Patates amb bledes. Gairebé totes les nits. Quasi sempre més bledes que patates. En acabat de sopar ja no hi pensava més. En les bledes. Aquest matí, però, al omplir el got amb el tetrabrik del suc, el líquid vessat era de color verd. El suc de taronja no te aquest color. Però el de bleda, si. Ha estat molt dur. estaba fresc i quasi l'he gaudit. Al tornar a obrir la nevera i agafar un iogurt, m'he sobtat, no hi posava Danone, hi posava Dableda. He estat a punt de tancar-la i sortir cap a la feina. Però ple de valentia he obert un d'aquells estranys iogurts. Vàlguem deu, iogurt verd. IOGURT DE BLEDA!. L'he llençat damunt la pica i he anat a dutxar-me. Estava amoïnat i nerviós. He aixecat la palanca de l'aixeta, m'he despullat i he entrat a la banyera. Ostia!, l'aigua és verda. Verda!. Era aigua de bleda!.
Definitivament el futur és verd. El futur és de les bledes.