Embedded Files
EL CRANC BLAU, UNA ESPÈCIE EXÒTICA INVASORA
El cranc blau (Callinectes sapidus) pertany a la família Portunidae, de la classe Malacostraca de l'ordre Decapoda.
En quant a la morfologia, aquest crustaci disposa de cinc parells de potes, el seu cos cobert per un exosquelet de color verd fosc. La seva amplada pot arribar a fer uns 23 cm i conte quatre dents frontals a la seva closca.
Presenta diformisme sexual, els mascles contenen un color gris-blavós a les potes, la forma de l'abdomen (davantal) és llarg i estret, en canvi les femelles tenen les puntes de les potes de tonalitat vermellosa i el davantal en forma triangular i a mesura que creixen es va arredonint.
La seva alimentació és àmplia, mengen tot allò que poden aconseguir, afegint mol·luscs, peixos, plantes, cargols, carroña i fins i tot crancs blaus més petits.
Cal destacar que és una espècie d'estratègia-r, degut a que es poden aparear una vegada en la seva vida, aquesta ha de ser abans de canviar la closca a adulta. I en aquesta única posta la femella pot posar de 700.000 a 2 milions d’ous.
L'hàbitat natural i originari del Callinectes sapidus és la costa atlàntica d’Amèrica. A poc a poc degut a factors humans com la globalització i factors naturals, s’ha introduït inicialment a les costes de Japó i Europa, concretament al mar Mediterrani, mar Negre, mar Bàltic i mar del nord.
Aquesta espècie té la capacitat de colonitzar ràpidament el litoral i les zones humides de les Illes Balears. Documentat per primer cop el 2017 al parc natural de s’Albufera i a la zona humida de la Gola. A Menorca a cala Galdana i al parc natural de s’Albufera d’es Grau. Seguidament es va començar a detectar per tot arreu, incloent Eivissa i Formentera.
Després de tots aquests avistaments i observació d’aquesta espècie, la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha establert certes condicions per poder accedir a l'autorització de la seva captura per poder exercir cert control sobre la seva incidència elevada i els seus possibles efectes a l’arxipèlag.
D’aquesta manera, es permet la captura a once zones de l’illa de Mallorca: tres al municipi de Santa Margalida, dues a Pollença, així com a Alcúdia, Capdepera, Llucmajor Manacor, Muro i Palma.
Cal destacar que no es pot pescar als espais naturals protegits o a zones on hi hagi residus a un radi menor de 10 metres del pescador. L’únic mètode per fer-ho als indrets permesos són amb canya de fil, salabre i pinces. Una vegada capturats, hauran de ser presentats al Servei de caça del resum de captures inclòs en l'autorització en un termini màxim de 30 dies naturals després d’acabar la seva vigència d’autorització.I en cap cas els exemples extrets podran ser comercialitzats,només seran per consum propi.
FERRERETS 13 de novembre de 2023
FERRERETS 13 de novembre de 2023
RESCAT DE TORTUGUES MARINES A MALLORCA
RESCAT DE TORTUGUES MARINES A MALLORCA
“Fundació Palma Aquarium per la Protecció del Medi Ambient” és una organització sense ànim de lucre promoguda per Palma Aquarium amb l'objectiu d'oferir mitjans personals, materials al servei de conservació, educació i investigació. Una de les activitats més importants que du a terme la fundació és el rescat de tortugues marines que es troben en perill, la seva recuperació i la seva posterior solta al seu medi natural. També ofereix recursos i realitza activitats d’educació ambiental per donar consciència a la societat sobre els danys que causa al medi, com reduir-los i com actuar en cas de trobar un individu en perill de tortuga marina, per exemple.
De les set espècies de tortuga marina que podem trobar a nivell mundial, a la Mar Mediterrània en podem trobar principalment tres: la tortuga babaua (Caretta caretta), que és la més comuna de totes i la que més arriba al centre de rescat, la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea).
Les causes principals per les que es rescaten les tortugues són per motiu de l’acció humana a la mar: xarxes de pesca il·legals, llinyes de pesca, lesions per impacte amb l’hèlix, ingesta de microplàstics… Aquests objectes que amollam a la mar poden causar la immobilització i constricció de les aletes amb la possibilitat de que s’infectin i es podreixen, que obstrueixen el coll i no puguin menjar ni respirar, que es danyin els òrgans interns, que no puguin nedar bé ni alimentar-se, que no puguin submergir-se, i un llarg etcètera de conseqüències.
També arriben al centre exemplars de tortuga mortes, les quals s’analitzen per obtenir informació sobre la seva mort. Aquestes darreres, encara que també les vives, són les que més informació ens donen sobre els problemes actuals que ens podem trobar dins la mar, i gràcies a ella es pot actuar en conseqüència.
Quan es troba una tortuga marina en perill, l'equip de rescat de Palma Aquarium acudeix al lloc immediatament per traslladar l'animal directament a l'Hospital Veterinari Aragó, on l'equip veterinari de Palma Aquarium realitza totes les proves necessàries per al diagnòstic i el tractament posterior. Un cop implantat el tractament, la tortuga és traslladada a les instal·lacions del Centre de Recuperació de Palma Aquarium on es mantindrà durant tot el període de recuperació administrant la medicació, cures i alimentació necessàries. Una vegada finalitzat aquest procés, quan la tortuga ja es troba en condicions òptimes de salut, es procedeix a l’alliberació al seu medi natural.
FERRERETS 17 de novembre de 2023.
SERPS INTRODUÏDES A LES ILLES BALEARS
SERPS INTRODUÏDES A LES ILLES BALEARS
Serp blanca (Hemorrhois hippocrepis): Este archivo deriva de: Benny Trapp Rhinechis scalaris Portugal.jpg
Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis): crédit:José Antonio Luque Olmedo
Serp verda (Malpolon monspessulanus): crèdit: Diego Delso
A les Illes Balears s’han introduït diferents espècies de serps durant els darrers anys, la introducció d’espècies a zones insulars pot provocar impactes negatius damunt els ecosistemes. Principalment a les illes Pitiüses es consideren espècies invasores (RD 630/2013), no així a Mallorca i Menorca on ja existien espècies d’introducció antiga.
Les tres espècies introduïdes son: la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), la serp blanca (Rhinechis scalaris) que és autòctona de Menorca i la serp verda (Malpolon monspessulanus).
Aquestes espècies tenen unes característiques concretes per la seva identificació:
SERP BLANCA (Rhinechis scalaris)
Coloració dorsal clara amb dues línies fosques paral·leles. En els juvenils les lineas s'ajunten intermitentment formant una H. Pot arribar a fer 170 cm de llargària.
SERP DE FERRADURA (Hemorrhois hippocrepis)
Coloració dorsal molt variable amb una filera de taques negres centrals emmarcades de negre i una taca lateral entre cada dues dorsals. El ventre el té color groc o taronja. El nom prové de la taca en forma de ferradura que té darrere el cap. Pot arribar a fer 185 cm de llargària.
SERP VERDA (Malpolon monspessulanus)
Coloració dorsal verdosa o grisàcia amb una taca fosca blava a la meitat del cos. El ventre el té color verdós o groguenc. Pot arribar a fer 200 cm de llargària.
Degut a la falta de controls i mesures davant exportacions, els exemplars que varen arribar a les illes ho varen fer de manera accidental amb material de construcció, plantes o arbres d’enjardinament. Alguns exemplars s’han localitzat a dins soques de grans oliveres que han estat importades desde la península ibérica amb una finalitat ornamental.
