Data de publicació: Jan 15, 2018 11:28:40 AM
A les golfes d’una casa gran,
que entre tots vam haver d’apriar.
Tot un món per aprendre,
sense pares ni mestres.
“Viatge a Itaca” i King Crimson al plat,
I els primers pastissets d’amagat,
sota aquella mirada
d’un tal Che Guevara.
I era allí tancats,
on ens vam fer grans.
Sense pensar mai,
que el destí ens deixaria els vidres trencats.
Amics d’abans,
tants anys sense veure’ls, en sec tant estranys.
Antics companys,
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà.
Cauen del calendari els fulls,
i amb cada un ens sentim més vençuts,
però sovint fem memòria,
oblidem les cabòries.
El destí ens ha anat escampant
i enyorem les estones plegats.
Les agendes són plenes,
massa feina i problemes.
No sabem ni on som,
cadascú al seu món.
Esperant el torn,
que la vida, ens convidi, per ballar altre cop.
Amics d’abans,
tants anys sense veure’ns, en sec tant estranys.
Antics companys,
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà.
I malgrat el temps, rere cada gest,
Reconec el nen,
que els diumenges, es colava
per entrar al ball.
Amics d’abans,
tant anys sense veure’ns, en sec tant estranys.
Antic company,
encara que no t’ho creuràs, prometo trucar-te demà.
Encara que no t’ho creuràs, prometo trucar-te demà.