia, millorava una mica més. Paraula a paraula, frase a frase. Vaig començar a entendre converses, després vaig començar a parlar i ara ja puc expressar-me amb seguretat.

Aprendre català no ha estat només estudiar una llengua: ha estat descobrir una manera de viure, una cultura i un espai on ara també hi pertanyo.

Palafrugell és tranquil, acollidor i ple de persones que em fan sentir bé. He descobert racons bonics, he après costums nous i he trobat una manera de viure diferent de la que tenia al Marroc, però que ara també és part de mi.

Adaptar-me no ha estat automàtic. He tingut moments de tristesa, de nostàlgia, de trobar a faltar. Però aquests moments m’han fet més forta, més valenta i més madura.

Els meus companys han estat una ajuda enorme. Alguns, des del principi, m’han traduït paraules, m’han explicat com funcionaven les classes, m’han ajudat amb els deures o simplement m’han fet un somriure quan jo em sentia tímida.

També vull donar les gràcies als professors, que sempre han estat allà. A l’Aula d’Acollida, a classe, als passadissos… sempre amb paciència, amb ganes d’ajudar i amb paraules que m’han donat força.

I, per descomptat, al Projecte Rossinyol, on he trobat una persona que m’ha fet sentir que no camino sola.

Després d’aquest any intens i ple de coses noves, puc dir que estic orgullosa del meu camí. Encara em queda molt per aprendre, però ara sé que puc. Tinc somnis, ganes de seguir estudiant, d’aprendre idiomes, de conèixer el món i de créixer com a persona.

Una de les coses que m’ha ajudat a adaptar-me ha estat crear una nova rutina aquí a Palafrugell. Cada matí, quan em desperto, recordo que estic vivint una vida nova que jo mateixa estic construint pas a pas. Abans d’anar a l’escola, penso en tot el que he après i en tot el que encara em queda per aprendre.

Quan camino pels carrers de Palafrugell per anar a classe, ho faig amb una sensació curiosa: és com si cada dia formés una part més d’aquesta ciutat. Abans mirava tot al meu voltant com si fos estrany; ara ho miro amb familiaritat, com si els carrers em saludessin.

A classe, he après a organitzar-me, a entendre els horaris, les assignatures i les maneres de treballar. Alguns dies són fàcils, altres més complicats, però cada dia em deixa alguna cosa nova.

Després de l’escola, m’agrada fer activitats tranquil·les: repassar el que he après, mirar paraules noves, o parlar amb algú de la meva família al Marroc. A vegades cuino plats senzills que em recorden d’on vinc, i a vegades provo coses noves que formen part de la meva vida aquí.

Aquesta rutina, petita i senzilla, m’ha ajudat molt a sentir que tinc un espai, una estabilitat i una direcció.

Durant l’any, he viscut moments que no oblidaré mai. Alguns són petits, però molt importants per a mi.

Recordo, per exemple, el primer dia que vaig entendre una conversa sencera en català sense demanar que me la repetissin. Era una conversa senzilla, però per a mi va ser com guanyar una medalla. Em vaig sentir orgullosa, com si tota la feina que feia començés a donar fruit.

Un altre moment important va ser el dia que un professor em va dir: “Estàs millorant molt. Continua així.” Aquestes paraules, que potser per a algú semblen normals, per a mi van ser una motivació enorme. A vegades, un simple comentari pot canviar un dia sencer.

També he tingut dies complicats. Dies en què tot em costava, en què les paraules no em sortien, en què trobava a faltar massa coses. Però aquests dies també formen part del procés. Aprendre a aixecar-me, a continuar i a confiar en mi m’ha fet més forta.

Vull explicar una mica més sobre el Projecte Rossinyol, perquè ha estat una part important del meu any. El projecte no és només una activitat; és una relació entre una persona que vol aprendre i una persona que vol acompanyar.

La meva mentora m’ha ajudat molt. Amb ella he après expressions noves, llocs nous i també maneres diferents de pensar. Hem parlat de la cultura catalana, de les tradicions, dels estudis i de la vida quotidiana.

El que més valoro és que amb ella he pogut ser jo mateixa sense por de parlar malament. Podia explicar-li com em sentia, què m’agradava, què em feia por, o simplement conversar de coses quotidianes. Aquestes converses m’han ajudat molt a guanyar fluïdesa i confiança.

També hem fet passejades, hem anat a llocs nous i hem compartit moments divertits que sempre recordaré. És una experiència que recomanaria a qualsevol alumne nou, perquè et dóna un suport especial, com una guia que t’acompanya en aquesta etapa.

Quan canvies de país, canvia també la teva manera de veure’t. He après coses que no sabia de mi mateixa. He descobert que puc ser valenta, que puc superar obstacles, que puc aprendre coses noves encara que al principi em semblin impossibles.

A vegades, quan em miro a mi mateixa, penso: “Fa un any no hauries imaginat que podries fer tot això.” I és veritat. He crescut molt. No només com a estudiant, sinó com a persona.

He après a tenir paciència amb mi mateixa. A entendre que aprendre una llengua no és qüestió de dies, sinó de constància. A perdonar-me quan m’equivoco i a valorar-me quan faig bé les coses.

