Eixos

Eix temàtic

Eix - 1 Ets i uts de llengua: llegir, escriure, escoltar i parlar.

Descriptor: En la societat actual les relacions humanes són regulades per un discurs que es realitza a través d’activitats orals i escrites. Aprendre i utilitzar una llengua no és només adquirir o fer servir el codi lingüístic: implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi.

Parlar, escoltar, escriure i llegir són les quatre habilitats que ha de dominar un usuari de la llengua per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles. Són les habilitats lingüístiques, manifestacions discursives que s’interrelacionen, però cap d’elles és subsidiària de l’altra. Oral i escrit són dues formes diferents d’elaborar el llenguatge i cada una ha desplegat unes dinàmiques, uns usos i unes aplicacions pròpies. L’oralitat és, sens dubte, el màxim exponent de la comunicació, però tant si decidim utilitzar la llengua oral, com si decidim usar la llengua escrita, en la comunicació humana es donen unes regularitats o patrons en la manera de construir el discurs.

Tot el professorat hauria d’ensenyar les quatre habilitats lingüístiques. Es tracta de formar persones competents, és a dir, individus que dominen els diferents usos de la comunicació que demana una societat moderna i evolucionada, capaços de reeixir amb èxit en aquelles interaccions socials en què s’utilitzen els diferents codis. Aquestes habilitats no solen funcionar aïllades sinó que actuen conjuntament. Per aquesta raó, des d’un punt de vista didàctic, convindria integrar les habilitats orals i escrites i fer-ne un treball conjunt i equilibrat.

Ponent: Enric Queralt

Títol ponència: Lectura: dotze decisions necessàries

(Divendres, 3)

Eix - 2 Plurilingüisme: la realitat de l'escola del s.XXI

Descriptor: En la primera dècada del segle XXI, un dels principals reptes al qual ha hagut de donar resposta el sistema educatiu no universitari a Catalunya ha estat el de l’arribada massiva d’alumnes de nacionalitat estrangera, el nombre dels quals ha crescut d’una forma extraordinària sobretot a partir del tombant de segle. En el conjunt de la població, les persones de nacionalitat estrangera han arribat a representar el 15,95% del total (2010) , mentre que els seus fills, si més no els qui conservaven únicament la nacionalitat dels pares, eren, el curs 2010-2011, el 13,02% dels estudiants dels nostres centres educatius no universitaris.Pel que fa a la procedència estatal d’aquest alumnat, a partir de les dades de la matrícula, sabem que en tenim de procedent de més de 160 estats d’arreu del món. Com a dada significativa, cal destacar que, a part de l’alumnat de nacionalitat espanyola, hi ha vint-i-tres estats que tenen més de 1.000 alumnes al nostre sistema educatiu.

Aquesta diversitat de procedències ha portat, lògicament, també una diversitat de llengües com mai no hi havia hagut a la societat catalana. Només a les aules d’acollida el curs 2009-2010 es van identificar parlants de 106 llengües.Aquests són alguns dels elements que fan que, tal com ens recorda el nostre currículum, l’objectiu central de l’educació sigui preparar l’alumnat de Catalunya perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a persona, de comunicar-se, i així poder afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle XXI.

Això significa educar els nois i les noies perquè desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin capaços d’actuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del que és la condició humana, de la comprensió d’altri.

Ponent: Neus Lorenzo i Galés

Títol de la ponència: La Transferència Plurilingüe a l'Univers de la Transmedia

(Dijous,2)

(es poden presentar comunicacions en anglès i francès)

Eix - 3 La matemàtica, una competència per a la vida.

Descriptor: Desenvolupar el pensament matemàtic a partir dels contextos de la vida quotidiana porta l'alumnat a adquirir un coneixement del món acostat a l’entorn més immediat.En aquest entorn és on els alumnes poden resoldre diverses situacions d’aprenentatge que s’implementaran a la vida quotidiana futura.

