Embedded Files
PUBLICACIÓ 19/12/2022
Problemàtica de la cabra a Mallorca:
La conservació i l'aprofitament sostenible com a alternativa a la sobrepoblació.
La gran densitat de cabres en la Serra de Tramuntana (cabres domèstiques assilvestrades els últims 50 anys aproximadament) no és només un problema forestal, sinó també la principal amenaça per a la conservació de la cabra salvatge mallorquina, varietat caprina ancestral, pròpia i exclusiva de Mallorca.
Per això, l'inici de l'ordenació de la caça major a les Illes Balears i a Mallorca es va basar en senar, per disminuir la seva densitat. Però, aviat es va veure que era necessari combinar-ho amb un model que consistigués amb l’eliminació massiva d'individus, a causa de:
Les implicacions genètiques, morfològiques, biogràfiques i ecològiques de la cabra salvatge mallorquina.
La necessitat d'implicar el col·lectiu de persones propietàries de finques de la Serra de Tramuntana i als caçadors i agricultors que les gestionen.
Un model alternatiu i de qualitat
Un model alternatiu i de qualitat
Sol·licitar a les finques de muntanya que eliminin per raons ambientals la superpoblació de cabres sense proposar una alternativa a canvi és una pretensió irreal. Com a alternativa estem aplicant la Certificació de Qualitat de Caça Major, un canvi de model que té els següents avantatges:
Sol·licitar a les finques de muntanya que eliminin per raons ambientals la superpoblació de cabres sense proposar una alternativa a canvi és una pretensió irreal. Com a alternativa estem aplicant la Certificació de Qualitat de Caça Major, un canvi de model que té els següents avantatges:
- Es baixa la densitat en gran manera i la vegetació es recupera ostensiblement.
- Es conserven uns exemplars de cabra salvatge mallorquina en proporció a la capacitat de càrrega de la finca, a baixa densitat i en alta qualitat de trofeu.
- L'aprofitament dels cabrits encara és possible igual que abans, però també es cacen els adults com a trofeus, de manera que es limita el creixement de la població.
- Es generen rendes millors per a la finca que amb el model antic.
- No suposa costos per a l'administració perquè els màxims interessats són les finques que els gestionen amb els seus propis recursos.
- S'han creat llocs de treball en diverses finques.
- Es desestacionaliza el turisme i es desvia des de la costa a l'interior.
- Es creen sinergies positives entre administració i administrats, basades en la cooperació.
PUBLICACIÓ 20/01/2023
Les rossegueres no són just caramulls de pedres: ara fins i tot poden ser declarades LIG (Llocs d'Interès Geològic)
Les rossegueres no són just caramulls de pedres: ara fins i tot poden ser declarades LIG (Llocs d'Interès Geològic)
Per poder catalogar una rosseguera com a LIG, han de complir tres elements:
Que sigui d'origen natural.
Que tingui caràcter geològic.
Que posseeixi valor científic, cultural o educatiu.
D'acord amb la metodologia establerta, aquestes exigències es compleixen a les rossegueres del puig Major (coll de n'Arbona), puig de Galatzó, puig Tomir i la Mola de Planícia, a la serra de Tramuntana i, finalment, la rosseguera ubicada a Betlem, a la serra de Llevant.
L'inici del procediment de declaració de les categories de monument natural o LIG correspon al consell del govern espanyol, després que la Conselleria de Medi Ambient autonòmica ho proposi. Com a alternativa, en el cas mallorquí, el Consell insular podria declarar-les com a BIC (Bé d'Interès Cultural).
Jaume Guasp Bergas.
Desde el grup Clorur de Sodi volem fer arribar la importància dels sistemes dunars a les Balears, per saber a quin punt estem, és saber d’on venim. A les Illes Balears han arribat a existir 100 sistemes dunars. Actualment comptem amb 56 sistemes dunars. Un parell ja han desaparegut com a conseqüència de l’acció humana, com és el cas de s’Arenal a Mallorca.
A les següents imatges es pot observar la destrucció del sistema dunar produïda desde 1956 a 2021a la badia d'Alcúdia i S’arenal per l’acció humana.
Cymodocea nodosa
Cymodocea nodosa
Avui en dia tothom coneix més o menys el que és la Posidonia oceanica i la seva importància al mar Mediterrani. Però no és l’única planta marina que tenim a les nostres costes.
La Cymodocea nodosa és la segona planta marina en importància del Mediterrani, tant per la seva envergadura com per l’extensió que ocupen les seves praderies. És una planta fanerògama (per tant, amb fulles, tiges, arrels i flors). Les fulles són estretes, entre 3 i 4 mm d’amplada, i per tant fàcil de diferenciar de les fulles de Posidonia que són molt més amples. Són d’un color verd clar intens quan són joves, però ràpidament són colonitzades per múltiples espècies d’algues i animals que la poden recobrir completament. Les tiges desenvolupen arrels i fulles en nodes (d’aquí el seu nom) separats uns 10 centímetres entre ells.
Aquesta planta sol habitar zones d’arena poc profundes (d’entre 1,5 i 35 m) i zones fangoses de badies someres. És una espècie molt resistent a les altes temperatures i es creu que podria colonitzar les àrees on la Posidonia oceanica podria desaparèixer a causa de l’augment de temperatura del mar. De fet, es sol trobar colonitzant zones on aquesta planta marina ha desaparegut com a resultat de diversos impactes antròpics i, fins i tot, sobre rizomes morts de Posidonia.
Aquestes praderies que forma Cymodocea (al igual que la resta de praderies de macrófits marins) són ecosistemes claus per mantenir la biodiversitat litoral gràcies a les seves funcions d’oxigenació de les aigües i de captació de carboni i nutrients. Aquests ecosistemes litorals es caracteritzen per la seva elevada productivitat i la seva capacitat de mantenir les aigües transparents, oxigenades i amb baixes concentracions de nutrients. Poden arribar a ser també importants embornals de carboni.
A les Balears, Cymodocea nodosa és una planta amb una distribució molt dinàmica. A Mallorca, la trobem a les badies d’Alcúdia i Pollença, a la Reserva Marina de la Badia de Palma i a la badia de Portocolom; a Menorca, a diversos llocs del sud i l’est de l’illa, així com a les badies de Fornells i d’Addaia i al port de Maó; a les Pitiüses, a Formentera i als Freus que separen les dues illes, a Cala Vedella i Talamanca; també es troba a diversos llocs de Cabrera.
La superfície que ocupa i la seva distribució estan, en general, subestimades. Bona part de la seva àrea de distribució no està cartografiada i es podria millorar la definició en altres. Segons estudis recents, l’àrea total que ocupa aquesta planta al mar Balear en forma de praderies monoespecífiques és de 3,32 km2 (0,20%), i de 16,12 km2 (0,96%) quan es consideren tots els hàbitats en el que està present.
Page updated
Report abuse