Aquesta força interior, que potser no tenia abans, ara forma part de mi.

Vivir en un altre país m’ha obert els ulls a una nova manera de pensar. Ara entenc que hi ha moltes maneres de viure, i totes són vàlides. He après a respectar les diferències, a escoltar més, a observar abans de jutjar.

També he après a ser més independent. A responsabilitzar-me de les meves coses, del meu futur i dels meus estudis. A entendre que cada pas que faig ara és important per al que vindrà després.

Palafrugell no és només un lloc on estudio; és un lloc que m’ha ensenyat que puc començar de nou, que puc construir una vida nova sense perdre la meva identitat.

Agraïment profund a tothom que m’ha ajudat

Aquest article està ple de paraules, però si només en pogués escriure una, seria gràcies.

Gràcies als professors, que han vist el meu esforç i m’han ajudat a continuar.

Gràcies als companys que han estat amables quan més ho necessitava.

Gràcies a l’Aula d’Acollida per ser un espai segur, on poder  créixer sense por.

Gràcies al Projecte Rossinyol, que m’ha regalat una mentora i una experiència que porto al cor.

Gràcies a Palafrugell per acollir-me i donar-me un nou camí.

Ara que ja ha passat més d’un any, puc dir que aquest viatge tot just comença. Vull continuar estudiant, millorant, aprenent idiomes, vivint experiències noves i construint el futur que desitjo.

Sé que vindran reptes, però també sé que tinc la força per superar-los. Aquest any ha estat intens, complicat, emocionant, diferent i molt especial.

I si una cosa he après és que els canvis que més fan por són els que més ens fan créixer.

Del 9 al 13 de març, els alumnes de 2n de Batxillerat vam viure un dels moments més esperats de tot el curs: el viatge de final d’etapa. A la Toscana, una de les regions més boniques i emblemàtiques d’Itàlia, hi vam viure experiències inoblidables.

Tot i marxar de Palafrugell morts de son, havent sortit massa d’hora per a agafar el vol quatre hores més tard, en teníem moltes ganes. Teníem ganes de desconnectar, de riure, de fer mil fotografies i, sobretot, de passar temps amb els companys abans que cadascú agafi el seu camí. Va ser com començar a acomiadar-nos sense voler-ho dir en veu alta, un comiat de la nostra trajectòria a l’institut abans dels exàmens i de l’últim tram del curs, el més important.

El viatge el van marcar les excursions, les visites, els monuments, l’hostal en el qual vam instal·lar-nos, i molt més. Però nosaltres ens quedarem amb les vivències compartides, les rialles, les converses en veu baixa a l’habitació en plena nit i les passejades improvisades per Florència amb els amics i amb gent nova.

No oblidarem les vegades que vam fer empipar els treballadors de l’hostal, tant pels passadissos com a l’hora de sopar i d’esmorzar, amb la ressaca del dia anterior i energia de sobres per a començar-ne un altre. Tampoc oblidarem les corredisses sota la pluja, que malauradament ens va perseguir tota la setmana, ni les visites guiades de dues hores que ens feien tancar els ulls a les dues del migdia. Recordarem amb nostàlgia els carrers empedrats pels quals corríem quan fèiem tard, el menjar i les begudes dels restaurants i a la gent que vam conèixer, a qui, per sort o per desgràcia, no tornarem a veure.

Aquells dies van ser molt més que un viatge qualsevol: van ser el tancament simbòlic d’una de les etapes més importants de la nostra vida, una oportunitat per gaudir del temps que ens queda junts i per enfortir una connexió entre companys forjada al llarg dels anys.

Ara que ja som a la recta final, només podem donar les gràcies per aquest viatge, que ens ha regalat records eterns i la certesa que, passi el que passi a partir d’ara, tot i que els nostres camins se separin, sempre compartirem aquella setmana a la Toscana com el tancament d’una etapa única i irrepetible de les nostres vides.

El passat mes de març, els alumnes de 4t ESO vam tenir l'oportunitat de viatjar a Madrid, una experiència plena de descobriments i moments inoblidables. Durant quatre dies, del 10 al 14 de març, vam explorar la ciutat, vam conèixer la seva cultura i història, i vam gaudir de diverses activitats que ens van permetre passar temps amb els nostres amics i descobrir una ciutat nova per a alguns.

DIA 1

El primer dia, dilluns 10 de març, vam començar el viatge amb una trobada a l’institut de bon matí per sortir en autocar cap a l’estació de Sants. Un cop allà, vam agafar el tren cap a Madrid. Després d’un viatge de tres hores, vam arribar a la capital espanyola i un autocar privat ens va traslladar fins al nostre hostal, on vam fer el check-in i ens vam distribuir a les habitacions. Seguidament, vam sortir a peu per fer una primera descoberta de la ciutat i vam tenir temps lliure per dinar. A la tarda, ens vam trobar amb els guies per iniciar una visita pel Madrid dels Àustries, on vam poder veure edificis històrics i conèixer més sobre la història d’aquesta època. Finalment, vam acabar el dia gaudint d’un sopar en un restaurant local abans de tornar a l’hostal per descansar després d’un primer dia intens però emocionant.