La matemàtica recreativa ha de ser observada pel docent com un entorn de treball en matemàtiques a l’hora de fer les propostes didàctiques. A més a més, és una eina “lúdica” de gran impacte didàctic entre els estudiants: desenvolupar diferents formes de pensament, explorar camps de les matemàtiques que no solen ser visitats amb freqüència, fomentar la creativitat, modelar matemàticament l’entorn real, analitzar i potenciar la precisió del llenguatge, percebre el valor estètic del pensament matemàtic, desenvolupar estratègies...

Ponent: Àngel Alsina

Títol de la ponència: Cap on va l'ensenyament de les matemàtiques a l'escola? Algunes idees clau per a fomentar la competència matemàtica.

(Dimecres,1)

Eix - 4 Les idees alternatives i l'aprenentatge de les ciències

Descriptor: Desde la década de los 80 del siglo pasado, el estudio de las concepciones alternativas ha sido una de las principales líneas de investigación de la Didáctica de las Ciencias. Su importancia no radica únicamente en sí misma, sino también en su contribución a poner en cuestión los principales modelos educativos existentes y a que comenzasen a perfilarse otros nuevos, más capaces de conseguir un aprendizaje verdaderamente significativo de los conceptos científicos. En esta ponencia estudiaremos algunos ejemplos concretos de ideas alternativas respecto determinados conceptos básicos y trataremos de responder cuestiones, como: ¿Es lo mismo error conceptual que idea alternativa?¿Qué instrumentos se pueden utilizar para su detección?¿Cómo se originan? ¿A qué se debe su persistencia?¿Qué hacer para conseguir su cambio o evolución hacia las concepciones científicas que tratamos de enseñar?¿Es posible utilizar didácticamente los errores conceptuales?¿A qué otras concepciones alternativas conviene prestar atención en la enseñanza?

Ponent: Jaime Carrascosa Alís

Títol de la ponència: Concepciones alternativas y aprendizaje de conocimientos.

(Dijous, 2)

Eix - 5 Infància 0 - 6: Juguem?

Descriptor: Autonomia, responsabilitat, vida quotidiana, capacitats, relacions, comunicació, seguretat, emocions... QUIN JOC JUGA EL JOC EN TOT AQUEST JOC?

Segons Vicenç Arnaiz “Jugar és la manera dels infants per accedir al món, conèixer-lo i interpretar-lo. Jugant aprenen a comunicar-se, a establir relacions. Els manté interessats i actius perquè els dóna plaer. Per açò aprenen tant i tant de pressa: perquè ho fan jugant, que és el mateix que dir que ho fan gaudint. Jugar els possibilitat arriscar, assajar, equivocar-se, redreçar… perquè tot “només” és un joc. Aconsegueixen el domini perquè repeteixen, i repeteixen perquè disfruten”.

Ponent: Vicenç Arnaiz Sancho

Títol de la ponència: INFÀNCIES. Noves realitats, noves dificultats, noves oportunitats.

(Dijous, 2)

Eix - 6 Cara a cara amb la realitat que ens envolta. La descoberta del medi natural i social.

Descriptor: L’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo. El concepte de medi que dóna nom a l’àrea fa referència tant al conjunt de situacions, fenòmens, objectes, elements o problemes que integren l’espai natural i humanitzat -l’escenari on conviuen les persones i on interactuen amb la naturalesa- com a una manera d’aproximar-se a l’estudi de la realitat natural i social. El coneixement del medi centra la seva intervenció didàctica a facilitar a l’alumnat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual.

L’àrea pretén capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de l’entorn amb els quals interacciona.

L’aprenentatge ha d’ésser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i en l’espai i significatives, a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a l’alumnat d’incidir en la millora del seu entorn i fer-ne un ús sostenible. Aquest en serà l'escenari, veurem fins on arriba la realitat.

Ponent: Antonio Bardavio

Títol de la ponència: Aprendre de l'entorn. El medi com a laboratori d'aprenentatge a les ciències socials.

