Tasca 2.6: Investiguem sobre els protozous
Embedded Files
INTRODUCCIÓ:
Protoctist és el regne format pels organismes eucariotes més primitius, d'estructura molt senzilla i que tenen cèl·lules eucariotes. El que més destaca dels protoctists és la gran diversitat de formes de vida que hi trobem: hi ha organismes autòtrofs i heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.lulars, immòbils i mòbils. El primer que podem deduir és que no tots els protoctists són microorganismes, ja que en aquest regne trobem les algues pluricel.lulars.
Entre els microorganismes que formen part del regne dels protoctists tenim:
Els protozous.
Organismes eucariotes unicel.lulars heteròtrofs.
Les algues microscòpiques.
Organismes eucariotes unicel.lulars autòtrofs.
ELS PROTOZOUS
ELS PROTOZOUS
Els protozous formen part del regne dels protoctist. Els protozous (paraula que significa "animal petit") són un tipus d'organismes unicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs. Però, la característica més important d'aquests microorganismes és la presència d'una sèrie de mecanismes que els permenten desplaçar-se de manera activa.
FUNCIONS VITALS:
NUTRICIÓ:
Són organismes heteròtrofs. Els protozous poden obtenir l'aliment de diverses maneres: alguns capturen altres microorganismes, altres s'alimenten de la matèria orgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la cèl.lula. Els protozous paràsits s'alimenten de l'organisme hoste. En tots els casos, la digestió es produeix en el vacúol.
REPRODUCCIÓ:
Els protozous es poden reproduir per bipartició (divisió en dos), per gemmació (creixement d'un rovell o cèl·lula filla) i per esporulació (fragmentació de la cèl·lula mare en espores).
RELACIÓ:
Els protozous són generalment organismes aquàtics. Formen part del plàncton marí, que és l'aliment de molts altres organismes marins. D'altres poden viure en terres humides. Tant en un cas com en l'altre, es tracta d'espècies de vida lliure. Altres espècies de protozous són patògens. En aquest darrer cas, viuen a l'interior d'un altre organisme.
CLASSIFICACIÓ DELS PROTZOUS
Classe Flagel·lats. Presenten flagels (estructures allargades, permanents, generalment en nombre d'un, dos o pocs més). Per exemple el Trypanosoma que és responsable de la "malaltia del somni" i que és tramés per la picadura de la mosca tropical Tsé-Tsé.
Classe Ciliats. Presenten cilis (estructures similars als flagels però molt més curtes i molt nombroses). Per exemple el Paramecium que és nedador i la Vorticella que viu fixa.
Classe Rizòpodes. Presenten pseudòpodes (prolongacions temporals del cos en forma de falsos peus). Per exemple l'Ameba i l'Entamoeba responsable de la "disenteria amebiana", malaltia pròpia de països del Tercer Mon i que es caracteritza per deposicions diarreiques amb sang. Alguns rizòpodes com el foraminífers presenten un esquelet calcari.
Classe Esporozous. Es mouen per simples contraccions del cos. Per exemple el Plasmodium que és el responsable de la "malària" o "paludisme" que és la principal causa de mort del món. Aquesta malaltia és pròpia de països del Tercer Món, es caracteritza per sobtats accessos de febres molt altes i és tramés per la picada de les femelles del mosquit Anopheles.
Mobilitat:
Són organismes mòbils. Els protozous tenen diferents mecanismes per desplaçar-se:
Cilis: es tracta d'unes estructures semblants a pels molt curts. Recobreixen tota la cèl.lula i es mouen de manera coordinada. A part de servir per desplaçar-se, els cilis també serveixen per atreure els aliments cap un petit orifici que fa les funcions de "boca".
