El dia que obrírem la porta gran de la biblioteca, una olor de paper recent i taronja confitada ens va fer aixecar les celles. Dins, al fons, tremolava una màquina que no sortia a cap catàleg: tenia engranatges de cartó, tubs de ploma, rodes fetes amb monedes de capítols i un cor de rellotge que bategava tic-tac, pàgina-pàgina. Al costat, algú havia deixat una capsa amb passaports buits i una nota escrita amb tinta morada: “Alimenta’m i et duré de viatge.”

—Com s’alimenta això? —va dir qualcú.

La màquina escopí una targeta com una llengua de pergamí. Hi deia: “Tria un llibre. Llegeix. Deixa’m tres mossegades.” I explicava el ritual amb dibuixos:

una cara (el qui), un paisatge amb vent (l’on) i un objecte que brillava (el què). Tres mossegades menudes, com qui tasta una recepta abans de servir-la. Res de sermons: només la precisió d’un cuiner quan hi posa un pessic de sal.

Vàrem provar. Alícia va deixar olor de menta i miralls; Oz feia gust de pols de camí groc; una rondalla del Bard feia soroll de dagues i rialles. Cada mossegada s’enganxava a un engranatge i la màquina, satisfeta, començà a fer llum. Les rodes de cartó giraven, i a cada volta apareixien eines: una llibreta per cuinar la Recepta del llibre, una carmanyola per guardar el Tupper literari i un mapa per dibuixar l’Escena amb llum, so i temperatura.

—No és per mirar-la, és per fer-la anar —va dir la bibliotecària, que havia sortit d’entre dos prestatges com qui surt d’un bosc. Ens va segellar el Passaport Biblioviatger amb un engranatge d’or i va xiuxiuejar: —Aquesta màquina només avança amb proves petites i ben cuidades. Si llegiu amb llum, si expliqueu amb claredat, si mostreu d’on surt cada idea… us obrirà portals.

I la màquina, com si ho hagués sentit, afegí un últim paperet: “Quan acabis, revisa. El text també vol pentinat.”

A fora començava el curs. A dins, el tic-tac es confonia amb el nostre respirar. Vam entendre que 1r d’ESO no era un passadís; era un taller. Cada llibre seria un interruptor. Cada evidència, una peça nova. I quan el viatge hagués fet volta sencera, el passaport faria olor de bosc i tinta, i la màquina —la nostra— tindria el cor més fort.

Obre el passaport. Tria el primer llibre. Mossega amb precisió. La Màquina de les Meravelles t’està escoltant.