(Divendres,3)

Eix - 7 Sacsejant l'educació física

Descriptor: Després d’anys d’implementació de l’educació física (E.F.) com a matèria dins dels diferents (i canviants) currículums oficials d’ensenyament primari i secundari, així com de “psicomotricitat” a l’educació infantil, hom té la sensació que cal revisar algunes qüestions (no menors) sobre el PER QUÈ, el QUÈ i el COM d’aquesta matèria en els centres educatius.

La primera qüestió té a veure amb quina és la finalitat de l’E.F. Aquest aspecte és rellevant. No és el mateix emprar el moviment humà per educar globalment a la persona que educar el moviment de la persona. Així doncs, l’objecte de l’E.F. és el desenvolupament integral del subjecte emprant el moviment? Si és així, i només això, cal resoldre com a mínim dues grans qüestions: a).- què vol dir “desenvolupament integral” a la pràctica?, i b).- quines característiques ha de tenir aquesta pràctica perquè realment sigui efectiva? Si no resolem aquests dos reptes amb evidències clares i de forma rigorosa podríem caure en la temptació d’atribuir efectes o conseqüències educatives a les sessions d’E.F. que no necessàriament responguessin a la realitat dels aprenentatges dels alumnes. Aquest “desenvolupament integral” ha de ser precisat el màxim possible, a fi i efecte de què esdevingui assolible. Cal, per tant, definir aquest desenvolupament en forma d’objectius o finalitats abastables.

La segona qüestió té a veure amb quin és el nucli sobre el qual ha de pivotar aquesta matèria. L’objecte de treball de l’E.F. és el cos humà i la capacitat de moviment d’aquest cos. És essencial que l’E.F., en tots els nivells educatius, se centri en el desenvolupament de l’anomenada competència motriu a fi i efecte de, com a mínim, garantir als nostres infants i joves: un millor coneixement d’ells mateixos, i un adequat nivell d’”alfabetisme motor”, de disponibilitat motriu, i d’autonomia corporal. Evidentment l’E.F. té moltes coses a aportar a aspectes transversals i a competències bàsiques dels alumnes però el nucli d’aquesta àrea rau en el cos i en la motricitat dels infants i dels joves. Això té múltiples conseqüències com, per exemple, quins continguts curriculars són imprescindibles i amb quina finalitat cal emprar-los. La distinció entre continguts imprescindibles, importants i interessants sembla necessària i pertinent.

El tercer aspecte està relacionat amb les condicions de la pràctica, les característiques globals d’aquesta, així com amb les tasques i activitats emprades. Per tal que els infants i joves aprenguin i es desenvolupin cal que practiquin suficientment. Malgrat que això resulta una evidència, d’altra banda ben corroborada per la recerca, ens cal oferir una pràctica que, com a mínim, sigui suficient (quantitat) i exigent (qualitat) pels alumnes. Aquests requisits serveixen pel desenvolupament de diferents facetes de la competència motriu i també per incidir en l’educació d’hàbits i de valors, en l’educació emocional o en qualsevol altra.

Per repensar l’E.F. cal sotmetre a revisió les finalitats, els continguts i el procediments educatius i també cal, probablement, afinar els nostres coneixements sobre la infància i la joventut i, especialment, sobre la seva motricitat. No hi ha nen/a sense cos

Ponent: Víctor López Ros

Títol de la ponència: L'educació física avui: cap on anem?

(Dimecres, 1)

Eix - 8 La música, una oportunitat per a la vida.

Descriptor: La música és una de les activitats cerebrals més complexes de l’esser humà, i té un paper central en el nostre desenvolupament. Sovint sentim dir que l’educació musical comença 9 mesos abans de néixer. I efectivament, les noves corrents de recerca en l’àmbit de l’aprenentatge musical en la primera infància han posat de manifest la importància d’iniciar el procés d’educació musical des dels primers mesos de vida, sinó abans. Durant les edats primerenques, la música esdevé un element de gran importància ja que esperona en l’infant moltes altres competències socials i cognitives, al temps que ajuda al desenvolupament de les seves capacitats físiques i intel·lectuals; estimula la comunicació emocional i sensorial; beneficia l’adquisició del llenguatge i l’aprenentatge de la lectura; reforça el vincle afectiu adult-infant i un llarg etcètera.

