Embedded Files
GLOSSARI
Val la pena rentar‐se les mans?
En Marc és a punt de menjar‐se un plat d’espaguetis, està afamat quan surt de l’insitut. Quan és a punt de començar la mare li pregunta si s’ha rentat les mans. Cada dia el mateix, tres cops al dia! Potser és una mica exagerat.
Cal rentar‐se les mans abans de cada àpat? El Marc es mira les mans i les veu netes, què és el que cal rentar?
La seva mare li explica que les mans semblen netes però que són plenes de microorganismes que no veiem, n’hi ha per tot arreu. Pensa en les taronges que es floreixen. D’on creus que ve el florit? – diu la mare.
Vosaltres què en penseu?
• D’on provenen els microorganismes?
• Realment, n’hi ha per tot arreu ?
• Realment val la pena rentar‐se les mans?
• Per què es fa malbé el menjar quan no es consumeix aviat?
• Com és que se’ns ha florit el pa?.
• Si no tenim cura en la neteja del rebost, tot s’omplirà de mosques...
• D’on provenen aquestes?
Per tal de respondre aquestes preguntes us proposem fer la següent experiència.
Qualsevol experiment, comença amb una hipòtesi. Formuleu la vostra hipòtesi a partir de les preguntes anteriors.
Hipòtesi: Potser prové dels microorganisme del seu entorn.
Proposta de treball experimental
Amb aquest treball experimental comprovarem les hipòtesi que heu formulat.
• Què volem esbrinar?
• Hi ha Microorganismes a tot arreu?
Es tractarà de detectar la presència de microorganismes en diferents hàbitats i després fer una descripció acurada dels tipus de colònies presents i un recompte d’aquestes.
• Podem reduir el risc de contagi d’infeccions només amb alguns hàbits higiènics?
• També volem comprovar si és certa o no la teoria de la generació espontània
Sempre procurarem treballar al laboratori respectant les normes de seguretat. En aquest cas manejarem amb molt de respecte i de responsabilitat els cultius de microorganismes (dins les plaques poden haver‐n’hi
milions).
MATERIALS:
-Cultius sòlids(plaques de petri amb agar-agar nutritiu esterilitzades)
-Estufa cultiu
-Guants de l'àtex
-Cinta adhesiva per precintar
-Retolador permanent
-Bata
Com ho farem?
S'han de sembrar Plaques de Petri amb inòculs de microorganismes d'hàbitats diferents.
-En quins llocs de l'institut creus que és fàcil trobar-hi microorganisme?
-En quins llocs creus que serà més difícil?
Repartiu-vos per grups els diferents llocs de l'institut. Un cop hagueu decidit en quins indrets posareu les plaques, només cal deixar-les obertes un temps prudencial (uns 5 min).
-També mirarem els microorganismes que hi ha a les nostres mans i comprovarem si val la pena rentar-se amb sabó. Per això obrirem parcialment la placa de forma que es pugui introduir el capciró dels dits contaminant el mínim la resta de la placa.
-Mans brutes
-Mans rentades amb sabó
Mans rentades amb alcohol
Cal precintar les plaques i marcar-les amb retoladors permanents.
Igualment cal introduir una placa sense obrir i precintada que serà el "control" o prova en blanc.
Finalment, s'ha d'introduir a l'estufa de cultiu (25-27ºC) i deixar-ho una setmana.
Qüestions:
Per què cal posar un medi de cultiu nutritiu?
Cal posar un medi de cultiu nutritiu perquè els microorganismes es puguin nodrir i desenvolupar.
Per què és important que les plaques estiguin esterilitzades?
Perquè les algues no puguin proliferar.
Per què posem les plaques a l'estufa de cultiu?
Perquè els hi sembli que estan dins del seu hàbitat i és desenvolupin.
Per què hem posat una placa sense obrir a l'estufa?
Crec que podríem posar una placa sense obrir a l'estufa, per veure com es desenvoluparien les algues de dins de la placa sense microorganismes externs.
Hi ha receptes per “fabricar” microorganismes del no‐res?
Els microorganismes que tenim a les mans, d’on apareixen? Surten del no‐res?
Durant molts segles, es pensava que molts éssers vius apareixien com per art de màgia. Ho explicava la teoria de la generació espontània. Va ser defensada per Aristòtil (384 a.C.‐ 322 a.C.) que afirmava que: Tot cos sec que torni humit o tot cos humit que torni sec produeix animals. Va arribar a aquesta conclusió quan va observar que en una bassa d’aigua que es va assecar, hi tornaven a aparèixer peixos quan s’omplia, pensant que aquests varen sortir del fang i que no havien pogut ser generats per altres peixos anteriors. Es pensava que hi havia alguna cosa a l’aire generadora de vida que varen anomenar principi vital. Aquest teoria va estar vigent molts segles. Fins i tot alguns científics com el naturalista Van Helmont al segle XVI tenien receptes per generar ratolins: s’havia de posar roba interior suada de dona conjuntament amb blat dins un recipient gran, després de 21 dies el blat es convertia en ratolins perfectament normals.
Els microorganismes de les nostres mans o que hem trobat als diferents llocs de l’institut, surten del no‐res? Podríem obtenir microorganismes a partir d’una recepta?
Activitats
1. En aquestes dues pàgines trobareu informació per explicar en què consisteix aquesta teoria i què se’n pensa actualment.
