El Pancratium maritimum és una planta bulbosa de la família de les Amarilidáceas, present a platges, dunes i sòls arenosos de les costes mediterrànies.
La importància d'aquesta espècia és el seu nínxol, el qual consisteix a donar aliment a insectes pol·linitzadors, en especial al lepidòpter Agrius convolvuli. A més, Els bulbs de Pancratium maritimum contenen un inhibidor de l'acetilcolinesterasa, anomenat ungeremina, que pot ser adequat com a tractament per a la malaltia d'Alzheimer.
És una espècie halòfita (que prospera amb la sal) i psammòfila (adaptada a créixer en sòls sorrencs). Creix a la zona posterior de la duna. Cal destacar les grans flors blanques del lliri de mar criden molt l’atenció en ple mes d'agost i a sobre de l'arena calenta de les platges. Les flors s'obren durant el vespre i durant un sol dia, transmeten un aroma molt agradable. Al moment de la floració, que sol ser sobre el mes de maig, les fulles se sequen, i torna a sortir entre finals d’estiu i principis de tardor. Les fulles són allargades de color verd blavenc, retorçades i amb una consistència bastant ferma. Les arrels se situen a una profunditat d'uns 80 cm sota la superfície i les llavors són molt característiques, semblant petits trossos de carbó.
Situem el Pancratium a la Mediterrània, concretament a Alacant. Barcelona. Castelló, Girona, Illes Balears, Tarragona, València. Especialment a les Illes Balears es troba a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Ja que a les illes tenim una riquesa florística molt singular que ha evolucionat i s'ha adaptat als ambients insulars. Però pel que fa a la protecció pròpiament dita, comptem amb 67 espècies protegides per: la Directiva Hàbitats, el Catàleg Nacional, el Catàleg Balear i el Conveni de Berna. A part d'altres normatives que protegeixen els hàbitats (La Llei 42/2007, de protecció d'espais naturals, fauna i flora silvestres, determina que les espècies catalogades han de ser objecte de plans, de distintes categories segons els nivells d'amenaça i el Decret 75/2005, de la Conselleria de Medi Ambient, que va establir els criteris i procediments per aquests plans).
En arribar els lots de llavors al centre, es duen a l’aula ATECA on comença el procés de dessecat per a l'òptima conservació de les llavors i la germinació d’algunes d’aquestes. Les llavors arriben dins el “fruit” de la planta, amb forma d’all i de coloració obscura o negre. Al centre realitzarem l’extracció aixafant aquest fruit i extraient la llavor del seu interior (igualment, es podria conservar la llavor dins el fruit sense problema, aquest procés es duu a terme simplement per una qüestió d’espai i d’emmagatzematge).
Una vegada tenim la llavor extreta del fruit es comença amb el procés de dessecat, s’introdueix la llavor dins una sequera prèviament carregada de silica gel (diòxid de silici en forma granular) que redueix la humitat de les llavors fins a uns nivells considerats òptims per a la seva posterior conservació dins les geleres. Les llavors hauran d’assolir una humitat d’entre el 15-17%, ja que si es trobessin en un % d’humitat més elevat començarien el procés de germinació fent impossible la seva conservació. Aclarir també que el mètode d’assecament ha de ser l'adequat, si realitzem l’extracció d’H2O per calor estaríem fent malbé la llavor, per això s’usa el silica gel que extreu la humitat a causa de la seva porositat que el converteix en un absorbidor d’aigua.
En tenir les llavors ja assecades, cal introduir-les dins geleres per a la seva pròpia conservació. Així, tal com surten de la sequera, directe dins les geleres programades prèviament perquè estiguin a uns 6-7 ℃ on podran romandre el temps que sigui necessari, ja que les llavors, sense la humitat ni la calor, no germinaran.
Alumnes de 1r tant de forestal com paisatgisme realitzaren una sortida amb la finalitat de recollir llavor del Pancratium Maritimum, la seva feina consistia a recollir bulbs de Pancratium i georeferenciar la collita amb coordenades
CC BY-NC-SA 4.0 © 2 por Llorenç Capó
CC BY-NC-SA 4.0 © 2 por Llorenç Capó
CC BY-NC-SA 4.0 © 2 por Llorenç Capó
CC BY-NC-SA 4.0 © 2 por Llorenç Capó