Sí, totes aquestes bondats són certes, però les hauríem de considerar “béns colaterals”: per bé que, òbviament, són un valor afegit a la nostra tasca com a educadors musicals, no ens han de fer oblidar quin és el nostre veritable focus: la música, la competència musical. Més enllà de crear futurs músics professionals o genis musicals, el nostre objectiu no ha de ser altre que el de guiar els infants en el seu procés d’aculturació musical per adquirir una major comprensió musical, desenvolupant actituds positives vers la música que persistiran al llarg de la vida, en el marc d’una educació global i integral.

Ponent: Oriol Ferré i Puntós

Títol de la ponència: "How it’s made?, de la pràctica a la teoria. Idees per a l’elaboració de materials didàctics musicals.

(Dijous, 2)

Eix - 9 El plaer de crear, el plaer d'educar.

Descriptor: Malauradament no m'equivoco quan afirmo que l'avorriment és una de les experiències que més intensament he viscut en la meva vida com a estudiant. I el que és infinitament pitjor, una de les experiències que més intensament he fet viure als meus estudiants en la meva vida com a docent. Un avorriment dens, físic, atapeït, d'aquests que es poden tallar amb un ganivet; un avorriment embotador, narcòtic, analgèsic que et robava a poc a poc les ganes d'aprendre. Les experiències de l'escola, de la universitat, d'aquesta conferència amb un tema meravellós però en la qual era impossible mantenir l'atenció, estan infectades pel virus del desinterès, de la repetició i del tedi. Però resulta que tancaves el llibre, te n'anaves a casa i començava la motivació, l'excitant, l'efervescència: jugar al pati, veure la teva sèrie preferida, assistir a aquest partit de futbol o aquest concert, ballar sense parar en una festa, buscar petxines en una platja, fer un refugi al jardí ... El plaer apareixia sempre allunyat de l'aprenentatge formal, un plaer que t'empoderava, et feia sentir viu, et connectava amb els altres i et feia aprendre molt més que tots els llibres i els exàmens junts. I és que aquest és, des del meu punt de vista, el principal problema del sistema educatiu que tenim: que les institucions educatives s'hagin convertit (de manera fatalment paradoxal) en els llocs on L'APRENENTATGE NO PASSA quan, precisament, són els llocs creats justament per al contrari.

Ponent: Andrea De Pascual (Equip ARTE+EDUCACIÓN)

Títol ponència: Pedagogía Sexy

(Dijous, 2)

Eix - 10 Més enllà de l'escola. El treball per projectes.

Descriptor: El treball per projectes és una opció metodològica que pretén fomentar entre els alumnes un tipus diferent d'aprenentatge, centrat en les seves pròpies motivacions, on els mateixos alumnes es qüestionen un tema d'estudi, fan una cerca d'informació (llibres, revistes, enciclopèdies, internet...), reelaboren aquesta informació i la sistematitzen. En la major part dels casos, el tema del projecte el trien els mateixos alumnes. Un cop triat, es plantegen què saben sobre aquell tema i què voldrien saber, i organitzats en petits grups, cerquen informació fins poder arribar a respondre els seus interrogants.

Resoldre els problemes que es van generant al llarg del desplegament del projecte convida a endinsar-se en el contingut de les diferents àrees curriculars.

Ponent: Francesca Majó

Títol de la ponència: Els projectes interdisciplinaris: currículum dialogat

(Dijous,2)

Eix -1 El lideratge democràtic a l'aula i al centre.