Son depredadors amb una amplia gama d’insectes, amfibis, rèptils, petits mamífers i aus. Per tant, el problema es pot produir si ataquen damunt espècies endèmiques insulars i afectar negativament damunt la seva població. També poden competir amb les espècies autòctones, tant per l’aliment com per l’hàbitat. Són espècies amb potencials portadors de paràsits i enfermetats que poden afectar a la fauna silvestre, i inclós la domèstica. Produeixen alarma social a localitats allà on no han estat presents amb anterioritat. Tot i això cap de les anomenades són perilloses per l’esser humà, en quant a verí.
Per el control de les serps s’utilitzen les gàbies, a l’hora de col·locar-les s’ha de cercar un lloc tranquil i utilitzar un ratolí per atreure a l’animal.
És molt difícil erradicar les serps introduïdes però el que s’intenta es reduir la densitat de població per així minimitzar l’impacte que puguin tenir damunt l’ecosistema.
En el cas de trobar algun exemplar el que s’ha de fer és posar-se en contacte amb l’ajuntament de la nostre localitat i ells ens informaran de les passes a seguir.
També es pot posar en contacte amb el COFIB perquè s’encarregui de retirar-lo.
En cas de no poder mantenir l’animal amb control, la solució es sacrificar-la evitant patiments innecessaris, posteriorment s’ha d’avisar a l’ajuntament i enregistrar les dades.
FERRERETS 20 de novembre de 2023
Situació actual de cada espècie a cada una de les illes de les Balears.
EL FERRERET, UN ENDEMISME BALEAR
EL FERRERET, UN ENDEMISME BALEAR
Exemplar de ferreret. Crèdit. tuurio and wallie - Trabajo propio
Localització aproximada a la Serra de Tramuntana del ferreret. Crèdit: Alalonso - Trabajo propio
El ferreret (Alytes muletensis) és un amfibi de petit tamany endèmic de les Balears, més concretament de Mallorca. Habita més concretament als torrents de la Serra de Tramuntana. No es troba present a les altres illes, però hi va habitar ja que s’han trobat restes fòssils, es va extingir de la resta d’illes quan arribaren els romans i introduiren depredadors externs que varen acabar amb l’espècie.
És un animal de petita longitud, arribant a una longitud màxima de cutre centímetres. La seva pell té una varietat de coloracions que van desde el marro fins el vers amb taques obscures irregulars en nombre, tamany. Els seus ulls destaquen per ser grans degut a les seves costums nocturnes i les seves extremitats són llargues ja que li faciliten trepar per les pedres del seu hàbitat.
Es comuniquen amb un cant que es repeteix, que recorda als cop de martell dels ferrers, d'aquí prové el seu nom.
La seva alimentació es basa en petits insectes que troba durant la posta o durant la nit.
La principal amenaça d’aquesta espècie es troba a la introducció antròpica de fauna no pròpia dels ambients insulars. També han influït la construcció d’embassaments o altres actuacions que disminueixen l’aportació d’aigua als torrents.
En els hàbitats del ferreret és fàcil que trobem també, poblacions de “culebra viperina” (Natrix Maura) i de granota común (Pelophylax perezi). La pressió depredadora del reptil configura el límit de distribució del ferreret i la presència de la granota comuna li lleva terreny i també el depreda. També es va trobar a algunes localitats un fong paràsit que provoca la Quitridiomicosis,que ha provocat extincions massives de batracis a tot el planeta, i que causa la mort de ferrerets, però encara no sabem si és capaç d'extingir colònies d'aquesta espècie.
La reproducció és un procés curiós amb aquests animals, la femella pon els ous amb un cordó gelatinós i el mascle el s'enrotlla a les cames fins que han de néixer, que els transporta a un gorg d’aigua, on surten els cabotets, que passen mesos o fins i tot més d’un any. Després apareixen les cames i perden la cua, i ja són ferrerets. Al cap d’un any ja poden criar.
La situació actual del ferreret és difícil de quantificar, s’estima que actualment no supera els milers d’exemplars. Està catalogat en perill d’extinció en el Catàleg nacional d’Espècies Amenaçades, encara que és un dels pocs amfibis que ha millorat el seu estat de conservació.
És una espècie que necessita i mereix d'una gran protecció, ja que si s'extingeix no només ho fará a la Serra de Tramuntana sino que ho fara arreu de tot el món, ja que és un endemisme de Mallorca.
FERRERETS 24 de novembre de 2023
Què és l'BANAT (Institut Balear de la Natura)
L’Ibanat (Institut Balear de la Natura) és una empresa pública dedicada a la prevenció i extinció d’incendis forestals, gestió forestal i conservació dels espais naturals protegits, finques públiques, àrees recreatives, refugis i zones d’acampada de les Illes Balears.
Aquesta empresa perteneix a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient. Va ser creada per el Decret 69/1997, de 21 de maig, però no és fins el 24 de maig de 2013 que es varen aprovar els estatuts de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT).
En campanya d’alt risc d’incendi forestal a l’any 2023 ha estat registrada la xifra total de 350 persones entre brigades, enginyers tècnics i forestals, Agents de Medi Ambient (AMA), personal de la Central de Comunicacions d’Incendis Forestals (CCIF), i tripulacions de medis aeris.
En quant als medis aeris per a l’extinció i prevenció d’incendis forestals, estan operatius 3 helicopters a Mallorca (2 a Son Bonet i 1 a la base de Petra), 1 helicòpter a Menorca, i 1 a Eivissa (Sa Coma). Aquest any, igual que l’anterior han tingut medis aeris estatals de reforç (1 avió amfibi Canadair a Pollença i 1 avió de càrrega a terra en Son Bonet).
A l’any 2023 s’han registrat un total de 38 incendis forestals a les Balears. 33 d’aquests incendis han sigut conats d’incendi de menys d’1 ha. 29 a Mallorca, 7 a Eivissa i 2 a Formentera. A Menorca, no s’ha registrat cap incendi forestal aquest any.
Dins l'institut balear de la natura podem trobar bases per tot la illa de Mallorca, estàn situades a diferentes parts de la illa, tenim la base de Son tous situada a Palma, la base de Inca, Base de Santa Eugenia.
IGNICIÓ Dilluns, 4 de decembre de 2023
Incendis Forestals
Incendis Forestals
El bosc si el gestionem bé podem treure un aprofitament rentable com aliment, elements de construcció, fibra.
I culpa dels incendis afecten molt a la nostra natura, com: impacta sobre la vegetació, en la fauna, efectes sobre el balanç hidrològics, sobre la càlida de l'aigua, a la càlida de l'atmosfera i erosió del sòl.
Impacte sobre la vegetació
El que causa un incendi a la vegetació que tenim poca biodiversitat, els primeres espècies en recuperes són els qui tenen un mecanisme de resistència al foc, bona fertilitat i tenen menús competència. Causa que les espècies més adaptades siguin dominats i que la vegetació sigui més piròfila
Impactes sobre la fauna
La fauna més afectada són els qui tenen poca mobilitat es veu afectada per l'ona de calor o s'asfixiïn, un exemple són els invertebrats que estan a sa primera capa de la terra. Destrucció de la cadena tròfica i l'ecosistema afecta la fauna preexistent per l'absència d'aliment que aportin els vegetals hi, hi ha vegades del terra.
L'espècie amb més mobilitat com els ocells poden fugui de l'incendi, però es veu afectada per la pèrdua de l'hàbitat, zona per nidificar, menja i pèrdua de qualitat de l'hàbitat.
Efectes sobre els Balanços hidrològics
En aquest aspecte el que causa és que l'eliminació dels vegetals causa una erosió perquè la flora fa com una coberta vegetal per la terra, també fa que el sòl sigui més impermeable el que causa una penetració de l'aigua amb més dificultat.
Culpa d'aquestes causis les primeres pluges posteriors de l'incendi origina més escorrenties de l'aigua a dalt al 20%.
Erosió del sòl
És un impacte que afecta molt perquè la terra és el que suporta les plantes els microorganismes, i font de nutrients
de la fauna i flora i té una regeneració lenta.
