Quan vaig començar l’institut va ser quan va sorgir tot. Al principi de curs pensava que tot aniria bé, però al cap d’uns dies em van començar a mirar malament, parlaven baix quan passava i s’allunyaven quan m'apropava.

Després van començar a insultar-me i dir-me que era lletja, que estava grassa… Fins que em van començar a enviar missatges anònims repetint-me el que em deien a l’institut i, fins i tot, amenaçant-me.

Des d’aquest punt els meus pensaments van passar a ser molt negatius.

També vaig començar a patir ansietat, i els meus aprovats van desaparèixer i van començar els suspesos, ja que vaig deixar de costat els estudis i em centrava en els seus problemes. Vaig començar a sentir veus internes que em deien tots els meus defectes, passava hores mirant-me al mirall i repetint-me: ets lletja, ets grossa, tens el nas molt gran…

Em vaig obsessionar amb el meu físic i cada vegada em costa més sortir de casa pel que puguin pensar els altres de mi.

Em sentia estrany pel que feia: passava per la porta de casa per sortir i tenia aquella sensació de que deixava la porta oberta.Tornava i comprovava si estava tancada…

Anava a l'institut i sempre feia rituals darrera de la porta perquè

tenia la sensació que algo em passaria,que em robarien o

tindria un accident greu.

Després d’uns dies, a vegades passavaa el que jo sospitava, i em donaven atacs d'ansietat.

Només volia desaparèixer.

Només volia que no em passés res més dolent…