Descriptor: La millor solució a la complexitat i la incertesa a la qual han de fer front els centres educatius és el lideratge basat en instàncies participatives. El lideratge compartit dóna més importància a les virtuts col·lectives que no pas al talent individual, té present el compromís democràtic que ha de presidir la gestió d´un servei públic -que inclou la universalitat, la participació, la transparència i la rendició de comptes- i es fonamenta en el treball coordinat i en xarxa. És a dir, apel·la i reivindica la dimensió comunitària de l´educació. El lideratge s'està convertint en un component clau per a les organitzacions del s.XXI.

" [...] El lideratge és la manera en què algú dirigeix i anima un equip de persones i hi dóna suport. El simple fet de ser-ne el cap no significa ser líder. El fet d'ocupar un lloc de responsabilitat no produeix automàticament lideratge. Es pot quedar en el que és estructural, és a dir, en exercici de poder. I encara que el poder és una part del lideratge, no n'hi ha prou per a arribar a ser líder."

"[...] En un gran nombre de tasques són necessaris cada vegada més no tan sols uns bons coneixements tècnics sinó també una òptima capacitat personal de liderar/dirigir. Saber-se liderar un mateix és una de les claus de l'èxit en la nostra vida professional i privada, com també ho és ser capaç de resoldre els problemes i prendre decisions. Tot això queda emmarcat amb una bona capacitat de comunicar. Aquests àmbits són els que podríem definir com a clau. Poques activitats es poden desenvolupar satisfactòriament sense tenir un bon domini en aquests camps." [Cornet, J. (2002)]

Ponent: Albert Bayot

Títol de la ponència: Gestió democràtica i participació en un centre educatiu.

(Divendres, 3)

Eix - 2 La relació entre docents i famílies per a l'èxit educatiu de tot l'alumnat.

Descriptor: Els resultats que ens ha proporcionat l’informe PISA 2012 que, en termes de resultats globals són semblants als de les edicions anteriors, ens permeten destacar tres dades: que l’equitat empitjora, que el nombre d’alumnes resilients baixa (fills/es de contextos desafavorits que obtenen bona puntuació) i que hi ha més desigualtats en els resultats en funció dels capitals familiars. Així doncs, en un context de crisi de model socioeconòmic, sembla que els centres educatius de l’etapa obligatòria són menys capaços de subvertir les desigualtats familiars i socials de partida. Unes desigualtats que esdevenen encara més determinants en els resultats acadèmics dels adolescents i joves. [...]

Quant al què, veiem que totes les anàlisis al voltant dels resultats escolars assenyalen que cal una aliança dels centres educatius amb les famílies com a element clau en la seva millora. Així, davant d’informes com PISA, les proves de competències bàsiques o les mateixes taxes de graduació que correlacionen cada vegada més amb els capitals parentals, ens sembla que cal reivindicar aquells projectes entre docents, famílies, alumnat i comunitat que treballen conjuntament per l’èxit acadèmic escolar de tothom. L’escola sola, com cap institució educativa de manera aïllada, no pot afrontar els actuals reptes educatius. [+info]

Ponent: Antoni Tort

Títol de la ponència: Infants, mestres, famílies: repensar la institució, reconèixer l’entorn.(Dimecres, 1)

Eix - 3 L'escola inclusiva es mou.

Descriptor: L'atenció a la diversitat, la participació, l'organització i el funcionament del centre són els temes centrals d'aquest llibre que recull l'experiència d'una escola concreta i ens mostra com des d'una perspectiva inclusiva s'atenen les necessitats educatives de l'alumnat. En conjunt, l'obra aporta criteris, orientacions i un ventall molt ampli d'instruments que d'una manera singular, valenta, innovadora i suggeridora aposta per la construcció d'escoles més compromeses a oferir a tot l'alumnat oportunitats per aprendre i desenvolupar-se com a persones.