Després de l'incendi la cobertura vegetal queda reduïda i amb les restes de l'incendi, l'erosió apareix en les primeres pluges, hi ha l'erosió física i química, física tema el que suporta les plantes, penetració de l'aigua, etc.. i la química perduda de nutrients.
Impacte sobre els microorganismes del sòl
L'incendi afecta també a les bateries i al fong responsables dels processos biològics del sòl.
En els bateries, hi ha una estilització per culpa de les ondes de calor i dessecació del sòl, després el pH augmenta i la fatalitat també.Hi ha els fongs no passa el mateix per açò s'adapten millor als sols àcids, les micorrizes els afecti més.
IGNICIÓ Dilluns, 11 de desembre de 2023
Espècies autòctones per la prevenció d'incendis
Sabem que els animals juguen un paper crucial a la prevenció dels incendis forestals que patim a les nostres illes, de diverses maneres, però esta bé que recordem per que aquestes espècies ens aporten aquesta prevenció i de fet una protecció a les nostres masses forestals.
En el primer punt tenim a les espècies herbívores i rossegadores que s'encarreguen de la eliminació de massa forestal alimentant-se de les herbes dels nostres boscos disminuint els riscos d'incendis de manera considerable.
En el segon punt tenim les espècies que fan clots al sòl, aquestes accions dels animals poden servir-nos com a tallafocs i barreres naturals, que en cas d'incendi forestal podria retrassar l'avanç del foc i per tant ajudar a la prevenció com ajudar als operants que fan feina dins l'incendi, ja que podrien tenir més temps a l'hora de reaccionar i actuar ja que en els incendis forestals un perei de minuts poden ser crucials per poder evitar moments desastrossos ja siguin per danys personals com materials.
En el tercer lloc tenim les espècies que son dispersants de llavors, aquestes espècies també son molt importants ja que sense adonar-se compte els animals dispersen llavors per diferentes bandes, aixó a la llarga ens proporcionarà una facilitat de revegetació de una zona després d'un incendi forestal.
-Ovella blanca mallorquina: És el grup oví més extens de l'arxipièlag balear i es pot considerar històricament com una rassa amb diversos ecotipus, com sonj el del pla i el de muntanya, és una raça entroncada amb el bestiar oví de l'area insular mediterrania de les quals deriven també les raçes sicilianes, sardanes i corsa
-Ovella rotja: Aquesta espècie deriva de l'encreuament de les raçes de dos troncs de bestiar ovi, un procedent del Sud del continent Europeu i l'altre procendent dels països del nord d'Àfrica aportant les caracteristiques diferencials d'aquesta raça
IGNICIÓ
Divendres, 15 de Decembre del 2023
INVESTIGACIÓ D'INCENDIS FORESTALS
INVESTIGACIÓ D'INCENDIS FORESTALS
Els incendis forestals són un problema que repercuteixen a tota la societat i, sobretot a boscs i muntanyes. És molt important la prevenció per poder solucionar aquest problema, però esteïm en un punt en que els abandonaments de boscos, les llargues sequies, l'augment de temperatures i demés problemes són cada vegada més freqüents i extrems. A Espanya esteÏm en risc elevat d'incendi forestal. Això vol dir que els incendis forestals en el nostro país seràn cada vegada més freqüents i més potents.
És per això, que a part de la prevenció, és molt important l'investigació, perque a dia d'avui es molt difícil evitar els incendis forestals amb tan sols la prevenció. Els cosos de l'estat que s'ocupen de la investigació d'aquest aspecte són la Guardia Civil amb el SEPRONA (a nivell estatal) i, a les Illes Balears, que es el nostro cas, els Agents de Medi Ambient cooperen amb SEPRONA per evolucionar i investigar la causa i demés dels incendis.
Després de que es declari un incendi forestal com extinguit, comencen una serie de passes per saber les causes de l'incendi, possibles autors del mateix, nivell de gravetat de l'incendi i demés aspectes.
Assegurar la zona seria la primera passa de l'investigació, ja que aquest perímetre de seguritat farà tan sols els cossos encarregats de l'investigació puguin accedir a la zona afectada i cap altre persona pugui alterar les possibles proves que hi hagi a la zona. Una vegada es fa el perímetre de la zona, que estarà custodiat per Policia Local, Guardia Civil i Protecció Civil, comença la primera fase de l'investigació: fer una inspecció visual dels conats (allà on hagi començat l'incendi) i, després, fer entrevistes a testimonis que habitin en la zona afectada o per alrededors com a mètode de identificar possibles autors o causes que hagin determinat l'incendi. Després de les entrevistes als testimonis, ve la passa de la recopilació de proves. Aquesta passa bàsicament és recopilar proves físiques que hagin pogut desencadenar l'incendi i fer fotografies d'aquestes mateixes i de la zona en general. La passa de la recopilació de proves és crucial per determinar la causa de l'incendi. La última passa és fer un anàlisi forense de les proves físiques recopilades i els posteriors informes de la investigació.
La investigació no és possible sense la cooperació de tots els cossos implicats tant en l'extinció de l'incendi, com els que perimetren la zona afectada. Els cossos hauràn de cooperar de manera correcta per determinar la causa de l'incendi. La bona cooperació en aquestes emergencies és crucial.
IGNICIÓ
Dilluns, 18 de Decembre del 2023
TEMPS A DEGRADARSE DELS PLÀSTICS A LA MAR
TEMPS A DEGRADARSE DELS PLÀSTICS A LA MAR
La mar s'està convertint en un abocador de residus, el mar Mediterrani no és una excepció. Podem trobar-hi un plàstic cada 4m². Aquesta situació es pot revertir, canviant els nostres hàbits.
Els utilitzem només per uns minuts peró romanen cents d’anys a l’oceà. Els plàstics d’un sol ús, son els més perjudicials per a la mar. I al mateix temps són els més fàcils d’evitar per nosaltres.
Una vegada els objectes de plàstic arriben al medi marí triguen entre dècades i centenars d'anys a degradar-se. El temps de degradació depèn del tipus de plàstic i de les condicions ambientals a les quals s'exposa (llum solar, oxigen, agents mecànics). En el cas dels oceans, la radiació UV procedent de la llum solar és el principal agent que degrada el plàstic. L'acció de l'onatge accelera aquest procés i com a resultat els fragments més grans es van trencant en trossos més petits, generant microplàstics.
Durant tot aquest temps fins que es degradin, tots els objectes de plàstic que arriben a la mar poden causar greus danys a la fauna marina. Actualment, unes 700 espècies d'organismes marins es veuen afectats per aquesta mena de contaminació. Cada any, més d'un milió d'ocells i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència de tots els plàstics que arriben a la mar.
Junts podem començar a canviar. Menys plàstic, més Mediterrani. #Noplastic
19/01/24
CERCAM LA PASSIÓ I LA EXCEL·LÈNCIA
22/01/24
The cleanup
És el nom d'un dels projectes més complicats que han existit, i el seu objectiu és acabar amb el plàstic als oceans i rius del planeta. Aquesta empresa es original de holanda on es mes activa però ja es un fenomem global.
Existeixen 7 grans illes de plàstic repartides per als oceans del món que cada cop són més grans i no tenen una solució real. La illa mes gran denominada com "la gran taca" de 1'6km2 de superficie i aproximadament 80 tones.
Es la primera solució real que elimina tones de plàstic cada dia, al contrari de les mesures de reducció de plàstic personal que són importants però no una solució.
Poden presumir d'haver eliminat 13 tones l'any 2023.
També que el 90% del plàstic eliminat als oceans és a través del seu projecte.
El projecte te moltíssims col·laboradors i és una empresa sense ànims de lucre així que accepta tota la gent que vulgui col·laborar i pugui aprovar alguna cosa.
