Conservació en Resines

Una alternativa sostenible als insectaris tradicionals

Finalment, l’ús de resines representa una alternativa més respectuosa i sostenible als insectaris clàssics, ja que evita la captura sistemàtica d’exemplars i permet reutilitzar els models durant anys. Això reforça la dimensió educativa i ètica del projecte, alineant-lo amb una visió de divulgació científica responsable i amb els valors de la formació professional com a motor d’innovació i transferència de coneixement al territori.

Resines epoxi: estabilitat i durabilitat

Les resines epoxi s’utilitzen quan es vol obtenir un model robust, estable i de llarga durada. Un cop barrejades amb el seu enduridor, permeten encapsular l’insecte en un bloc transparent que protegeix l’exemplar de la humitat, l’oxidació i la degradació. Aquest tipus de resina és especialment útil per conservar insectes de mida mitjana o gran, ja que ofereix una bona transparència i permet observar amb detall estructures clau com ales, potes, antenes o l’abdomen. A més, el resultat final és resistent al pas del temps i apte per a la manipulació continuada per part de l’alumnat.

Resines amb llum UV: rapidesa i precisió

Les resines de curat amb llum ultraviolada (UV) s’utilitzen sobretot per a treballs més petits o de detall. Aquestes resines s’endureixen ràpidament quan s’exposen a una font de llum UV, cosa que permet fixar l’insecte de manera precisa i treballar per capes. Són especialment útils per a insectes petits o fràgils, ja que redueixen el temps de manipulació i minimitzen el risc de deformació. També faciliten processos més àgils dins de l’aula o el laboratori, cosa que les fa molt adequades per a activitats formatives.

Valor educatiu i professional

L’ús de resines epoxi i UV aporta un gran valor educatiu: permet observar els organismes des de tots els angles, comparar espècies i treballar la identificació sense risc biològic. Alhora, connecta amb la realitat professional de la sanitat ambiental, la jardineria, l’agricultura i la gestió forestal, on sovint cal reconèixer organismes a partir de mostres, imatges o indicis parcials. Aquests models físics, combinats amb l’Insectari Virtual 3D, faciliten una aprenentatge actiu, basat en l’observació, el criteri tècnic i la presa de decisions.