L’escola inclusiva vol igualtat i l'excel·lència per a tot l'alumnat de la comunitat educativa.Escola inclusiva es aquella que està oberta a la diversitat de la societat i del seu entorn. L’atenció educativa en una escola inclusiva va dirigida a la millora dels aprenentatges de tot l’ alumnat, per tant, ha d’ estar adaptada a les característiques individuals. Cada nen/a té unes característiques, interessos, capacitats i necessitats d’aprenentatge diferents i els sistemes educatius han de dissenyar programes educatius, considerant sempre la diversitat d’aquestes característiques i necessitats dins del marc de l'escola per a tothom.

Ponent: Teresa Huguet

Títol de la ponència: Aprenem a educar en una aula inclusiva

(Dijous, 2)

Eix - 4 Som docents saludables?

Descriptor: Vivim un temps complex que demana un constant esforç d’orientació, d’aprenentatge. Un temps en què molts dels referents que havien estat vàlids durant segles han deixat de ser-ho i sovint mirem al nostre voltant amb avidesa per trobar les claus que ens permetin prendre posicions davant les continues novetats i els constants reptes d’adaptació.

L’any 2000 neix a l’ICE de la UAB l’equip “CUIDEM-NOS”. Un grup de treball format per professionals que, des de diferents àmbits, etapes i perspectives, estan en contacte amb l’educació i comparteixen un somni: aportar alguna cosa per millorar el benestar emocional de les persones. La salut i el benestar no són qüestions individuals. És a la vida quotidiana i en els escenaris en què aquesta es desenvolupa on, minut a minut, es configuren aquestes realitats. La nostra manera de viure en comunitat, de relacionar-nos els uns amb els altres, va configurant els barris, els pobles i les ciutats com a escenaris que, per la seva part, també determinen la vida de les persones. L’equip “Cuidem-nos” creu que només és des d'aquesta perspectiva interactiva, ecològica i d’implicació activa que es pot parlar de convivència enriquidora i intel·ligent. D'una realitat de ciutadania a la qual, tots plegats, anem afegint elements que poden ser més o menys agressius, i que es constituiran en factors determinants del seu benestar o malestar.

Ponent: Cesc Notó

Títol de la ponència: Cuidem-nos

(Dijous, 2)

Eix - 5 Cinema i escola. Cine-Fòrum

Descriptor: La fascinació que el cinema provoca en els infants i els joves, així com el protagonisme que ha jugat i juga en la nostra societat al llarg de més d’un segle d’existència, justifica el fet que el cinema hagi de tenir un paper important en el currículum escolar i esdevingui objecte d’estudi.

Antigament els infants construïen el seu imaginari a partir dels relats literaris, avui, en canvi, el cinema i la televisió han agafat el relleu. Parlar de cinema a l’aula és parlar d’allò que interessa realment a l’alumnat és a dir, del món relacionat amb la fabulació, perquè la majoria dels infants són consumidors habituals de relats de ficció. El cinema és un art que es caracteritza per la seva interdisciplinarietat.

El cinema, com la literatura i d’altres manifestacions artístiques transmet valors, pautes de conducta, mirades concretes a realitats properes i llunyanes i, per sobre de tot, transmet emocions. Per això es tracta d’un recurs que es pot emprar dins d’un ventall ampli i diversificat de situacions i activitats, que es pot utilitzar tant per interpretar i comprendre millor determinades experiències, com per a relacionar-ho amb continguts de les àrees curriculars.

La incorporació del cinema al projecte comunicatiu de cada centre també pot contemplar la sensibilització de les famílies i de la resta de la comunicat educativa. Per entendre el missatge fílmic cal preparar l’alumnat, ensenyar-lo a descobrir i emprar el llenguatge cinematogràfic així com conèixer els referents -literaris, socials, culturals, estètics, sonors...- plasmats en cada pel·lícula. Aquesta aproximació permetrà que l’alumnat pugui gaudir del cinema i al mateix temps desenvolupar el seu sentit crític.

A partir de la projecció de la pel·lícula Camino a la escuela iniciarem el debat. Tot un repte!

Ponent: Àngel Quintana i Joan Manuel Soldevilla.

(Dimecres, 1)