Embedded Files
EL CÀDEC DE MAR O GINEBRE MARÍTIM (JUNIPERUS OXYCEDRUS SUBSP. MACROCARPA)
Característiques
El Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa és un arbret dioic (amb peus masculins i femenins separats), resinós, de fins a 10 metres d'alçada. Presenta un creixement lent i es manté verd tot l'any. Quan és jove té una copa més o menys piramidal, que es torna irregular als exemplars vells i depenent de les condicions ambientals (p.ex., forts vents a primera línia de la costa). Són característiques les seves petites fulles punxants amb dues franges blanques que les recorren al llarg de la fulla.
Reproducció
Es anemòfila de floració hivernal-primaveral monoica. Els gàlbuls (fruits) maduren de març a juny del segon any, són de color verd i es tornen marrons a la maduresa, formant de 1 a 7 llavors. El fet de produir fruits carnosos fa que les seves llavors siguin disseminades pels vertebrats (aus i mamífers), i el trànsit de les llavors pel seu tracte alimentari en afavoreix la germinació.
Habitat
Viu a comunitats de matolls sobre dunes litorals més o menys estables, amb una influència marina marcada.
Distribució
Es distribueix per la franja litoral mediterrània apareixent a les costes de Cádiz i Huelva i només puntualment a les de Castelló, Alacant, València, i Balears (on la trobam únicament a les dunes del litoral de la badia d'Alcúdia).
Importància ecològica
Protegeixen les zones interiors dels temporals i són hàbitats d'espècies vegetals i animals molt singulars.
També proporciona molt d’aliment als vertebrats amb els seus fruits.
Amenaçes
La principal amenaça és la urbanització del litoral, que provoca la destrucció irreversible de les poblacions i la seva fragmentació en nuclis molt reduïts.
Està protegida a totes les autonomies on existeix, excepte a Balears.
Menut és un viver forestal de planta balear encarregada d'obtenir llavors i produir plantes per fer reforestacions i estudi d’aquestes mateixes
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Quines tasques es duen a terme amb aquesta planta?
Quines tasques es duen a terme amb aquesta planta?
Es fan estudis al nord de mallorca a “Es comú” i “Es braç” on el sistema dunar es veu erosionat degut al fort vendaval que va haver i el pas de les persones per damunt la flora. Gràcies als estudis (que revelen les principals causes de la seva mortalitat) i a les reforestaciones que es fan d’aquesta planta durant els darrers 9 anys ha tingut una evolució positiva.
L'estudi realitzat revela diverses troballes importants:
La morfologia de les dunes afecta directament l'exposició de les arrels del ginebre marítim, cosa que pot causar danys significatius a la planta.
La distància entre la riba i el front dunar és crucial per determinar el pendent de la duna. La proximitat a la riba pot provocar esfondraments, especialment durant temporals, cosa que impacta negativament en l'estabilitat de les dunes.
L'activitat humana, com el trepig i la conducció de vehicles sobre les dunes, contribueix significativament a la seva erosió i perjudica les comunitats vegetals que ajuden a fixar-les.
La retirada de restes de Posidònia oceànica i altres pràctiques, com ara la regeneració de platges, també poden afectar adversament l'ecosistema costaner.
La concentració dusuaris a la platja pot augmentar lerosió de les dunes, especialment quan la distància entre la riba i el front dunar és menor.
La regeneració natural del ginebre marítim és difícil a causa de la degradació de les dunes, causada en part per l'augment de camins a la zona des del 1964.
Es recomana el tancament dels camins i la replantació de vegetació en àrees desproveïdes per restaurar les dunes.
Es destaca el risc d'incendis forestals, que podrien ser devastadors per a l'espècie de ginebre marítim.
Tot i les mesures de conservació realitzades pel Parc Natural de l'Albufera d'Alcúdia, la manca de compliment per part dels usuaris de la platja posa en perill aquests esforços.
En conclusió, l‟estudi assenyala la importància d‟abordar tant les causes naturals com les antropogèniques de l‟erosió de les dunes per conservar la població de ginebre marítim. Tot i que s'han fet progressos, es requereixen més esforços de conservació per aconseguir una recuperació completa d'aquesta espècie a la zona.
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Situació del front dunar a la platja des Comú al 2014. S'aprecien les arrels descobertes i l'esfondrament de dunes.
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Usos tradicionals
Fusta: La fusta és aromàtica, de color vermellós, de gra fi, molt resistent a la putrefacció i fàcil de treballar; s'ha emprat en ebenisteria i dóna bons pilars i bigues.