El més principal són les expedicions que es fan amb grans vaixells que estiren unes xarxes quilomètriques i arrosseguen el plàstic, paregut la tècnica que utilitzen els pescadors però sense afectar a la vida marina.
També analitzen els residus i fan investigació per millorar l'eficiència i utilitzar les tecnologies més innovadores
L'apartat en el qual més podem col·laborar nosaltres és del de difusió i consciència ciutadana que és el que intentem fent aquest article, ja que són hores i hores de dedicació que també son part d'aquest projecte.
També és important remarcar que tot aquest projecte és possible gràcies a les donacions que aquest any han superat els 30 milions
"Plastic will make our end drastic"
Els plàstics a la superfície de l'aigua són un gran problema, però també hem de dir que són el que més fàcil solució de retirada tenen.
També són aquells que ens molesten a l'hora de nedar, els que veiem freqüentment i, per tant, els que més consciència ens fan, però................... i els que no veiem?
Idò sí, Ocean confirma que el 99% dels residus plàstic es troba el fons del mar,i aquest sí que és unenorme problema amb difícil solució!
I EL QUE NO VEIM???
26/01/2024 Martina
L'unica solució existentinviable i poc efectiva és la retirada d'un amb un amb un personal especialitzat amb busseig. Per tant, suposa un cost elevadíssim que les grans entitatsno volen o no poden assumir.
Però hi ha una opció de reduir aquest increment i depèn de la conscienciació de la població, ja que fer un bon reciclatge és clau entre tots podem ajudar encara que sigui una mica als nostres oceans i a la seva biodiversitat.
Quines platges amb fet net?
-Llosques
-Llaunes
-Fil de pescar
-Botelles de plàstic
-Bastonet d'orella
-Contenidors de plàstic
-Suro
-Xarxa de pesca
-Envasos de plàstic.
Quines platges amb fet net?
Activistas ecologistes en acció compleix 10 anys de neteja en les diferents platjes de tot espanya, se han fet en diferents llocs de tot el territori però en la majoria que se a centrat ha sigut capa la costa de la mediterrània començant de vall duix fins a san roques, i també han fet feina capa la costa del marroc com les diferents platjes "playa sant lorenzo.
Aquestes actuacions en fer netejar de les platja és una bona actuació ja que en la majoria de gent no està conscienciada que quan van a la platja i quan es van deixant el seu residu a la arena i quan hi ha un temporal aquest residu es van llançats el mar i al cap i la fi es van llançat els animals que queden atrapats per les seves extremitats i que en el pas del temps es moren per la seva capacitat de no mourà.
Quins residus podem recolectar?
Els diferents residus que es poden recol·lectar per les diferents platjes de tot el litoral son, moltes llosca de tabac, les botelles de plàstic que sempre la gent les llança, les llaunes de les diferents begudes, i també el que trobam són molts de trossos de plàstic que s'estan desagradant com a bidons de plàstic o també el que es trobi en abundància són els fils de pesca i les diferents trossos de xarxa que i per tot el mar. Amb de tenir més consciència del que es tira a la mar i com feim les nostres actuacions.
Sobretot aquest residu es classifiquen en el seu contenidors i es duen a reciclar en els seus departaments i fent una bona gestió entre ells per un bon cicle.
Les illes de plàstic i el seu impacte.
Al mar hi ha una quantitat de plàstics descomunal, tant és així que no hi ha pràcticament cap racó que no hi sigui present. La gent no és conscient de que signifiquen 8 milions de tones de residus a l'aigua. Per començar, hem de tenir en compte que els animals marins són els primers que l'ingereixen pensant que és menjar, i encara que molts moren a causa d'això, nosaltres som un dels que ens alimentem d'ells.
Tangent això en compte, un estudi recent de la Universitat de Newcastle (Austràlia), per petició de la WWF, va calcular la quantitat de plàstics que ingerim, el que equival a la proporció d'una targeta de crèdit per setmana. Aquesta quantitat és molt alarmant, però encara que no hauria de ser així, és el més normal tenint en compte la contaminació dels oceans, només hem d'observar les illes de plàstic presents que floten a l'aigua a la deriva per posar un dels exemples més vistosos.
En aquest moment hi ha 7 illes de plàstic al món, aquestes són abocadors flotants de residus i enderrocs que s'acumulen i queden atrapats en vòrtexs aquàtics. Estan formades per residus de distintes dimensions, però els més presents són mils de milions de fragments microscopis de plàstic. I tots aquests s'escampen per tot, des de la superfície fins al fons del mar.
L'illa més gran és l'illa del pacífic, té més de 60 anys i ja duplica l'extensió de França. S'estima que ocupa més d'1,8 milions de quilòmetres quadrats amb més de 80.000 milions de trossets de plàstic flotant.
Algunes de les illes són: Sargassi Garbage Patch, Artic Garbage Patch, Indian Ocean Garbage Patch, South Atlantic Garbage Patch, North Atlantic Garbage Patch…
Idò sí, Ocean confirma que el 99% dels residus plàstic es troba el fons del mar,i aquest sí que és unenorme problema amb difícil solució!
L' ASSECAT DE LES PLANTES MEDICINALS
La correcta realització del procés d'assecat de les plantes medicinals és essencial per mantenir la seva qualitat i garantir la disponibilitat d'aquest recurs a casa nostra durant tot l'any.
L'assecatge és un procés senzill, que qualsevol pot fer a casa , és important que tinguis en compte quina és la part de la planta que utilitzaràs en els teus remeis. ja que cada part de la planta (tiges, fulles i flors) té un procés diferent , a continuació els explicam :
Assecatge de tiges
Elimina les tiges danyades que tenen fongs, taques o estan espenyades. Ferma les tiges i penja-les cap per avall, és fonamental comptar amb un espai ventilat pel qual circuli aire calent. Pots optar per algun balcó o terrassa de casa teva, així com també algun rebost on corri l'aire, per la qual cosa serà interessant que tengui finestres.
Quan apreciïs que les plantes estan cruixents és que ja estan completament seques
Assecatge de fulles i flors
Perquè s'assequin uniformement, les fulles i les flors les has de col·locar sobre reixes a prestatges on puguin estar tot el dia i on les puguis anar variant de posició. Les flors solen tardar entre 3 i 8 dies a assecar-se, mentre que les fulles necessiten entre 4 i 6.
Assecatge de arrels
Renta amb cura les arrels per eliminar l'excés de terra. Pots fer servir un raspall suau per les arrels més grans. Talla les arrels a trossos més petits per facilitar el procés d'assecatge i assegurar una assecada uniforme. Col·loca les arrels a safates o reixetes en un lloc fresc i ben ventilat. Evita la llum directa del sol per tal de preservar els components actius.
Les arrels estaran seques quan es puguin trencar fàcilment, sense doblegar-se. No s'han de sentir humides.
L'emmagatzematge
Un cop seques, la manera adequada de guardar les plantes medicinals és en un pot de vidre amb una tapa hermètica i adequada que permeti mantenir aïllades les plantes d'agents externs.
Etiqueta cada contenidor amb el nom de la planta, la data d'assecat i qualsevol altra informació que necessitis per sabre que conté el recipient i no tenir dubtes a l’hora de emplear la planta
I finalment és molt important guardar els pots en un lloc on estiguin protegits de la llum i la humitat i evitar embolicar-les o traslladar-les en plàstics, així les seves característiques i propietats no s'alteren.
16 de febrer de 2024
NOMES EL 8% DE LES PLANTES D'US MEDICINAL ESTAN AMANEÇADES
Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) ha conclòs que únicament el 8% de les plantes silvestres amb usos medicinals està amenaçada i només un número reduït compta amb protecció legal específica que restringeixi la seva recol·lecció.
