Conferència Inaugural

A càrrec de Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) professora de Filosofia. Al 1984 forma part del grup promotor de Institut de Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia, IREF, centre que dirigeix fins el 1994. Des de 1995 fins a 1998 crea i dirigeix el Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Idea i organitza exposicions d’art contemporani Criatures Misterioses, La Capsa Màgica, Veure la llum, Recordar és fer memòria, i T’envio aquest vermell cadmi, Oteiza, Freqüències, Anys llum, entre d’altres. És autora de nombrosos articles i dels llibres “El Plaer de Mirar”(Ed. Actar 2000) , “Un lloc anomenat escola” (Ed. Graó 2009) "Qui educa a qui" (Ed. Eumo, 2013), "Blue Blue Elefante: las voces de una escuela" (Ed. BBE, 2015).

Actualment treballa en l'organització de la Fundació Eugènia Balcells, en projectes de cooperació i desenvolupament amb la Càtedra UNESCO de la Universitat de Girona i forma part del grup promotor de ConArte Internacional.

"Saber estar per aprendre a ser. Res no sembla tan fàcil. Res resulta tan difícil. Saber moure's en espais diversos que no pressuposen una única forma d'ús, saber canviar d'una llengua a una altra atenent a les circumstàncies, saber modelar la pròpia espontaneïtat de manera que pugui articular-se amb la dels altres, saber quan aixoplugar-se en el plural i quan deixar sortir el singular més genuí, saber-se home o dona, saber-se part d'un tot únic i sense fronteres… No són feines fàcils. No obstant això, són necessàries per poder portar el timó de la pròpia vida."

-/-

Gènere i nombre formen una parella escolar bàsica. Es considera un tàndem tan essencial, tan imprescindible perquè el llenguatge s'engegui, que apareix de moltes formes diferents a la primera biblioteca infantil. És més, aquest binomi s'avança a l'aprenentatge de la lectura i s'exemplifica de mil maneres en els llibres il·lustrats que oferim als més petits.

No obstant això, amb el pas del temps, masculí, femení, singular i plural són termes cada vegada més densos, que adquireixen un presència molt potent en el procés formatiu de cada persona.

Aquests conceptes, a més, formen entre ells una xarxa específica de combinacions —masculí singular, femení plural, masculí femení, singular plural, femení singular, masculí plural— que, de manera gairebé imperceptible, va configurant el terreny de joc de l'educació reglada.

De ser només el contingut de la primera lliçó de gramàtica, el gènere i el nombre passen a convertir-se en els referents fonamentals del verb «ser» a partir del qual es configuren totes les formes verbals. En la llengua catalana, s'afegeix a aquest conjunt lingüístic primordial el fet que «ser» es desdobla en «ser» i «estar».

«Qui sóc jo?» tal vegada sigui la forma més primerenca, i alhora més complexa, per il·lustrar aquest nòdul original del llenguatge des del qual els humans desenvolupem la nostra excepcionalitat.

La primera lliçó de gramàtica es transforma així en l'ombra que acompanyarà per sempre la nova llum que cada persona porta amb ella en néixer.