Flagels: són estructures molt semblants als cilis. Els flagels són més llargs i escassos que els cilis (normalment hi ha un o dos per microorganisme). Solen trobar-se en un extrem de la cèl.lula. E
Pseudopodis: són una mena de protuberàncies o prolongacions que sobresurten de la membrana citoplasmàtica. Al contrari que cilis i flagels, no són estructures fixes sino que es formen (en qualsevol punt de la cèl.lula) a mesura que l'organisme les necessita.
Malalties provocades per protozous
Tot i que la majoria de protozous no fan cap tipus de mal, algunes espècies provoquen malalties força greus sobretot a les zones tropicals, com per exemple, la malaria que mata cada any més de 2,5 milions de persones.
LES ALGUES MICROSCÒPIQUES
LES ALGUES MICROSCÒPIQUES
Les podem trobar en roques, al sòl, en plantes i animals però la majoria viuen en ambient aquàtic (salat, dolça, llocs humits, neu …)
Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars però totes són autòtrofes ja que contenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi. Formen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (CO2) i obtenen energia del Sol alhora que alliberen O2. De fet alliberen entre el 30 i 50% del total de l’oxigen atmosfèric.
Les algues pluricel·lulars estan formades per agrupacions de cèl·lules no especialitzades, és a dir, no formen teixits verdaders.
ESTRUCTURA
Les seves cèl·lules són semblants a les vegetals, amb paret cel·lular, membrana plasmàtica, i els orgànuls propis. Algunes algues com Chlamidomonas presenten 1 o 2 flagels.
FUNCIONS VITALS:
REPRODUCCIÓ:
Les algues poden reproduir-se de dues maneres: per reproducció sexual i asexual, i per multiplicació vegetativa. Aquesta últimaconsisteix en què part del tal·lus es desprèn, es fixa al substrat i torna a fonar un nou individu. La reproducció sexual es refereix a la producció de cèl·lules espeialitzades-gàmetes-. La reproducció sexual produeix gàmetes que es fusionen per donar lloc a un ou, i l'asexual s'ajuda de les espores, que són cèl·lules que no es fusionen, sinó que donen lloc directament a un individu.
RELACIONS AMB ALTRES ORGANISMES:
Algunes algues unicel·lulars estableixen relacions de simbiosi amb organismes animals.
NUTRICIÓ:
Són fotoautòtrofes.
CLASSIFICACIÓ
Segons el número de cèl·lules:
Unicel·lulars : Són algues microscòpiques que viuen a l’aigua i formen part del plàncton (fitoplàncton). Suren a l’aigua i serveixen d’aliment a molt animals.
Per exemple: Chlamidomonas, i Euglena
Pluricel·lulars : Formen filaments o làmines però les cèl·lules no són especialitzades i per tant no formen teixits veritables.
Per exemple: Ulva lactuca i Sargassum sp
Cistoseyra, una alga bruna típica de les costes rocoses del mediterrani
Segons el color :
Les algues presenten a més de la clorofil·la altres pigments que els donen diferents coloracions:
Algues verdes (clorofícees): Predomina el pigment clorofil·la. N’hi ha d’unicel·lulars (Chalmidomones) o pluricel·lulars (Ulva). Es creu que els vegetals terrestres es van originar a partir d’aquest grup.
Algues brunes (feofícees): Posseeixen un pigment marró que cobreix el verd de la clorofil·la. Abunden a la costa. Poden arribar a fer 70 m i sovint presenten uns sacs amb gasos per surar. Per exemple: Laminaria, Fucus, Cystoseira, Padina…
Algues vermelles (rodofícees): A més de clorofil·la contenen pigments vermells. Les trobem per tots els mars del món, especialment en aigües càlides i a profunditats de fins a 250 m. Exemples: Corallina, Gelidium, Porphyra, Batrachospermum…
APLICACIONS
Algunes algues tenen utilitat alimentaria en algunes cultures com el Wakame, Agar-agar i el Nori. L’agar-agar a més s’utilitza per preparar medi de cultiu de microbis en estudis de laboratori.
Page updated
Report abuse