Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d’escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare abans que torni l’estiu
i amagui tot el que és viu.
Pare digueu-me què
li han fet al bosc que no hi han arbres.
A l'hivern no tindrem foc
ni a l’estiu lloc per aturant-se.
Pare que el bosc ja no és el bosc.
Pare abans de què es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les runes,
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...
Pare, si no hi ha pins
no es fan pinyons, ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors
no es fan abelles, cera, ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.
Pare ja són aquí...
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que això es pot salvar,
que ens han declarat la guerra.