Data de publicació: Jan 18, 2014 7:30:54 AM
àudio transportat
àudio transportat (La M)
Quan la claror vingui a buscar-me,
quan tanqui aquests ulls humans,
potser en tindré uns de més grans,
potser, qui ho sap, s’aturaran.
D’on vens, on vas, qui ets, i qui seràs?
Aquesta nit m’ho he preguntat.
I és que d’aquí no vull marxar
m‘agrada més que el més enllà.
Diuen que t’han posat a prova,
que per això tens la llibertat.
Que has d’escollir entre el bé i el mal
però ets com vas néixer i ho seràs.
No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà
i és que tampoc puc explicar
tot el que he fet o faré demà, demà,
i no sé pas que m’espera
però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrere,
però ha de ser millor, ha de ser millor.
Diuen que potser és per feblesa
diuen que és per manca de fe.
No em fa vergonya confessar
que hi ha coses que em fan por.
Doncs no es perdrà la meva adreça,
ni la d’aquells que jo he estimat.
Ni esclaus, reis, bojos, ni malalts
tan li fa, que li és igual.
No vaig triar néixer com sóc,
ni néixer humà,
i és que tampoc puc explicar
tot el que he fet o faré demà, demà.
i no sé pas que m’espera,
però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrere,
però ha de ser millor, ha de ser millor.
I com volen que jo em cregui
que en un llibre i puc trobar
la gran diferencia entre el bé i el mal,
i el passaport cap el paradís.
Si jo mateix estic condemnat,
per no creure el que no veig.
Per voler tenir moltes coses,
per ser tal com em van fer.
No, jo no puc canviar-me,
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat.
No puc pas ser un altre,
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat, ho he desitjat.