Centreu‐vos primer en aquests dos científics: F. Redi i L.Pasteur.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/evolucion/1origen_de_la_vida.htm#genespont
http://www.sma.df.gob.mx/mhn/index.php?op=04asomate&op01=03origen
FRANCESCO REDIS
(Francesco o Francisco Redi, va nèixer a Arezzo, Itàlia al 1626 i va morir a Pisa al 1698. Va viure a Itàlia.
Va ser metge, naturalista, fisiòleg, i literat italià. Per la diversitat de branques del saber que va cultivar, pel seu agut enginy i sobretot per les seves qualitats de sagaç observador dels fets naturals, Francesco Redi és una personalitat de capital importància a la via experimental que Galileu havia obert a la seva mateixa època.
Es va graduar el 1647 a Medicina per la Universitat de Pisa, després va romandre diversos anys a Roma com a mestre de retòrica a la família Colonna. El 1954 es va establir a Florència , i va figurar entre els promotors de l'Acadèmia del Ciment (1657) i va ser el primer metge dels grans ducs de Toscana Ferran II i Còsim II. Si bé va començar estudiant les serps i les seves mossegades. Es va dedicar sobretot a la parasitologia. Per la seva tasca es pot considerar com a fundador d'aquesta branca de les ciències naturals, especialment de l'helmintologia (l'estudi dels cucs), les bases del qual va deixar plasmada en el seu tractat de 1684. Redi també va ser un celebrat poeta i el 1665 va ser nomenat catedràtic de llenguatge toscà a l'Acadèmia Florentina.
En una època en què es creia tant en la creació com en la generació espontània, Francesco Redi era un dels que en dubtava, per la qual cosa va realitzar en el següent experiment: Va col·locar un escurçó mort, un peix i un tros de carn de vedella en flascons, els va tancar i segellar. En altres flascons va col·locar els mateixos components, però els va deixar oberts. Els resultats van ser molt interessants. En els flascons tancats i segellats no hi havia cucs, encara que el seu contingut s'havia podrit i feia mala olor. Als flascons oberts, en canvi, es veien cucs i mosques que entraven i sortien. Per tant, la carn dels animals morts no pot engendrar cucs llevat que hi siguin dipositats ous d'animals. Redi va pensar que l'entrada d'aire als flascons tancats podria haver influït en el seu experiment, per la qual cosa en va dur a terme un altre. Va posar carn i peix en un flascó cobert amb gasa i el va col·locar dins una gàbia coberta també amb gasa. Els resultats van ser exactament els mateixos que al primer experiment. Tot i els resultats obtinguts i els d'altres autors, la gent seguia creient en la generació espontània.
Amb aquest experiment, Redi va demostrar que els cucs/ i altres microorganismes no apareixien per generació espontània, i que la seva presència estava relacionada amb la possibilitat que tenien les mosques d'arribar a la carn i els peixos.
LOUIS PASTEUR
Va nèixer a Dole, França al 1822 i va morir a Marnes-la-Coquette al 1895.
Químic i bacteriòleg francès, fundador de la microbiologia i pioner de la medicina moderna. Des dels temps d'Hipòcrates (segle V aC) s'havien atribuït les malalties a desequilibris abstractes dels humors interns del cos humà. Va caldre esperar al segle XIX perquè, de la mà de genials investigadors com Louis Pasteur i Robert Koch, quedés fermament establerta la teoria de l'origen microbià de les malalties infeccioses, segons la qual aquestes són provocades per gèrmens patògens ambientals que penetren a l'organisme sa; la determinació de les causes concretes i segures d'una àmplia gamma d'afeccions va suposar l'inici de la medicina científica actual. Pasteur va donar així mateix un impuls decisiu al desenvolupament de les vacunes, sent especialment recordat per l'èxit de la seva vacuna contra la ràbia (1885).
Pasteur va descobrir que escalfar el vi a 55º, matava els bacteris sense arruïnar el sabor. Aquest procés, que després es va conèixer com la pasteurització, va salvar la indústria vinícola i va consolidar la fama de Pasteur. Avui dia és usada extensament per evitar que el menjar es contamini.
Va demostrar que els microorganismes estaven a tot arreu i que provocaven la descomposició de molts aliments i moltes enfermetats humanes mostrant que la generació espontània no existia.
"...Jo poso en un flascó de vidre un dels líquids següents, tots molt alterables en contacte amb l'aire ordinari: aigua de llevat de cervesa a la qual s'ha afegit sucre, orina, suc de remolatxa, aigua de pebrot A continuació doblego el coll del flascó, de manera que quedi corbat en diverses parts, després poso a bullir el líquid durant diversos minuts fins que comença a sortir vapor per l'extrem obert, després deixo refredar el líquid. malgrat sorprendre a tots els que s'ocupen dels delicats experiments relacionats amb l'anomenada generació espontània, el líquid del flascó roman inalterat definitivament..."
L'experiment de Pasteur
L'experiment va consistir a col·locar un matràs amb coll de cigne i un altre amb un coll més obert. En el primer flascó va observar que no hi havia cap canvi i que no hi havia cap tipus de vida orgànica. No obstant això, al segon va trobar que hi havia organismes com cucs i mosques. Va descobrir que els bacteris van ser els causants d'aquests organismes.
Sense cap dubte, Pasteur va ser un dels científics més aclamats de tot el seu temps perquè va ser el primer a descobrir el veritable origen de la vida. Per aquesta raó, és considerat un dels pioners en les investigacions dels diferents organismes de la vida. La teoria de la generació espontània de Pasteur és la que actualment està acceptada pels científics.
Aquesta imatge ens mostra molt bé l'experiment realitzat per Pasteur.
Page updated
Report abuse