NOM CIENTÍFIC: Mantis religiosa
NOM COMÚ: pregadéu o mantis religiosa
CLASSE: Insecta
ORDRE: Mantodea
FAMÍLIA: Mantidae
La mantis religiosa és una espècie àmpliament distribuïda per Europa, Àfrica, Àsia i diverses regions temperades del món.
És molt comuna a la regió mediterrània i a la península Ibèrica, especialment en zones càlides i amb vegetació abundant.
Habita tant en espais naturals com agrícoles i urbans.
Viu en:
prats
jardins
camps agrícoles
zones arbustives
marges de camins
espais amb vegetació alta
És una espècie depredadora que caça altres insectes i petits invertebrats.
Utilitza el camuflatge i la immobilitat per capturar les preses a l’aguait.
Els adults mesuren aproximadament entre 5 i 8 cm de longitud.
Les femelles solen ser més grans i robustes que els mascles.
ALES
Ou: no presenta ales.
Nimfa: ales en desenvolupament progressiu després de cada muda.
Adult: presenta dos parells d’ales; les anteriors són protectores i les posteriors membranoses permeten el vol.
ANTENES
Ou: inexistents.
Nimfa: antenes fines i funcionals.
Adult: antenes llargues i segmentades amb funció sensorial.
POTES
Ou: no presenta potes.
Nimfa: tres parells de potes adaptades progressivament a la captura de preses.
Adult: les potes anteriors són raptòries, amb espines fortes adaptades per immobilitzar les preses.
ALTRES ESTRUCTURES RELLEVANTS
Presenta un cap triangular molt mòbil amb grans ulls compostos.
El cos és allargat i generalment verd o marronós, facilitant el camuflatge entre la vegetació.
Pot girar el cap gairebé 180 graus.
Presenta metamorfosi incompleta: ou, nimfa i adult.
Les femelles dipositen els ous dins una estructura espumosa anomenada ooteca, adherida a branques, pedres o vegetació.
Les nimfes neixen amb aspecte semblant als adults però sense ales desenvolupades.
És una espècie principalment diürna i solitària.
Roman immòbil durant llargues estones esperant les preses.
Quan se sent amenaçada, pot adoptar una postura defensiva obrint les ales i aixecant les potes anteriors.
No causa danys a les plantes.
És beneficiosa perquè controla poblacions d’altres insectes, incloent possibles plagues agrícoles.
No representa risc sanitari per a les persones.
No és verinosa ni transmet malalties.
Pot mossegar lleument si és manipulada, però no és perillosa.
No es considera una plaga.
És una espècie depredadora beneficiosa dins dels ecosistemes.
No plaga; depredador natural beneficiós.
La conservació de zones verdes, vegetació natural i la reducció de pesticides afavoreixen les seves poblacions.
Les ooteques no s’han d’eliminar innecessàriament.
És un important controlador biològic natural d’insectes.
També té gran valor educatiu i divulgatiu per la seva morfologia i comportament de caça.
La mantis religiosa o pregadéu (Mantis religiosa) és un insecte depredador molt conegut per la seva postura característica.
Viu en jardins, camps, prats i zones amb vegetació.
Menja altres insectes, com mosques, grills, papallones i petits artròpodes.
Té el cos allargat, cap triangular i potes anteriors adaptades per atrapar preses.
Normalment és verda o marronosa.
No. És una espècie beneficiosa i totalment inofensiva per a les persones.
El millor és observar-la sense molestar-la.
Ajuda al control natural d’altres insectes.
Pot girar el cap gairebé completament per observar el seu entorn.
La femella diposita els ous dins una estructura protectora anomenada ooteca.
Model 3D disponible per observar les potes raptòries, el cap triangular i les adaptacions de caça característiques.
Encyclopaedia Britannica. (2024). Praying mantis. https://www.britannica.com/animal/praying-mantis
National Geographic. (2022). Praying mantis facts and behavior. https://www.nationalgeographic.com
Preston-Mafham, K. (1990). Grasshoppers and mantids of the world. Blandford Press.
University of Michigan Museum of Zoology. (2023). Mantis religiosa animal diversity web. https://animaldiversity.org/accounts/Mantis_religiosa/