En concret, l'estudi ha permet identificar 1.376 especies de planta silvestra amb usos medicinals, el que representa el 22% de totes les plantes d'Espanya, i ha analitzat la viabilitat de la recol·lecio a gran escala de plantes medicinals per l'autoconsum.
Aixi s'ha evaluat la importancia cultural, disponible en termes d'abundancia i distribucio geogáfica, aixi com el seu estat de conservacio i proteccio legal d'acord amb les lleis europeas, espanyoles i autonomiques.
Els resultats han relevat que l'us tradicional de les plantes medicinals silvestres a Espanya sa concentra en especies abundants, ampliament distribuides i, per lo tant, facilment acesible per la poblacio.
No obstant, s'han identificat tambe algunes especies medicinals silvestres amenaçades, com la Artemisia granatensis i Arnica montana. Aquestes especies s'han recolectat per autoconsum, pero tambe per la venta, el que implica una presio mes intensiva.
L'investigacio permet determinar que les plantes de major importancia cultural estan especialment disponibles i cap de elles esta protegida legalment i apunta que moltes practiques tradicionals del maneig de aquestes especies que han afavorit el seu us sostenible i la seva supervivencia a llarg plaç.
En cualsevol cas, els investigadors adverteixen de que sa requereixen estudis en profunditat per poder coneixer l'impacte actual de la recolecio a aquestes especies, i aixi compren millor si es possible utilitzar l'us tradicional amb la seva conservacio.
23 de febrer de 2024
DESCOBRINT ELS SECRETS DE LA RÚCULA (ERUCA VESICARIA)
Introducció: La rúcula, científicament coneguda com a Eruca vesicaria, és una planta que pertany a la família de les Brassicaceae. Coneguda pel seu distintiu gust picant, aquesta fulla verda ha guanyat popularitat en la gastronomia arreu del món. Aquest article explorarà els aspectes botànics, nutricionals i culinaris de l'eruca, destacant els seus beneficis per a la salut i la seva versatilitat a la cuina.
"Creative Commons" per Acinta lluch valero llicencia baix CC BY-SA 4.0 Deed
Botànica i Característiques:
Classificació taxonòmica:
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: Eruca
Descripció botànica de la rúcula.
Planta herbàcia de fulles allargades i lobulades de color verd fosc, amb venes prominents i vores lleugerament dentades. Produeix flors petites de color blanc o groc amb petites venes.
Hàbitat i distribució geogràfica.
Hàbitats: Camps de cultiu, voreres de camins i llocs alterats.
Distribució per províncies: Alacant / Barcelona / Girona / Illes Balears / Lleida / Tarragona.
Distribució per illes Balears: Mallorca / Menorca / Eivissa / Formentera / Cabrera.
Època de floració:
Gen / Feb / Mar / Abr / May / Jun / Jul / Ago / Sep / Oct / Nov / Des
“Creative Commons” per Xemenendura llicencia baix CC BY-SA 4.0 Deed
“Creative Commons” per Ferran Turmo Gort llicencia baix CC BY-NC-SA 4.0 Deed
Valor Nutricional:
Anàlisi dels nutrients presents en la rúcula.
En 100 grams de fulles crues destaquen els següents nutrients:
Energia: 25 Calories.
Carbohidrats: 3,65 grams.
Greixos: 0,66 grams.
Proteïna: 2,58 grams.
Fibra: 1,6 grams.
Com passa amb la majoria de verdures, compta amb una interessant aportació de vitamines (A, C, K i folats) i minerals (potassi, calci i magnesi).
Ús Culinari:
Diversitat de plats on es pot incorporar l'rúcula.
Amanides de tota mena.
Entrepans i torrades, amb tomàquet, formatge fresc o alvocat.
Pizzes.
Algunes salses, per exemple el pesto substitut de l'alfàbrega.
En sopes, saltats o amb un plat de pasta.
Combinacions de sabors que ressalten el seu perfil gustatiu.
S'utilitza per a donar un sabor picant a diversos plats.
Receptes populars que inclouen eruca.
La forma més comuna de consumirla és crua o amanida amb oli i sal. Tan sols basta rentar-la i ja està a punt per a menjar o usar-la en l'elaboració de plats diferents. La rúcula aguanta molt poc temps fresca axi que consumir el més ràpid possible.
“Creative Commons” per Diem llicencia baix CC BY 4.0 Deed
Beneficis per a la Salut:
Beneficis.
Alguns dels principals compostos i vitamines presents en la rúcula li atorguen una capacitat antioxidant.
Una altra de les propietats de la rúcula en aquest sentit és la presència de glucosinolatos.
Pot reduir el risc de patir càncer
Ajuda en la pèrdua de pes
Afavoreix ha salut òssia
Afavoreix una millor salut cardiovascular
És font de fibra
Impacte el sistema cardiovascular.
Els autors de l'estudi publicat en el Cardiovascular Journal of Africa, un consum més alt d'aquestes es relaciona amb menys risc de: infart cerebral, cardiopatia i accident cerebrovascular. S'assenyalen la necessitat de continuar investigant.
“Pixabay” per Cristian ferronato llicencia baix Pixabay
“Creative Commons” per David Gomez Gomez llicencia baix CC BY-NC-ND 4.0 Deed
“Creative Commons” per CostaPPPR llicencia baix CC-BY-SA-4.0
“Creative Commons” per Kenraiz llicencia baix CC-BY-SA-4.0
Curiositats i Dades Interessants:
Història i origen de l'rúcula.
La rúcula, una herba comestible que creix en l'àrea mediterrània des de l'època de l'Imperi romà, ha estat considerada un afrodisíac per diversos autors clàssics. S'esmenta en un poema atribuït a Virgili anomenat "Moretum", on es destaca la seva capacitat per a estimular el desig sexual. Durant l'Edat mitjana, alguns afirmen que estava prohibit conrear rúcula en monestirs a causa d'aquesta reputació.
Malgrat aquestes creences, l'any 802, Carlemany la va incloure en un decret anomenat "Capitulés de villis vel curtis imperii" com una herba aromàtica apta per al cultiu en jardins. Gillian Reilly, autor de l'Oxford Companion to Italian Food, assenyala que la rúcula, coneguda pel seu estimulant sexual, era barrejada prudentment amb enciam, que té propietats calmants.
Ús tradicionals de la planta en diverses cultures.
En l'actualitat, es conrea comercialment en diverses regions, des del Vèneto fins a Iowa, el Brasil i l'Argentina. On es gaudeix innocentment en amanides mixtes, afegint un agradable sabor picant. Encara que abans es recol·lectava en la naturalesa o es conreava en horts familiars juntament amb herbes com el julivert i l'alfàbrega.
Dades curioses sobre l'eruca.
A més, la rúcula s'ha naturalitzat com a planta silvestre en regions temperades fora de la seva àrea de distribució natural, incloent-hi el nord d'Europa i Amèrica del Nord. És interessant destacar que el cultiu de ruca en condicions de gelada suau no sols obstaculitza el seu creixement, sinó que també provoca un canvi en el color de les fulles de verd a vermell.
Conclusió: En conclusió, l'Eruca vesicaria, o rúcula, és molt més que una simple fulla verda en el món de la cuina. El seu gust distintiu i el seu perfil nutricional la converteixen en una addició valuosa a una dieta equilibrada. Ja sigui en amanides, plats principals o com a condiment, l'eruca continua deleitant a paladars arreu del món.
