Tots hem d’estar preparats per prestar auxili en un moment donat, ja que qualsevol de nosaltres pot haver de ser el primer a intervenir en cas d’accident o malaltia sobtada fins que les víctimes rebin assistència sanitària. En l’avaluació d’emergència, una de les situacions més greus que ens podem trobar és l’aturada cardiorespiratòria, que posarà fi a la vida de la persona en pocs minuts si no s’actua ràpidament i correctament. En aquesta situació cal iniciar la ressuscitació o reanimació cardiopulmonar (RCP). L’aplicació del suport vital es basa en un protocol d’actuació en el que, davant la previsió d’una aturada, cal iniciar la cadena de supervivència. La RCP substitueix la respiració i la circulació sanguínia aturades, amb l’objectiu de mantenir la funció cerebral fins que reapareguin la respiració i la circulació espontànies. Com veureu, la RCP s’ha d’iniciar immediatament, perquè això augmenta les possibilitats de supervivència i millora el pronòstic de les víctimes. Cal tenir en compte, però, que aquests algoritmes varien en funció de si s’apliquen a una persona adulta o a un infant.