Data de publicació: Jan 25, 2019 12:57:51 PM
Ell era un modernet que vivia a Barcelona
treballava en el disseny i vestia l'última moda.
No tenia diòptries, tot i així portava ulleres
unes de pasta negra que no estaven graduades.
Ell era tan feliç pensant que el món girava al seu voltant,
tenia la vida per davant.
Totes les noies se'l miraven amb voracitat
i ell n'assaboria cada instant.
El temps va anar passant i gairebé sense adonar-se'n
la ciutat esdevingué la capital de la tendència.
Amb horror el nostre heroi s'adonà d'aquell desastre,
ja no era el més modern, sols un més entre tants altres.
Botigues de roba "vintage", bars per guiris, festivals,
és la supervivència del més "guai".
Un gran parc temàtic de "fashionisme" idiotitzat,
havia arribat l'hora de marxar.
Me'n vaig al camp, a viure al camp.
Trobaré una dona ferma, li plantaré tres fills,
viurem en harmonia entre conills.
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques, jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç.
No vols venir amb mi al camp?
El nostre modernet començà una odissea
contra els elements, cercant la seva utopia.
Els pagesos se'n fotien de la seva poca traça
deien que marxaria amb la cua entre les cames.
Però amb tossudesa i voluntat, el nostre heroi tirà endavant
feliç com un porquet en un bassal.
Ja no enyorava aquella vida on l'aparença ho era tot,
per fi havia trobat un lloc al món.
Me'n vaig al camp, a viure al camp.
Trobaré una dona ferma, li plantaré tres fills,
viurem en harmonia entre conills.
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç.
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, me’n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Tornada
Jo me'n vaig al caaaaaaaamp!