“Creative Commons” per Kenraiz llicencia baix CC-BY-SA-4.0
SOL·LICITUDS PER A LA RECOL·LECCIÓ DE PLANTES A LA SERRA DE TRAMUNTANA
SOL·LICITUDS PER A LA RECOL·LECCIÓ DE PLANTES A LA SERRA DE TRAMUNTANA by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
SOL·LICITUDS PER A LA RECOL·LECCIÓ DE PLANTES A LA SERRA DE TRAMUNTANA by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
Per a consum propi o ús familiar
Per a consum propi o ús familiar
Les espècies silvestres aromàtiques o d’interès gastronòmic es poden recol·lectar per a consum propi o ús familiar i sense perjudici amb l’autorització del propietari de la finca (la major part de la Serra de Tramuntana són finques privades)
En reconeixement de la seva condició d’activitat tradicional de la cultura popular de les poblacions assentades a la Serra de Tramuntana és permesa una activitat permesa la recol·lecció d’espàrrecs, bolets, fulla d’espart, garballó, fruits i les espècies relacionades en el punt b) de l’annex del Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el catàleg balear d’espècies amenaçades i d’especial protecció, les àrees biològiques crítiques i el Consell Assessor de fauna i flora de les Illes Balears.
El Pla rector d’ús i gestió (PRUG) o el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) establirà les mesures adients per a garantir l’aprofitament sostenible d’aquests recursos. Així mateix ha d’establir mecanismes per al seu aprofitament ordenat a les finques de titularitat de la comunitat autonómica.
Per a la recol·lecció amb finalitats comercials
Per a la recol·lecció amb finalitats comercials
L'autorització de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal és obligatòria per a la recol·lecció amb finalitats comercials d'aquestes plantes (no és necessària per al consum propi o ús familiar):
Crithmum maritimum: Fonoll marí
Myrtus communis: Murta
Santolina chamaecyparissus: Camamil·la
Rhamnus alaternus: Llampúgol
Ruscus aculeatus: Cirerer de Betlem
I alguns més...
A aquest enllaç podeu trobar la normativa implicada i més informació sobre aquesta autorització:
SOL·LICITUDS PER A LA RECOL·LECCIÓ DE PLANTES A LA SERRA DE TRAMUNTANA by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
A la Tramuntana sempre s'ha de demanar autorització per a fins comercials, a altres espais protegits cal veure la seva normativa i si és una activitat permesa.
SOL·LICITUDS PER A LA RECOL·LECCIÓ DE PLANTES A LA SERRA DE TRAMUNTANA by Neus Lladó is marked with CC0 1.0
S'entendrà per consum propi o ús familiar una quantitat inferior al quilogram o tres exemplars per a les espècies comestibles o ornamentals.
A les zones d'exclusió (que són declarades amb aquesta categoria per incloure elements naturals fràgils, en perill o protegits) no es pot dur a terme la recol·lecció.
Autorització per realitzar activitats en espais naturals protegits
Autorització per realitzar activitats en espais naturals protegits
Omplir el model d’autorització i adjuntar document d’identitat i una memòria on es descriu l’activitat que es vol fer (en aquest cas seria un aprofitament forestal i s’han de especificar les espècies), la data o les dates, l’horari, la o les localitzacions d’on es durà a terme l’activitat (intentar posar les coordenades UTM), número de persones i vehicles implicats)
29 de febrer de 2024
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol
Als contraforts del Sistema Ibèric, just als límits de la província de Zaragoza amb Teruel, es troba la vila de Plenas.
Dins de les nombroses i variades activitats que els seus habitants han realitzat, n'hi ha una que encara està propera a la seva memòria. Allà, a Plenas, la gent sap de l'espígol, i senten profundament l'aroma que impregnava l'aire al final dels estius.
Molts veïns tenen les mans curtides de tant manejar la falç i fer feixos amb aquesta planta. I és que, a Plenes l'activitat de la sega del cereal, enllaçava amb la de la recol·lecció de l'espígol.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
A mitjan agost el pregoner avisava pel poble del començament de la campanya:
- "Es fa saber tot el que vulgui portar espígol a la caldera que el porti des de demà"
Les condicions orogràfiques de Plenas, 800 metres d'altitud, clima fred, bona il·luminació i insolació, terrenys solts i calcaris, són les idònies per al desenvolupament d'una flora espontània, el màxim representant de la qual és l'alhucema. Aquesta planta (Lavandula latifolia) és molt similar a l'espígol (Lavandula spica), encara que com diu el refrany: “Espliego i alhucema són una cosa mesma”
La “mota”, com és anomenada aquesta planta popularment a Plenas, floreix a l'estiu i es recol·lecta a mitjans d'agost.
1979 va ser l'últim any que es va segar l'espígol a Plenas. Aquest treball temporal suposava una font d'ingressos important per a les famílies més humils. La campanya de la recol·lecció de l'espígol o la “mota” començava a mitjans d'agost i es prolongava durant un mes, de vegades mes i mig, segons l'any i les forces de cadascú.
La jornada de la sega començava abans de sortir el sol, amb la fresca, i els bons segadors arribaven a recol·lectar fins a 300 o 400 quilos d'espígol diaris els primers dies de campanya.
Les mates segades s'anaven deixant per manats al llarg del camp on s'estava treballant. Després s'amuntegaven en feixos col·locant les flors o candeles cap a dins. El lligat dels feixos, per poder transportar-los còmodament fins al punt on es trobava la cavalleria, el carro, o els darrers anys el tractor amb el remolc, es feia amb falciots d'espart, joncs o palla de sègol.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
Tot i que les eines necessàries eren la zoqueta i la falç, és a dir, les mateixes que per a la sega del cereal, alguns utilitzaven també la “dedaleta”.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
La "zamarra" era una mena de davantal per protegir la roba. La seva incomoditat per moure's amb soltesa la convertia en una peça usada només per alguns segadors.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
"Enzamarrar" consistia a embolicar la falç amb la "zamarra" en acabar la jornada o quan es canviava de zona de treball. D'aquesta manera, s'evitaven els riscos de tall accidental amb l'eina.
Les cavalleries eren el mitjà de transport còmode i econòmic per portar els feixos d'espígol fins a l'esplanada on estava col·locada l'olla. Un cop allà, l'encarregat, pesava amb cura els feixos en un artefacte construït amb fustes de pollancre i una gran romana. La pesada es feia en quilos, però antigament la mida comuna era l'arrova.
L'espígol rebut s'emmagatzemava al mateix lloc on havia de ser transformat en essència, després d'un procés de destil·lació.
El lloc per a la col·locació de l'olla requereix la presència d'aigua corrent, tant per proveir-se dels 14 o 15 pozals que es necessiten a cada cocció, com per al refrigerat dels tubs de sortida del vapor.
La capacitat de la meitat superior de la caldera és de 50 arrobes, és a dir, es poden allotjar uns 550-600 quilos de mata d'espígol. Per aprofitar més cada calderada, cal premsar els feixos, trepitjant-los a la superfície.
Antany, en els dos primers dies de cocció s'utilitzava com a combustible les argelagues i tot tipus de mates seques. Després, per economitzar combustible, s'aprofitaven les mates d'espígol ja cuites i assecades al sol.
Els fums del forn tenen la sortida per una petita xemeneia o xaminera construïda amb els mateixos materials que la boca.
Quan l'aigua de la caldera és a punt de bullir, arriba el moment de tancar-la. Una juntura feta amb fang segella hermèticament la tapa durant la cocció, evitant així la fuita dels vapors. La fixació de la tapa a l'olla es fa amb grapes de ferro col·locades a pressió amb el martell.
La cavalleria arribava amb els feixos d'espígol i es pesaven.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
A partir d´aquest moment comença el procés de destil·lació.
El vapor de l'aigua en ebullició s'expandeix per la caldera escalfant tota la massa verda i vaporitzant l'aigua i l'oli essencial que conté l'espígol. Aleshores, aquesta barreja de vapors comença a recórrer els 12 metres de canonada de zinc que, partint de la boca de sortida de gasos de la caldera, recorren la sèquia en forma de serpentí per dins de l'aigua. El contacte del vapor amb les parets de la llarga canonada, refrigerada amb l'aigua corrent, fa que els gasos que hi circulen es refredin en el recorregut fins a liquar-se.
