Data de publicació: Mar 03, 2020 9:27:33 AM
Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.
Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.
Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina
rosegant-nos per dintre.
Et veig,
el sol s'amaga
entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
res no m'espanta, res no m'espanta,
res no m'espanta, res no m'espanta.
res no m'espanta, res no m'espanta.
Por de la por
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig
de no ser capaç de somriure
quan em dius que m'estimes.