Moviment de mestres per una escola de Catalunya (1980) "comencem a despertar-nos de la llarga nit i volem recuperar el temps perdut i aconseguir la normalitat cultural. Ho volem amb una irrevocable fermesa. Amagar el cap sota l'ala és propi de l'estruç, però no pas del nostre poble.
Veiem els problemes. Les dificultats són nombrosíssimes -des de dins i des de fora-, però lluitem amb la seguretat de saber que allò que volem és just.
Creiem que l'Escola a Catalunya ha de ser catalana en llengua i continguts. La tasca a fer és enorme i feixuga, però amb l'esperit decidit de tots la tirarem endavant.
Fem els passos necessaris!
L'Alt Empordà ha de prendre el seu lloc dins la història i demostrar al costat de tots els qui treballem per Catalunya, que té uns mestres que hi col·laboren i ho porten a terme amb la seva tasca diària a l'escola.
Us donem la més cordial benvinguda a aquesta II Escola d'Estiu de l'Alt Empordà i us encoratgem a fer Catalunya des de la vostra escola".
Una breu ressenya:
El 1979 es va crear a Girona el Moviment de Mestres per una Escola de Catalunya (MMEC). En aquell moment s’hi integraven un bon nombre de mestres de l’Alt Empordà que, a partir de llavors, van començar a celebrar les Escoles d’Estiu de l’Alt Empordà, descentralitzant-les de les de Girona.
A partir de la IV Escola d’Estiu de l’Alt Empordà, del 1983, el grup de mestres de la comarca ja es va constituir com a entitat independent. Es va passar a anomenar Moviment de Mestres per una Escola de Catalunya a l’Alt Empordà (MMECAE).
Aquell va ser un any d’una activitat intensíssima. A l’abril es van celebrar a Sant Pere Pescador les III Jornades d’Escola Rural a Catalunya. Ho organitzava el Grup d’Escola Rural de l’Alt Empordà, que pertanyia al MMECAE. I al novembre, a Roses, tenien lloc les Primeres Jornades de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, S’organitzava entre el moviment de Girona i el de l’Alt Empordà.
A partir d’aquest moment es van desenvolupant les Escoles d’Estiu amb un model de molta participació per la necessitat de renovació i de compartir experiències del professorat i per la motivació de les titulacions de reciclatge de català. Se celebraven a l’Escola Salvador Dalí, de Figueres, entre altres coses perquè la direcció del centre i la presidència del MMECAE requeien en la mateixa persona, Felip Ponsatí.
L’any 1988 la situació va variar sobtadament. El Moviment es regia ara per una Junta, el reciclatge del professorat s’havia desvinculat de l’Escola d’Estiu, bona part de la formació permanent s’havia absorbit directament pel Departament a través de cursos que es feien durant el curs escolar, i s’estava generant una gran insatisfacció entre el col·lectiu que va desembocar en les dures mobilitzacions dels cursos 1987-1988 i, especialment, el 1988-1989. Això va provocar que molts dels esforços col·lectius que realitzaven els membres del grup anaven dirigits al moviment reivindicatiu,social i sindical.
Aquell any el model d’Escola d’Estiu va canviar radicalment: es va fer itinerant (la X Escola d’Estiu es va fer a Sant Pere Pescador, la XI es va fer a Vilafant, a Vilamalla, a Cabanes...), va capgirar el model de cursos i tallers per altres de més participatius i de discussió, i, com era fàcil de preveure, l’assistència va anar minvant progressivament a les diferents edicions de l'Escola d'Estiu que es van anar realitzant..
Això va anar conduint els membre de la Junta del Moviment –que no aconseguien trobar relleu als seus càrrecs– a convocar una assemblea en què proposaven la celebració de la XVI Escola d’Estiu i la posterior dissolució de l’entitat. Era l’estiu del 1994.