El líquid resultant és una suspensió daigua i oli que desemboca al final de la canonada. Allà es recull amb un embut en un recipient de zinc anomenat “vaso florentino”.
De mitjana, cada cocció sol tenir una durada de dos i mitja a tres hores, i el seu control s'ha basat sempre en l'experiència i la pràctica del responsable de la caldera. Els peons s'ocupen de mantenir el foc al punt durant tot el procés ja que cal mantenir un control continu en la producció de vapor.
El "vaso florentino" facilita la sortida contínua de l'aigua mentre que l'oli, menys dens, sura sobre la superfície i queda a la part superior d'aquest. L'aigua surt a través d'un drenatge que hi ha a la part inferior del recipient i es recull en un poual. D'aquesta manera es pot detectar qualsevol fuita d'essència i, alhora, calcular el final de la calderada (quan s'hagin obtingut 7 o 8 pouals d'aigua)
La caldera està assentada sobre una cavitat de pedra i fang que compleix la funció de forn.
Canonada que condensa els gasos amb l'aigua freda de la sèquia.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
L'enorme caldera de ferro es compon de dos cossos dividits al seu interior per una reixeta o xapa perforada. Aquesta separa les mates d'espígol de l'aigua necessària per destil·lar-la.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
Encarregat, caldera i "vaso florentino".
El líquid de la tuberia cau dins el "vaso florentino".
Mescla d'oli essencial i aigua que cau al recipient.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
La separació de l'oli essencial de l'aigua és una tasca delicada que sempre ha fet l'encarregat. Dins un embut, tapat per la boca de sortida amb els dits, s'aboca la barreja d'aigua, oli i impureses, i de mica en mica es va deixant escapar l'aigua que, per la menor densitat, està sota l'oli, fins que només queda l'essència.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
A cadascun dels que portaven feixos d'espígol, l'encarregat de l'olla els estenia un val degudament emplenat, que es descanviava per diners en dates posteriors. S'hi indicava la data, els quilos i el nom del segador.
Normalment s'han obtingut entre 3 i 5 quilos d'essència d'espígol o lavanda per calderada, i en temporada normal es feien al dia quatre coccions. A les bones campanyes, la producció a Plenas estava al voltant dels 800 quilos d'essència.
Si en els dos o tres primers dies de sega, s'arribaven a pesar 30 o 40.000 quilos de mata d'espígol, era un clar indicatiu que hi hauria campanya, aleshores es duplicava la contractació de peons per tal de coure dia i nit, mantenint un ritme de treball de set calderades per jornada.
Fa 30 o 40 anys, va ser tanta la quantitat d'espígol recollit a Plenas, que es van arribar a instal·lar fins a 3 calderes.
Un cop acabada la cocció, els peons extreuen les grapes i treuen la calderada.
Amb ajuda de forques s'extreu la mata cuita, estenent-la a terra perquè s'assequi i utilitzar-la després com a combustible en noves calderades.
Antany, en finalitzar la campanya, si encara quedava mata seca sobrant, solia ser utilitzada per construir les teulades de les casetes de la muntanya i per col·locar-la damunt dels bardals dels corrals.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
Encara que els compradors de l'essència no donaven informació sobre el seu destí, se sabia que aprofitaven les seves propietats medicinals a la indústria farmacèutica, i la seva aroma era molt apreciada en cosmètica i perfumeria per fabricar l'Aigua de Lavanda.
El procés de recol·lecció i destil·lació artesanal de l'espígol © 2024 by Neus Lladó is licensed under CC BY 4.0
Podeu trobar documentals sobre aquest procés al canal de Youtube de n'Eugenio Monesma, clicau a les següents imatges per veure els vídeos:
4 de març de 2024
Les reserves marines a les Illes Balears
Les reserves marines a les Illes Balears
Les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació del medi marí, per tal d'aconseguir una millor regeneració natural dels recursos i de conservar-ne els ecosistemes marins més representatius.
Així, dins l'àmbit de les reserves, hi ha tota una sèrie de limitacions d'activitats i s'hi estableixen zones de protecció especial on es restringeix totalment l'activitat extractiva. Aquestes zones s'ha comprovat que actuen com a focus d'alevinatge i que proliferen les espècies comercials en tota la seva àrea d'influència. Per tant, les reserves són, a més de figures de protecció d'ecosistemes i d'espècies, instruments de gestió pesquera que permeten una explotació sostenible dels recursos.
Pertinent al Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica a la Mediterrània (BOE núm. 302, de 18 de desembre de 1999). Es gestiona mitjançant l'assessorament de les comissions de seguiment, òrgans integrats per representants de les administracions públiques, confraries de pescadors, associacions de pescadors recreatius, clubs nàutics, grups conservacionistes i altres col·lectius relacionats amb les reserves marines.
A les Illes Balears hi ha dotze reserves marines: la de la Badia de Palma, la del Nord de Menorca i la dels Freus d'Eivissa i Formentera, la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca, la de l'illa del Toro i de la les illes Malgrats, la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, del Freu de sa Dragonera , la Reserva Marina de la Punta de sa Creu de Formentera i la de la costa nord-est d'Eivissa-Tagomago, la Reserva Marina de l'Illa de l'Aire a Menorca i finalment les reserves marines de ses Bledes i des Vedrà-Vedranell . Totes elles han estat declarades per ordre la de Palma la primera al 1982, i la des Vedrà aquest any passat.
El conjunt suposa que unes 67.420 ha d'espai marítim està protegit mitjançant aquestes figures.
A continuació un llistat de mesures establertes, per exemple límit de captures segons espècies establides per dia a reserves...
Llop (Dicentrarchus labrax)
Tord massot (Labrus merula)
Sarg Reial (Diplodus cervinus)
Grivia (Labrus viridis)
Gall (Zeus faver)
Cap-roig (Scorpaena scrofa)
Anfossos (Epinephelus spp., Mycteroperca rubra)
Orada (Sparus aurata)
Déntol (Dentex dentex)
Escorball (Sciaena umbra)
Algunes restriccions més :
Però... No tothom està a favor d'aquesta gestió, a la notícia que veim a continuació, ens parla el president de cofradies de pescadors...
- ''Los profesionales del sector, en todo caso, parecen no tenerlo tan claro. El presidente de la asociación de cofradías, Domingo Bonnín, entiende que la afirmación de Grau «no deja de ser un buen titular», pero que no sirve para explicar la realidad de las 16 cofradías que existen en Baleares: «Cada una –subraya– tiene su propia casuística, que en ocasiones dista mucho del resto». En todo caso, y más allá de opiniones divergentes, los números sí son concluyentes e inequívocos. Solo en El Toro, la biomasa de meros se ha multiplicado desde 2004 –año de creación de la reserva– hasta nuestros días por 52. Pero es que el número de corvallos, por ejemplo, es 284 veces superior al que existía 18 años atrás.
Per altra banda, no deixaran de potenciar aquest ''avanç''a nivell peninsul.lar...
-''La realidad actual es que la costa española apenas cuenta con un 12 % de su superficie protegida, algo que mejora notablemente en el caso de Balears, donde más de un 20 % del mar dispone a estas alturas de algún tipo de protección legal.
