Embedded Files
INTRODUCCIÓ
El regne dels fongs inclou una gran diversitat d'organismes eucariotes, tant unicel·lulars com pluricel·lulars. El seu estudi es realitzava dins el regne de les Plantes, però la falta de clorofil·la i la nutrició heteròtrofa han conduït a establir un regne independent amb unes característiques pròpies. Són heteròtrofs i viuen en ambients humits, a terra o a la superfície d’altres organismes. Els fongs són organismes eucariotes amb paret cel·lular (de composició diferent de la dels vegetals i també dels bacteris).
CARACTERÍSTIQUES:
-Nutrició: Són organismes heteròtrofs, molts d’ells sapròfits ja que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició o de les restes d’altres éssers vius.
-Formes de vida: Poden presentar vida lliure o relacionar-se amb altres éssers vius de dues formes diferents. Si com a resultat d’aquesta relació ambdós organismes surten beneficiats, són simbionts. Si el fong perjudica l’altre organisme, és paràsit.
-Reproducció: Els fongs unicel·lulars es reprodueixen de forma asexual per gemmació. Els fongs pluricel·lulars es reprodueixen asexualment o sexualment a través d’espores.
Reproducció
Reproducció
Reproducció per gemmació:
Les cèl·lules es divideixen desigualment i es forma una protuberància anomenada gemma que acaba separant-se de la cèl·lula. A partir d’aquesta gemma s’origina un individu nou.
Reproducció per espores:
Les espores són petites estructures que s’emmagatzemen en els esporangis. A partir d’una espora es pot originar el miceli d’un individu nou.
CLASSIFICACIÓ:
Segons número de cèl·lules poden ser unicel·lulars (llevats) o pluricel·lulars (floridures i bolets):
LLEVATS:
Són fongs unicel·lulars de forma arrodonida.
Es reprodueixen asexualment per gemmació. Durant aquest procés es generen dues cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l’altra. El nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa.
Molts llevats són organismes de vida lliure i només un petit grup són paràsits.
Algunes de les seves espècies s’utilitzen en processos de fermentació en la indústria alimentària; per exemple, en l’elaboració de pa, vi, cervesa. Alguns, però, ens provoquen algunes malalties com la Candida albicans que ataca i ens provoca llagues. També són importants per la producció d’antibiòtics naturals.
FONGS(bolets):
Reben aquest nom els fongs pluricel·lulars amb un miceli(conjunt d’hifes d’un fong) que creix sota terra o sobre fusta en descomposició, que en l’època reproductora forma el bolet.
El bolet consta d’una base anomenada volva, de la qual parteix el peu, que pot presentar un anell o no, i acaba en el barret, en la part inferior del qual s’observen unes làmines. A les làmines s’hi localitzen els esporangis on es formen les espores.
Els fongs que formen bolets són organismes de vida lliure que viuen en zones humides, com ara boscos de fulla caduca o amb molts matolls.
Agrupen les seves cèl·lules en filaments anomenats Hifes sense formar teixits vertaders. Les cèl·lules de les hifes són iguals excepte les dels extrems que poden produir espores(cèl·lules resistents inactives fins que estan en condicions favorables i germinen).
Les hifes creixen radialment des d’on ha germinat l’espora i amb els anys les hifes centrals envelleixen i perden la capacitat de desenvolupar bolets mentre que les més joves si, així es formen els erols de bolets.
FLORIDURES
Són fongs pluricel·lulars, molts microscòpics, les hifes dels quals formen filaments solts. Es reprodueixen mitjançant espores. Creixen sobre aliments (pa, taronja. Llimona ..), pell de persones i animals o en llocs humits (com dutxes, piscines ..). Alguns són paràsits que originen infeccions als animals i les plantes. Altres floridures de vida lliure són sapròfites.
La seva nutrició és heteròtrofa. S’alimenten de la matèria orgànica procedent d’altres éssers vius o de restes d’aquests. Per fer-ho secreten a l’exterior de les cèl·lules unes substàncies que descomponen l’aliment i després l’absorbeixen a través de la membrana cel·lular.
Els fongs pluricel·lulars es reprodueixen majoritàriament per esporulació, unes cèl·lules especialitzades en algunes hifes generen espores que germinaran quan les condicions siguin favorables.
Alguns produeixen antibiòtics naturals. Penicillium notatum és la floridura que produeix la penicil·lina.
EXEMPLES:
-LA PENICIL·LINA
-LA PENICIL·LINA
La penicil·lina és un antibiòtic capaç de curar diferents malalties i que va ser descobert l'any 1928 pel bacteriòleg escocès Alexander Fleming.
La penicil·lina és un antibiòtic capaç de curar diferents malalties i que va ser descobert l'any 1928 pel bacteriòleg escocès Alexander Fleming.
Quan era jove Fleming va anar com a metge a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Allà va veure com moltíssims soldats morien a causa de les infeccions produïdes per les ferides. Quan operaven als ferits també es produïen moltes infeccions que provocaven la mort dels soldats.
Quan era jove Fleming va anar com a metge a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Allà va veure com moltíssims soldats morien a causa de les infeccions produïdes per les ferides. Quan operaven als ferits també es produïen moltes infeccions que provocaven la mort dels soldats.
Fleming es va proposar trobar una solució i es va dedicar a investigar sobre les infeccions produïdes per bactèries. Va cultivar unes bactèries al laboratori per a poder estudiar-les. Un dia va veure que alguns dels cultius s'havien contaminat accidentalment per una floridura. Llavors va observar com aquest fong, anomenat Penicillium notatum, en contacte amb les bactèries les matava i impedia la seva reproducció. A partir d'aquest moment, altres investigadors van estudiar-la.
Fleming es va proposar trobar una solució i es va dedicar a investigar sobre les infeccions produïdes per bactèries. Va cultivar unes bactèries al laboratori per a poder estudiar-les. Un dia va veure que alguns dels cultius s'havien contaminat accidentalment per una floridura. Llavors va observar com aquest fong, anomenat Penicillium notatum, en contacte amb les bactèries les matava i impedia la seva reproducció. A partir d'aquest moment, altres investigadors van estudiar-la.
-BACTERIS IOGUT
El iogurt és una substància àcida i cremosa que s’obté de la fermentació de la llet.
Aquest procés es duu a terme per l’acció de bacteris, els quals desencadenen un procés microbià on la lactosa (sucre de la llet) es transforma en àcid làctic. És aquest àcid el responsable de donar l’acidesa al iogurt. Per altre banda, l’acetaldehid li proporciona l’aroma que el caracteritza.
Els bacteris més importants que intervenen en la fermentació làctica del producte són: Streptococcus thermophilus i Lactobacillus bulgaricus.
-LLEVAT PER L'ELABORACIÓ DEL PA
Page updated
Report abuse