Va sorgir la idea de fer un laboratori de llavors. Es va cercar que tingués un impacte social important, que les feines tinguessin un sentit.
Aleshores, es va fer un laboratori que emules la conservació de llavors i producció de la planta.
La finalitat del banc de llavors és poder obtenir una gran variabilitat genètica d'individus de la mateixa espècie com també tenir una gran diversitat d'espècies on aquestes són espècies autòctones. Es farà mitjançant el mètode de multiplicació, que consisteix a tornar a reproduir el mateix nombre de llavors les quals disposam en un principi, així tendran destí al nostre banc entre altres espècies, el Cicer arietinum (Ciuró), https://varietatslocalsib.com/ca/varietat/386/mallorqu%C3%AD la Lactuca sativa (Lletuga) https://varietatslocalsib.com/ca/varietat/358/Blava i planta forestal per fer repoblacions.
Pel procés d'extracció de les llavors es fan aplicant les tècniques més adequades segons l'espècie, el port dels exemplars i les característiques de l'àrea de recol·lecció.
Com a material, cal destacar l'ús de sedassos de diferent pas de llum, un braç túrmix industrial, i substàncies com lleixiu, fairy o inclús oli de gira-sol per acabar de tractar la neteja de la llavor.
Després de fer la recol·lecció durem a terme una ''traçabilitat'' de les llavors. Els diferents lots de llavors aniran marcats: Data de recol·lecció, lloc d'extracció, ubicació geogràfica, espècie, pes i nom del recol·lector. D'aquesta forma s'aconsegueix una informació que determinarà en un futur la quantitat de fruit que hem de recol·lectar per arribar a aconseguir el nombre de llavors que necessitam. Una vegada els lots arriben a l'aula ATECA es realitzarà el primer processament d'extracció i neteja de llavors, el pesatge i l'assecament en lots (sòls d'espècies ortodoxes).
Els processos de conservació dependran de les necessitats específiques de cada espècie, amb la finalitat d'aconseguir la màxima longevitat possible. Al nostre banc de llavors tractam d'extreure la humitat fins a un mínim un 15% per no destruir els processos enzimàtics. La humitat l'extrem a partir de dos processos:
Dins pots hermètics amb silica gel; aquest procés es realitza dintre de la gelera a una temperatura de 8 °C amb pots hermètics, tapadora de cautxú i bosses zip foradades amb silica gel a dintre. Aquest material en absorbir la humitat de la llavor canvia de color i ens permet saber quan està assolit el procés.
Per altra banda, tenim una assecadora que s'encarrega d'augmentar la temperatura i extreure la humitat a través de l'evapotranspiració.
Per saber el percentatge d'humitat que cercam, tenim un instrument que ens és de gran ajuda anomenat higròmetre.
Un cop tenim el percentatge d'humitat adequat, s'emmagatzemen per lots dintre de la càmera de conservació.
Per fer el procés de germinació el primer que es treballa són les proves de viabilitat. Aquestes es realitzen per determinar el potencial que té una llavor per germinar i donar una nova planta.
Per poder saber la viabilitat de les llavors i la capacitat germinativa de l’espècie es realitza un anàlisi de germinació.
Un test estandar seria agafar 100 llavors i les divideixen en 4 parts. Aquestes 25 llavors van dins plaques petri amb paper filtre humit. Les llavors son sotmeses previement a diferents pre-tractaments amb la finalitat de trencar la seva latències físiques i fisiològiques seguint els protocols òptims de cada espècie, segons el tipus de llavor es duen a terme diferents tècniques d'escarificat (mecànic, químic o de temperatura). Una vegada germinen es determinen el percentatge de llavors que germinen i el percentatge de les que no.
Les llavors poden mantenir-se viables per un nombre molt variable d'anys, des d'un any fins a 10 o més anys. Un pot de llavors no perd la seva viabilitat d'un dia per l'altre, sinó que va disminuint progressivament el percentatge de llavor que germinen i també el vigor de les plàntules que surten de les llavors.
Una vegada es trenen les llavors classificades, s'emmagatzemen dins la càmera de germinació. El temps de germinació variarà segons espècie i mètode d'escarificat dut a terme.
Procés de reforestació
La idea d'ATECA és que gran part de les llavors que s'han recol·lectat, marcat, pesat i tot el procés de conservació de cada espècie amb la finalitat de poder germinar i acabar plantant les nostres llavors al medi natural sobretot per poder fer reforestacions al medi dunar de primera línia, ja que la gran majoria de llavors que tenim a l'aula són del sistema dunar.
Com hem mencionat abans la gran majoria de llavors que tindrem a ATECA són del sistema dunar, amb les indicacions del Parc natural de l'albufera de Mallorca els alumnes de forestal i paisatgisme aniran a reforestar el sistema dunar de l'albufera a l'època més adient per les espècies a plantar com el Juniperus macrocarpa, eryngium maritimum, pancratium maritimum.