DIA 2

Dimarts vam començar el dia amb una visita al Museu del Prado, on vam poder admirar grans obres com Las Meninas de Velázquez. A la tarda, vam gaudir d’una emocionant gimcana pel Barrio de las Letras, on tothom va gaudir molt passejant per llocs emblemàtics de la ciutat, com la Puerta de Alcalá. Aquells que no van participar en aquesta activitat van tenir l’oportunitat de visitar l’estadi Santiago Bernabéu per descobrir la història del Real Madrid, explorant el camp, els vestidors i la sala de trofeus. A la nit, alguns companys van assistir al musical Aladdin, un espectacle ple de màgia i música.

DIA 3

El dimecres vam fer una excursió a una ciutat plena d'història, Toledo, on vam veure els seus monuments cristians, àrabs i jueus, mentre recorríem els seus carrers emmurallats. Després de dinar, vam tornar a Madrid per gaudir d'una tarda entretinguda a la bolera del Palacio del Hielo. A més, a la nit, vam tenir l’oportunitat d’anar a l’Hotel Riu, des d’on vam poder admirar les espectaculars vistes de Madrid. Des d’allà, es podien veure els principals monuments de la ciutat il·luminats, va ser una experiència inoblidable. 

DIA 4

Finalment, el dijous vam fer una passejada pel Parque del Retiro i vam visitar el Palacio de Cristal. Alguns de nosaltres vam llogar barquers per gaudir d’un temps divertit amb els amics i veure el parc des d’una perspectiva diferent. Va ser un moment molt relaxant i ens ho vam passar genial. Després de temps lliure per comprar algun record, vam tornar a l'estació per agafar el tren de tornada a Barcelona. Vam arribar cap a les 00:10 h i, tot i la nostàlgia per deixar Madrid, la memòria del viatge ens acompanyarà sempre.

Aquest viatge a Madrid no només ens va permetre aprendre sobre història i art, sinó també va enfortir la nostra amistat com a grup i ens va deixar moments inoblidables. Sens dubte, una experiència que guardarem per sempre amb un somriure.

El dia 12 de febrer, els alumnes de 4t d’ESO vam tenir una xerrada a l'institut a càrrec d'un mosso d'esquadra, en Joan, que forma part dels Mossos de la Bisbal.

El tema en el qual es va centrar va ser la violència masclista, quan la dona és la víctima i l’home és l’agressor. Malauradament, és un problema encara molt present en el nostre dia a dia. En Joan ens va explicar de manera detallada què és la violència masclista, les seves formes, les causes que la generen i les possibles conseqüències psicològiques per a les víctimes.

L'objectiu principal de la xerrada va ser conscienciar-nos sobre la importància d'identificar aquest tipus de violència i actuar per prevenir-la o poder-s’hi enfrontar de la millor manera possible.

El primer que ens va explicar en Joan va ser què és la violència i els diferents àmbits on es pot manifestar, com per exemple la violència de parella, familiar, sexual, digital, entre d’altres. També va aclarir les formes de violència que pot expressar el masclisme: la física, psicològica, econòmica, sexual, etc. A més, ens va fer reflexionar sobre per què molts homes arriben a maltractar les seves parelles, llavors ens ho va explicar de manera molt detallada. Finalment, ens va exposar la invisibilitat de la violència: moltes víctimes no denuncien la situació per por o desconeixement, el 80% de les dones maltractades no arriben a denunciar la seva situació, només el 20% s’atreveixen a fer-ho. 

Una part molt interessant de la xerrada va ser el joc que vam fer amb en Joan. Ens va posar diferents situacions relacionades amb la violència masclista i ens va demanar que penséssim quina era la menys greu i quina era la més greu. Això ens va ajudar molt a entendre que hi ha accions que poden semblar poc importants, però que en realitat poden fer molt de mal.

També ens va parlar dels senyals que ens poden indicar que algú està patint abús, com el control, la por, la manipulació i la violència. Ens va dir que és molt important estar atents a aquests senyals per poder ajudar i evitar que la situació empitjori.

A més, en Joan ens va explicar com la violència masclista afecta les persones psicològicament. Moltes víctimes tenen por d’afrontar el que els passa i a vegades pensen que no poden sortir d’aquesta situació. Ens va avisar sobre la manipulació emocional i ens va fer veure com és d’important ajudar i donar suport a les persones que ho necessiten.

La xerrada va ser molt útil per comprendre millor la gravetat de la violència masclista. En  Joan ens va proporcionar els telèfons útils per a la gent que es troba en una situació de violència masclista, o coneix a algú que s’hi troba: el número de l’Institut Català de les Dones (900 900 120), el grup de WhatsApp (601 001 122) i el telèfon d’emergències 112. Després de la xerrada, tots vam ser més conscients de la importància de reconèixer els indicis de la violència i de lluitar contra la invisibilitat que encara existeix al voltant d’aquest problema. Tots tenim la responsabilitat d’ajudar les víctimes a sortir d’aquest cercle de violència.