Por

Data de publicació: Mar 03, 2020 9:27:33 AM

Cançó transportada

Por de parlar,

de dir alguna cosa que no et pugui agradar,

de deixar anar una altra mentida

a la teva mida.

Por de callar,

desant les paraules a qualsevol calaix,

per no deprimir-te o fer-te badallar,

saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.

Por de dormir

i que en despertar-me tot hagi canviat,

sense recordar què ens fa viure plegats

com si fóssim estranys,

de sentir la rutina

rosegant-nos per dintre.

Et veig,

el sol s'amaga

entre els teus cabells.

Em sents,

aixeques la mirada en aquell precís instant

tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar

res no m'espanta, res no m'espanta,

res no m'espanta, res no m'espanta.

res no m'espanta, res no m'espanta.

Por de la por

de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig

de no ser capaç de somriure

quan em dius que m'estimes.