Oli essencial: Es pot extreure oli essencial de les baies i la fusta de Juniperus oxycedrus macrocarpa. Aquest oli essencial s'ha utilitzat tradicionalment en aromateràpia i se li atribueixen propietats antireumàtiques, antiinflamatòries i expectorants. També s'ha fet servir per alleujar problemes respiratoris.
Tractament de problemes de la pell: Algunes cultures han utilitzat preparats a base de ginebre per tractar afeccions cutànies com èczema, psoriasi i erupcions cutànies. Es creu que les propietats antimicrobianes i antiinflamatòries del ginebre poden ser beneficioses en el tractament de problemes de la pell.
Alleugeriment de dolors musculars i articulars: El ginebró, inclòs el Juniperus oxycedrus macrocarpa, s'ha utilitzat tradicionalment per alleujar dolors musculars i articulars. Es creu que les propietats antiinflamatòries poden contribuir a reduir la inflamació i millorar el malestar associat amb aquestes condicions.
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
HABITAT DEL COMÚ DE MURO:
La zona del Comú de Muro es molt mes que una platja del Nord de Mallorca. Al Comú es troba un sistema dunar protegit que pertany a l’Albufera de Mallorca, reconegut com a Parc Natural de les Illes Balears.
Aquest sistema dunar es un ecosistema coster únic i fragil que consta d’una sèrie de crestes d’arena formades per l'acció del vent i les corrents marines.
Aquestes dunes solen estar cobertes per vegetacio especialitzada que s’adapta a les condicions canviants de l’entorn, aquest tipo de vegetació ajuda a estabilitzar les dunes i a protegir-les contra l'erosió.
El sistema dunar del Comú de Muro es important tant desde el punt de vista ecològic com paisatgístic. Concentra una gran diversitat de plantes i animals adaptats a aquest habitat.
Les dunes son importants per protegir la línea costera de l'erosió i actuen com a barreras naturals davant les tormentes i la mala mar.
El primer que trobam es la platja que començen les primeres dunes que hi trobarem les següents plantes:
- Euphorbia paralisis
-Amapolia arentaria
-Cutandia maritima
- Calystegia soldanella
- Euphorbia peplis.
Algunes d’aquestes plantes son nitrofiles, estan adaptades a aprofitar el que deixa el mar o per l'acció antropica.
Després trobam les dunes embrionàries o foredune que a aquest sector hi trobam:
-Eryngium maritimum
-Pancratium maritimum
- Plantago coronopus
- Limonium echioides
- Schoenus nigricans.
Després de les dunes embrionàries o foredune trobam les dunes semi-fixes que les espècies més comuns solen ser:
-Elymus farctus
-Pancratium maritimum
- Anagallis arvensis
- Smilax aspera
- Medicago littoralis
- Lagurus ovatus
I finalment hi trobam les dunes fixes o grises que hi trobam les seguents plantes:
-Rosmarinus officinalis
- Erica multiflora
- Pinus halepensis
- Asparagus officinalis
- Lagurus ovatus.
Com que ja sabreu, un sistema dunar protegit s’ha de visitar seguint una sèrie de recomanacions i obligacions amb intentar evitar fer-li mal ús, ja que les dunes son molt sensibles als visitants.
Plantes que podem trobam a les primeres dunes:
Euphorbia paralis
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Euphorbia_paralias_-_Sea_spurge_01.jpg
Plantes que podem trobar a les dunes embronaries :
Eryngium maritimum, nom comu; card mari
Plantes que podem trobar a les dunes semi-fixes:
Pancratium maritimum
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pancratium_maritimum_-_Sea_daffodils_01-1.jpg
Plantes que podem trobar a les dunes fixes o grises:
Rosmarinus officinalis
https://www.flickr.com/photos/fturmog/2457109438
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rosmarinus_officinalis_0003.JPG
LA FEINA FETA A L'AULA ATECA AMB AQUESTA ESPÈCIE
En relació al Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, es van organitzar una sortida per a la recol·lecció de llavors, específicament el dia 4 d'octubre. Durant aquestes sortides, es va procedir a la geolocalització dels peus dels quals es van recollir les llavors, encara que no es va realitzar un recompte específic de la quantitat de llavor recollida.
Per a l'extracció de la llavor del fruit (trillat), el procés comença amb el pas del fruit pel turmix, que permet separar la llavor de la polpa. Posteriorment, aquesta es cola i es neteja mitjançant sedassos amb aigua. Després d'aquesta neteja, a les llavors netes se'ls agrega oli de girasol, i es passen un altre cop pel turmix per crear una emulsió semblant a la maionesa. Aquest procediment té com a finalitat dissoldre la resina exterior de la llavor, preparant-la així per a la germinació.
Fins al moment, no s'han aplicat tractaments pregerminatius a les llavors recollides.
Page updated
Report abuse