“En la vida hay que evitar tres figuras geométricas; los círculos viciosos, los triángulos amorosos y las mentes cuadradas”
📌 Mario Benedetti (1920 - 2009)
Els dos docents responsables de la formació en didàctica de les matemàtiques a les Universitats de Valladolid i la UIB respectivament ens van donar consells per millorar l'aprenentatge de les matemàtiques a la llar, pares, mares, docents i membres de la direcció del centre vam prendre nota de tot, ja que és feina de tots millorar l'educació.
Divendres dia 5 a les 18:30 hores va tenir lloc a l’INSTITUT una magnífica xerrada feta per na Belen Palop i en Juan Miguel Ribera dos professors universitaris de la branca de matemàtiques.
Els pares i mares demanaven com podem ajudar a fer que els nostres fills aprenguin bé les matemàtiques.
Na Belen, va començar molt directa amb un “¿PARA QUE?” Ensenyem les matemàtiques? D’aquesta manera va fer tremolar tots els pensaments dels assistents i va començar a desembullar els grans dubtes que anaven sorgint en forma de preguntes.
Ella argumenta que fer-se aquesta pregunta és clau, ja que si una cosa no s'entén no s'aprèn. Això no vol dir que podem aprovar un examen inclús una assignatura o també una carrera universitària, sense entendre realment el que es fa.
Això pot ocórrer pel fet que hi ha altres processos cognitius com la memorització que ens poden ajudar a superar proves. Memoritzar procediments no significa aprendre.
No es tracta de demonitzar la memorització, al contrari, tots sabem que és necessari, però cal saber el perquè fem el que fem. Les matemàtiques s’han de parlar, s’han d’explicar, s’han de discutir, s’han de raonar… en aquest sentit hi ha metodologies educatives que faciliten tots aquests processos.
Per la seva banda en Juan Miguel comentava que és ben normal que els docents facin les classes com ells les van rebre, en aquest sentit, ell com a professor de futurs professors, intenta canviar a través del desenvolupament de distintes metodologies.
És un fet irrefutable que les generacions van canviant. Per exemple les d’ara són més visuals. A la universitat no es prenen apunts amb bolígraf i paper, tothom porta el seu ordinador i els apunts són el resultat d’un enriquiment del material continu.
Va ser molt clar en el seu discurs i és que “EL YO SOY DE LETRAS” és una frase que fa i ha fet molt de mal no sols a les matemàtiques també a l’escola en general.
Entre els dos docents universitaris es va establir un diàleg molt interessant, ja que ens van fer veure que sovint, alumnes, famílies i docents confonem qualificació amb avaluació. La qualificació és el resultat numèric d’un procés i l’avaluació seria l’explicació d’aquest procés.
D’avaluació n’hi ha molts de tipus la ideal la formativa, la que et va explicant i dient si estàs en bona disposició d’aconseguir l’aprenentatge desitjat.
En Juan Miguel Ribera ens va aconsellar visitar la web https://nrich.maths.org/ una pàgina a on es poden trobar tota mena de recursos educatius.
També podem obtenir informació d’un grup de feina força engrescador aquí teniu l’enllaç. https://abeam.feemcat.org/web
Si visiteu les webs recomanades veureu que són per a docents, però també per a qualsevol persona que vulgui treballar d’una manera distinta.
Un altre tema important que va sorgir va ser que el nivell maduratiu de l’alumnat és determinant, sobretot als primers cursos de cada etapa. I és que hi ha estudis que corroboren que un nin de desembre té moltes possibilitats de tenir més dificultats enfront d’una nina nascuda pel gener. També està comprovat que les nines eviten la competició. Quan hi ha un concurs, elles no volen competir i per aquest motiu són ells els que copen els premis.
Van parlar que la forma d’avaluar ho canvia tot. És clau que l’alumnat sàpiga el que li estan avaluant i com es farà aquesta avaluació. Poder tenir aquesta informació al Classroom és de vital importància. Igual que poder saber les qualificacions, i tenir accés a les evidències d’aprenentatge o les proves fetes.
En aquest sentit, la llei LOMLOE sembla ser molt clara. S’avalua per competències, i ja fa 16 anys que les competències van aparèixer a les lleis educatives. Les programacions d’aula se substitueixen per situacions d’aprenentatge.
Conclusions
La part socioafectiva de les matemàtiques és la clau per evitar que infants i adolescents derivin en fracàs. Cal començar de petits i anar evolucionant a mesura que es van superant les distintes etapes educatives. Els docents en qualsevol de les etapes educatives esdevenen figures clau.
Bona part de la motivació ve gràcies a l’èxit. Els alumnes que no assoleixen els reptes difícilment puguin estar motivats per continuar millorant amb els seus aprenentatges.
Des de casa podem fer moltes aportacions basades simplement a jugar, parlar experimentar… Els jocs de taula poden ser un bon argument per treballar molts de continguts matemàtics d’una forma natural. Treure fora de l’aula les matemàtiques és una bona forma d’activar la motivació.
És important distingir cada etapa educativa. Infantil, primària, secundària, batxillerat, etc. En aquest sentit, segurament el bot més gran sigui la distinció entre educació secundària obligatòria i batxillerat.
Si teniu algun suggeriment, queixa o comentari per favor envieu un correu a amipa@iesjoanalcover.cat