Accessibilitat i equitat: En treballar de manera desendollada, no es requereix l'ús de dispositius electrònics, la qual cosa permet que tots els alumnes, independentment del seu accés a la tecnologia en les seves llars, puguin participar en igualtat de condicions. Això promou l'equitat educativa i evita que alguns alumnes es quedin enrere a causa de la falta d'accés a dispositius electrònics.
Desenvolupament del pensament crític i lògic: Les activitats desendollades fomenten el desenvolupament del pensament crític i lògic en els alumnes. En treballar en problemes i desafiaments de manera tangible i concreta, els estudiants han d'utilitzar habilitats de raonament i anàlisi per a resoldre'ls. Això enforteix la seva capacitat de pensar de manera crítica, buscar solucions i prendre decisions informades.
Foment de la creativitat i la imaginació: Treballar de manera desendollada permet que els alumnes utilitzin la seva creativitat i imaginació de manera més lliure. Al no estar limitats per les funcionalitats predefinides d'una eina digital, poden explorar diverses solucions i enfocaments, la qual cosa fomenta la seva capacitat de pensar de manera creativa i trobar noves maneres d'abordar els problemes.
Millora de les habilitats socials i de col·laboració: Les activitats desendollades promouen el treball en equip, la comunicació i la col·laboració entre els alumnes. En treballar junts en la resolució de problemes, aprenen a escoltar, comunicar-se, compartir idees i col·laborar de manera efectiva. Aquestes habilitats socials són essencials per a l'èxit en la vida i en l'entorn laboral.
Aplicabilitat en diferents contextos: El treball desendollat permet que els alumnes vegin l'aplicabilitat dels conceptes i habilitats en diferents contextos, més enllà de l'àmbit digital. Poden transferir el que han après a situacions de la vida quotidiana, resoldre problemes de manera més efectiva i comprendre com es relaciona el pensament computacional amb altres àrees del coneixement.
Menor dependència de la tecnologia: En treballar de manera desendollada, els alumnes desenvolupen habilitats i competències que no depenen exclusivament de la tecnologia. Això els prepara per a enfrontar desafiaments i canvis en l'entorn, ja que poden utilitzar el seu pensament crític i habilitats de resolució de problemes en diverses situacions, independentment de la disponibilitat de tecnologia.
En resum, treballar de manera desendollada a l'aula es podria relacionar amb els Drets dels Infants i la prevenció de la Salut Infantil en promoure un accés equitatiu a l'educació, estimular el desenvolupament integral, fomentar estils de vida actius i proporcionar oportunitats d'estimulació cognitiva i física.
Algunes referències bibliogràfiques rellevants que pots consultar per a aprofundir en el tema inclouen:
Wing, J. (2006). Computational Thinking. Communications of the ACM, 49(3), 33-35.
Barr, V., & Stephenson, C. (2011). Bringing computational thinking to K-12: What is Involved and What is the Role of the Computer Science Education Community? ACM Inroads, 2(1), 48-54.
Grover, S., & Pea, R. (2013). Computational Thinking in K-12: A Review of the State of the Field. Educational Researcher, 42(1), 38-43.
Brennan, K., & Resnick, M. (2012). New frameworks for studying and assessing the development of computational thinking. Proceedings of the 2012 Annual Meeting of the American Educational Research Association, Vancouver, Canada.