Em desperto i em miro al mirall i penso, per què els altres que m’envolten no poden ser normals? Per què no poden ser uns adolescents normals, amb una vida normal? Camino fins a l’institut pensant sobre els meus amics, sobre com segueixen vius, com és que encara no estan morts? Per què ningú apart de mi ha entès com ho passen a soles, com es senten realment. A vegades penso en ajudar-los, però després em dono compte de que ajudar-los em tornarà boja.

“Em trobo davant d'un mirall, sola, a la meva habitació, a les fosques. Feia uns minuts estava perfectament, i no sé perquè, de cop i volta, se’m comença a ennuvolar la ment d'un munt de pensaments…

Sóc normal?

Us explico, jo era una noia atleta, guanyava molts premis, t'ho juro, fins que un dia vaig patir un greu accident, a continuació t'ho explicaré…

Estava caminant pel carrer de camí a casa, estava plovent, i jo estava amb auriculars escoltant música. Tot anava bé fins que de sobte tot es va tornar negre…

Vaig perdre el braç per aquest accident.

I la meva vida no va tornar a ser normal.’’

____________________

“Sóc normal? Ets normal? Ells son normals?”

És la pregunta que ens hem fet moltes vegades, però, qui és normal?

La veritat és que ningú ho és. Simplement, són etiquetes sense cap significat.

Per exemple, molta gent insulta a les persones que pateixen Síndrome de Down, cridant-los subnormals i dient que no són normals quan ells són tan normals com tu i com jo.

I si vols t'ho repeteixo una altra vegada: “Ningú és normal, tots som diferents a la nostra manera.”

Avui m'he aixecat i com cada dia he quedat amb els meus amic, ells sempre diuen que estic molt sa ja que s’hem veu ”normal”. Sóc una persona respetuosa i no m’agrada incumplir les regles, sempre intento ser el millor possible.

Tinc molts amic ja que respecto, no critico, i no em fico en problemes mai.

Això és el que diuen ells, però no estic segur de ser-ho, algú es normal?

Tots hem fet alguna cosa “ilegal” no es pot evitar. Jo vaig assassinar als meus gossos que vam tenir a casa, pero com aparento una persona normal, la gent no sospita de la meva manera de ser.

Em diuen normal per el fet de com soc i com em veig pero no tot som com intentem aparentar. Hi han moltes persones com jo que intenten fer les coses bé per caure bé a tots, de manera que cambio tota la meva manera de ser habitualment. Jo no veig capas a ningú de ser perfecte i fer-ho tot bé.