EL FAR DEL SUD (Sopa de Cabra)

Data de publicació: Feb 01, 2014 8:53:51 AM

àudio transportat

La va trobar a una sala mig buida,

buscant un somni, fugint del dolor,

Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,

aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida,

cada ciutat li esmicolava el cor,

només el far de sud ella es mira,

segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida

i es descorda la brusa, al seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si puguéssis tornar-me’n.

Et donaria amor si ens poguéssim mirar.

Et donaria el món si ens volguessis parlar-me.

Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la,

tantes excuses per anar tot sol.

Però cada cop amb un plor la perdia,

la llum s’apaga quan la sort es pon.

I el seu record s´estimba en ciutats adormides,

i somnia fins l´alba el seu far sense vida, trist.

Et donaria amor...

Tremolant poc a poc surt del cine,

sessió de nit avui ja és l´últim dia.

S´endú el cartell, arriba a casa i l´espia,

l´habitació es transforma en un món nou.

I li escriu cent mil cartes la busca i viatge,

i el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.

I apaga el sol tant bruna, tant feble i prohibida,

i s’enfonsa en les ombres, al seu cos un somriure viu.

Et donaria amor...