Con esas cifras en la mano, el responsable de la Fundación Marilles, Aniol Esteban, entiende como «esperable» que el 30 % de protección se alcance sin problemas en los próximos siete años. En cambio, más difícil resultará cumplir con el objetivo de zona altamente protegida, que hoy tan solo representa un 0.2 % del total. Y, por ello, advierte que «se debería multiplicar por 50» antes de 2030 para alcanzar el objetivo marcado del 10 por ciento.''
https://www.caib.es/sites/reservesmarines/ca/les_reserves_marines_a_les_illes_balears-850/
https://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=1160&lang=ca
Arbres singulars
Arbres singulars
Espècie: Olivera, Olea europaea var. europaea
Per a la preservació i manteniment dels arbres singulars, el Parlament de les illes Balears, va aprovar la Llei 6/1991, de 20 de març, en lectura única i unanimitat, de la Protecció d'Arbres Singulars, que crea el Catàleg d'Arbres Singulars de la Comunitat Autònoma de les illes Balears.
Què són?
Determinats arbres tenen un valor patrimonial o un significat cultural de transcendència notable.
Es tracta d'individus de característiques o edat extraordinàries, o que bé per la seva ubicació o altres característiques, han estat coneguts i volguts pels pobles de les illes Balears, de manera tradicional. És una prova d'aquest reconeixement, el nom amb què alguns d'ells es coneixen.
Els arbres formen part de manera significativa del Patrimoni Natural de les illes Balears. Alguns d'ells, són suport autèntic de la cultura col·lectiva, en estar relacionats amb fets històrics o perquè constitueixen part de la mitologia o tradició popular, o fins i tot, del patrimoni artístic, com a inspiradors d'obres plàstiques o literàries.
Una vegada que s'ha catalogat l'arbre en qüestió, la seva descatalogació només és possible quan mor l'exemplar.
La possibilitat d'acord entre els propietaris i l'administració per a gestionar el manteniment d'aquests arbres, és molt important.
El Catàleg d'arbres singulars de Balears disposa actualment de 66 exemplars (o grups d'exemplars en alguns casos), protegits.
BELLOTERA DE CAN CARRERÓ Espècie: Alzina, Quercus ilex
OLIVERA DE N’ESPANYA Espècie: Olivera, Olea europaea var. europaea
DATILERA DE CAN BESCAÍ Espècie: Palmera datilera o fasser, Phoenix dactylifera
OLIVERA ‘SA TRONA’ DE CA NA MARCA Espècie: Olivera, Olea europaea var. europaea
Els arbres singulars es classifiquen per a una sèrie de característiques poc usuals que els-hi confereixen una singularitat sobre les altres. Aquestes singularitats no són habituals sobre les espècies en qüestió, per aquesta raó s'ha creat una figura per poder protegir-los.
Les mesures principals dels arbres són: el diàmetre de la copa, l'altura (des del nivell del sòl fins al començament de les branques) i l'altura total (des del nivell del sòl fins a la part més alta de les fulles).
SISTEMA DUNAR
Les dunes litorals són molt més que muntanyes d’arena que s'estenen al llarg de la línia de costa, són un important ecosistema, que alberga gran biodiversitat i constitueix un paisatge de gran valor, que hem de protegir.
Les espècies de fauna i flora dunar, estan adaptades a unes condicions ambientals extremes (escassetat d'aigua dolça i de nutrients, gran mobilitat del substrat, concentració de sals, etc.).EX= Pancratium maritimum , Eryngium maritimum
TIPUS DE DUNES:
Les plantes són elements fixadors de dunes, no obstant això, les dures condicions del mitjà a les quals estan sotmeses les dunes més pròximes a la mar (vent, salinitat, disponibilitat d'aigua, pobresa de nutrients ….) limita el nombre d'espècies que les habita.
Conforme ens allunyem de la mar, les condicions ambientals es fan menys extremes: la intensitat del vent, l'esprai salí i la mobilitat del substrat es redueixen; el que és aprofitat per un major nombre d'espècies.
IMPORTANCIA DE LES DUNES?
Les dunes son una reserva d’arena per a la pròpia regeneració natural de les platges. Els vents dominants en les zones costaneres tenen un circuit de moviment natural de les arenes cap a l'interior en uns casos i cap a la platja en uns altres.
Així, les platges són més estretes després dels temporals, quedant la major part de l’arena de la platja devall l'aigua i, més amples quan han estat exposades un cert temps a un onatge més suau, i en aquest cas l’arena ha emergit, disposant major lloc sec als usuaris de la platja.
Són elements del paisatge d'enorme valor ecològic. Les dunes constitueixen la zona de transició natural entre la línia de costa i espais d'aiguamolls rics en biodiversitat i vitals per a la bona salut del planeta a nivell global i serveixen de barrera protectora de la costa, frenant l'avanç dels onatges i evitant inundacions costaneres.
Posseeixen una riquesa de fauna i de vegetació exclusiva d'aquestes àrees. Singularitzen les costes del nostre país, on creixen espècies endèmiques protegides per la Directiva Hàbitat de la Unió Europea .
CANVI CLIMÀTIC I DUNES
Les dunes exerceixen de barrera de protecció enfront de temporals marins i inundacions. Aquest paper de les dunes i cordons litorals és molt important davant els desafiaments del canvi climàtic.
CONSERVAR I RESTAURAR LES DUNES
La pressió humana ha incrementat la vulnerabilitat dels ecosistemes costaners de manera molt significativa.
La desaparició de les dunes suposa la pèrdua d'un recurs importantíssim per a la conservació de la costa, la pervivència de les platges d’arena, la biodiversitat, els serveis ambientals, l'economia, la salut i oci del ciutadà.
Boscos dominants de les Illes Alzinars
gent cat. medi ambient i sostenibilitat
Els alzinars són formacions denses i ombrívoles, reben aquest nom ja que l’arbre més abundant i que major predomina dins un terreny es l’alzina, espècie Quercus spp.
És un arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Les alzines tenen la capçada molt densa, normalment tenen una alçada de 8 a 12 m però poden arribar a fer 20 m.
Les alzines són arbres esclerofils i perennes, és a dir, que tenen fulles petites, `planes, dures i recobertes de ceres protectores. Aquestes fulles cauen gradualment quan envelleixen i és van renovan de forma que l’arbre sempre té fulles. Les flors de l’alzina surten per Abril i el maig i són petites, poc vistoses i de sexes separats.
El fruit, la gla, madura a la tardor i està parcialment envoltat per un embolcall en forma de didal (la cúpula), ple d’esquametes. La seva fusta és dura, difícil de treballar, però resulta un combustible excel·lent, motiu pel qual s’ha aprofitat històricament per a l’obtenció de llenya i carbó vegetal de bona qualitat.
Distribució: Podem trobar l'alzina a Mallorca, Menorca i Formentera.
Ocupació: La superficie forestal total de les balears és de 220.768 ha, encara que també el podem trobar en forma de bosc mixt d’alzines amb pins i bosc mixt d’alzines amb ullastres.
Espècies d’alzina: A mallorca trobam dues classes diferents de Quercus spp. El Quercus ilex, On les seves fulles són allargades, de color verd fosc i que viuen a indrets ombrívols.
Quercus rotundifolia, les seves fulles són més petites i arrodonides que les altres, i quan són joves tenen el marge amb unes dents força espinoses.
A Menorca a part de les dues anteriors que hem anomenat també i podem trobar el Quercus suber, l’alzina surera, però és molt escassa i és possible que sigui introduïda per l’home.
Principals amenaces: La seva supervivència està perillant els darrers anys per tres factors destacables: Les plagues d’insectes, la superpoblació de cabres i les sequeres extremes, agreujades per la crisi climàtica. La combinació d’aquests elements afecta el creixement de nous arbres que substitueixin els exemplars vells.
Plagues: La plaga de l’eruga peluda és un altre de les afectacions i pot deixar les alzines sense fulles. Aquest insecte, quan és una larva, s’alimenta de les fulles i els brots d’alzina.
Per altra banda, el banyarriquer causa d’anys importants i en els últims anys ha fet un mal considerable en alguns alzinars, sobretot a causa de la sequera.
Govern de les illes balears
Page updated
Report abuse