Qui més cridava era un tipus que fins aquell moment no havia obert la boca. També ho feien unes dones amb les bosses plenes de queviures. Aquell parell de passerells, mai més no tornariena a atracar una botiga. Tampoc es menjarien cap altre pizza. Només vaig disparar dos cops, els hi vaig destrossar les cares. Algún cop m'han dit que hauria d'apuntar més a baix. La caixera no compliria els 18 anys. Per això apunto dalt. No havien ferits. Millor.
El Servei d'urgències, el cap de setmana, sempre està col.lapsat. Després d'omplir papers durant 40 minuts, m'agafà gana i set. Molta set. L'Aranya era prop de la feina. Era un bon lloc per prendre res, escoltar la millor música i riure amb els amics. Era buit. En Pep endreçava. El Paco posava discos i xerrava al mateix temps. Semblava que ningíu l'escoltava. La cervesa era fresca. Vàrem anar al despatx en Pep i jo. Jeia al llit una noia. Un monument. Dormia i somreia. Potser fora millor que continués dormint. Era una preciositat. Demanà un cafè. La seva veu era dolça. Els ulls grisos. El cabell negre. La pell blanca. El cos modèlic. El caràcter dur. I ara ve el millor de tot. En Pep em demanà fer-me càrrec de la Mirna. També casa meva era prop de la feina. No duia equipatge. La vaig deixar al bany. Continuava somrient. A primera hora havia conegut uns diables i ara tenia un àngel a casa. O això creia.
Al tornar, l'àngel havia volat. Cap nota. Cap rastre?. Al mirall havia escrit un número de telèfon i la paraula gràcies. Era agraïda. Volia que la truqués i havia de fer alguna cosa. No contestaven. L'Aranya era més plena que no pas abans. En Pep no hi era. Em contestà ell. Des d'un apartament. Estava regirat damunt a baix. La Mirna fumava i bevia. En Pep i jo també. Passava que havia abandonat en Mario, i aquest no estava d'acord. Tenia mal geni i era perillós. Jo no el conexia. En Pep si. Omplí la maleta i anàrem a casa meva. Un hora més tard érem al local d'en Mario. L'avisarem que no ho tornés a fer. Ell rigué malgrat la placa. Calia vigilar-lo. Al cap dels dies fora detingut. Armes i coca.
L'àngel estava més tranquil. Em donà les gràcies. També ho ferem un altre cop. Heu estat al llit amb un àngel?. S'acomiadà amb una mirada. La vaig deixar marxar. Encara que ho sabia. Dins la maleta portava una inversió de futur. Una bossa de 5 quilos. Caram amb l'àngel. En Mario tenia una raó per està emprenyat.
Però qui és capaç de molestar un ângel?.
Sort.